Poques hores després que els líders europeus aprovessin el polèmic acord amb Turquia per aturar el flux migratori cap al continent,
l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha
clamat aquest dimarts contra la decisió de retornar els immigrants que
arriben a Grècia. “En aquesta cambra s’ha instat molts estats d’arreu
del món a atendre els refugiats. Ara aquesta demanda s’ha d’adreçar a
Europa”, ha proclamat el director de l’agència de l’ONU, Filippo Grandi,
en una intervenció al Parlament Europeu.
Grandi ha
expressat la seva “profunda preocupació” pel pacte i ha posat en dubte
que respecti el dret internacional. I és que, segons els estàndards de
protecció internacional, un asilat només pot ser deportat a un país si
aquest assumeix la responsabilitat de tramitar la seva sol·licitud i és
capaç de
complir les normes internacionals d’asil, com ara oferir a les
persones educació, assistència social, salut i feina. Aquestes
condicions gairebé no s’han complert per als 2,5 milions de refugiats
que ara mateix hi ha a Turquia. “L’expulsió col·lectiva està prohibida
per la Convenció Europea de Drets Humans, i un acord que sembla que
estableix l’expulsió directa d’estrangers cap a un tercer país no és
compatible amb la legislació europea ni amb la legislació humanitària
internacional”, ha recordat Vincent Cochetel, responsable de l’ACNUR a
Europa.
Brussel·les, per contra, s’entossudeix a
afirmar que la deportació d’immigrants arribats a les illes gregues és
legal. La base d’aquest acord s’emmarca en el pacte de readmissió de
tercers països entre Atenes i Ankara, del 2002. Segons la directiva
europea sobre el procediment d’asil, la UE es pot negar a oferir
protecció internacional a un demandant si un tercer país, que no sigui
membre de la UE, és considerat “país segur” per al sol·licitant d’asil.
“Hem decidit que Turquia és un país segur”, ha resolt el president de la
Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Segons han confirmat aquest
dimarts fonts comunitàries, però, encara hi ha serrells legals que
caldrà resoldre en els pròxims dies.
La mateixa
normativa estipula que el tercer país ha d’assegurar que no perseguirà
els sol·licitants d’asil per raó de raça, sexe, religió, nacionalitat o
opinió política i que no hi haurà el risc que pateixin cap dany físic.
Una màxima que podria no complir-se en el cas dels kurds iraquians o
sirians retornats a Turquia.
Tot i que Juncker es va
mostrar “segur” de la legalitat de l’acord amb Ankara, el Tribunal
Europeu de Justícia podrà examinar si realment és així. Potser per això
el president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha reconegut que
prefereix ser “cautelós” en relació amb els aspectes legals de l’acord.
Cal tenir en compte que Turquia no ha ratificat la Convenció de Ginebra,
en què es fixen els drets dels refugiats. De moment, només els sirians
poden demanar asil al país euroasiàtic, i això complica la situació
d’altres persones que fugen de conflictes, com els iraquians, els
eritreus o els afganesos. Si el pacte tira endavant, aquestes
nacionalitats també podran demanar protecció internacional a Turquia,
tot i que les perspectives que les seves sol·licituds prosperin seguiran
sent molt baixes.
El reassentament, voluntari
Perquè Turquia accepti totes les persones que arribin a les illes
gregues, Ankara ha exigit que els refugiats sirians que hi ha al país
puguin anar a la UE, tot i que encara no n’hi ha xifres concretes. El
mecanisme, però, serà voluntari, igual que el compromís de la UE del
juliol passat d’acollir 22.000 refugiats des de Jordània o Turquia, dels
quals només se n’han distribuït 3.407. Hongria ja ha amenaçat de vetar
l’acord si s’obliga els països a acollir més persones.
Amb tot, encara caldrà analitzar les conseqüències que tindrà el pacte
sobre les vides del refugiats. Es tracta de persones que es juguen la
vida al mar Egeu i que, després, seran retornades a Turquia en contra de
la seva voluntat.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada