«Podemos i En Comú Podem no acceptaran mai un referèndum que no sigui convocat d'acord amb la legalitat espanyola, perquè el seu marc de referència és Espanya»
Germà Capdevila | 13/06/2016 a les 00:00h
 |
| Germà Capdevila |
Ara que sembla que hem decidit retrocedir unes caselles i
tornar a abans del 9N2014, la independència ja no és l'objectiu que ens
uneix, sinó la celebració d'un referèndum. Aquesta fita –se'ns diu
avui, com se'ns deia aleshores– uneix a més del 80 per cent dels
catalans, i per això és millor centrar-nos-hi, i no pas en la República.
Després del 9N del 2014, quan vam intentar fer un referèndum i amb prou feines vam poder fer una consulta no vinculant, la proposta del sobiranisme va ser molt clara: vist que no ens deixen decidir com a poble en un referèndum binari –on es compten vots– ho farem amb unes eleccions plebiscitàries –on es compten escons–.
El 27S l'independentisme va aconseguir un triomf històric, atorgant al Parlament una majoria folgada de 72 diputats amb una missió diàfana: fer de Catalunya una República independent. En aquesta legislatura, no pas en la següent o d'aquí a una dècada.
L'estratègia de l'unionisme l'endemà del 27S va ser transparent: No hi ha una majoria de vots. Ens havíem fet un fart d'explicar que no es poden comptar els vots en unes eleccions parlamentàries, perquè no hi ha pregunta binària. El que compten són els escons i el mandat democràtic. És igual, la campanya ha estat intensíssima i ha fet forat. Sectors amplis del sobiranisme s'han empassat el relat.
Aleshores tornem a la casella del referèndum, i s'estén una idea naïf que diu que quan els de Podemos i En Comú Podem comprovin per enèsima vegada que Espanya és refractària a la diversitat, i que mai, mai, mai, concedirà un referèndum vinculant a Catalunya, es lliuraran amb penediment als braços de l'independentisme, i es posaran a treballar colze a colze amb els partits sobiranistes en la construcció de la República.
Em sap greu aigualir-los el somni. No vindran. El referèndum que Podemos i En Comú Podem volen per a Catalunya només és possible dins de la legalitat espanyola. Mai no acceptaran un referèndum unilateral o en contradicció amb l'Estat, perquè el seu marc de referència és Espanya, la seva pàtria és Espanya. Això no és ni bo ni dolent. Senzillament és així, i ho hem de respectar: Ada Colau es declara símbol vivent de la fraternitat entre Espanya i Catalunya.
Quan Podemos i En Comú Podem constatin que Espanya els hi tanca la porta a la cara, no vindran pas a sumar-se a la construcció de la República Catalana. Ens diran que ens cal esperar 4 anys, o 40, o 400, fins assolir les majories polítiques a l'Estat (mínim 80%, per canviar la Constitució) que els permeti aplicar el seu programa fraternal. Fem el nostre camí, apliquem el full de ruta del 27S. Amb els que som és més que suficient. La resta se sumarà l'endemà, quan la independència sigui una realitat irreversible. Abans, no vindran.
Després del 9N del 2014, quan vam intentar fer un referèndum i amb prou feines vam poder fer una consulta no vinculant, la proposta del sobiranisme va ser molt clara: vist que no ens deixen decidir com a poble en un referèndum binari –on es compten vots– ho farem amb unes eleccions plebiscitàries –on es compten escons–.
El 27S l'independentisme va aconseguir un triomf històric, atorgant al Parlament una majoria folgada de 72 diputats amb una missió diàfana: fer de Catalunya una República independent. En aquesta legislatura, no pas en la següent o d'aquí a una dècada.
L'estratègia de l'unionisme l'endemà del 27S va ser transparent: No hi ha una majoria de vots. Ens havíem fet un fart d'explicar que no es poden comptar els vots en unes eleccions parlamentàries, perquè no hi ha pregunta binària. El que compten són els escons i el mandat democràtic. És igual, la campanya ha estat intensíssima i ha fet forat. Sectors amplis del sobiranisme s'han empassat el relat.
Aleshores tornem a la casella del referèndum, i s'estén una idea naïf que diu que quan els de Podemos i En Comú Podem comprovin per enèsima vegada que Espanya és refractària a la diversitat, i que mai, mai, mai, concedirà un referèndum vinculant a Catalunya, es lliuraran amb penediment als braços de l'independentisme, i es posaran a treballar colze a colze amb els partits sobiranistes en la construcció de la República.
Em sap greu aigualir-los el somni. No vindran. El referèndum que Podemos i En Comú Podem volen per a Catalunya només és possible dins de la legalitat espanyola. Mai no acceptaran un referèndum unilateral o en contradicció amb l'Estat, perquè el seu marc de referència és Espanya, la seva pàtria és Espanya. Això no és ni bo ni dolent. Senzillament és així, i ho hem de respectar: Ada Colau es declara símbol vivent de la fraternitat entre Espanya i Catalunya.
Quan Podemos i En Comú Podem constatin que Espanya els hi tanca la porta a la cara, no vindran pas a sumar-se a la construcció de la República Catalana. Ens diran que ens cal esperar 4 anys, o 40, o 400, fins assolir les majories polítiques a l'Estat (mínim 80%, per canviar la Constitució) que els permeti aplicar el seu programa fraternal. Fem el nostre camí, apliquem el full de ruta del 27S. Amb els que som és més que suficient. La resta se sumarà l'endemà, quan la independència sigui una realitat irreversible. Abans, no vindran.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada