Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Felip V. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Felip V. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de juny del 2015

Crida a penjar crespons negres als balcons de Xàtiva en commemoració dels 308 anys de la crema de la ciutat

19/06/2015 Història 

SOCARRATS


El 19 de juny de 1707 les tropes borbòniques de Felip V comandades per Berwick i D’Asfeld saquejaren i incendiaren la ciutat de Xàtiva amb una ordre signada pel mateix rei. 







Amb motiu d’aquesta commemoració l’Ateneu Popular de Xàtiva ha convidat al veïnat de Xàtiva a col·locar, en finestres o balcons, banderes de Xàtiva amb un crespó negre el dia 19 de juny en senyal de dol i en memòria de les persones que van participar en l’heroica defensa de la ciutat. En cas de no tenir banderes de Xàtiva es podran adquirir per 5€ a l’Ecotenda Pura Vida (c/Gregorio Molina) o simplement penjar un drap o llençol roig.

A més, l’Ateneu Popular de Xàtiva ha organitzat dos actes per a commemorar aquesta data. El divendres 12 de juny es va realitzar una ruta guiada per Agustí Ventura, cronista oficial de la ciutat i avui 19 de Juny, coincidint amb la penjada de banderes de Xàtiva amb crespó, es realitzarà una ofrena als Maulets. L’acte tindrà lloc a les 20:00 davant de la pedra dels Maulets.

diumenge, 26 d’abril del 2015

Un futur amb dignitat per al País Valencià

Dissabte, 25 d'abril de 2015 22:10 h

Milers de persones participen a la manifestació del 25 d’abril amb l’esperança de foragitar el PP del govern. La proximitat de les eleccions marca la diada reivindicativa dels drets nacionals del poble valencià


València (ACN).- Milers de persones han participat aquest dissabte a València en la marxa convocada per Acció Cultural (ACPV) pel 25 d'abril, commemoració de la Batalla d'Almansa de 1707, que va suposar la pèrdua de l'autogovern amb la implantació del Decret de Nova Planta per part de Felip V. Entitats, plataformes socials, sindicats i partits de l'esquerra i el nacionalisme han donat suport a la tradicional manifestació reivindicativa dels drets nacionals del País Valencià. El lema d'enguany, 'Comença el futur', crida a passar pàgina després de les eleccions i iniciar una nova etapa per sortir de la crisi econòmica i social, posar fi a la discriminació lingüística i cultural i recuperar la dignitat com a poble.





"La i·lusió, l'esperança i l'alegria" i ha convidat els valencians a "oblidar 25 anys de fracàs"

En aquest sentit, el secretari general d'ACPV, Toni Gisbert, ha dit moments abans de començar la manifestació que aquesta diada ve marcada per "la i·lusió, l'esperança i l'alegria" i ha convidat els valencians a "oblidar 25 anys de fracàs". Gisbert ha demanat reflexionar de cara a les pròximes eleccions i "treure la lliçó del que ha passat", pensant quin ha de ser el model polític del futur. El portaveu de l'entitat ha fet una crida a la responsabilitat, per fer possible el canvi polític.

"El canvi social ja s'ha produït", ha dit, afegint que "ara cal que es faci el canvi polític i no tornem a caure en un projecte fracassat"

La manifestació l'ha obert una representació de la junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la Federació de Bandes de Música i de Salvem el Cabanyal, els presidents d'Escola Valenciana i de la Societat Coral El Micalet, i els portaveus de Ca Revolta, i l'Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM). Segons que ha explicat ACPV aquesta representació és símbol de la unió de l'associacionisme valencià al voltant del 25 d'abril i de la nova etapa de diàleg, consens i treball positiu que s'obre al País Valencià.

Per la llengua i la cultura

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Bloomberg explica el per què de l'independentisme a Catalunya

15/10/2014

INDEPENDÈNCIA

El mitjà econòmic nord-americà assenyala que fa 300 anys que Espanya té un conflicte nacional


Nerea Rodríguez



Notícia d'avui de Bloomberg sobre Catalunya


Bloomberg, la gran agències de notícies econòmica dels EUA, explica avui el per què de l’independentisme a Catalunya i assenyala que fa 300 anys que Espanya té un conflicte nacional: “Els catalans estan pressionant per a una votació sobre la independència, citant greuges que es remunten a la Guerra de Successió d'Espanya. Com les potències europees es van veure involucrades en el conflicte després que l'últim rei Habsburg va morir el 1700, les famílies riques de l'entorn de Barcelona es van oposar al candidat francès per governar”.

Continua Bloomberg: “La seva derrota va portar el rei Felip V al tron i va consolidar el poder a Madrid, el que va alimentar una enemistat que ja cremava des de llavors. Les dècades de lluites polítiques i legals per guanyar el reconeixement de les seves tradicions diferents i per promoure l'ús de la seva llengua han deixat a molts catalans enfurismats”. En aquesta línia, adverteix que “finalment ara diuen que han tingut prou. La disputa amenaça amb desfer més de 500 anys d'història espanyola i està alimentant un debat sobre si el desmantellament dels Estats de més edat és una evolució lògica a la Unió Europea”.

dilluns, 22 de setembre del 2014

Sabeu què va fer el Borbó Felip V? Un recordatori a la xarxa

21/02/2013  

HISTÒRIA



Felip V cap avall com ha de ser
 Un missatge difós a la xarxa recorda que aviat farà 300 anys el rei de la dinastia borbònica Felip V va ser un dels principals responsables del genocidi cultural i polític del poble català.

Coincidint amb la proximitat dels 300 anys de l'ocupació militar borbònica i dels Decrets de Nova Planta al Principat (1714, i primerament l'ocupació i genocidi el 1707 al País Valencià), aquest llistat recorda el conjunt de disposicions i mesures que va emprendre el Regne d'Espanya per anorrear el poble català, de Salses a Guardamar.

Aquest recordatori coincideix també amb l'actualitat sobre la possibilitat de l'abdicació del rei actual espanyol, Juan Carlos I, que donaria pas al seu fill Felipe, que pren el nom del responsable dels crims borbònics iniciats fa tres segles. Un nom destestat històricament i recordat amb expressions com girar cap per avall el quadre de Felip V a Xàtiva per recordar l'extermini produït per les tropes borbòniques.

RECORDEU:
Sabeu què va fer el Borbó Felip Cinquè?.

Algunes de les disposicions dictades per Espanya, després de l’ocupació de Barcelona l’11 de setembre de 1714
  • Abolició de les Corts de Catalunya.
  • Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
  • Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
  • Extinció de la Generalitat de Catalunya.
  • Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
  • Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
  • Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita.
  • Establiment a Catalunya de l’encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
  • Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles.
  • Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d’ensenyar retòrica i gramàtica.

divendres, 20 de juny del 2014

Xavi Sarrià : Com van esclafar un país

20.06.2014

No havien tingut oportunitat de saber per què els valencians eren com eren. Tampoc, és clar, per què parlaven com parlaven. Senzillament ningú els ho havia ensenyat.

Encara hi ha qui es pensa que la guerra de Successió --i les seues conseqüències-- només va afectar de la Sénia en amunt.

Tres-cents set anys després, un nou Felipe pren el poder. Tanmateix, ara tenim consciència. I memòria. Fem que el pes de la història caiga sobre la seua corona.





Ahir vaig tornar a escoltar 'Quan el mal ve d'Almansa', d'Al Tall. Un disc publicat l'any 1979 i que encara avui resulta imprescindible. 'No s'ensenya a les escoles com van esclafar un país, perquè d'aquella sembrada continuen collint fruits', cantaven els mestres. I mentre la cançó avançava vaig recordar el meu iaio Pepe d'Alberic, nascut l'any vint del segle passat, que m'explicava que ells no havien tingut oportunitat de saber per què els valencians eren com eren. Tampoc, és clar, per què parlaven com parlaven. Senzillament ningú els ho havia ensenyat. També em contava que de xicotets

dijous, 19 de juny del 2014

Vicent Partal : Felipe, ni V ni VI

19.06.2014

VilaWeb creu que una societat moderna ha de tenir forma de república. VilaWeb considera que la sobirania popular no pot tenir límits i ha de ser capaç de decidir sobre totes les circumstàncies de la vida pública, molt principalment sobre el sistema de govern. I VilaWeb creu que els Països Catalans han de poder decidir democràticament si volen alliberar-se de la pertinença forçosa a Espanya, al sud de les Alberes, iniciada precisament amb la batalla d'Almansa i la invasió del Regne de València.  




Felipe de Borbó és coronat avui com a rei d'Espanya. Aquesta proclamació es basarà en la 'legitimitat' creada per la dictadura franquista, que va restaurar en el seu pare una monarquia abolida democràticament per la ciutadania l'any 1931.

El final del regnat de Juan Carlos hauria pogut servir per a sotmetre a la voluntat popular la forma de govern de l'estat. Però no: Felipe és coronat per mitjà d'un lamentable procediment parlamentari, dissenyat a corre-cuita per un congrés i un senat encara dominats per PP i PSOE, que d'aquesta manera han sostret el debat a la resta de forces polítiques i al conjunt de la població.

Felipe, a més, serà coronat el mateix dia que es commemora la crema de Xàtiva, origen de la dinastia

dimecres, 18 de juny del 2014

Crespons negres per la proclamació de #FelipVIelBreu

Dimecres, 18 de juny de 2014 15:20 h

Xàtiva Renaix proposa penjar crespons negres al balcons per la proclamació de Felip VI el mateix dia que Felip V va cremar la ciutat






Xàtiva (ACN).- L'entitat cívica Xàtiva Renaix ha proposat col·locar banderes de la ciutat amb crespons negres als balcons i finestres durant la jornada d'aquest dijous en senyal de dol i memòria a les persones que varen participar en la defensa del municipi, saquejat i cremat per les tropes borbòniques de Felip V un 19 de juny de 1707.

 La proclamació de Felip VI de Borbó el dia en què es commemoren 307 anys de la crema de la ciutat ha promogut aquesta iniciativa de protesta que se sumarà a una concentració davant el monument als Maulets (partidaris de les tropes austriacistes). Diversos col·lectius de l'esquerra independentista es concentraran a les 20:00 hores amb el lema 'Als Països Catalans no tenim Rei'. Segons informa La Veu del País Valencià, els organitzadors de la protesta consideren que “és hora que el poble prenga els carrers i la iniciativa” 


dilluns, 2 de juny del 2014

Graupera: “L’únic rei comprensiu és el que ens permeti votar”

Dilluns, 2 de juny de 2014 11:25 h

El filòsof alerta que estem davant una operació d’estat per sortir de l’abisme on es troba Espanya, i que no hem de perdre de vista que per nosaltres l’únic que val és votar



Jordi Graupera


En declaracions a RAC1, Jordi Graupera ha valorat l’abdicació del rei. Tota abdicació posa en evidència la feblesa de les institucions i a Espanya les crisis estan venint juntes i afecten tots els estaments, des de la monarquia, als grans partits polítics,  l’executiu i el poder judicial, així com les institucions econòmiques, ha assegurat el filòsof. 

En aquest sentit, Graupera es pregunta si davant d’aquesta crisi radical a Espanya, “s’ha acabat la

Armand de Fluvià : A Catalunya el primer Borbó va ser Felip V i l'últim serà Felip VI

02.06.2014

'Amb l'abdicació, eviten d'obrir el debat sobre la forma d'estat'




L'anunci d'abdicació del rei Juan Carlos és una una estratègia que els va molt bé. En principi els reis no han d'abdicar (ja se sap, allò que diuen 'A rey muerto, rey puesto', 'Ha muerto el rey, viva el rey'), tot i que poden fer-ho, i n'hem vist exemples als Països Baixos i a Bèlgica.

Si s'hagués mort, la situació seria diferent, perquè partits polítics i molta gent ho hauria aprofitat per demanar un referèndum sobre si la forma d'estat havia de ser una monarquia o una república. Això ara s'obviarà, perquè el rei és viu. Hi haurà una continuació sense cap situació traumàtica: es jurarà la constitució espanyola a les

dimecres, 28 de maig del 2014

El poder judicial espanyol vol saber si la Catalunya independent acceptaria de compartir rei amb Espanya

Dimecres  28.05.2014  06:00

Santiago Vidal explica en un acte a Barcelona que els judicis a la república es resoldran abans d'un any




Santiago Vidal



El jutge Santiago Vidal va intervenir ahir en un acte concorregut de l'ANC de Sarrià - Sant Gervasi, on va explicar les línies mestres del projecte de constitució catalana que es redacta. Sobre la citació de dilluns pel Consell General del Poder Judicial Vidal, va explicar que li havien demanat amb interès si una Catalunya independent acceptaria el rei d'Espanya com a propi, 'igual com farà Escòcia'. Vidal, a qui la pregunta va semblar molt significativa, va explicar també que l'havien tractat amb molta correcció en tot moment.

En la intervenció va exposar les grans línies del projecte de constitució que redacta juntament amb

dissabte, 26 d’octubre del 2013

De Riquer i Albareda: "Tot s'hi val contra el catalanisme"

26/10/2013

Dret a decidir

Els dos historiadors adverteixen que la idea de tancar el 'tigre separatista' recorda la retòrica franquista i acusen l'economista Tortella d'esbiaixat


Lluís Bou

L'historiador Borja de Riquer, en una imatge d'arxiu
Els historiadors Borja de Riquer i Joaquim Albareda han publicat avui un article al diari 'El País' en el qual acusen l'economista Gabriel Tortella de fer asseveracions esbiaixades respecte Catalunya, i asseguren que la idea que aquest va expressar en el sentit de tancar el 'tigre separatista' recorda la retòrica franquista. Els dos historiadors asseguren que alguns analistes espanyols practiquen el "tot s'hi val contra el catalanisme".

"La metàfora del tigre i la gàbia traspua autoritarisme antidemocràtic i evoca el malaurat "justo derecho de conquista" de Felip V. Això de tornar a tancar a la gàbia al tigre separatista recorda massa a la retòrica franquista per ser acceptable. Creuen realment els demòcrates espanyols que l'actual problema català es resol a base de gàbies?", es pregunten.

Els dos historiadors consideren que des de l'òptica espanyola els arguments parteixen d'amagar el fet que ens els darrers 10 anys s'han trencat molts elements de la relació entre Catalunya i Espanya. "Tot s'hi val amb tal de no atendre una realitat que defuig reiteradament en l'article, el que ha passat els últims 10 anys: sentència del Tribunal Constitucional que va laminar l'Estatut refrendat i aprovat pel Parlament i les Corts i que va liquidar l'esperit d'entesa de 1978; incompliment sistemàtic per part del Govern de Madrid de les inversions previstes en aquest Estatut, etcètera, etcètera, i que, a conseqüència de tot això, avui la majoria dels catalans siguin partidaris d'exercir el dret a decidir. Apel·lar a la corrupció, àmpliament estesa per tot Espanya, o a la molt discutible gestió del Govern actual de CiU, no constitueix cap argument vàlid a l'hora d'analitzar l'increment del sobiranisme i encara menys per menystenir-lo", apunten.

Borja de Riquer i Albareda també consideren falsos alguns arguments de l'historiografia espanyolista, com la teoria que amb la guerra de successió Catalunya no va perdre sobirania. "Deixant al marge el debat sobre el concepte que llavors es tenia del que era una "nació", el que sí és històricament irrebatible és que les institucions catalanes van lluitar per salvaguardar les seves Constitucions, el seu sistema representatiu i per les llibertats de tot Espanya, davant a la imposició d'un model d'Estat absolutista que va acabar amb la monarquia plural dels Àustries. La veritat és que Catalunya va perdre llavors la seva estructura juridicopolítica secular fonamentada en les Corts i en les Constitucions i que amb la Nova Planta es va imposar un sistema absolutista, centralista i militaritzat que va eliminar les vies de participació política", afirmen.

Borja de Riquer i Alvareda també repliquen el mite espanyolista que Espanya va néixer com a nació amb els reis Catòlics. "Identificar la unió de corones de 1479 -el matrimoni dels Reis Catòlics- amb la creació de la "nació espanyola", com ho fa Tortella, respon a un plantejament de caràcter essencialista totalment desacreditat en els àmbits científics internacionals. Com és sabut, de la unió de corones va sorgir una monarquia composta que mantenia l'ordenament jurídic polític dels dos blocs: la Corona de Castella i la Corona d'Aragó", recorden.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/10/de_riquer_i_albareda_tot_s_hi_val_contra_el_catalanisme_96686.php