El torturador franquista ‘Billy el niño’ encara cobra una pensió pels seus ‘merits policíacs’

MÓN - ESPANYA

El ministre de Governació espanyol Rodolfo Martín Villa li va concedir la medalla de plata dos dies abans de les eleccions de 1977.

Per: Redacció / ACN 

10.05.2018  13:06

L’Associació per a la recuperació de la memòria històrica (ARMH) ha denunciat que el comissari franquista investigat per tortures José Antonio González Pacheco —conegut com a ‘Billy el niño’— cobra una pensió especial per una condecoració que li van atorgar fa més de quaranta anys pels seus ‘mèrits policials’.



La informació surt d’una resposta del ministeri de l’Interior espanyol a la mateixa associació, on confirma que va ser el ministre de Governació, Rodolfo Martín Villa, qui va condecorar-lo amb una medalla de plata el juliol de 1977, dos dies abans de la celebració de les primeres eleccions després de la dictadura franquista. Des d’aquell moment, el seu sou es va incrementar un 15%.



Aquell reconeixement avui es reflecteix de manera vitalícia en la seva pensió. Una jutgessa argentina va voler-lo jutjar per 13 delictes de tortures però el 2014

La Caputxinada

Per: Josep Miquel Bausset
 

Diumenge  6.03.2016  02:32

OPINIÓ

El P. Botarm en la Caputxinada

Durant la dictadura franquista van ser moltes les comunitats religioses que van acollir  i donar suport a l’anhel de llibertat de la societat catalana, i per això mateix esdevingueren llars defensores de la democràcia i dels drets humans.

Una d’aquestes comunitats capdavanteres en la lluita per la democràcia va ser la dels caputxins de Sarrià, on va tindre lloc l’anomenada Caputxinada. Va ser del 9 a l’11 de març de 1966, ara fa cinquanta anys, quan al voltant de 500 estudiants i intel·lectuals catalans (identificats amb la resistència cultural) es van reunir al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, per fundar el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat i aprovar-ne els estatuts. Va ser el P. Joan Botam, Provincial dels Caputxins, qui els va acollir i qui va frenar la policia, encapçalada pel terrorífic comissari valencià Vicente Juan Creix, que volia acabar amb aquella reunió per la força.

El P. Botam es va enfrontar al Governador Civil franquista, Antonio Ibáñez, que volia que els

La "simpatia" del franquista Utrera Molina per Ciutadans

ARA Barcelona Actualitzada el 07/03/2016 19:19

El sogre d'Alberto Ruiz-Gallardón adverteix en un reportatge a 'El Mundo' que un govern espanyol integrat per Podem portaria Espanya "una altra vegada a una guerra civil".

José Utrera Molina, a la dreta, amb Franco i el llavors príncep Joan Carles. / EFE

José Utrera Molina va ser ministre durant el franquisme –també va assumir la secretaria general del Movimiento entre 1973 i 1975– i la setmana passada es va convertir en 'trending topic' a Twitter per un article al diari 'Abc' en què insinuava el perill d'una nova guerra civil si es conjugaven determinades aliances polítiques. El sogre de l'exministre del PP Alberto Ruiz-Gallardón va advertir a les pàgines del rotatiu de "les terribles conseqüències d'un nou front popular", en referència al Front Popular del 1936. 

Utrera Molina ha reproduït els arguments exposats en l'article –el text pot llegir-se fins i tot a la pàgina web de la Fundació Francisco Franco– en un reportatge al diari 'El Mundo'. L'advocat, un dels cinc ministres franquistes que encara continuen vius, exposa que "una rectoria política de Podem" conduirà Espanya "una altra vegada a una guerra civil".

La Fundació “la Caixa” condemna la repressió franquista a l’entitat d’estalvis el 1939

Última actualització Divendres, 4 de març de 2016 17:25 h

SOCIETAT

També reposarà els escuts de Catalunya destruïts pel franquisme el 1939 a la seu històrica de Via Laietana.

El portaveu de La Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, ha anunciat al seu compte de Twitter  que La Fundació “la Caixa” i la Comissió de la Dignitat condemnen la repressió franquista per la depuració del director General de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis de Catalunya i Balears, Josep Boix i Raspall , l’any 1939. Boix i el president de l’entitat d’estalvi, Maurici Serrahima i Camin, van ser destituís i represaliats pel franquisme al final de la Guerra Civil. Ambdós  van tenir una actitud de valent defensa de la Generalitat i dels valors republicans i de la dona treballadora, fins ara prou valorada.  

 

Destituït pel franquisme amb consell de guerra i presó inclosa

Josep Boix va ser fulminantment destituït per la Caixa després de l'entrada dels franquistes a Barcelona i va patir un consell de guerra que el va condemnar a dotze anys de presó, la suspensió del seu càrrec i la pèrdua de la càtedra de Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona. 68 treballadors més van ser depurats a la Caixa i 62 més sancionats.  La Fundacio “la Caixa” s’ha compromès  a reeditar la biografia de Boix escrita per Alfred Pérez Bastardas, un llibre que fins ara la Caixa s'havia abstingut de promoure en contrast amb les d'altres directors biografiats de la Caixa.

Restitució símbols catalans a l’antiga seu