EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dilluns, 18 de març de 2019
No deixa de tenir el seu què que Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, XIII marquesa de Casa Fuerte des de l'any 2013, hagi estat designada candidata del Partit Popular
per la circumscripció de Barcelona en les eleccions espanyoles que se
celebraran el proper 28 d'abril, desplaçant l'exministra de Sanitat
Dolors Montserrat, de Sant Sadurní d'Anoia, que ja té un bitllet que no
havia demanat per a Europa. I no perquè Cayetana no parli català i
l'exministra sí, sinó que perquè la marquesa no té ni idea del que és
Catalunya, encara que va estar, durant un temps, casada amb un català de
categoria resident a Madrid que anava i venia amb el pont aeri una
vegada al mes per assistir a un consell d'administració d'una empresa
familiar que fa un cert temps el va dissoldre. Es pot defensar
l'espanyolitat des de Catalunya, és clar, però la bufetada que ha clavat
Pablo Casado al Partit Popular de Catalunya portant una cunera per encapçalar la candidatura és de les que fa temps que no se sentien al carrer Urgell.
I no tant perquè el PP català sigui molt poca cosa, que ho és, sinó
perquè Casado enfonsa l'organització encara més en el fang a canvi de
res. Mai ningú no s'havia atrevit a tant des del carrer Génova, però
està vist que si un candidat a l'alcaldia pot arribar de París, per què
no en pot arribar un altre al Congrés des de Madrid? Fins i tot Josep
Piqué, el més flamant dels candidats de categoria que ha tingut el PP
català i que avui està sòlidament instal·lat i casat a Madrid, es deu
haver posat les mans al cap. Encara que només sigui perquè el seu
cessament-dimissió en el PP de Catalunya, el 2007, es va produir quan
Cayetana Álvarez de Toledo (caldria saber si li agrada que se
l'anomeni per les seves sigles, CAT, igual que Zapatero és ZP, Felipe
González és FG o Mariano Rajoy és MR) feia un any que s'havia posat al
capdavant del gabinet del llavors secretari general del PP, Ángel
Acebes, i l'assessorava en temes d'estratègia.
El PP català no s'espanyolitza més amb CAT al capdavant de les seves
llistes, es madrilenyitza, que és una altra cosa molt diferent.
Espanyolitzat del tot ja ho estava amb Alicia Sánchez Camacho o amb
Xavier García Albiol. També amb el seu actual president Alejando
Fernández o amb l'exministra Dolors Montserrat. Però cap d'ells no ha
pogut competir amb força a Madrid contra
Albert Rivera o
Inés Arrimadas,
molt més mediàtics i desacomplexadament anticatalanistes fins a
l'extrem de rebutjar qualsevol símbol d'identitat catalana: des de la
llengua a la cultura, des de l'himne a la bandera. Tot per molt oficials
que siguin les quatre coses. Cayetana, en altre temps musa d'Aznar, com
així la van definir un dia a la premsa madrilenya de la dreta, torna de
la mà de
Pablo Casado, un dels seus fills polítics, i
disposada a protagonitzar una insòlita batalla en les
