Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IMPOSICIÓ DEL CASTELLÀ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IMPOSICIÓ DEL CASTELLÀ. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de febrer del 2024

Una àrbitra d'alevins expulsa un entrenador de futbol per parlar-li en català

 

 

LLENGUA

 

"Al rogarle que se dirija a mi en castellano, perpetúa su dialecto", explica el col·legiat a l'acta del partit

 

LlenguaRedacció




 

 

Expulsat d'un terreny de joc per parlar en català. Aquesta situació s'ha viscut aquest passat cap de setmana a Mallorca en el partit de futbol entre l'aleví B del Petra i el Cardassar, al poliesportiu Na Capitana de Petra

L'entrenador local, Miquel Santandreu, va veure una targeta vermella directa per parlar en català a l'àrbitra. Segons la versió de la col·legiada, que recull el 'dBalears', Santandreu

dilluns, 15 de gener del 2024

(VÍDEO) Una comparsa infantil de Cadis canta en català contra la imposició del castellà

 

 

LLENGUA

 

 

"Ningú té dret a imposar la teva manera de parlar".

 

 

 

Redacció

 

 

 

La comparsa Las Hijas de Neptuno a les semifinals del concurs infantil de xirigotes de Cadis, el 13 de gener del 2024 Autor/a: @FranjDelMo


 

 

 

Un any més Cadis es vesteix de Carnaval i se celebra una nova edició del concurs de xirigotes, en el que colles disfressades surten a interpretar una cançó de tarannà crític o humorístic. A la competició infantil, una agrupació, Las Hijas de Neptuno del gran Jesús Bienvenido va interpretar un pas doble en què cantaven un fragment en català, i també en euskera i gallec, per a reivindicar l'ús de les llengües pròpies i crítica la supremacia lingüística i imposició del castellà.

En català, van cantar el següent fragment: "I les paraules que en català/ parlen de llibertat/ i d'amor i de vida". Prèviament, en un vers en castellà apuntaven que

dijous, 19 de maig del 2022

El TSJC accepta que un sol pare pugui forçar la imposició de més castellà a tot Catalunya

 

 

SOCIETAT - EDUCACIÓ

 

 

El tribunal ja va acceptar que l’entitat espanyolista Asociación por una Escuela Bilingüe demanés l'execució forçosa de la sentència 

 

 

Redacció/ACN

19.05.2022 - 15:58

 

 


 

 


El TSJC ha reconegut avui la legitimitat del pare de dos alumnes de secundària per a demanar l’execució forçosa de la sentència que imposa el 25% del castellà en els centres escolars de tot Catalunya. En canvi, ha rebutjat la personació de l’associació de guàrdies civils Jucil, que també ho havia demanat, perquè considerar que l’entitat no defensa en particular els drets lingüístics dels alumnes. La interlocutòria té el vot particular de dos dels cinc magistrats, que s’oposen a la personació de pares individualment, perquè, segons alerten, això podria significar la incorporació a la causa de molts altres pares d’alumnes, il·limitadament.

 

La setmana passada el TSJC ja va engegar un termini de quinze dies hàbils imposats al Departament d’Educació perquè donés instruccions a tots els centres de Catalunya perquè prenguessin les mesures per fer més hores de castellà. I ho va fer perquè va acceptar la legitimació de l’entitat espanyolista Asociación por una Escuela Bilingüe per a demanar

dijous, 9 de desembre del 2021

Editorial Vicent Partal : Els pares de Canet: una lliçó per a aquest país que volen que semble covard

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Els mestres i sobretot les famílies han eixit amb valentia a defensar la seua escola i és això que importa i ha de servir d'exemple per a tots

 

 


 

 

 

Per: Vicent Partal 

08.12.2021  21:50

 

 

Fa uns quants anys que em van convidar a un debat a Vílnius, la capital de Lituània. Era sobre la situació a Catalunya i la meua intervenció va traçar un paral·lelisme entre el nostre procés d’independència i el dels països bàltics, que jo havia cobert com a periodista als anys vuitanta i noranta del segle passat. Entre el públic hi havia una majoria de gent molt a favor de Catalunya i a la taula, amb mi –o hauria de dir contra mi–, polítics i funcionaris lituans pendents sobretot de no enutjar Espanya. I molt concretament, vetllant perquè no se sentís molest l’espia que havia enviat l’ambaixada dels nostres veïns. Va haver-hi un moment còmic, en què es van trobar descol·locats. Va ser quan els vaig ensenyar el meu primer visat de la Lituània independent, un document anterior al reconeixement de la independència pels altres estats. Els vaig explicar que aquell document era il·legal segons les lleis de l’època, perquè Lituània encara formava part de l’URSS quan me’l van expedir. Però els vaig demanar que s’atrevissen a dir en públic que aquell paper, aquell gest d’unilateralitat, no era una expressió legítima i legal del procés de constitució de l’estat lituà. Òbviament, no van tenir cap més remei que reconèixer-ho –reconèixer que podien anar, cínicament, contra la nostra unilateralitat, però que no podien anar contra la seua.

 

En acabant l’acte, els catalans, bàsicament gent del Diplocat, i un grup de lituans, entre els quals algun vell conegut meu, vam tenir una conversa més desimbolta en un cafè de prop del lloc on es feia el debat, que havia estat organitzat per la Universitat de Vílnius. Vaig comentar-los que no entenia com s’havien tornat tan covards com a país. Jo els havia vist