HISTÒRIA
Per Felix Rabassa
El 16 de novembre de 1354, a les aigües davant l’Alguer (Sardenya), s’hi lliurà una de les batalles navals més decisives de la història catalana medieval. Allí s’hi trobaven dues potències rivals pel control de la Mediterrània occidental: la Corona catalanoaragonesa i la República de Gènova, enemiga històrica i competidora comercial. Aquell enfrontament no fou només una pugna entre dos estols: fou també un episodi més de la lluita dels catalans per assegurar la seva presència al cor de la Mediterrània i consolidar un imperi marítim que anava de Barcelona a Cetines (l’Atenes catalana).
D’ençà del regnat de Jaume II, la Corona catalanoaragonesa havia reclamat els drets sobre l’illa de Sardenya, atorgats pel papa l’any 1297. Però aquests drets eren més teòrics que reals: les ciutats sardes i, sobretot, Gènova i Pisa, mantenien forts interessos comercials i polítics a l’illa. Quan Pere el Cerimoniós decidí fer efectiva la possessió catalana de Sardenya, topà amb una resistència ferotge dels
