OPINIÓ
per
Ramón Cotarelo
14 de Juny 2016 a les 17.06 h
 |
| Ramón Cotarelo |
Per fi apareix Catalunya en un debat de televisió entre
les principals forces parlamentàries de l'Estat i ho fa per escenificar
la força i la voluntat del "no" al dret dels catalans a
l'autodeterminació. El nacionalisme espanyol de dretes i el d'esquerres
van renovar la seva voluntat unitària jacobina amb l'aplaudiment del
catalanisme hispànic de Rivera, encantat de trobar un eco tan favorable.
Fins i tot Podemos va aclarir les seves propostes catalanes, que tanta confusió han causat al Principat, on
els votants d'En Comú Podem no tenen clar exactament què estaran votant.
Dilluns ho van poder veure: estaran votant a favor d'un referèndum que
es farà a tota Espanya i que tampoc és evident que es faci, perquè no
serà línia vermella en les negociacions per a la formació d'un govern
nacional espanyol. És a dir, que no estaran votant res.
Sembla que ha arribat el moment de la confusió. Sol passar en els trajectes prolongats i difícils. Després del No de la
CUP
als pressupostos de la Generalitat i, sense dubte, com a mesura per no
quedar encaixada en un paper d'aixafa guitarres per una sola causa,
l'organització assembleària ha decidit ampliar i profunditzar els motius
de la discrepància i donar-li més empaquetament. A més de seguir
governant amb pressupostos prorrogats i, per tant, desajustats als
objectius peremptoris que el govern vol assolir, és precís accelerar el
full de ruta perquè no hi hagi defalliment. Com? Mostrant la clara i
inequívoca voluntat d'avançar cap a la independència. ¿No s'acusa la CUP
de no voler la independència en el fons, raó per la qual es van
rebutjar els pressupostos?
Doncs ara ha de quedar patent qui és qui en la via independentista. Qui vol la independència i qui la fingeix.
La fórmula? Que s'organitzi un referèndum unilateral d'independència
(RUI) ja. Deixin-se les autoritats de planificar una declaració
unilateral d'independència (DUI) i pronunciïn-se pel RUI.
El cavall de batalla es diu ara RUI.
Sempre s'ha de tenir un cavall quan es vol anar a la batalla i aquest
compleix la funció de clarificar les coses i posar a cadascú al seu
lloc.
La CUP no és el furgó de cua del tren de la independència, sinó la locomotora.
Sobretot compleix la funció de prolongar la pràctica de l'extorsió en
front del govern independentista de la Generalitat, a base de posar-lo a
la incertesa de prendre una decisió que ho alieni d'una part important
del seu suport social.
La independència és un objectiu del conjunt de la societat catalana.
Transversal es diu ara. No només dels seus sector més radicals o
combatius que no per ser-ho han necessàriament de ser els més sincers.
També ho és d'aquells altres que tracten d'aconseguir els canvis
polítics i socials no per la confrontació sinó per la reforma i la
transició de mica en mica.
Un RUI i un RUI immediat té tots els elements d'una ruptura sobtada, una
cosa que no es concilia amb la fòrmula reiteradament invocada de
Puigdemont d'anar "de la llei a la llei".
Un RUI implica un salt
al buit en el què, sens dubte, podrà saber-se qui està disposat a tot
per aconseguir l'objectiu d'una vegada i qui prefereix fer-ho de mica en
mica. És com un procediment de prova de neteja de sang
patriota. Però estratègicament no sembla el més encertat. Al contrari,
presenta tal quantitat de riscs que bé pot entendre's com una maniobra
més d'extorsió amb la finalitat última que descarrili el procés. El
perfil de la bona consciència s'alça en front de la lentitud de tot
procediment pragmàtic.
Està clar que un RUI porta a la confrontació directa amb l'Estat
en una situació d'il·legalitat que serà molt difícil explicar a
l'exterior, davant la comunitat internacional de la què, en molt bona mida depèn el procés. Pel contrari, una
DUI,
sent tan il·legal com el referèndum, té un àmbit judicial natural en
què es pot sustanciar d'immediat, que és la Cort Internacional de
l'Haya. En lloc d'una confrontació directa als carrers una escalada
d'acció/reacció entre l'Estat i Catalunya estarem en un terreny en què
ambdues parts, tenint els seus drets reconeguts, podran adduir els seus
arguments davant un òrgan imparcial.
No hi ha color.
Enllaç article :
http://linkis.com/www.mon.cat/cat/noti/3svL3
