Els magistrats asseguren que Franco era cap de l'estat espanyol l'1 d'octubre de 1936, quan el càrrec l'ostentava Manuel Azaña, com a president de la república

MÓN - EUROPA

El Suprem assumeix el relat franquista en l’argumentació contra l’exhumació del dictador

 

Per: Redacció

04.06.2019  16:18




El Tribunal Suprem espanyol ha aturat avui l’exhumació del dictador Francisco Franco perquè abans ha de valorar el recurs de la família. En la interlocutòria, els magistrats asseguren que seria ‘un greu trastorn pels interessos’ de l’estat si s’exhuma el dictador i més tard, per ordre del mateix Suprem, s’ha de retornar el cos al Valle de los Caídos.



En aquest punt, els jutges assumeixen el relat franquista de la guerra del 1936-39 i asseguren que Franco es va convertir en cap de l’estat espanyol l’1 d’octubre de 1936, és a dir, només tres mesos després del cop d’estat. El que va passar realment aquell dia és que el mateix dictador és qui

Catalunya va tenir l'oportunitat de ser independent el 1936-37

Bernat Ferrer | Actualitzat el 12/02/2015 a les 23:59h

París, Londres, el Vaticà, la Roma feixista i la Lisboa salazarista donaven per feta la secessió

L'historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta analitza la correspondència dels cònsols que van viure la Guerra Civil a Barcelona, en què donaven la independència "per descomptada"

"No es va produir una resposta catalana a les expectatives internacionals", explica

Informe diplomàtic de l'almirall italià Ildebrano Goiran fruit de la seva conversa amb l'almirall francès Emmanuel Ollive, que advocava obertament per l'ocupació francesa de Catalunya. Document conservat a l'Ufficio Storico Marina Militare Italiana. Foto: A.G.V.

 Hi va haver un moment en els inicis de la Guerra Civil espanyola en què les principals potències donaven per descomptat que Catalunya s'independitzaria unilateralment d'Espanya, i que la comunitat internacional hi hauria de reaccionar d'alguna manera. I no s'ho pensaven perquè sí. Els seus cònsols a Barcelona -i els seus militars atracats al port- així els transmetien la informació, els seus ambaixadors d'arreu del món així ho asseguraven. I així ho demostra l'historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta al colossal estudi Amb ulls estrangers. Quan Catalunya preocupava a Europa. Diplomàcia i premsa internacional durant la Guerra Civil (Editorial Base), acabat de sortir del forn.

"Es pot proclamar un Estat independent de Catalunya, que probablement prendria la forma d'Estat soviètic", alertava el cònsol britànic a Barcelona, Norman King, al seu homòleg francès a finals del 1937. Un temor que l'ambaixador de la Itàlia feixista davant del Vaticà també atribuïa al Papa Pius XI: "El Pontífex s'ha expressat amb menys seguretat en allò que fa referència a Catalunya. Sembla, ha afegit, que el govern de Moscou pretén instaurar, a Catalunya, un Estat bolxevic model, fet que, si és complís -és el Papa el que parla- constituiria a la llarga un perill més enllà que per a Espanya, per a França i, en general, per a tot l'Occident europeu."