Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris G.Balboa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris G.Balboa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de juny del 2015

Guillem Balboa futur batlle d'Alaró (Mallorca): 'Em consider més independentista que no nacionalista'

Dimecres  17.06.2015  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Entrevista al futur batlle d'Alaró (Mallorca).


Guillem Balboa, futur batlle d'Alaró (Mallorca).



Després d'anys de govern del PP, al poble mallorquí d'Alaró s'ha aconseguit un pacte entre PSIB-PSOE i Més. Durant aquest mandat, els dos primers anys la batllia serà per a la socialista Aina Munar i els altres dos per a Guillem Balboa (Més). Balboa treballa al departament de premsa de la Universitat de les Illes Balears. És pare de tres fills, nascut a Guinea Equatorial i educat a Mallorca. I quan li arribi el torn esdevindrà el primer batlle negre de la història de Mallorca. VilaWeb l'ha entrevistat telefònicament.

—Vau néixer a la Guinea Equatorial i heu estat educat a Mallorca.

—Vaig néixer a la Guinea Equatorial i a quatre anys vaig arribar aquí per la situació política que es vivia a Guinea. La història ens va caure a sobre i ens va deixar ben penjats. A casa som fills de la història colonial espanyola i de la dècada de la Primavera Africana. El meu pare estava molt ficat en aquest moviment polític. Eren els anys en què es vivia amb molta intensitat la lluita per la independència. I per la implicació política del meu pare vam recalar a Mallorca, cap als anys setanta.

—Com es deia el vostre pare?

—Juan Balboa. Nosaltres reclamàvem la independència de l'illa respecte del continent, perquè eren territoris culturalment i socialment diferents. Som de la part illenca, i no teníem res a veure amb la continental fins a l'arribada d'Espanya. I per motius administratius en va fer un únic país. Hi havia el compromís tàcit que quan guanyàs la independència efectivament se solucionaria. I no va passar. Els meus pares van ser educats en aquesta mentalitat colonial: valorar l'extern, i rebutjar el fet propi. Per exemple, mon pare prohibia a ma mare de parlar en la nostra llengua materna, el bubi, i volia que parlàssim espanyol, tot i que la família de la meva mare això de l'espanyol no ho dominava gaire, ha ha! Però quan vaig arribar aquí, a només quatre anys,  vaig acabar perdent el bubi. Ara l'entenc, però el parl poc.

—Curiós també, el vostre pare. Neix en una illa i se'n va a una altra illa.