Guillem Balboa futur batlle d'Alaró (Mallorca): 'Em consider més independentista que no nacionalista'

Dimecres  17.06.2015  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Entrevista al futur batlle d'Alaró (Mallorca).

Guillem Balboa, futur batlle d'Alaró (Mallorca).

Després d'anys de govern del PP, al poble mallorquí d'Alaró s'ha aconseguit un pacte entre PSIB-PSOE i Més. Durant aquest mandat, els dos primers anys la batllia serà per a la socialista Aina Munar i els altres dos per a Guillem Balboa (Més). Balboa treballa al departament de premsa de la Universitat de les Illes Balears. És pare de tres fills, nascut a Guinea Equatorial i educat a Mallorca. I quan li arribi el torn esdevindrà el primer batlle negre de la història de Mallorca. VilaWeb l'ha entrevistat telefònicament.

—Vau néixer a la Guinea Equatorial i heu estat educat a Mallorca.

—Vaig néixer a la Guinea Equatorial i a quatre anys vaig arribar aquí per la situació política que es vivia a Guinea. La història ens va caure a sobre i ens va deixar ben penjats. A casa som fills de la història colonial espanyola i de la dècada de la Primavera Africana. El meu pare estava molt ficat en aquest moviment polític. Eren els anys en què es vivia amb molta intensitat la lluita per la independència. I per la implicació política del meu pare vam recalar a Mallorca, cap als anys setanta.

—Com es deia el vostre pare?

—Juan Balboa. Nosaltres reclamàvem la independència de l'illa respecte del continent, perquè eren territoris culturalment i socialment diferents. Som de la part illenca, i no teníem res a veure amb la continental fins a l'arribada d'Espanya. I per motius administratius en va fer un únic país. Hi havia el compromís tàcit que quan guanyàs la independència efectivament se solucionaria. I no va passar. Els meus pares van ser educats en aquesta mentalitat colonial: valorar l'extern, i rebutjar el fet propi. Per exemple, mon pare prohibia a ma mare de parlar en la nostra llengua materna, el bubi, i volia que parlàssim espanyol, tot i que la família de la meva mare això de l'espanyol no ho dominava gaire, ha ha! Però quan vaig arribar aquí, a només quatre anys,  vaig acabar perdent el bubi. Ara l'entenc, però el parl poc.

—Curiós també, el vostre pare. Neix en una illa i se'n va a una altra illa.