L’exèrcit espanyol omple el centre de Palma de banderes espanyoles pels 300 anys del decret de Nova Planta

Divendres  27.11.2015  14:59

Amb motiu de la celebració dels tres-cents anys de la implantació del decret de Nova Planta a les Illes Balears, l’exèrcit espanyol ha engalanat els carrers del centre amb banderes espanyoles.

Concretament, els voltants del palau de l’Almudaina i el carrer del Palau Reial, segons que informa dBalears. És previst que demà la guàrdia d’honor desfili per aquests trams.

Vegeu una imatge dels carrers del centre en aquests moments:

Vicent Partal : Toqueu-li el bombo a un altre!

Divendres  28.08.2015  06:00

OPINIÓ

Molta gent va celebrar ahir el gest del batlle de Manacor, Miquel Oliver, que va denegar a l’exèrcit espanyol el permís per a fer un concert amb el qual pretenien de commemorar la victòria borbònica de fa tres-cents anys. La seua.

Oliver, de la coalició Més, es va limitar a dir que no a una demanda del cap de l’estat major de l’exèrcit. El batlle no va haver de fer cap acte heroic fora de lloc i es va limitar a respondre educadament i en català. Cosa a la qual, en tot cas, no crec que estiga gaire acostumat el militar en qüestió.

El gest d’Oliver, però, ens recorda que la dignitat col·lectiva es basa en la dignitat dels individus, de tots els qui formem aquest país. És cert que Oliver va respondre en nom d’un poble que havia aprovat una moció local per honorar els defensors de les llibertats, és a dir els qui van ser reprimits durament per la capitania la fundació de la qual pretenien celebrar ara.

Un futur amb dignitat per al País Valencià

Dissabte, 25 d'abril de 2015 22:10 h

Milers de persones participen a la manifestació del 25 d’abril amb l’esperança de foragitar el PP del govern. La proximitat de les eleccions marca la diada reivindicativa dels drets nacionals del poble valencià

---

València (ACN).- Milers de persones han participat aquest dissabte a València en la marxa convocada per Acció Cultural (ACPV) pel 25 d'abril, commemoració de la Batalla d'Almansa de 1707, que va suposar la pèrdua de l'autogovern amb la implantació del Decret de Nova Planta per part de Felip V. Entitats, plataformes socials, sindicats i partits de l'esquerra i el nacionalisme han donat suport a la tradicional manifestació reivindicativa dels drets nacionals del País Valencià. El lema d'enguany, 'Comença el futur', crida a passar pàgina després de les eleccions i iniciar una nova etapa per sortir de la crisi econòmica i social, posar fi a la discriminació lingüística i cultural i recuperar la dignitat com a poble.

"La i·lusió, l'esperança i l'alegria" i ha convidat els valencians a "oblidar 25 anys de fracàs"

En aquest sentit, el secretari general d'ACPV, Toni Gisbert, ha dit moments abans de començar la manifestació que aquesta diada ve marcada per "la i·lusió, l'esperança i l'alegria" i ha convidat els valencians a "oblidar 25 anys de fracàs". Gisbert ha demanat reflexionar de cara a les pròximes eleccions i "treure la lliçó del que ha passat", pensant quin ha de ser el model polític del futur. El portaveu de l'entitat ha fet una crida a la responsabilitat, per fer possible el canvi polític.

"El canvi social ja s'ha produït", ha dit, afegint que "ara cal que es faci el canvi polític i no tornem a caure en un projecte fracassat"

La manifestació l'ha obert una representació de la junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la Federació de Bandes de Música i de Salvem el Cabanyal, els presidents d'Escola Valenciana i de la Societat Coral El Micalet, i els portaveus de Ca Revolta, i l'Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM). Segons que ha explicat ACPV aquesta representació és símbol de la unió de l'associacionisme valencià al voltant del 25 d'abril i de la nova etapa de diàleg, consens i treball positiu que s'obre al País Valencià.

Per la llengua i la cultura

Mallorca pren el relleu del Tricentenari

Dijous  01.01.2015  06:00

TRICENTENARI 1715 

L'illa recordarà tot al llarg 2015 l'ocupació borbònica i la pèrdua de les llibertats

Aquest 2015 l'illa de Mallorca pren el relleu de les commemoracions de la fi de la Guerra de Successió. Després de les capitulacions del Regne de València el 1707 i del Principat el 1714 el 1715, exàctament el 28 de novembre, Mallorca va caure també sota l'ocupació borbònica i es va promulgar el corresponent Decret de Nova Planta. La Comissió organitzadora del tricentenari aposta per una visió de futur que es plasma en el lema 'Del decret de Nova Planta al Dret a decidir'.

Les tropes felipistes van entrar a Ciutat l'11 de juliol de 1714, completant la conquesta de l'illa de Mallorca, les Pitiüses s'havien rendit tot just una setmana abans. Des del 1708 Menorca era controlada pels anglesos i no s'incorporaria a la corona d'Espanya fins el 1802.

Actes tot al llarg de l'any

Els efectes de la Guerra de Successió sobre les Illes Balears

Dijous, 27 de novembre de 2014 15:35 h

Presentada la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015 que organitzarà tot un seguit d’activitats durant el 2015, “Del decret de Nova Planta al Dret a Decidir.”

Comissió del Tricentenari a les Illes

S’ha presentat a Can Alcover-Espai de Cultura, la Comissió Cívica “Tricentenari 1715-2015. Del Decret de Nova Planta al dret a decidir”. Hi han pres part alguns dels seus membres, Jaume Mateu, Bartomeu Mestre, Carles Amengual, Pere Morey, Gabriel Janer, Josep Valero, Jaume Corbera i Josep Muncunill. 

La Comissió, formada per coneixedors de la matèria, té com a finalitat recordar i divulgar el coneixement d’un fet transcendental que va capgirar, de manera traumàtica, el curs de la nostra història i del que, a nivell popular, se’n saben i se’n recorden ben poques fites. Amb aquest objectiu la Comissió organitzarà una sèrie d’activitats durant l’any 2015 per recordar els efectes de la Guerra de Successió a Mallorca. 

Donar a conèixer a nivell popular els fets que varen dur a la Guerra de Secessió i els efectes a les Illes Balears

Sabeu què va fer el Borbó Felip V? Un recordatori a la xarxa

21/02/2013  

HISTÒRIA

Felip V cap avall com ha de ser

 Un missatge difós a la xarxa recorda que aviat farà 300 anys el rei de la dinastia borbònica Felip V va ser un dels principals responsables del genocidi cultural i polític del poble català.

Coincidint amb la proximitat dels 300 anys de l'ocupació militar borbònica i dels Decrets de Nova Planta al Principat (1714, i primerament l'ocupació i genocidi el 1707 al País Valencià), aquest llistat recorda el conjunt de disposicions i mesures que va emprendre el Regne d'Espanya per anorrear el poble català, de Salses a Guardamar.

Aquest recordatori coincideix també amb l'actualitat sobre la possibilitat de l'abdicació del rei actual espanyol, Juan Carlos I, que donaria pas al seu fill Felipe, que pren el nom del responsable dels crims borbònics iniciats fa tres segles. Un nom destestat històricament i recordat amb expressions com girar cap per avall el quadre de Felip V a Xàtiva per recordar l'extermini produït per les tropes borbòniques.

RECORDEU:
Sabeu què va fer el Borbó Felip Cinquè?.

Algunes de les disposicions dictades per Espanya, després de l’ocupació de Barcelona l’11 de setembre de 1714

• Abolició de les Corts de Catalunya.
• Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
• Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
• Extinció de la Generalitat de Catalunya.
• Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
• Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
• Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita.
• Establiment a Catalunya de l’encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
• Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles.
• Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d’ensenyar retòrica i gramàtica.

Les diferències entre els Decrets de Nova Planta espanyol i el Tractat d'Unió britànic

Diumenge  16.02.2014  09:53

Autor/s: ACN

El catedràtic d'Història Moderna de la UPF Joaquim Albareda les explica

Joaquim Albareda

El Catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra, Joaquim Albareda, creu que l'origen de la negativa actual de l'estat a permetre un referèndum sobiranista es troba en els Decrets de Nova Planta -mai formalment derogats. Com a expert en la Guerra de Successió , Albareda destaca el contrast entre el procés d'unió acordada entre Anglaterra i Escòcia i la imposició de Castella sobre la Corona d'Aragó, tenint en compte que l'Escòcia i la Catalunya de principis del segle XVII tenien estructures similars, amb la diferència que els escocesos tenien un rei propi i els catalans el compartien amb Castella.

Consultat per l'ACN, Albareda recorda que a l'Acta d'Unió britànica s'establien unes compensacions per Escòcia i es deixava en mans del seu Parlament la possibilitat de ratificar o no aquest tractat (110 vots a favor i 69 en contra). En canvi, la guerra de Successió va culminar amb la derrota militar de la Corona d'Aragó i la imposició de l'absolutisme. Precisament mentre Anglaterra i Escòcia signaven la seva unitat el 1707, el mateix any es promulgaven els primers Decrets de Nova Planta sobre l'Aragó i el País Valencià, en els quals se suprimien les institucions pròpies i Felip V deixava clar el seu 'domini absolut' per 'just dret de conquesta'.

En opinió del catedràtic de la UPF, la influència de l'origen d'Espanya perdura fins el moment actual, en què els governants espanyols entenen que la sobirania catalana no existeix. Segons ell, ni els Decrets de Nova Planta ni la constitució del 1978 poden servir per evitar l'expressió d'un moviment majoritari. 'No hem de ser mai presoners de la història. La història ha de servir com a referent, com a punt de referència identitària, com a eina per entendre millor la societat, però no ha d'encadenar mai el present'.

Decrets de Nova Planta (Viquipèdia).

http://www.vilaweb.cat/noticia/4173575/20140216/diferencies-decrets-nova-planta-espanyol-tractat-dunio-britanic.html