CatalanGate | L'autor de l'informe del 'New Yorker' deixa en ridícul Margarita Robles

 

 

CATALANGATE

 

 

La ministra menysprea la revista i li envien l'enllaç perquè s'informi 

 

 

Lluís Bou
Foto: UN Ryan Brown
Barcelona. Dimecres, 27 d'abril de 2022. 18:55
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

L'autor de l'informe de The New Yorker que va destapar que més de 60 polítics, periodistes i professionals diversos catalans havien estat espiats amb el programa Pegasus, Ronan Farrow, ha deixat en ridícul la ministra de Defensa, Margarita Robles, després que aquesta ha menyspreat la revista dient que no la coneixia quan és la més important del món en el terreny cultural. Ronan Farrow, que és fill de Mia Farrow i Woody Allen, guanyador d'un Pulitzer i és considerat un referent del periodisme cultural nord-americà, ha ironitzat amb el menysteniment de Robles i li ha enllaçat el "qui som" de la seva publicació. "Hola, excel·lentíssima senyora Margarita Robles, ministra de Defensa, aquí té més informació sobre la revista The New Yorker", li ha publicat a la xarxa.

 

 

  

👋🏼 Hola Excma. Sra. D. Margarita Robles @Defensagob, aquí tiene más información sobre la revista The New Yorker:https://t.co/4GBixCjtet https://t.co/uN4Tdk29pH

— Ronan Farrow (@RonanFarrow) April 27, 2022

En l'enllaç que han proposat llegir a la ministra, s'assenyala que els inicis de la

Demolidor reportatge de 'The New Yorker' sobre la pervivència de Franco a Espanya

FRANQUISME







Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 10 de gener de 2019

La revista The New Yorker, la publicació cultural més important del món, ha publicat un contundent reportatge sobre la pervivència del franquisme a Espanya. "Les ferides obertes d'Espanya. Dècades després del règim de Franco, els ciutadans del país segueixen desenterrant els crims del passat", titula la revista. El missatge latent és que la transició del 78 no va canviar les pulsions internes espanyoles, ni va tancar les carpetes pendents. Queda evident que Espanya és en aquest sentit una excepció a Europa.



The New Yorker no amaga que a Espanya no hi va haver ruptura amb el franquisme sinó més aviat por. "L'esperança de restaurar la memòria històrica és en molts sentits una resposta a l'apropiació del passat per part del règim franquista. Durant dècades després de la Guerra Civil, es va ensenyar als nens que el cop del 1936 estava justificat; més tard va guanyar la idea que les dues parts eren igualment responsables de les atrocitats de la guerra (el conflicte va costar 500.000 vides). Fins i tot avui dia el còmput històric és vist sovint com una qüestió indesitjable, que

'The New Yorker' aplaudeix el discurs de Puigdemont enfront del de Trump

Política Última actualització Divendres, 18 d'agost de 2017 09:45 h

El rotatiu destaca l'esforç del president de la Generalitat en defugir dels tòpics i l'enaltiment de l'odi contra la comunitat musulmana.

L'editorial del The New Yorker compara el discurs xenòfob del president dels Estats Units, Donald Trump amb el missatge del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en un moment de la reunió del gabinet de crisi

© Guifré Jordan

El polèmic president dels Estats Units, Donald Trump no deixa de sorprendre dins i fora del mateix país. Ara és l'editorial del The New Yorker que compara el discurs xenòfob de Trump i el del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després de l'atemptat d'aquest dijous a les Rambles de Barcelona.

 

 

 

 

L'editorial recull que després del twit en suport a les víctimes i condemnant l'atac, Donald Trump, cita a John J. Pershing, defensant l'execució de terroristes islàmics. Unes declaracions que ja han ofès a la comunitat musulmana.

L’antiespanyol Miguel de Cervantes

Dilluns, 23 de març de 2015 10:45 h

The New Yorker analitza com Espanya sempre ha aprofitat políticament l’autor del Quijote tot i les crítiques de l’escriptor a Castella

---

“Els inconvenients de desenterrar Cervantes” és el títol de l’article del famós setmanari cultural The New Yorker on critica la hipocresia de l’Estat amb Miguel de Cervantes. La revista nord-americana afirma que el famós escriptor era “en el seu cor era el més antiespanyol dels escriptors espanyols”.  I ho corrobora dient que El Quixot “es mofa de gairebé cada aspecte de la Castella del segle XVII, des de la Inquisició fins al coratge viril”. 

El The New Yorker afirma que quan Cervantes va escriure la novel·la, “s’estava fent gran i estava perdent la paciència, amb ell mateix i, probablement, amb Espanya”. La publicació diu que tot i les crítiques, l’Estat l’ha utilitzat políticament quan ha tingut problemes: per exemple, davant la vergonya del desastre del 98 a Cuba, l’escriptor Miguel de Unamuno trobava en El Quixot el destí de l’ànima espanyola. 

Segons el setmanari, això també va passar durant el franquisme: “La gran obra de Cervantes va ser la cola que mantenia units els valors en descomposició de l’Estat”.