Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Historia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Historia. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de març del 2019

Aquest és el violent i sanguinari llinatge de Cayetana Álvarez de Toledo




Reconquesta espanyola, conquesta de Navarra, Tribunal de Sang als Països Baixos, guerra contra Portugal i Colonialisme a Sud-Amèrica.







Gerard Sesé|






Alva presideix, Vargas a la seva dreta i els consellers del Tribunal de la Sang. Gravat de Pieter Christiaansz Bor (1576)







Cayetana Álvarez de Toledo, l’argentina que es vanta d’haver volgut ser espanyola, és la candidata del PP per encapçalar la llista a Barcelona de cara a les eleccions del 28-A. La noble té un llinatge de fort pedigrí i que arrossega passatges foscos plens de sang i repressió en nom i en pro de la Corona espanyola.



Reconquesta i conquesta de Navarra

   
La seva família acumula un llistat de títols de la noblesa des de l’inici de l’imperi espanyol i que va fer fortuna durant els segles d’or espanyols. Pertany, per via paterna, a la casa d’Álvarez de Toledo, sent descendent per línia directa masculina de Fadrique Álvarez de Toledo i Enríquez, II duc d’Alba de Tormes, II Marquès de Còria, II comte de Salvatierra de Tormes, i comte de Piedrahita i VI senyor de Valdecorneja, Gran d’Espanya, que va acompanyar al rei Carles I d’Espanya en les campanyes de Flandes, Alemanya i Itàlia i dels ducs de Bivona. Va capitanejar la fi de la Reconquesta espanyola matan àrabs i va ser un dels responsables d’ocupar per la força el regne de Navarra a l’espanyol. Fadrique Álvarez de Toledo va ser determinant per la via de la violència a forjar la unitat terriotiral d’Espanya.



Tribunals de Sang als Països Baixos

dimarts, 27 de setembre del 2016

Els còmplices de la Hispanitat Per Quim Serra Toro



OPINIÓ CONTUNDENT




«Als Països Catalans el relat de la hispanitat nega l'existència del poble català i en dinamita la construcció nacional. Falseja la realitat històrica per justificar-ne l'opressió».


















dilluns, 15 d’agost del 2016

Els almogàvers van derrotar els turcs un dia de la Mare de Déu d'Agost



CULTURA



Les tropes de Roger de Flor van destruir un exèrcit turc molt superior, el 15 d'agost de 1304, al crit, de "desperta ferro".





per Salvador Cot 15/08/2016  
Roger de Flor i els almogàvers són rebuts per l'emperador de Bizanci a Constantinoble | Viquipèdia



"...e los almugauers cridauen: desperta ferres! desperta! E tantost lo magaduch ab la caualleria van ferir els homens a cauall, e en Rochafort e l'almugaueria els homens a peu", explica Ramon Muntaner en la seva Crònica de la Companyia Catalana d'Orient. Era el 15 d'agost de 1304 ("batalla arrengada a alba del dia, que fo lo jorn de madona sancta Maria d'agost") a Kibistra, prop de les muntanyes del Taure, a la península d'Anatòlia. En aquell moment, els almogàvers anaven a la guerra contra els turcs al servei de l'emperador bizantí, Andrònic II Paleòleg, el mateix que l'any següent ordenaria l'assassinat de Roger de Flor a traïció.




Però en aquell moment, el dubte dels 5.000 almogàvers d'infanteria i els 1.700 de cavalleria era si anar al xoc contra una força de 20.000 turcs a peu reforçats per 10.000 més a cavall. La companyia catalana, a més, estava lluny de les seves línies d'aprovisionament i no havia tingut temps de

dijous, 31 de març del 2016

La neutralitat de Franco, un mite desmuntat

| 31/03/2016 a les 19:15h

MEMÒRIA HISTÒRICA

Una exposició a la seu del Memorial Democràtic deixa en evidència les simpaties del franquisme amb el bloc nazifeixisme

La premsa espanyola, totalment controlada pel règim, va dedicar articles elogiosos amb Hitler fins i tot quan va morir acorralat al búnquer.






Submarins nazis en un port espanyol durant la Guerra Civil | Topham/Cordon Press





La suposada neutralitat del règim franquista durant la Segona Guerra Mundial és un mite al qual encara s’aferren els defensors de la dictadura i aquells que intenten, malgrat la realitat dels fets, trobar mèrits en l’actitud del dictador. L'exposició Franco neutral?, inaugurada ahir, mostra clarament les simpaties del règim franquista amb la causa de Hitler i Mussolini. 

Organitzada pel Memorial Democràtic, ahir es va obrir amb la presència de Raül Romeva, conseller d’Afers Institucionals, Exteriors i Transparència; el responsable del Memorial, Plàcid Garcia-Planas, i

divendres, 11 de març del 2016

La Caputxinada

Diumenge  6.03.2016  02:32

OPINIÓ




El P. Botarm en la Caputxinada



Durant la dictadura franquista van ser moltes les comunitats religioses que van acollir  i donar suport a l’anhel de llibertat de la societat catalana, i per això mateix esdevingueren llars defensores de la democràcia i dels drets humans.

Una d’aquestes comunitats capdavanteres en la lluita per la democràcia va ser la dels caputxins de Sarrià, on va tindre lloc l’anomenada Caputxinada. Va ser del 9 a l’11 de març de 1966, ara fa cinquanta anys, quan al voltant de 500 estudiants i intel·lectuals catalans (identificats amb la resistència cultural) es van reunir al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, per fundar el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat i aprovar-ne els estatuts. Va ser el P. Joan Botam, Provincial dels Caputxins, qui els va acollir i qui va frenar la policia, encapçalada pel terrorífic comissari valencià Vicente Juan Creix, que volia acabar amb aquella reunió per la força.

El P. Botam es va enfrontar al Governador Civil franquista, Antonio Ibáñez, que volia que els

dimarts, 30 de juny del 2015

Un llargmetratge explicarà al món per què el Barça és més que un club

29/06/2015

ESPORTS

'Barça Dreams', dirigida per Jordi Llompart i distribuïda per Filmax, estarà llest al juliol, i narrarà 115 anys d'història de l'entitat.


Bernat Vilaró



Joan Gamper - FCB


Ja està tot a punt per la pel·lícula Barça Dreams. Una veritable història del FC Barcelona, que es podrà veure als cinemes i televisions d'arreu del món, segons ha pogut saber El Singular. El film s'enllestirà aquest mes de juliol, i esdevindrà el llargmetratge cinematogràfic més complet que s'hagi fet mai sobre la història del club blaugrana, amb l'objectiu d'explicar al món per què el Barça és més que un club. S'emetrà a la gran pantalla aquesta tardor.

El periodista, productor i director de cinema Jordi Llompart ha confirmat a El Singular que Barça Dreams s'enllestirà aquest mes de juliol, i que la pel·lícula abraça els 115 anys d'història del club -el segon triplet inclòs. Explica la història del Barça repassant els fets i les figures més rellevants, tant des de la trajectòria social com l'esportiva.


L'hongarès Ladislau Kubala

L'holandès Johan Cruyff marca un dels seus gols més recordats

De Michels a Messi

divendres, 17 d’abril del 2015

Vicent Partal : Percebre la corrupció

17.04.2015

Si hi ha ningú que es crega que Espanya pot regenerar-se, que llisca els llibres d'història i analitze la realitat.

 



La primera cosa que els experts t'expliquen quan t'acostes de manera crítica al fenomen de la corrupció és que és una percepció. És important d'entendre-ho, això. La corrupció no és cap mecanisme transparent amb una pauta comptable, assentada en llibres i contrastable. La corrupció, per definició, és una cosa opaca que només apareix quan hom la descobreix i la fa aflorar. Ahir van entrar a regirar la casa de Rodrigo Rato. Fa quatre dies que enxamparen el totpoderós Cuatrecasas, del Puente Aéreo espanyolista. Ahir també unes estranyes filtracions atribuïdes a Javier de la Rosa posaven al descobert episodis relacionats amb la casa reial espanyola, amb CiU, amb el PSOE, amb el PP, que si es poden demostrar deixarien en bolquers tot això que hem vist fins ara. La corrupció hi era, corrompien o es deixaven corrompre ells quan tothom els adulava i els temia, quan la societat fins i tot els acceptava com a model? Doncs les proves diuen que sí. Eren acusats de corrupció i posats contra la paret aleshores? Sí i no. Perquè un problema que té la corrupció, i que retorna ara, és que és molt llaminera si se'n vol fer ús per perjudicar un oponent polític. Com que la corrupció és una percepció, no pas una figura, és fàcil de manipular-la, fins a un cert punt. I això fa que la intencionalitat de la denúncia sovint tape la realitat que es vol denunciar.

dissabte, 7 de març del 2015

L'heroi anònim que va salvar Barcelona i va acabar represaliat per Moscou







Guillem Martí


Bona part de Barcelona podria haver quedat destruïda per ordre dels soviètics al final de la Guerra Civil, abans de l'entrada de les tropes franquistes.

És una història desconeguda que, ara, descobreix una novel·la basada en l'home que va aconseguir evitar-ho. El llibre "Cremeu Barcelona!", que aquesta setmana ha arribat a les llibreries, ha novel·lat la història real de Miquel Serra i Pàmies.

divendres, 13 de febrer del 2015

Catalunya va tenir l'oportunitat de ser independent el 1936-37

| Actualitzat el 12/02/2015 a les 23:59h

París, Londres, el Vaticà, la Roma feixista i la Lisboa salazarista donaven per feta la secessió

L'historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta analitza la correspondència dels cònsols que van viure la Guerra Civil a Barcelona, en què donaven la independència "per descomptada"

"No es va produir una resposta catalana a les expectatives internacionals", explica




Informe diplomàtic de l'almirall italià Ildebrano Goiran fruit de la seva conversa amb l'almirall francès Emmanuel Ollive, que advocava obertament per l'ocupació francesa de Catalunya. Document conservat a l'Ufficio Storico Marina Militare Italiana. Foto: A.G.V.

 Hi va haver un moment en els inicis de la Guerra Civil espanyola en què les principals potències donaven per descomptat que Catalunya s'independitzaria unilateralment d'Espanya, i que la comunitat internacional hi hauria de reaccionar d'alguna manera. I no s'ho pensaven perquè sí. Els seus cònsols a Barcelona -i els seus militars atracats al port- així els transmetien la informació, els seus ambaixadors d'arreu del món així ho asseguraven. I així ho demostra l'historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta al colossal estudi Amb ulls estrangers. Quan Catalunya preocupava a Europa. Diplomàcia i premsa internacional durant la Guerra Civil (Editorial Base), acabat de sortir del forn.

"Es pot proclamar un Estat independent de Catalunya, que probablement prendria la forma d'Estat soviètic", alertava el cònsol britànic a Barcelona, Norman King, al seu homòleg francès a finals del 1937. Un temor que l'ambaixador de la Itàlia feixista davant del Vaticà també atribuïa al Papa Pius XI: "El Pontífex s'ha expressat amb menys seguretat en allò que fa referència a Catalunya. Sembla, ha afegit, que el govern de Moscou pretén instaurar, a Catalunya, un Estat bolxevic model, fet que, si és complís -és el Papa el que parla- constituiria a la llarga un perill més enllà que per a Espanya, per a França i, en general, per a tot l'Occident europeu."

dijous, 27 de novembre del 2014

Set historiadors, a Bloomberg: "El 1714 van morir milers de catalans"

27/11/2014

1714

Escriuen una carta replicant un article que assegurava que "els catalans reinventen la història espanyola en la seva determinació per la independència"

 

Nerea Rodríguez



Josep Maria Solé i Agustí Alcoberro



Set historiadors d’universitats catalanes han escrit una carta a Bloomberg, la gran agència de notícies econòmica dels EUA, sobre la Guerra de Successió i els fets del 1714, responent a un article publicat fa vint dies per Ben Sills i Esteban Duarte sobre aquest mateix tema titulat: “Els catalans reintrepreten la història espanyola en la seva determinació per la independència”.

Els historiadors comencen recordant que “la història és un assumpte delicat, massa sovint objecte de manipulacions destinades a assolir objectius polítics. Entenem i apreciem els esforços de Bloomberg per anar més enllà de la versió oficial de la història, sigui quina sigui. No obstant això, la lectura de l'article signat per Ben Sills i Esteban Duarte, ens va deixar sorpresos i decebuts”.

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Bloomberg explica el per què de l'independentisme a Catalunya

15/10/2014

INDEPENDÈNCIA

El mitjà econòmic nord-americà assenyala que fa 300 anys que Espanya té un conflicte nacional


Nerea Rodríguez



Notícia d'avui de Bloomberg sobre Catalunya


Bloomberg, la gran agències de notícies econòmica dels EUA, explica avui el per què de l’independentisme a Catalunya i assenyala que fa 300 anys que Espanya té un conflicte nacional: “Els catalans estan pressionant per a una votació sobre la independència, citant greuges que es remunten a la Guerra de Successió d'Espanya. Com les potències europees es van veure involucrades en el conflicte després que l'últim rei Habsburg va morir el 1700, les famílies riques de l'entorn de Barcelona es van oposar al candidat francès per governar”.

Continua Bloomberg: “La seva derrota va portar el rei Felip V al tron i va consolidar el poder a Madrid, el que va alimentar una enemistat que ja cremava des de llavors. Les dècades de lluites polítiques i legals per guanyar el reconeixement de les seves tradicions diferents i per promoure l'ús de la seva llengua han deixat a molts catalans enfurismats”. En aquesta línia, adverteix que “finalment ara diuen que han tingut prou. La disputa amenaça amb desfer més de 500 anys d'història espanyola i està alimentant un debat sobre si el desmantellament dels Estats de més edat és una evolució lògica a la Unió Europea”.

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Rajoy imposa el #12O

Diumenge, 12 d'octubre de 2014 12:15 h

En un article a la versió catalana del diari El País tanca la porta a qualsevol exercici de democràcia per part dels catalans









Barcelona (ACN).- El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, apel·la a Espriu i ofereix "diàleg" per resoldre la "situació a Catalunya". En un article titulat precisament "Els ponts del diàleg" publicat aquest 12 d'octubre a El País i en català a elpais.cat, Rajoy demana "abandonar imposicions i desafiaments i buscar solucions realistes"; defensa que la pluralitat "ens complementa i enriqueix" i mostra incomprensió perquè "un sentiment d'arrels tan profundes pretén ser extirpat dels nostres cors", en referència al 9-N. 

Recorda, això sí, que aquests ponts de diàleg s'han de sustentar sobre "els pilars de la llei". En el seu article Rajoy cita com a referents Perucho ("sóc espanyol perquè sóc català") i Gaziel. 

Article falsejant la història per imposar l’Espanya colonitzadora

dimecres, 1 d’octubre del 2014

El PP es retrata a l’Eurocambra

Dimecres, 1 d'octubre de 2014 15:55 h

González Pons justifica la negativa de Rajoy a la consulta de Catalunya en una carta a tots els eurodiputats apel•lant a “la indissoluble unitat d’Espanya”.










El PP internacionalitza el seu dèficit democràtic. El Vicepresident del Grup Popular Europeu, Esteban González Pons, ha enviat una carta a tots els diputats del Parlament Europeu per explicar-los que el "desafiament secessionista" de Catalunya és inconstitucional, " profundament antidemocràtic " i no té res a veure amb la realitat d'Escòcia. 

Pons explica en la seva missiva que la situació de Catalunya no té res a veure amb la d’Escòcia perquè Catalunya, a diferència d’Escòcia,  formava part de l'antiga Corona d'Aragó i ha estat part d'Espanya des dels seus orígens, i recorda que la Constitució espanyola es fonamenta en la " indissoluble" unitat d’Espanya i que la sobirania nacional recau en el poble espanyol. 

dilluns, 22 de setembre del 2014

Sabeu què va fer el Borbó Felip V? Un recordatori a la xarxa

21/02/2013  

HISTÒRIA



Felip V cap avall com ha de ser
 Un missatge difós a la xarxa recorda que aviat farà 300 anys el rei de la dinastia borbònica Felip V va ser un dels principals responsables del genocidi cultural i polític del poble català.

Coincidint amb la proximitat dels 300 anys de l'ocupació militar borbònica i dels Decrets de Nova Planta al Principat (1714, i primerament l'ocupació i genocidi el 1707 al País Valencià), aquest llistat recorda el conjunt de disposicions i mesures que va emprendre el Regne d'Espanya per anorrear el poble català, de Salses a Guardamar.

Aquest recordatori coincideix també amb l'actualitat sobre la possibilitat de l'abdicació del rei actual espanyol, Juan Carlos I, que donaria pas al seu fill Felipe, que pren el nom del responsable dels crims borbònics iniciats fa tres segles. Un nom destestat històricament i recordat amb expressions com girar cap per avall el quadre de Felip V a Xàtiva per recordar l'extermini produït per les tropes borbòniques.

RECORDEU:
Sabeu què va fer el Borbó Felip Cinquè?.

Algunes de les disposicions dictades per Espanya, després de l’ocupació de Barcelona l’11 de setembre de 1714
  • Abolició de les Corts de Catalunya.
  • Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
  • Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
  • Extinció de la Generalitat de Catalunya.
  • Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
  • Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
  • Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita.
  • Establiment a Catalunya de l’encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
  • Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles.
  • Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d’ensenyar retòrica i gramàtica.

dijous, 7 d’agost del 2014

El Freix d'en Blog L’ESTACIÓ DE FRANÇA O LA DISCÒRDIA D’UNA OBSOLESCÈNCIA PROVOCADA

 6/08/2014


Fa alguns mesos va aparèixer de manera tímida en alguns diaris comarcals una noticia que deixava entreveure clarament el que pot acabar passant amb l’Estació de França de Barcelona, si no es fa res per evitar-ho; l’envestida definitiva a una estació emblemàtica i competitiva a parts iguals, tot i que les dinàmiques actuals l’hagin deixat totalment obsoleta i en un pla totalment secundari. Va ser seguint aquesta tònica sobre la qual la Conselleria de Territori i Sostenibilitat i el Ministeri de Foment haurien arribat a un acord per a la construcció d’una nova terminal de trens Regionals a La Llagosta amb un objectiu molt concret: fer-hi arribar els trens que actualment tenen com a origen i destinació l’Estació de França. Per a quina raó? A algú se li acudeix un altre motiu que no sigui el de clausurar-la pel que fa al trànsit ferroviari? L’Estació de França és un d’aquells casos de dubtosa inviabilitat a on tant és el que s’hi pugui fer per re-activar-la; la volen tancar i s’ha acabat.


images (3)2qajp0o9893367426_7099667cd5_z


Però recapitulem una mica: entre els anys ’60 i ’70 ja es va proposar per primera vegada el tancament de l’Estació de França; aleshores Barcelona tenia dues grans estacions centrals: l’Estació de França i l’Estació del Nord. Quan es va optar per convertir l’aleshores baixador de Sants en la gran estació terminal de Barcelona, aquesta estava inicialment plantejada per a substituir i clausurar les dues estacions anteriors. En aquella ocasió l’Estació de França es va acabar salvant del seu tancament i hi van continuar arribant trens. A l’Estació del Nord, no. Més tard, es va tornar a plantejar el tancament definitiu de l’Estació de França en motiu de les obres d’adequació de Barcelona a les Olimpíades del 1992; en aquella ocasió van clausurar i desmantellar l’annexa Estació de Rodalies, i van aixecar totes les platges de vies d’accés a l’Estació de França per una banda i l’altra de la ciutat; ocupaven gran part del que avui és la Ronda Litoral. Pel que fa a les vies, aquestes varen

Mas, Junqueras, Fernàndez i la història d'un estat clandestí

07.08.2014

Tenim la gran fortuna d'haver arribat a l'estat d'ebullició independentista actual amb polítics de la talla del president Mas, Oriol Junqueras i David Fernàndez, entre més.

Una part dels nervis amb què vivim aquests preludis històrics ens ha de poder passar amb la confiança democràtica que susciten aquests homes i dones que hem escollit per pilotar la nau.

Hi ha un testimoni molt important de la resistència polonesa contra l'ocupació nazi i soviètica durant la Segona Guerra Mundial que pot ajudar enormament a encarar la nova fase del procés d'independència.





Com més ens acostem a la fase decisiva del camí cap a la independència, més tensió i nervis surten a la superfície social i política. És lògic i exactament allò que ja havíem previst. Que hi hagi nervis en un moment com aquest, especialment per a aquella gent que fa anys i panys que esperen aquest moment, és ben lògic i, de fet, recomanable. Els nervis o la tensió ens han de fer mantenir l'estat d'alerta i ens ajuden a evitar uns errors que serien inevitables en cas de relaxament. Tanmateix, els nervis amb què vivim aquests mesos previs al referèndum del 9-N no han de ser paralitzadors ni poden ser l'excusa per a encallar-se en debats eterns sobre el sexe dels àngels.

Crec que ja ho he dit en alguna altra ocasió, però m'interessa de recordar que tenim la gran fortuna d'haver arribat a l'estat d'ebullició independentista actual amb polítics de la talla del president Mas, Oriol Junqueras i David Fernàndez, entre més, al capdavant dels partits encarregats d'executar el clam popular del carrer des de les institucions. Jo no m'atreveixo a desvincular aquesta joiosa coincidència de líders amb el fet que siguem on som. Vull dir que per més que repetim fins a l'extenuació que la força del procés és al carrer, em temo que no hauria cristal·litzat sense aquest triplet polític al parlament.

Quin és el missatge que vull donar amb aquesta reflexió? Doncs que una part dels nervis amb què vivim aquests preludis històrics ens ha de poder passar amb la confiança democràtica que susciten aquests homes i dones que hem escollit per pilotar la nau. En el meu cas i en relació amb el camí cap a la independència, no tinc cap motiu per a desconfiar-ne. Han complert tots els compromisos que havien assumit. Han arribat fins ara sense barallar-se i evitant en tot moment de sembrar la llavor de la discòrdia.

Sí, en aquest grup tan sols he esmentat els màxims representants de formacions que aposten netament i clara per la independència. És cert que el camí es fa amb l'acompanyament d'altres formacions i polítics. Però m'interessa recalcar que la solució a l'estat enfangat de Catalunya no és un nou encaix a Espanya amb vies federals i confederals que no existeixen i que no es compliran mai. Per mi, un líder és aquell que cerca les solucions més bones per al seu poble. No pas aquell qui mira d'adaptar les solucions als seus interessos o la seva ideologia.

Hi ha un testimoni molt important de la resistència polonesa contra l'ocupació nazi i soviètica durant la Segona Guerra Mundial que pot ajudar enormement a encarar la nova fase del procés d'independència. És el testimoni de Jan Karski que va deixar escrit en les magnífiques memòries editades en català amb el títol 'Història d'un estat clandestí' (Quaderns Crema). Tal com explicava perfectament en l'article 'Estructures d'estat' en Jaume Claramunt, ens ofereix unes quantes lliçons sobre com va actuar el poble polonès en la pitjor de les situacions històriques --amb dos gegants repressors com el règim nazi i el soviètic ocupant el país-- per sobreviure i mantenir la legitimitat del seu estat. Karski, que va fer d'enllaç entre la resistència interior i el govern a l'exili, hi relata l'estratègia d'unitat política i civil que va permetre de donar continuïtat a l'estat i d'evitar la divisió interna i traïcions significatives, que sí que van existir a la resistència francesa.

Aquests dies que conviden tant a llegir i desconnectar de la disputa diària, em sembla que seria un pas interessant si una bona colla d'independentistes aprofités per llegir aquestes memòries tan ben escrites i tan apassionants que ens va llegar Jan Karski. Estic pràcticament conveçut que Mas, Junqueras, Fernàndez i tota la gent que els envolta ja les han llegides. Però si no ho han fet, la recomanació començaria per ells, que tindran un paper històric i fonamental en els pròxims mesos. Amb la confiança de la gent, amb l'experiència de Karski, amb el convenciment que el futur és a les nostres mans i que tan sols nosaltres el podem perdre. Bona lectura.

divendres, 25 de juliol del 2014

25 anys després, la batalla de l’Ebre a la memòria

Divendres, 25 de juliol de 2014 15:50 h

El Govern i les institucions locals es comprometen a donar continuïtat l’homenatge a la lleva del biberó i els combatents a la Guerra Civil


El Pinell de Brai (ACN).- Els 'biberons' deixen d'organitzar l'acte d'homenatge a la seva lleva, la que va ser mobilitzada a files amb només de disset anys, molts dels quals van acabar convertits en carn de canó en els camps i trinxeres de la batalla de l’Ebre. Són ja només una desena els que poden acudir a la trobada anual, molts han desaparegut i d'altres es troben limitats físicament, però la seva voluntat és continuar mantenint la memòria viva mentre les forces els aguantin. Supervivents de la lleva del biberó, la que va ser cridada a files amb només disset anys, han tornat avui a la cota 705 de la serra de Pàndols per commemorar l'inici de la cruenta batalla de l'Ebre. Aquest ha estat l'últim cop que l'organitza l'Agrupació de Supervivents però avui, amb l’objectiu de donar-li continuïtat, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha firmat un conveni amb l'Ajuntament del Pinell de Brai, el Consell de la Terra Alta i l'entitat per assumir l'acte a partir de l'any vinent.





És hora d’agafar el relleu

Després de 25 anys organitzant l’acte de commemoració, l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó, integrada per excombatents de 94 anys, troba cada cop més dificultats per seguir. "Ho deixem perquè, a la nostra edat, som una mica grans. Amb 94 anys ja costa més pujar, hi ha menys biberons.


 Després de 25 anys és suficient. Ho deixen encarrilat", ha assegurat el president de l'entitat, Pere Godall. De fet, en aquesta ocasió, només una desena d'excombatents a participat en l'acte a la cota 705 de la serra de Pàndols, un dels llocs més simbòlics de la batalla i escenari d'alguns dels combats més ferotges durant l'episodi bèl·lic. 

A Catalunya, queden uns 300 associats. Molt lluny dels 3.700 que van arribar a ser. "Només uns 20 o

dimecres, 18 de juny del 2014

Vicent Partal : El menyspreu filipista

18.06.2014

Hi ha qui diu que a Felipe cal deixar-li temps. De moment, podem dir que demostra una sensibilitat nul·la només de començar el regnat.  






Conten que a Franco li van explicar que fóra convenient de no posar el nom de Felipe al fill de Juan Carlos. Perquè el nom del xiquet no el van triar els pares, sinó el dictador. I Franco va triar Felipe, és clar. On s'és vist que l'amo faça cas dels esclaus?

Felipe inaugurarà demà el seu regnat fent coincidir la cerimònia amb el dia que el seu avantpassat del mateix nom va ordenar de cremar Xàtiva de cap a cap, del castell al pla. I canviar-ne el nom. Per San Felipe, precisament. Des

dimarts, 10 de juny del 2014

El primer hospital general del mundo se creó en Barcelona en 1401.

10 junio, 2014


Se trata del de la Santa Creu y Sant Pau, declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO – Le siguieron los de Zaragoza (1425), Lleida ( 1454); y Palma de Mallorca y Milán (1456)



 Barcelona (Por Francesc Roca-Fundación de Estudios Históricos de Cataluña-L’Econòmic).- El 1 de febrero de 1401 el gobierno municipal de la ciudad de Barcelona, entonces llamado Consejo de Cien (Consell de Cent), y el gobierno de la Iglesia cristiana de la catedral de Barcelona acordaron la creación de un hospital general: el Hospital de la Santa Cruz. Inicialmente, se basaría en la fusión de los seis hospitales existentes en la ciudad: tres pertenecían en la Iglesia y tres al municipio. La dirección recibiría el nombre de Muy Ilustre Administración (MIA) y estaría integrada por cuatro personalidades: dos ciudadanos nombrados por el Consejo de Cien y dos eclesiásticos nombrados por los canónigos de la Catedral. Los cargos de la MIA serían sólo por dos años, pero renovables.

De pequeños hospitales como los seis que había en Barcelona desde hacía siglos, como en Europa, el