El Parlament parla de tu a tu amb Brussel·les

La Comissió d'Exteriors es posa en contacte directament amb la CE i l'Eurocambra per avisar-los que els Mossos han de participar en tots els òrgans de coordinació policial en la lluita anti-terrorista.

La comissió d'Exteriors del Parlament.   |   ACN

per Bernat Ferrer Parlament 13 de Juny 2016 a les 13.10 h 



El Parlament de Catalunya ha decidit establir línia directa amb Brussel·les. La comissió d'Exteriors va aprovar fa tres setmanes posar-se en contacte directe amb el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, i amb el del Parlament Europeu, Martin Schulz, per fer-los tot un seguit d'apreciacions en relació amb una directiva europea sobre seguretat que es troba a punt de veure la llum, referida a la coordinació entre els múltiples cossos de seguretat europeus en la lluita contra el terrorisme. I, per bé que els Mossos d'Esquadra no tenen competències sobre la matèria, l'Estatut sí que estableix que han de participar en organismes de cooperació en matèria de seguretat. Emparant-se en aquest marc, el Parlament ha decidit notificar a Brussel·les que els Mossos han de ser presos en consideració com qualsevol altra policia europea.


Aquesta, doncs, ha estat la primera vegada que el Parlament de Catalunya ha optat per comunicar-se directament amb les institucions comunitàries. Fins ara, enviava les seves puntualitzacions a la Comissió Mixta Congrés-Senat per la UE, que rebia totes les peticions territorials i valorava quines trametre a Brussel·les. Ara, en tant que la legislatura espanyola es troba suspesa, aquesta comissió mixta també ha quedat dissolta, i la Diputació Permanent de les Corts no
s'ocupa d'aquesta funció. Davant d'aquest buit, el Parlament ha optat per enviar les seves conclusions a les institucions comunitàries, emparant-se en el fet que el Tractat de Lisboa preveu la participació dels parlaments nacionals i regionals en el control del principi de subsidiarietat. És a dir, preveu que es pronunciïn sobre si un àmbit s'ha de regular en el pla de la UE o en el pla nacional.


De fet, aquesta comunicació directa entre parlaments subestatals i Brussel·les és habitual en d'altres territoris. El parlament basc, l'escocès, el de Baden-Wutenberg o els de diverses regions italianes fa temps que es comuniquen de tu a tu amb les institucions comunitàries. En virtut del principi de subsidiarietat que estableix el Tractat de Lisboa, les cambres subestatals tenen capacitat per dur a terme aquestes notificacions directament, més enllà del fet que cada país pugui establir que també els les han de notificar.


Per bé que el Tractat de Lisboa va entrar en funcionament el 2009, en cap de les legislatures anteriors no s'havia considerat prioritari comunicar-se directament amb les institucions comunitàries. Cada puntualització que la cambra catalana volia fer a les directives europees en curs era notificada a les Corts espanyoles, que valoraven si ho transmetien o no. Ara, coincidint amb aquesta directiva europea per crear una base de dades que registri les entrades i sortides i la denegació d'entrada dels nacionals de tercers països que travessen les fronteres exteriors de la UE, la cambra catalana ha decidit alçar la veu i fer el pas de comunicar-se directament amb Juncker i Schulz.


I ho ha fet des de la convicció que el Govern té el màxim interès en què els Mossos participin a tots els fòrums de seguretat possibles, com ha explicitat en més d'una ocasió el conseller d'Interior, Jordi Jané. I, en tant que l'Estatut així ho estableix, és en aquest sentit que la comissió d'Exteriors va decidir actuar. Concretament, l'article 164.4 de l'Estatut estableix un títol habilitant per a la participació de la Generalitat en la coordinació de les polítiques de seguretat, incloent el bescanvi d'informació en l'àmbit internacional.


Així es va notificar fa quinze dies a la (inexistent) Comissió Mixta Corts-UE, en compliment de la legislació espanyola. I així es va notificar durant la setmana passada a l'Eurocambra i a la Comissió, segons explica a El Món el lletrat del Parlament Miquel Palomares.


Un òrgan "ad hoc" 
 

La comissió d'Exteriors va decidir a principi de legislatura crear un òrgan que centralitzarà tots els actes legislatius que la UE envia als parlaments del continent perquè n'emetin un informe. Abans, cada comissió rebia les peticions europees i hi donava sortida, o no, en funció de les seves pròpies dinàmiques. Ara, aquest nou òrgan valora quines lleis en curs a la capital comunitària tenen incidència sobre el dia a dia català, i en realitzarà una selecció. Per exemple, ara s'està tramitant també una directiva fer fixar la relació entre les institucions comunitàries i Tunis, una matèria que pràcticament no afecta els ciutadans catalans i que, per tant, el Parlament ja ni abordarà.


Les institucions europees envien cada projecte d'acte legislatiu als parlaments europeus perquè els notifiquin si s'adequa o no a les respectives legislacions. És a dir, perquè cada parlament "local" hi doni el vist-i-plau abans de ser aprovat pel ple de l'Eurocambra. Ara bé, a més a més de dir si s'adequa o no, els diversos parlaments també han agafat la costum d'emetre tot un seguit d'observacions perquè el legislador comunitari les valori i, eventualment, les incorpori al text definitiu.


Possiblement el cas més paradigmàtic de tots el va protagonitzar el parlament de la regió italiana de les Marques, que va aconseguir modificar una llei europea quan pràcticament ja estava enllestida per ser aprovada perquè va detectar-hi una incorrecció.


Deu reglaments comunitaris al mes 
 

Palomares recalca a El Món que, cada mes, al Parlament ben bé hi poden arribar una desena de reglaments que es troben en curs a la capital comunitària, i sobre els quals les pròpies institucions comunitàries donen l'oportunitat d'incidir-hi. Concretament, durant la present legislatura han arribat a Barcelona provinents de Brussel·les un total de 50 textos legals que es troben en fase de tramitació. Durant l'anterior (2012-2015), 199. I durant la IX legislatura (2010-12), 247. "La finalitat que té és la d'integrar la política europea en el dia a dia dels parlaments nacionals", explica el lletrat.


De fet, si la cambra catalana hagués prestat més atenció a les normatives comunitàries en curs, possiblement s'haurien pogut corregir a temps les disfuncions que va causar a les entitats de cultura popular la normativa europea del foc.


A banda d'aquest mecanisme, Palomares exposa que parlaments com l'escocès, o l'alemany mateix, disposen d'àmplies delegacions pròpies a Brussel·les per intervenir directament ja durant els primers passos de qualsevol normativa, a mode de "lobby". Aquest escenari, però, de moment queda a anys lluny del dia a dia català.



Enllaç noticia :

 http://www.mon.cat/cat/notices/2016/06/el_parlament_parla_de_tu_a_tu_amb_brussel_les_164909.php?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter