Arxivada la denúncia pel ‘Cara al sol’ i l’exaltació franquista a l’enterrament d’Utrera Molina

MÓN - ESPANYA

Diu que el càntic 'no va adreçat contra ningú' ni es pot entendre com una incitació a l'odi 

Per: Redacció 

13.06.2017  13:16

La fiscalia de Màlaga ha arxivat la denúncia presentada per Podem per l’enterrament de l’ex-ministre franquista José Utrera Molina a Nerja el proppassat 22 d’abril, en què es va fer apologia del franquisme. Hi va haver càntics del ‘Cara al sol’ amb la mà alçada mentre el taüt amb les restes d’Utrera Molina abandonava l’església de San Miguel de Nerja.

El grup parlamentari Podem Andalusia va presentar una denúncia pels fets, considerant que s’havia comès un

L'exministre Gallardón, al "Cara al sol" de comiat al franquista Utrera Molina

FRANQUISME







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 23 d'abril de 2017

Un grup de persones ha entonat avui l'himne "Cara al sol" per acomiadar José Utrera Molina, ministre i vicepresident en diferents Governs de Francisco Franco, mort a Nerja (Màlaga) als 91 anys. A la sortida del fèretre de l'església de San Miguel de Nerja, diverses persones amb roba fosca s'han situat a ambdós costats de la porta i mentre alçaven els braços han corejat la sintonia falangista.



 

El fèretre amb les restes d'Utrera Molina ha quedat parcialment fora del cotxe de morts fins que el grup ha acabat de cantar, la qual cosa ha seguit un "Viva Espanya". Diversos familiars, entre ells el seu gendre, l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, han portat el taüt des de l'església en la qual s'ha celebrat la missa fins al cotxe, per al seu posterior trasllat al crematori de Vélez-Málaga, on serà incinerat.

La "simpatia" del franquista Utrera Molina per Ciutadans

ARA Barcelona Actualitzada el 07/03/2016 19:19

El sogre d'Alberto Ruiz-Gallardón adverteix en un reportatge a 'El Mundo' que un govern espanyol integrat per Podem portaria Espanya "una altra vegada a una guerra civil".

José Utrera Molina, a la dreta, amb Franco i el llavors príncep Joan Carles. / EFE

José Utrera Molina va ser ministre durant el franquisme –també va assumir la secretaria general del Movimiento entre 1973 i 1975– i la setmana passada es va convertir en 'trending topic' a Twitter per un article al diari 'Abc' en què insinuava el perill d'una nova guerra civil si es conjugaven determinades aliances polítiques. El sogre de l'exministre del PP Alberto Ruiz-Gallardón va advertir a les pàgines del rotatiu de "les terribles conseqüències d'un nou front popular", en referència al Front Popular del 1936. 

Utrera Molina ha reproduït els arguments exposats en l'article –el text pot llegir-se fins i tot a la pàgina web de la Fundació Francisco Franco– en un reportatge al diari 'El Mundo'. L'advocat, un dels cinc ministres franquistes que encara continuen vius, exposa que "una rectoria política de Podem" conduirà Espanya "una altra vegada a una guerra civil".

L'extradició dels ministres de Franco s'encalla als jutjats

04/02/15 02:00 - barcelona - Jordi Panyella

L'Audiencia Nacional desestima la petició de l'entitat que representa les víctimes

La fiscalia reclama l'arxivament

José Utrera Molina , un dels exministres de Franco implicat en la mort de Puig Antich Foto: ARXIU.

Eloy Velasco, titular del jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiencia Nacional, ha desestimat la petició d'una associació en defensa dels drets humans que demanava la “detenció immediata” dels exalts càrrecs del règim franquista contra els quals va dictar una petició d'extradició la jutgessa María Servini de Cubría, que instrueix el que es coneix com a “querella argentina”. Entre els acusats contra els quals es demanava actuar hi ha els ministres de Franco Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina, Antonio Carro, Licino de la Fuente i Antonio Barrera, aquest últim mort l'any passat. En la majoria dels casos, la petició d'extradició és per la relació que van tenir amb l'execució de Salvador Puig Antich.

La Interpol ordena la detenció dels franquistes Martín Villa i Utrera Molina

Dimecres  12.11.2014  14:28

Seran detinguts si surten de l'estat espanyol

Document de l'ordre de detenció de la Interpol.

La secció argentina de la Interpol ha traslladat a la secció espanyola l'ordre de detenció contra dinou responsables de la repressió franquista, entre els quals hi ha els ex-ministres Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina.

Tots ells són encausats des del proppassat 30 d'octubre per la jutgessa argentina María Servini de Cubría, que dirigeix la investigació dels crims durant la dictadura. No sembla gens probable que la policia espanyola els detingut. Però l'ordre de detenció implica que serien detinguts tan bon punt sortissin de l'estat espanyol.

La coordinadora de suport a la querella argentina contra els responsables franquistes, CEAQUA, informa que la Interpol demana al jutjat que li faciliti tota la informació i les dades d'identificació personal que tingui per a emetre l'ordre de captura internacional.

Els querellants a Argentina contra els crims del franquisme demanen que la jutgessa citi el rei Joan Carles

Dimarts, 15 d'abril de 2014 12:30 h

La Generalitat assessorarà els particulars i entitats que vulguin personar-se en el procediment judicial, al qual ja s'ha presentat com a acusació l'estat argentí

---

(ACN).- Diverses entitats i sindicats catalans s'han adherit a la querella contra els crims del franquisme oberta per una jutgessa argentina. La querella s'ha ampliat amb el cas d'un altre afusellat al Camp de la Bóta de Barcelona, i en els últims dies s'ha demanat la citació del rei Joan Carles I, com a màxim representant de l'estat espanyol i garant de la continuïtat des de la legalitat franquista fins la Constitució. Per això, han demanat que se'l citi a declarar. A la querella també s'hi ha afegit com a acusació la República Argentina, que es converteix en el primer estat que es persona en una causa per crims contra la humanitat. 

J.Carlos I i F.Franco

El president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, un dels principals impulsors de la macroquerella que la jutgessa María Servini està instruint a Buenos Aires, ha explicat que només la mobilització social catalana permetrà tirar endavant aquest procés, com ja va passar a l'Argentina amb els crims de la dictadura militar d'aquell país. Per això, ha agraït a les fins ara 54 entitats adherides a la querella, que per la seva part la poden anar ampliant amb nous casos. De moment hi ha 150 expedients oberts, tot i que alguns representen més d'un cas.

Arcos ha explicat que ara la querella es dirigeix contra l'estat espanyol, perquè els que directament