OPINIÓ
per Ramón Cotarelo 14 de Juny 2016 a les 17.06 h
| Ramón Cotarelo |
Fins i tot Podemos va aclarir les seves propostes catalanes, que tanta confusió han causat al Principat, on els votants d'En Comú Podem no tenen clar exactament què estaran votant. Dilluns ho van poder veure: estaran votant a favor d'un referèndum que es farà a tota Espanya i que tampoc és evident que es faci, perquè no serà línia vermella en les negociacions per a la formació d'un govern nacional espanyol. És a dir, que no estaran votant res.
Sembla que ha arribat el moment de la confusió. Sol passar en els trajectes prolongats i difícils. Després del No de la CUP als pressupostos de la Generalitat i, sense dubte, com a mesura per no quedar encaixada en un paper d'aixafa guitarres per una sola causa, l'organització assembleària ha decidit ampliar i profunditzar els motius de la discrepància i donar-li més empaquetament. A més de seguir governant amb pressupostos prorrogats i, per tant, desajustats als objectius peremptoris que el govern vol assolir, és precís accelerar el full de ruta perquè no hi hagi defalliment. Com? Mostrant la clara i inequívoca voluntat d'avançar cap a la independència. ¿No s'acusa la CUP de no voler la independència en el fons, raó per la qual es van rebutjar els pressupostos? Doncs ara ha de quedar patent qui és qui en la via independentista. Qui vol la independència i qui la fingeix.
La fórmula? Que s'organitzi un referèndum unilateral d'independència (RUI) ja. Deixin-se les autoritats de planificar una declaració unilateral d'independència (DUI) i pronunciïn-se pel RUI. El cavall de batalla es diu ara RUI. Sempre s'ha de tenir un cavall quan es vol anar a la batalla i aquest compleix la funció de clarificar les coses i posar a cadascú al seu lloc. La CUP no és el furgó de cua del tren de la independència, sinó la locomotora.
Sobretot compleix la funció de prolongar la pràctica de l'extorsió en front del govern independentista de la Generalitat, a base de posar-lo a la incertesa de prendre una decisió que ho alieni d'una part important del seu suport social. La independència és un objectiu del conjunt de la societat catalana. Transversal es diu ara. No només dels seus sector més radicals o combatius que no per ser-ho han necessàriament de ser els més sincers. També ho és d'aquells altres que tracten d'aconseguir els canvis polítics i socials no per la confrontació sinó per la reforma i la transició de mica en mica.
Un RUI i un RUI immediat té tots els elements d'una ruptura sobtada, una cosa que no es concilia amb la fòrmula reiteradament invocada de Puigdemont d'anar "de la llei a la llei". Un RUI implica un salt al buit en el què, sens dubte, podrà saber-se qui està disposat a tot per aconseguir l'objectiu d'una vegada i qui prefereix fer-ho de mica en mica. És com un procediment de prova de neteja de sang patriota. Però estratègicament no sembla el més encertat. Al contrari, presenta tal quantitat de riscs que bé pot entendre's com una maniobra més d'extorsió amb la finalitat última que descarrili el procés. El perfil de la bona consciència s'alça en front de la lentitud de tot procediment pragmàtic.
Està clar que un RUI porta a la confrontació directa amb l'Estat en una situació d'il·legalitat que serà molt difícil explicar a l'exterior, davant la comunitat internacional de la què, en molt bona mida depèn el procés. Pel contrari, una DUI, sent tan il·legal com el referèndum, té un àmbit judicial natural en què es pot sustanciar d'immediat, que és la Cort Internacional de l'Haya. En lloc d'una confrontació directa als carrers una escalada d'acció/reacció entre l'Estat i Catalunya estarem en un terreny en què ambdues parts, tenint els seus drets reconeguts, podran adduir els seus arguments davant un òrgan imparcial.
No hi ha color.
Enllaç article :
http://linkis.com/www.mon.cat/cat/noti/3svL3
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada