Europa atiende mañana los crímenes franquistas

 

 

Diversas asociaciones memorialistas que forman parte de CeAqua visitarán Bruselas para dar a conocer las vulneraciones de Derechos Humanos cometidas en España durante la dictadura y los primeros años de la Transición.

 

 

por Josep Herrera 

21 junio, 2022

en España, Europa, Franquismo, Portada  

 

 

 

 

El exministro Español Rodolfo Martín Villa está acusado de "delitos de homicidios agravados"

 

El Parlamento Europeo presenciará cómo el Estado español se niega a desclasificar documentos relacionados con el golpe de Estado del 23-F, con diversas actuaciones policiales que se saldaron con muertes de activistas y trabajadores y con toda aquella información relacionada con los GAL. Mañana miércoles 22 diversas organizaciones memorialistas expondrán la problemática silenciada en España.

 

Uno de los integrantes del colectivo San Fermines 78, es Sabino Cuadra, que se desplazará a la capital belga. El nombre de su organización lo dice todo: aquel infausto año, la Policía Armada irrumpió en la plaza de toros de

Els GAL, incògnites pendents

MÓN - ESPANYA

Xavier Montanyà explica quines són les incògnites pendents del cas GAL i publica tres capítols del llibre ''El cas Vinader' , dedicats a la guerra bruta 

Per: Xavier Montanyà

23.06.2020  19:50




Crec que el document de la CIA publicat per La Razón no aporta res de nou a allò que ja se sabia sobre l’origen i activitat dels GAL. Les investigacions de periodistes –Cambio16, El Mundo, Interviú– i les revelacions del procés judicial dut a terme per Baltasar Garzón ho han explicat gairebé tot, amb noms i cognoms.

Sembla evident que Felipe González i el rei espanyol, com a cap del govern i cap de les forces armades, respectivament, serien els màxims responsables, per activa o per passiva, de la trama dels GAL i els seus crims. No cal que ens ho confirmi un paper de la CIA. Per cert, per què apareix ara aquest paper? Què en sabia, en realitat, la CIA de les operacions dels GAL fora del territori espanyol? Hi va tenir cap responsabilitat? Queden altres interrogants més importants per a resoldre. El senyor X ja sabem qui és. O qui són.



Són famoses les frases de Felipe González: ‘Serveixen els fons reservats, que existeixen a tots els països del món, per a protegir la democràcia? Sí. L’estat de dret es defensa a les

#ThisistherealSpain es gira contra l’estat espanyol i omple la xarxa de denúncies de drets vulnerats

PAÍS - ESPANYAPRINCIPAT

Molts usuaris han omplert l'etiqueta de vídeos de la violència policíaca durant el Primer d'Octubre o la connivència de l'estat amb el franquisme 

Per: Redacció 

01.02.2019  12:14

La campanya de desinformació del ministeri d’Afers estrangers espanyol que encapçala Irene Lozano, ex-diputada d’UPyD i ara secretària de l’estat espanyol d’España Global, va llençar ahir un vídeo titulat ‘The real Spain’ amb el propòsit de netejar la imatge d’Espanya just a la porta del judici de l’1-O. El vídeo, on apareixen personalitats com el cuiner José Andrés (resident als EUA), l’empresària del Banco Santander Ana Botín i la directora de cinema Isabel Coixet, va ser difós a Twitter amb l’etiqueta #ThisistherealSpain.



L’estat espanyol prepara una estratègia per a manipular el relat del judici contra l’1-O



L’operació no ha estat gaire exitosa per al ministeri que dirigeix Josep Borrell, ja que molts usuaris han omplert l’etiqueta de vídeos de la violència policíaca durant el Primer d’Octubre, la connivència de l’estat amb el franquisme, agressions d’extrema dreta, o informacions sobre l’oligarquia espanyola. Vegeu-ne ací uns exemples:

Demolidor reportatge de 'The New Yorker' sobre la pervivència de Franco a Espanya

FRANQUISME







Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 10 de gener de 2019

La revista The New Yorker, la publicació cultural més important del món, ha publicat un contundent reportatge sobre la pervivència del franquisme a Espanya. "Les ferides obertes d'Espanya. Dècades després del règim de Franco, els ciutadans del país segueixen desenterrant els crims del passat", titula la revista. El missatge latent és que la transició del 78 no va canviar les pulsions internes espanyoles, ni va tancar les carpetes pendents. Queda evident que Espanya és en aquest sentit una excepció a Europa.



The New Yorker no amaga que a Espanya no hi va haver ruptura amb el franquisme sinó més aviat por. "L'esperança de restaurar la memòria històrica és en molts sentits una resposta a l'apropiació del passat per part del règim franquista. Durant dècades després de la Guerra Civil, es va ensenyar als nens que el cop del 1936 estava justificat; més tard va guanyar la idea que les dues parts eren igualment responsables de les atrocitats de la guerra (el conflicte va costar 500.000 vides). Fins i tot avui dia el còmput històric és vist sovint com una qüestió indesitjable, que

L’extrema dreta parapolicíaca de la transició, embrió del terrorisme d’estat

ESPANYA - CULTURA - JOC DE MIRALLS

Carlos García Juliá, un dels autors de l'assassinat dels advocats laboralistes d'Atocha el 1977, ha estat detingut recentment al Brasil i n'ha estat sol·licitada l'extradició · Aquest fet convida a repassar l'origen, la importància i la impunitat de l'extrema dreta parapolicíaca en la 'modèlica' transició

Blas Piñar, dirigent de Fuerza Nueva, i Carlos García Juliá.

Per: Xavier Montanyà 

16.12.2018  21:50

Carlos García Juliá era un dels tres integrants de l’escamot ultradretà que el 24 de gener de 1977 va assassinar cinc homes al despatx d’advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Eren quatre lletrats i un treballador: Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal.



El crim va ser reivindicat per una organització fantasmagòrica anomenada Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista) i va originar un dels moments més tensos de la transició. Faltaven dos mesos i mig perquè el PCE fos legalitzat i el GRAPO havia segrestat dues personalitats del règim: Antonio Maria de Oriol, president del Consell d’Estat d’Espanya, i el tinent general Emilio Villaescusa. La tensió als carrers era màxima; aquells dies, com a conseqüència de la violència policíaca a les manifestacions, es van morir dos estudiants: Arturo Ruiz i María Luz Nájera.



Tres anys després, el 1980, Carlos García Juliá, José Fernández Cerrá i Fernando Lerdo de Tejada, militants de Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar, foren detinguts, jutjats i sentenciats a cent noranta-tres anys de presó. Lerdo de Tejada, nebot d’una secretària de Blas Piñar, va fugir de l’estat espanyol abans del judici. Fernandez Cerrá va desaparèixer després d’haver complert quinze anys.



Garcia Juliá tenia vint-i-quatre anys quan va participar en la massacre. En va complir dotze de condemna. En sortir en llibertat condicional, amb permís del jutge, es va traslladar al Paraguai amb una oferta de feina i ja no va tornar tot i el requeriment de la justícia espanyola. Alguns jutges de l’època eren molt permissius. El 1996 va ser detingut per narcotràfic i empresonat a Bolívia. Fa vint-i-dos anys que és fugit de la justícia espanyola i encara li resten deu anys i mig de condemna.



El seu cas, que ara torna a ser d’actualitat per la detenció al Brasil i la demanda d’extradició, és un exemple emblemàtic d’allò que va ser el terrorisme ultra parapolicíac de la transició.



Siete días de enero, el valor històric i documental d’un film

L’alè franquista bufa al clatell de Felip VI

MONARQUIA







Jordi Palmer
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 14 de novembre de 2018

El dictador Francisco Franco sempre va ser un monàrquic sui generis, que va validar una monarquia sense rei i va mantenir durant anys i panys la incògnita de quin seria el seu successor, perquè pretendents en tenia més d’un i més de dos. En tot cas però, al seu testament polític va deixar escrit que “por el amor que siento por nuestra patria os pido que perseveréis en la unidad y en la paz y que rodeéis al futuro Rey de España, don Juan Carlos de Borbón, del mismo afecto y lealtad que a mí me habéis brindado y le prestéis, en todo momento, el mismo apoyo de colaboración que de vosotros he tenido”, i és amb aquestes mateixes paraules que comença l’article "En defensa del Rey" que avui signa a La Razón el general de divisió d’infanteria de Marina a la reserva Juan Chicharro Ortega, que a més és president de la Fundación Francisco Franco i anteriorment, estret col·laborador de Joan Carles I.



L’article és una apologia contínua de la monarquia i un enaltiment de l’origen franquista de la restauració monàrquica del 1975, dirigit directament a mostrar el seu suport a Felip VI, però també és un recull de l’ideari ultramuntà que ha definit de sempre el feixisme d’arrel espanyola.



Chicharro assegura que el testament de Franco, que també inclou el passatge següent: “No olvidéis que los enemigos de España y de la civilización cristiana están alerta. Velad también vosotros y para ello deponed frente a los supremos intereses de la patria y del pueblo español toda mira personal” té

VLa policia espanyola convida el torturador franquista ‘Billy el niño’ a un acte oficial

MÓN - ESPANYA

La portaveu del govern espanyol hi treu ferro perquè diu que és ‘un ciutadà lliure’ 

Per: Redacció 

05.10.2018  14:29

El torturador franquista Antonio González Pachecho, més conegut com a ‘Billy el niño’, va participar dijous en la celebració del patró de la policia espanyola que es va fer en una comissaria de Madrid. Segons que ha informat eldiario.es, González Pacheco va ser convidat ‘com a altres policies jubilats’.



En conferència de premsa, la portaveu del govern espanyol Isabel Celaá no ha aclarit per què es va convidar un ex-policia investigat per tortures durant el franquisme. ‘És un ciutadà lliure que pot participar allà on el convidin’, ha dit.



Celaá tampoc no ha aclarit quan se li retiraran les medalles al mèrit policíac per les que cobra una pensió especial. Segons que ha dit, no pot precisar en quin moment és la tramitació per a retirar-li les condecoracions i ha dit que ‘probablement la setmana vinent’ podrà oferir més informació.

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-policia-espanyola-convida-el-torturador-franquista-billy-el-nino-a-un-acte-oficial/ 

 

Franco va decretar l’estat d’excepció en onze ocasions

ESPANYA - FRANQUISME

El franquisme va aplicar la Llei d'Ordre Públic contra Euskadi i l'entorn d'ETA, els miners asturians i els estudiants universitaris i obrers de tot l’Estat entre el 1956 i el 1975.

per Gemma Aguilera 09/07/2017

El franquisme va recórrer a l'estat d'excepció en onze ocasions, sobretot contra Euskadi | Arxiu

El mateix dia que JxSí i la CUP presentaven la llei del referèndum, la ministra de Defensa espanyola, María Dolores de Cospedal, amenaçava, novament, amb l'exèrcit, recordant als independentistes que "amb la Constitució, els exèrcits van rebre la missió primordial de garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional".




Aquest dissabte el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha alertat al Consell Nacional del PDeCAT que l'Estat està disposat a fer qualsevol cosa per aturar el referèndum: "Tots hem sentit que l’Estat està disposat a tot per aturar el referèndum. I tot, vol dir tot”, ha remarcat. Rajoy no ha trigat gaire a refutar les seves paraules des d'Hamburg assegurant que ell només farà "allò que li permeti la llei", deixant en l'aire la possibilitat que acabi aplicant l'article 155 de la Constitució per impedir el referèndum o, com han publicat diversos mitjans, utilitzi la Llei de Seguretat Nacional, que donaria al president plenes facultats per donar ordres a les forces armades i als cossos de seguretat per Reial decret.




Madrid es prepara per a un escenari en què els independentistes tiraran endavant el referèndum d'independència amb un nou marc legal. I l’executiu de Rajoy ho considerarà “una emergència nacional" i un perjudici dels

Les tres raons de Tardà per no assistir a l’aniversari de les eleccions de 1977

PAÍS - PRINCIPAT

El grup parlamentari d'ERC ha decidit no participar a l'homenatge

Per: Redacció 

28.06.2017  12:54

Avui el congrés espanyol fa un acte solemne per a celebrar el quarantè aniversari de les primeres eleccions espanyoles després de la dictadura (1977). ERC ja va anunciar que no hi assistiria i el portaveu d’ERC a la cambra, Joan Tardà, ha fet un piulet explicant els motius.



En primer lloc, ha assegurat que no té sentit participar d’un homenatge a una comtessa electoral on ERC no va poder participar perquè encara era il·legal. El segon punt, per Tardà, és el fet que ‘la

Indignació per la condecoració de Martín Villa al Congrés

CONGRÉS DELS DIPUTATS







El Nacional
Barcelona. Dimecres, 28 de juny de 2017

El rei Felipe VI ha condecorat aquest dijous diversos protagonistes de les eleccions de 1977, les primeres després de la dictadura. Ho ha fet en un acte al Congrés per a celebrar el quarantè aniversari d’aquells comicis i de la transició. El reconeixement a un dels homenatjats ha aixecat molta polèmica.


Aquest ha estat Rodolfo Martín Villa, exministre franquista de Governació entre 1976 i 1979.



Villa és considerat responsable de la massacre de la Vitòria del 1976, quan els cossos i forces de seguretat franquistes van obrir foc contra un grup de treballadors en vaga provocant la mort de cinc persones i més de 100 ferits. Per aquests fets, la Justícia de l'Argentina ha emès una ordre internacional de cerca i

Editorial @vpartal : Franquisme: volen que mireu al congrés, però cal mirar a Yuste

OPINIÓ - EDITORIAL

«El poder real dins l'estat espanyol no rau en el parlament, sinó que el continuen tenint i exercint les famílies que es van enriquir i van fer carrera amb el franquisme» 

Per: Vicent Partal

11.05.2017  22:00

Ahir el congrés espanyol va votar la retirada de la tomba de Francisco Franco del Valle de los Caídos. No l’en trauran, però. Perquè el franquisme, l’estructura i la trama que el franquisme van crear continua essent el nucli del poder real a Espanya. Permeteu-me que ho explique amb una anècdota ben sucosa, que curiosament no ha cridat l’atenció dels mitjans.



Despús-ahir, al monestir de Yuste, el rei d’Espanya va lliurar el premi Carlos V a Marcelino Oreja. Amb tota la solemnitat imaginable. El tal Oreja va ser durant vint-i-cinc anys un dels màxims responsables de la diplomàcia franquista, després va ser ministre amb la UCD i finalment comissari europeu, gràcies al PP. En l’acte de lliurament, per si la cosa no fos ja prou sorprenent, Oreja va fer un panegíric de Fernando Maria Castiella. El tal Castiella, de qui Oreja va dir que era l’home que més admirava, va ser ministre d’Afers Estrangers franquista i voluntari, lluitant amb les tropes nazis, al front de Rússia. Oreja ha retut homenatge a Castiella també amb un llibre que es promociona dient que és la biografia ‘d’un polític íntegre que va treballar sense defallença al servei dels alts interessos d’Espanya’.



A l’Espanya del 2017 és possible una cosa tan aberrant com aquesta. Es pot lliurar un premi amb tots

L'exministre Gallardón, al "Cara al sol" de comiat al franquista Utrera Molina

FRANQUISME







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 23 d'abril de 2017

Un grup de persones ha entonat avui l'himne "Cara al sol" per acomiadar José Utrera Molina, ministre i vicepresident en diferents Governs de Francisco Franco, mort a Nerja (Màlaga) als 91 anys. A la sortida del fèretre de l'església de San Miguel de Nerja, diverses persones amb roba fosca s'han situat a ambdós costats de la porta i mentre alçaven els braços han corejat la sintonia falangista.



 

El fèretre amb les restes d'Utrera Molina ha quedat parcialment fora del cotxe de morts fins que el grup ha acabat de cantar, la qual cosa ha seguit un "Viva Espanya". Diversos familiars, entre ells el seu gendre, l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, han portat el taüt des de l'església en la qual s'ha celebrat la missa fins al cotxe, per al seu posterior trasllat al crematori de Vélez-Málaga, on serà incinerat.

La fetor de l’antic règim… tic-tac, tic-tac, tic-tac… per Pere Cardús Cardellach

OPINIÓ - MAIL OBERT

«És la degradació d'un estat ineficient que tan sols va poder aguantar mentre les armes, les amenaces i la força servien per a fer callar la gent».

Desfilada del dia de la coronació de Felipe VI a Madrid.

Per: Pere Cardús Cardellach 

29.09.2016  02:00

L’antic règim és en descomposició. Ja res no s’aguanta dret del tot. I les fustes i els bastiments que sostenien el vell edifici es podreixen inexorablement. La nova política es fa vella de cop i la vella s’aferra als pocs vestigis que romanen d’allò que un dia va ser. La desintegració no respecta res ni ningú. I els voltors s’aproximen quan ensumen els cadàvers que ha deixat la devastació.



El PP aguanta fent tentines entre parets brutes de corrupció, caciquisme rural i autoritarisme. El PSOE es col·lapsa a marxes forçades (quin espectacle, ahir!). Segueix fil per randa les passes de la delegació catalana. Podem s’esquerda per dins i la brillantor d’allò que era nou comença a deslluir-se i deixa veure la capa vella i rovellada d’una estructura antiga. Ciutadans fracassa estrepitosament en l’intent de ser l’Espanya renovadora edificada damunt l’odi nacionalista espanyol de sempre. O pitjor.



Tot lliga. Tot quadra. És la degradació d’un estat ineficient que tan sols va poder aguantar mentre les

Homs compara el procés pel 9-N amb el franquisme: «Es coneix la sentència abans del judici»

JUDICI AL 9-N

El cap de files del PDC a Madrid acusa el PP de no tenir cultura democràtica ni respecte per l'estat de dret

Insisteix que no acatarà "políticament" una decisió "política" per part de la justícia

La Fiscalia dóna per feta la inhabilitació d'Homs però no preveu presó

Oriol March, Barcelona | 22/09/2016 a les 13:06h

Francesc Homs atén els mitjans davant de l'Estació de Sants de Barcelona | @pdemocratacat

El cap de files del Partit Demòcrata Català (PDC) a Madrid, Francesc Homs, ha assegurat aquest dijous en declaracions als mitjans des de l'Estació de Sants que el procés judicial pel 9-N té reminiscències del franquisme. "Passa com en temps de Franco: abans del judici ja coneixes la sentència", ha apuntat Homs, que ha volgut denunciar que el PP no té "cultura democràtica" ni "respecte per l'estat de dret".

 

L'exconseller de la Presidència, que dilluns va declarar davant del Tribunal Suprem, ha apuntat que

Editorial Vicent Partal Tortosa: un greu error que ens perseguirà

OPINIÓ

«Les coses s'han de fer quan toca o esdevenen un problema molt més llarg conforme passa el temps».

 

Soldat de bronze', Tallinn (Estònia).

Per: Vicent Partal 

29.05.2016  20:30

Recorde haver assistit a Vílnius a la retirada de la gran estàtua de Lenin que ocupava la plaça que portava el seu nom. Ho van fer amb una grua, de bon matí, només hores després de proclamar la independència de Lituània. No se n’ha recordat mai més ningú.

Però a Tallinn no es van atrevir a desmuntar de seguida el monument al soldat soviètic, conegut per Soldat de bronze. I el monument va esdevenir un símbol contra la independència d’Estònia i en favor del règim soviètic, que el 2007 acabà originant alguns dels pitjors enfrontaments entre la comunitat russa d’Estònia i el govern de la república i atià una enorme tensió entre tots dos països: hi hagué un intent d’assalt a l’ambaixada estoniana a Moscou i es desfermà allò que probablement va ser la

Òmnium, la Comissió de la Dignitat i 20 entitats neguen legitimitat a la consulta de Tortosa i demanen empara al govern

PAÍS

Cuixart i Cruanyes coincideixen en qualificar el referèndum pel monument franquista de trampa i reclamen la immediata retirada de tots els símbols feixistes de Catalunya.

Representants de les entitats que donen suport al manifest contra el monument franquista i la consulta de Tortosa.

Per: ACN

26.05.2016  13:21

La consulta que es fa aquest cap de setmana Tortosa per saber si conserva o retira el polèmic monument franquista ha fet reaccionar a Òmnium Cultural, la Comissió de la Dignitat i una vintena d’entitats més. Avui s’han reunit a Barcelona per presentar un manifest de rebuig tant al referèndum plantejat per l’Ajuntament de Tortosa com a la continuïtat de monuments i símbols que tinguin vinculació amb la dictadura de Franco o el feixisme.

Els presidents d’Òmnium, Jordi Cuixart, i de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, han coincidit

Puigdemont: «No hi ha violència jurídica que pugui evitar el desig de la majoria»

Pep Martí, Barcelona | 11/03/2016 a les 14:55h

50 ANYS DE LA CAPUTXINADA

El president de la Generalitat assenyala que “la manera catalana és la més europea de defensar la democràcia”

La Universitat de Barcelona ret homenatge al Sindicat Democràtic d’Estudiants en el cinquantè aniversari de la Caputxinada

Cinquanta anys de la Caputxinada

Carles Puigdemont i Dídac Ramírez, rector de la UB, abans de l'acte de la Caputxinada | EFE

La memòria ben preservada s’ha fet present avui al paranimf de la Universitat de Barcelona, ple de gom a gom. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha declarat que “la història demostra que no hi ha violència política o jurídica que pugui evitar el desig de la majoria”. El president ho ha dit en l’acte solemne celebrat a la UB en record dels cinquanta anys de la Caputxinada i la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la UB (SDEUB). Puigdemont ha assenyalat que “la manera catalana és la més europea de defensar la democràcia i les llibertats”. Ho ha dit en referència a aquells prop de 500 estudiants, professors i intel·lectuals que el març de 1966 es van aplegar als Caputxins de Sarrià per fundar el sindicat d’estudiants d’acord amb “els valors de l’assemblea, el diàleg, la pau i la concòrdia”. El president ha lloat l’esperit dels fundadors del SDEUB i el que simbolitza la universitat, “ja que els països civilitzats es fan aquí”.

Un acte institucional ple de moments emotius és el que ha celebrat avui la UB. El país nou que es vol