Una àrbitra d'alevins expulsa un entrenador de futbol per parlar-li en català

 

 

LLENGUA

 

"Al rogarle que se dirija a mi en castellano, perpetúa su dialecto", explica el col·legiat a l'acta del partit

 

Llengua 12.02.2024 10.15 hRedacció

 

 

Expulsat d'un terreny de joc per parlar en català. Aquesta situació s'ha viscut aquest passat cap de setmana a Mallorca en el partit de futbol entre l'aleví B del Petra i el Cardassar, al poliesportiu Na Capitana de Petra

L'entrenador local, Miquel Santandreu, va veure una targeta vermella directa per parlar en català a l'àrbitra. Segons la versió de la col·legiada, que recull el 'dBalears', Santandreu

Planten cara a un Eroski que no atén clients catalanoparlants

 

 

LLENGUA

 

 

La resposta al despòtic" ¡En castellano!": "Avui no et xerraré en castellà"

 

 

Llengua 

17.12.2023 18.45 h Redacció

 

 

 

El supermercat Eroski d\'Alcúdia que s\'ha negat a atendre un cilent catalanoparlant Autor/a: Eroski

 

 Nou cas de menyspreu cap al català per part d'un treballador que està de cara al públic. Aquest cop a Alcúdia (Mallorca), a un supermercat de la cadena Eroski.

Segons relata 'dBalears', un client ha patit una doble discriminació per haver parlat en català, primer per part d'un carnisser i després de l'encarregada de l'establiment.
Tots dos s'han negat a atendre'l si no es passava al castellà. "¡En castellano!", li ha etzibat el treballador "amb actitud 'xulesca' i supremacista", explica l'afectat.

Davant d'aquesta situació ha decidit no cedir ("avui no et xerraré en castellà", ha pensat) i quan ha anat a parlar amb l'encarregada aquesta tampoc entenia el català.

La víctima ha aclarit que a ell tant li és que li parlin en castellà, però quan vaig a una botiga, un establiment o al metge vull poder parlar en la meva llengua i que m'entenguin".

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/62937/planten-cara-eroski-no-aten-clients-catalanoparlants

L'última de Borrell: confon l'operatiu policial a Mallorca amb Veneçuela

CONFUSIÓ







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 12 de desembre de 2018

El ministre d'Exteriors espanyol, Josep Borrell, ha tornat a fer unes declaracions polèmiques. En aquest últim cas, el ministre ha comparat irònicament l'operatiu policial fet aquest dimarts a Mallorca, on es van requisar ordinadors i mòbils de periodistes del Diari de Mallorca i l'agència Europa Press, amb Veneçuela.



Ho ha dit responent aquest dimecres una pregunta feta durant un col·loqui al 'Foro ABC'. "No tinc ni la menor idea de què va passar ahir a Palma. Pensava que havia passat a Veneçuela, ho sento, no puc opinar sobre una cosa que desconec", ha dit concretament.



La pregunta era, textualment, si "considerava que, en un país modern i democràtic de la UE pogués entrar la Policia en una redacció requisant mòbils i ordinadors, violant el secret professional". La moderadora del debat li ha aclarit que la pregunta es referia als fets ocorreguts a Mallorca aquest dimarts.








Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/borrell-confon-operatiu-policial-mallorca-venecuela_334269_102.html 

El sobiranisme s’estén pels municipis mallorquins

PAÍS - ILLES

Antoni Noguera serà nomenat avui batlle de Palma, després de més de quaranta anys d'alternança entre PSOE i PP –amb un breu pas d'UCD– a l'ajuntament 

Antoni Noguera, que avui serà investit batlle de Palma.

Per: Redacció 

29.06.2017  22:00

El canvi a les Illes tanca avui el cercle. Una gran part de la feina va ser feta en les eleccions del 24 de maig del 2015. El canvi de govern al Parlament de les Illes Balears va anar acompanyat de molts més canvis en les batllies de tota l’illa, gràcies a Més per Mallorca. Avui, un membre d’aquesta formació esdevindrà batlle de Palma, un fet inèdit, perquè fins ara mai cap independentista no havia ocupat aquesta posició. I Antoni Noguera es defineix així: independentista.



Fins fa poc la major part de municipis de Mallorca restaven sota control del PP, PSIB o, en menor mesura, de Convergència per les Illes, ja desapareguda. En les eleccions del 2011 la coalició Més per Mallorca encara no havia nascut, però sí Iniciativa, el PSM i Entesa per Mallorca, els partits que integren la coalició. Tanmateix, tenien molt poca força, llevat d’algun poble com ara Esporles, governat per Miquel Ensenyat.



Però en el 2015 l’esquerra sobiranista unida sota el paraigua Més per Mallorca va aconseguir erigir-se com la tercera força de l’illa i plantar cara al PSIB i el PP. Els resultats de la coalició van superar amb escreix les previsions fetes a priori per les sumes dels partits per separat i van arreplegar 52.000 vots i 108 regidors, que ara s’han traduït en divuit batllies.

Vicent Partal : Toqueu-li el bombo a un altre!

Divendres  28.08.2015  06:00

OPINIÓ

Molta gent va celebrar ahir el gest del batlle de Manacor, Miquel Oliver, que va denegar a l’exèrcit espanyol el permís per a fer un concert amb el qual pretenien de commemorar la victòria borbònica de fa tres-cents anys. La seua.

Oliver, de la coalició Més, es va limitar a dir que no a una demanda del cap de l’estat major de l’exèrcit. El batlle no va haver de fer cap acte heroic fora de lloc i es va limitar a respondre educadament i en català. Cosa a la qual, en tot cas, no crec que estiga gaire acostumat el militar en qüestió.

El gest d’Oliver, però, ens recorda que la dignitat col·lectiva es basa en la dignitat dels individus, de tots els qui formem aquest país. És cert que Oliver va respondre en nom d’un poble que havia aprovat una moció local per honorar els defensors de les llibertats, és a dir els qui van ser reprimits durament per la capitania la fundació de la qual pretenien celebrar ara.

El batlle de Manacor denega a l’exèrcit espanyol un permís per a celebrar l’ocupació borbònica de Mallorca

Dijous  27.08.2015  10:57

La comandància les Illes Balears volia fer un concert per commemorar els tres-cents anys de la creació, arran de la implantació del Decret de Nova Planta.

L’Ajuntament de Manacor va rebre fa una setmana una carta de la comandància general de les Illes Balears, que depèn del Ministeri d’Interior espanyol, en la qual, el cap d’estat major, el militar Rafael Baena, demanava formalment de fer un concert per a homenatjar els tres-cents anys de la creació de la Capitania General de Balears. Miquel Oliver, batlle de Manacor, ha contestat amb una altra carta en la qual explica els motius històrics pels quals no deixarà que es faci aquest concert el pròxim 25 de setembre.

Oliver diu de forma directa i concisa que la creació d’aquesta capitania és fruit de la implantació del Decret de Nova planta, el qual va implicar la fi de les institucions centenàries de les Illes Balears. També recorda que l’Ajuntament de Manacor va aprovar per unanimitat els actes del Tricentenari 1715-2015, que rememora la pèrdua de les llibertats del poble balear. En cap cas, diu, no és oportú que l’ajuntament deixi organitzar un concert d’aquestes característiques.

Llegiu la carta a continuació:

Guillem Balboa futur batlle d'Alaró (Mallorca): 'Em consider més independentista que no nacionalista'

Dimecres  17.06.2015  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Entrevista al futur batlle d'Alaró (Mallorca).

Guillem Balboa, futur batlle d'Alaró (Mallorca).

Després d'anys de govern del PP, al poble mallorquí d'Alaró s'ha aconseguit un pacte entre PSIB-PSOE i Més. Durant aquest mandat, els dos primers anys la batllia serà per a la socialista Aina Munar i els altres dos per a Guillem Balboa (Més). Balboa treballa al departament de premsa de la Universitat de les Illes Balears. És pare de tres fills, nascut a Guinea Equatorial i educat a Mallorca. I quan li arribi el torn esdevindrà el primer batlle negre de la història de Mallorca. VilaWeb l'ha entrevistat telefònicament.

—Vau néixer a la Guinea Equatorial i heu estat educat a Mallorca.

—Vaig néixer a la Guinea Equatorial i a quatre anys vaig arribar aquí per la situació política que es vivia a Guinea. La història ens va caure a sobre i ens va deixar ben penjats. A casa som fills de la història colonial espanyola i de la dècada de la Primavera Africana. El meu pare estava molt ficat en aquest moviment polític. Eren els anys en què es vivia amb molta intensitat la lluita per la independència. I per la implicació política del meu pare vam recalar a Mallorca, cap als anys setanta.

—Com es deia el vostre pare?

—Juan Balboa. Nosaltres reclamàvem la independència de l'illa respecte del continent, perquè eren territoris culturalment i socialment diferents. Som de la part illenca, i no teníem res a veure amb la continental fins a l'arribada d'Espanya. I per motius administratius en va fer un únic país. Hi havia el compromís tàcit que quan guanyàs la independència efectivament se solucionaria. I no va passar. Els meus pares van ser educats en aquesta mentalitat colonial: valorar l'extern, i rebutjar el fet propi. Per exemple, mon pare prohibia a ma mare de parlar en la nostra llengua materna, el bubi, i volia que parlàssim espanyol, tot i que la família de la meva mare això de l'espanyol no ho dominava gaire, ha ha! Però quan vaig arribar aquí, a només quatre anys,  vaig acabar perdent el bubi. Ara l'entenc, però el parl poc.

—Curiós també, el vostre pare. Neix en una illa i se'n va a una altra illa.

L'ex-president balear del PP Cristòfol Soler es posa al capdavant de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca

Dissabte  18.04.2015  16:13

Va donar-se de baixa del PP l'estiu passat, fart dels atacs de Bauzá a la cultura, la llengua i la identitat del país.

 

L'ex-president balear del PP Cristòfol Soler agafa des d'avui les regnes de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM). En l'assemblea general d'aquest dissabte a Can Alcover, s'ha elegit el també ex-president del parlament com a president de l'entitat i s'ha destacat el dret de decidir com a element vertebrador de les Illes i com a sortida de la crisi.

Cristòfol Soler s'ha destacat sempre per la seva defensa de la llengua i la cultura i ha estat molt crític amb la política de José Ramon Bauzá i amb els casos de corrupció que han esquitxat el PP. 

Mallorca pren el relleu del Tricentenari

Dijous  01.01.2015  06:00

TRICENTENARI 1715 

L'illa recordarà tot al llarg 2015 l'ocupació borbònica i la pèrdua de les llibertats

Aquest 2015 l'illa de Mallorca pren el relleu de les commemoracions de la fi de la Guerra de Successió. Després de les capitulacions del Regne de València el 1707 i del Principat el 1714 el 1715, exàctament el 28 de novembre, Mallorca va caure també sota l'ocupació borbònica i es va promulgar el corresponent Decret de Nova Planta. La Comissió organitzadora del tricentenari aposta per una visió de futur que es plasma en el lema 'Del decret de Nova Planta al Dret a decidir'.

Les tropes felipistes van entrar a Ciutat l'11 de juliol de 1714, completant la conquesta de l'illa de Mallorca, les Pitiüses s'havien rendit tot just una setmana abans. Des del 1708 Menorca era controlada pels anglesos i no s'incorporaria a la corona d'Espanya fins el 1802.

Actes tot al llarg de l'any

Multa de 30.000 euros a l'Assemblea Sobiranista de Mallorca per defensar el 9-N

22/10/2014

CONSULTA 9-N

El govern espanyol obre un expedient sancionador a l'entitat independentista per una concentració davant l'Ajuntament de Palma

Bernat Vilaró

Manifestació de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca

L'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) s'exposa a una sanció de 30.050,61 euros per defensar la consulta del proper 9 de novembre a la plaça de Cort a Palma, davant l'Ajuntament de la capital de Mallorca. El 30 de setembre unes 200 persones s'hi van reunir per la crida que van fer l'ANC i Òmnium, després de la suspensió del Tribunal Constitucional, el dia abans, d'alguns articles de la llei de consultes i de la convocatòria del 9-N.

La Prefectura Superior de Policia va presentar una denúncia a la Delegació del govern espanyol, que ha obert un expedient sancionador. La Delegació va notificar al president de l'ASM, Josep Planas, que la justificació de la multa és que la concentració independentista "no es va comunicar a l'autoritat governativa".

L'entitat mallorquina es va constituir la setmana passada a la sala de plens de la Casa de la Vila de