HISTÒRIA
Per Felix Rabassa
El 16 de novembre de 1354, a les aigües davant l’Alguer (Sardenya), s’hi lliurà una de les batalles navals més decisives de la història catalana medieval. Allí s’hi trobaven dues potències rivals pel control de la Mediterrània occidental: la Corona catalanoaragonesa i la República de Gènova, enemiga històrica i competidora comercial. Aquell enfrontament no fou només una pugna entre dos estols: fou també un episodi més de la lluita dels catalans per assegurar la seva presència al cor de la Mediterrània i consolidar un imperi marítim que anava de Barcelona a Cetines (l’Atenes catalana).
D’ençà del regnat de Jaume II, la Corona catalanoaragonesa havia reclamat els drets sobre l’illa de Sardenya, atorgats pel papa l’any 1297. Però aquests drets eren més teòrics que reals: les ciutats sardes i, sobretot, Gènova i Pisa, mantenien forts interessos comercials i polítics a l’illa. Quan Pere el Cerimoniós decidí fer efectiva la possessió catalana de Sardenya, topà amb una resistència ferotge dels
genovesos i dels senyors locals. L’Alguer, ciutat estratègica a la costa nord-oest de Sardenya, esdevingué un dels bastions principals d’aquesta resistència. S’hi havia refugiat un important contingent genovès que havia convertit la ciutat en una base de guerra contra la presència catalana.El 16 de novembre de 1354, després de setmanes de moviments navals, l’estol català, comandat per Bernat de Cabrera, s’enfrontà a les forces genoveses en una batalla intensa. Els cronistes contemporanis descriuen una lluita dura, amb abordatges, focs i col·lisions entre naus. Malgrat la duresa del combat la superior tàctica i disciplina de la marina catalana —forjada en segles d’experiència a la Mediterrània— s’imposà. L’estol de Gènova fou derrotat, i la ciutat quedà aïllada i sense capacitat de resistència per mar. Pere el Cerimoniós ordenà immediatament el setge terrestre i naval de l’Alguer, que culminà amb la rendició de la ciutat. Era el triomf de la corona catalanoaragonesa i, sobretot, de la marina catalana, símbol de la seva potència mediterrània.
Un cop conquerida, Pere el Cerimoniós prengué una decisió que canviaria per sempre la identitat de la ciutat: expulsar la població sarda i genovesa rebel i repoblar l’Alguer amb catalans. Procedents principalment de les comarques de Barcelona, Tarragona, Lleida i el Camp de Tarragona, aquests nous pobladors portaren amb ells la seva llengua, les seves institucions i la seva manera d’entendre el món. Hi havia molts barcelonins entre els nous repobladors catalans, fins al punt que l’Alguer va tenir, durant segles, el sobrenom de Barceloneta. Així nasqué l’Alguer catalana, una ciutat que encara avui —set segles després— conserva viva la llengua i la memòria dels seus fundadors. El català hi arrelaria com a llengua pròpia, mantenint-se fins als nostres dies com un testimoni viu de l’expansió militar i cultural de la nació catalana.
La victòria de l’Alguer consolidà el domini català sobre Sardenya i reforçà la seva posició en el conjunt de la Mediterrània. Durant dècades, el comerç, la navegació i la diplomàcia catalanes tingueren un paper de primer ordre entre Gènova i Venècia, Sicília i el nord d’Àfrica.
Però més enllà de la seva importància militar, la batalla de l’Alguer representa una fita en la història nacional catalana: la demostració que els catalans, amb la seva marina, el seu esperit col·lectiu i la seva voluntat política, foren capaços de projectar-se com a Nació potent i expansiva Mediterrània enllà, fins al punt que la catalanitat s’ha mantingut a l’Alguer fins els nostres dies.
Avui, l’Alguer és encara un mirall de la Catalunya continental: carrers que conserven noms catalans, una parla que, malgrat els segles, manté el so i el ritme del català medieval, i un poble que continua reivindicant la seva singularitat. Recordar la batalla naval de 1354 no és només un exercici de memòria històrica; és reconèixer la grandesa d’una nació que va dominar la mar i va deixar empremta en tots els racons on hissà la seva bandera de les quatre barres.
ENLLAÇ ARTICLE :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada