The New Yorker analitza com Espanya sempre ha aprofitat políticament l’autor del Quijote tot i les crítiques de l’escriptor a Castella
“Els inconvenients de
desenterrar Cervantes” és el títol de l’article del famós setmanari
cultural The New Yorker on critica la hipocresia de l’Estat amb Miguel
de Cervantes. La revista nord-americana afirma que el famós escriptor
era “en el seu cor era el més antiespanyol dels escriptors espanyols”.
I ho corrobora dient que El Quixot “es mofa de gairebé cada aspecte de
la Castella del segle XVII, des de la Inquisició fins al coratge
viril”.
El The New Yorker afirma que quan
Cervantes va escriure la novel·la, “s’estava fent gran i estava perdent
la paciència, amb ell mateix i, probablement, amb Espanya”. La
publicació diu que tot i les crítiques, l’Estat l’ha utilitzat
políticament quan ha tingut problemes: per exemple, davant la vergonya
del desastre del 98 a Cuba, l’escriptor Miguel de Unamuno
trobava en El Quixot el destí de l’ànima espanyola.
Segons el setmanari,
això també va passar durant el franquisme: “La gran obra de Cervantes
va ser la cola que mantenia units els valors en descomposició de
l’Estat”.
