‘Conteniu la rialla, amics.’ La vella dita llatina es
podia aplicar al periodista Carlos Alsina mentre escoltava els
balbuceigs de Mariano Rajoy sobre la nacionalitat espanyola dels
catalans. Per contenir-se el riure, gairebé va haver de menjar-se el
bolígraf. Li brillava la mirada mentre veia els gests i les ganyotes del
president espanyol, gesticulant com un peix fora de l’aigua. Per
descomptat, ‘trending topic’ del dia. En aquest minut escàs destinat a
passar a la història, Rajoy no sols demostra per enèsima vegada que no
sap de què parla i que és un incompetent, sinó que a més destrueix la
posició del nacionalisme espanyol respecte de l’independentisme català.
Ara tots els qui, per voler continuar essent espanyols, no es decidien a
votar a favor de la independència per por de deixar de ser-ho, ho faran
encantats perquè Rajoy ja sap que no podrà impedir-ho. Era un típic
abús de la dreta espanyola. Acusava els independentistes de privar els
catalans de la nacionalitat espanyola quan, en el fons, és ella qui vol
fer-ho: ‘Si et declares català deixes de ser espanyol.’
Entre més coses perquè, també a diferència de Rajoy, no
confonen la nacionalitat amb la ciutadania europea. S’és ciutadà europeu
perquè s’és nacional d’algun estat de la UE. La cosa important és la
nacionalitat i no es perd. Però la gent és desconfiada. Prefereix
sentir-ho dir a qui mana a Madrid. Ara no li ho han sentit dir; han
sentit com s’ho empassava.
S’entén per què Rajoy sempre prefereix el plasma i la
lectura. Així, al natural i en directe, li surt tota la
crosta monclovita. L’ocasió era única i els de Junts pel Sí, amb un
sentit de l’humor càustic, han cedit el seu últim i definitiu espot
publicitari a Mariano Rajoy reproduint l’entrevista d’Onda Cero amb un
parell d’afegitons hilarants: diuen que és un espai compensatori i
deixen constància que el cost de l’espot ha estat de zero euros. És
extraordinari el mèrit de Rajoy. El seu adversari creu que el millor per
la seva causa és deixar-lo parlar sense talls ni retallades, sense
censura ni manipulacions. Rajoy en estat pur és el millor actiu de la
campanya de l’independentisme. Un gran èxit.
No solament és el president a qui se li ‘trenca Espanya’,
sinó que a sobre li passa enmig de la irrisió general i una general
falta de respecte. Afirma que mentre ell sigui president ‘ya tal’ i ‘fin
de la cita’.
Canviant el temps i els fets, recorda aquell infeliç de
Ròmul August, que va perdre les últimes restes de l’imperi romà
d’Occident. El va deposar sense miraments Odoacre, tan superior en
recursos a l’emperador com ho és Mas en intel·ligència i habilitat
davant de Rajoy. La qüestió que bull a les xarxes és com és possible que
un personatge així governi un país amb un cert pes internacional. Poc,
és cert, molt menys del que el mateix home glorifica com la ‘gran
nación’, però un cert pes, encara que només sigui per la seva posició
geogràfica. Si es mira bé, no és tan estrany ni infreqüent en la
història d’Espanya, els governants de la qual entreteixeixen una barreja
de la història de la infàmia, de Borges, i de l’estupidesa humana, de
Tabori.
Això mateix es devien preguntar els ciutadans de Reus que
ahir van organitzar una mena d’escarn a Mariano Rajoy i Xavier Albiol,
obligant-los a suspendre una passejada que pensaven fer pel centre de la
ciutat, convençuts que la gent els saludaria i aplaudiria com fan als
àpats del seu partit. Va caldre portar els Mossos d’Esquadra perquè la
cosa no anés a més entre crits de ‘feixistes’ i ‘independència’.
Els
fallen els mecanismes d’informació, també anomenats d’intel·ligència, de
manera molt inadequada en aquest cas.
Va ser aclaparadra, la jornada de Mariano August: al matí,
mostrant una mena de ball de Sant Vito a la televisió; a migdia,
protagonitzant l’espot de campanya de l’adversari, i a la tarda,
escridassat pels carrers de Reus. Què més li podia passar?
Doncs li van passar més coses, sí. A primera hora del
matí, l’arquebisbe de València, el cardenal Cañizares, va convocar una
vetlla per la unitat d’Espanya perquè sosté que no hi ha justificació
moral per a la secessió. Aquest Cañizares és el qui, en mostra
d’humilitat evangèlica, sempre que pot es passeja amb una capa magna de
cinc metres de tela vermella. Sol anar acompanyat de molta pompa i si
ell diu que no hi ha justificació moral pel secessionisme, devia pensar
un atribolat Rajoy ja a la nit, vol dir que l’església dóna suport a la
causa del nacionalisme espanyol, l’únic veritable. Déu és amb nosaltres.
Però, abans d’apagar el llum, li va entrar un Whatsapp que
el seu fill li havia ensenyat a fer anar per pispar-li mentrestant el
Marca: els bisbes catalans contesten a monsenyor Cañizares i li recorden
que, segons la seva doctrina, totes les opcions polítiques pacífiques,
democràtiques, etc. són justificades moralment.
Aquest geni trenca Espanya i, amb Espanya, l’església
catòlica. No deixa de tenir la seva grandesa, encara que sigui
crepuscular.
(Per cert, tinc entès, encara que no ho sé del cert, que
les cadenes espanyoles van censurar el vídeo de l’entrevista d’Onda
Cero. És el que s’anomena transparència democràtica, llibertat de premsa
i dret de la informació.). Circuleu.
Text publicat originalment al Ramón Cotarelo.
Enllaç article :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada