Cuevillas: "Qüestionem que Es-Satty sigui mort"

ATEMPTATS






El Nacional
Foto: 324
Barcelona. Dimecres, 10 de juny de 2020

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha qüestionat que l'imam de Ripoll i principal ideòleg dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Abdelbaki es-Satty, sigui mort.



Així ho ha explicat Cuevillas en una entrevista al Més 324, a les portes del judici pels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, en la qual també hi ha participat Javier Martínez, pare d'una de les víctimes de la Rambla. L'advocat ha expressat els seus dubtes sobre si Es-Satty va morir en l'explosió que hi va haver al xalet d'Alcanar el dia abans dels atemptats.













"Quan ho comencem a estudiar tot, que és el que hem vist i culmina amb l'escrit que hem acabat avui, nosaltres arribem més lluny, per dues grans vies. Nosaltres qüestionem que

Dubtes respecte el que va passar ahir amb Baños i Reguant al Judici

28-02-2019

Ahir van castigar amb multes i ja veurem amb que més ... a Baños i Reguant .

Resulta que els testimonis que menteixen a un judici com ahir ho van fer Soraya, Rajoy i Montoro també està penat :

"El testigo que miente en un juicio comete un delito de falso testimonio en causa judicial que está castigado con pena de hasta tres años de prisión y multa".

A les hores, faran el mateix amb Soraya i tots/es que ho facin ?

Cas Gürtel: vuit morts i un mar de dubtes

CAS GÜRTEL

La llegenda negra d'una maledicció d'aquesta trama de corrupció: en tres anys han mort vuit persones implicades.

Rita Barberá, durant un míting | ACN

La maledicció plana sobre un cas de corrupció vinculat al PP: el cas Gürtel. En tres anys, vuit persones relacionades amb aquesta trama de corrupció han mort en circumstàncies més o menys estranyes i hi ha una persona en coma.

 

Rita Barberà L'última mort vinculada a Gürtel va ser la de Rita Barberá, exalcaldessa de València, per culpa d'una cirrosi als 68 anys. Barberá havia declarat davant del Tribunal Suprem com a investigada per un presumpte delicte de blanqueig de capital en el marc del cas Taula. Mesos abans de morir, l'exalcaldessa, molt pròxima al president Mariano Rajoy, havia estat apartada de la primera plana del PP.

 


Antonio Pedreira Una altra mort sobtada va ser la d'Antonio Pedreira, jutge durant quasi tres anys del cas Gürtel, que va patir un accident cerebral. Va assumir la instrucció del cas després que l'exjutge Baltasar Garzón s'inhibís a favor del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). Abans de morir, Pedreira va ratificar la presó preventiva per al principal implicat, Francisco Correa, i l'any 2009 es va inhibir a favor del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià pels regals a alts càrrecs del govern de Francisco Camps. .

 


Francisco Sánchez, Francisco José Yáñez i José Martinez Tres imputats més

L'entorn de Blesa qüestiona que tingués motius per al suïcidi

SUCCESOS

Fonts pròximes al banquer consideren que ja havia superat els pitjors moments i que tenia "esperances" en el futur de la batalla judicial.

per Europa Press 19/07/2017 

 

 

 

 

 

 

 

L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa | Europa Press

 

 

 

 

 

Miguel Blesa no es trobava en els últims dies desanimat ni deprimit, tot i que continuava que preocupat per la perspectiva de la batalla judicial que afrontava des de fa anys, han informat persones de l'entorn del banquer. 



Aquestes mateixes fonts han dit a Europa Press que la mort de Blesa s'ha produït en un moment que no era el pitjor per a l'exbanquer, ja que tenia "serioses esperances que el Tribunal Suprem li donés la raó en el cas de les targetes black, després de recórrer la pena de presó de sis anys que li va imposar l'Audiència Nacional".  



Tot plegat, qüestionaria seriosament les motivacions d'un possible suïcidi, que és la hipòtesi prioritària amb què treballen les autoritats judicials.

La CUP demana la dimissió de Baiget per no confiar en l'1-O

REFERÈNDUM







El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017

La CUP ha carregat durament contra el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, després que aquest hagi confessat els seus dubtes sobre la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. "No està en condicions d'afrontar l'envit de ve de l'Estat, que deixi pas a una altra gent", ha comentat des de la Ciutat de la Justícia el diputat cupaire Benet Salellas, que també ha recordat que "existeixen moltes altres persones disposades a defensar aquest referèndum".



Des de la CUP afirmen que el millor és que Baiget dimiteixi. "El millor que pot fer qualsevol persones del Govern que no tingui compromís és apartar-se", ha deixat anar Salellas en un to molt crític. "No podem tenir problemes a casa", ha sentenciat.



Per la seva part, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, també ha demanat la

Jordi Baiget: «Probablement no podrem fer el referèndum, i haurem de fer una cosa diferent»

REFERÈNDUM

El conseller d'Empresa i Ocupació, en una entrevista a “El Punt Avui", assegura que “podria aguantar la presó, però no si van contra el patrimoni”

La CUP reclama la dimissió de Jordi Baiget

Redacció | 03/07/2017 a les 07:47h

 

 

 

 

 

 

 

Jordi Baiget, aquest dilluns | ACN

 

 

 

 

 

"Probablement no podrem fer el referèndum, i haurem de fer una cosa diferent". Així s'expressa Jordi Baiget, conseller d'Empresa i Ocupació, en una entrevista a El Punt Avui. És la primera vegada que un membre de l'executiu de Carles Puigdemont posa en dubte que es pugui complir el "referèndum o referèndum" –anteriorment només ho havia fet Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, en una entrevista a NacióDigital-.

 

Baiget assenyala que "s'aprovarà una norma legal catalana per què es pugui fer? Sí. Però en el minut 1 vindrà la suspensió". En aquest sentit destaca que "hi aniran tant en contra que potser haurem de fer alguna cosa diferent, i alguna cosa diferent es pot assemblar a un 9-N. Per això quan bandegem el

Els meus dubtes sobre el RUI. Per Vicent Partal

OPINIÓ-EDITORIAL

«Al setembre la situació pot tornar a fer un tomb molt notable, si els partits catalans són capaços de presentar una proposta endreçada i clara sobre com fer un referèndum i sobre què fer si es guanya» 

Per: Vicent Partal
 

12.06.2016  22:00

El referèndum unilateral d’independència ha entrat a l’agenda política, ara ja clarament. Hi ha entrat, sobretot, després del no al pressupost, que ha palesat l’estancament d’allò que semblava que havia de ser el resultat del 27-S; i encara més clarament des de dissabte, quan l’Assemblea Nacional Catalana va decidir de preguntar als seus socis si creien que s’havia d’impulsar. Caldrà veure què vota la gent de l’ANC, és clar, però és fàcil d’observar com l’ambient es va decantant a favor del RUI. Ara, doncs, m’agradaria explicar-ne obertament els meus dubtes, per si això ajuda a centrar el debat.
D’entrada, vull deixar clar que en cap cas no hi vaig en contra. Crec que el referèndum és una eina més i veig clar que pot ser extremadament útil. Accepte també, sempre, que en política l’immobilisme no és una bona posició. A mi no em fa gens de por reformar el full de ruta si ha de ser per a millorar, o bé condicionar-lo amb novetats que responguen a un moviment canviant per definició: és a dir, a la política del dia a dia.

Ara, dit això, també crec que la proposta encara necessita concrecions. Concrecions, dubtes ara

L’ONU dubta que sigui legal retornar els refugiats a Turquia

ESTHER HERRERA Brussel·les Actualitzada el 08/03/2016 19:08

INTERNACIONAL - AVANTÍTOL

L’ACNUR recorda que la Convenció Europea de Drets Humans prohibeix “l’expulsió col·lectiva”.

Poques hores després que els líders europeus aprovessin el polèmic acord amb Turquia per aturar el flux migratori cap al continent, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha clamat aquest dimarts contra la decisió de retornar els immigrants que arriben a Grècia. “En aquesta cambra s’ha instat molts estats d’arreu del món a atendre els refugiats. Ara aquesta demanda s’ha d’adreçar a Europa”, ha proclamat el director de l’agència de l’ONU, Filippo Grandi, en una intervenció al Parlament Europeu.

Grandi ha expressat la seva “profunda preocupació” pel pacte i ha posat en dubte que respecti el dret internacional. I és que, segons els estàndards de protecció internacional, un asilat només pot ser deportat a un país si aquest assumeix la responsabilitat de tramitar la seva sol·licitud i és capaç de

Els dubtes de Martin Schulz sobre la resolució del procés català

Divendres  15.01.2016  08:32

MÓN PAÍS

 

El president del Parlament Europeu tarda més de deu segons a respondre una pregunta sobre una eventual intervenció europea en el procés d'independència de Catalunya.

El president de l'Eurocambra, Martin Schulz

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, titubeja a l’hora de respondre una pregunta del periodista de TV3 Albert Serra sobre una eventual intervenció europea en el procés d’independència de Catalunya. 

Schulz manté un silenci de molts segons fins que, finalment, troba la resposta: ‘La qüestió de Catalunya ha de ser discutida en el marc de la constitució espanyola. 

Patinada estratosfèrica de Borrell a l’estil Rajoy

Dimecres, 23 de setembre de 2015 14:00 h

L’expresident del Parlament Europeu qüestiona que els llatinoamericans amb nacionalitat espanyola siguin ciutadans europeus i ho equipara al que passaria a Catalunya.

---

Mentida o patinada de l’exministre socialista? Sigui com sigui, el directe.cat ha fet una consulta a EuropeDirect, un dels centres d’Informació de la Comissió Europea a Catalunya, que ha desmentit rotundament les paraules de l’expresident del Parlament Europeu i exministre socialista. Una persona amb doble nacionalitat, l’espanyola i la d’un país llatinoamericà, que resideixi a l’estat espanyol, és ciutadà europeu amb dret a vot inclòs.  

 

Avui el candidat del PSC, Miquel Iceta ha qualificat el president del govern espanyol d'ignorant i ha aconsellat al ministre Margallo que "llegeixi" la web del seu propi ministeri sobre nacionalitats. Josep Borrell també hauria de fer un cop d’ull a la web del ministeri de justícia abans de fer el ridícul com Rajoy.

Declaracions que ratllen la xenofòbia

Cinc detalls importants de l'entrevista al president Mas

Roger Palà | Actualitzat el 24/06/2015 a les 00:02h

«Mas torna a sembrar dubtes sobre la convocatòria del 27-S».

 El passat dilluns, Mònica Terribas va entrevistar Artur Mas a TV3. Sobre la taula, l’actualitat més candent: el divorci en marxa amb Unió i la proposta del president el passat dissabte a Molins de Rei, en què va interpel·lar a l’Assemblea i Òmnium Cultural perquè impulsessin una llista electoral independentista transversal de cara al 27-S. En aquest article destaquem cinc detalls importants de l’entrevista a Artur Mas, més enllà dels grans titulars que han reproduït la majoria de mitjans.

1) Mas torna a sembrar dubtes sobre la convocatòria del 27-S. A hores d’ara tothom té coll avall que el 27 de setembre hi haurà eleccions, però en l’entrevista de Terribas el president Mas no va poder evitar sembrar de nou alguns dubtes sobre aquesta qüestió, repetint el que ja ha dit en altres ocasions: que en circumstàncies normals ell podria governar fins a 2016 i que sí convoca eleccions al setembre és perquè aquestes tindran un caràcter plebiscitari. Tot seguit, va dir: “arriba un moment en què puc arribar a pensar que som els únics que volem que aquestes eleccions siguin plebiscitàries sobre la sobirania”. Conclusió lògica: si CDC són els únics que volen que aquestes eleccions siguin plebiscitàries, vol dir que no només els partits no independentistes recelen d’aquest concepte, sinó també ERC i la CUP. “Si ara ens despistem de l’objectiu... Jo, que sóc el que he de signar el decret, em puc preguntar legítimament què estem fent”. De nou una amenaça velada. Té algun sentit polític a aquestes alçades (més enllà de treure de polleguera ERC) que Mas i per CDC segueixin amagant amb no convocar el 27-S?

2) El president no entén les dinàmiques dels moviments socials.

Cotarelo: "A l'acte de Podemos hi havia més periodistes que militants"

13/02/2015

PODEMOS

L'escriptor i catedràtic posa en dubte l'èxit de mobilització del partit de Pablo Iglesias

Bernat Vilaró

Ramon Cotarelo a 'Els Matins'

L'escriptor i catedràtic de Ciències Polítiques de la UNED Ramon Cotarelo ha posat en dubte avui l'èxit de mobilitzar la ciutadania que té Podemos. Segons ha dit avui des de la tertúlia d''Els matins de TV3', "l’altre dia van anar a la plaça Reina Sofia i hi havia més periodistes que assistents militants de Podemos. I ei, tancant Pablo Iglesias la campanya dels seus nois eh", ha dit Cotarelo.

"Canvien les coses d’un dia a l’altre", "tot depèn de l’ànim amb el qual es mirin les coses", ha afegit el professor.