No havien tingut oportunitat de saber per què els valencians eren com eren. Tampoc, és clar, per què parlaven com parlaven. Senzillament ningú els ho havia ensenyat.
Encara hi ha qui es pensa que la guerra de Successió --i les seues conseqüències-- només va afectar de la Sénia en amunt.
Tres-cents set anys després, un nou Felipe pren el poder. Tanmateix, ara tenim consciència. I memòria. Fem que el pes de la història caiga sobre la seua corona.
anomenaven Xàtiva la 'socarrà', però no en sabien els motius. I això que el seu poble era a quatre bicicletades de la capital de la Costera. De fet, durant molts anys, el meu iaio i tantíssims altres van creure que Xàtiva era coneguda amb aquest malnom per la senzilla raó que, com se sap, hi fa molta calor.
L'anècdota ens serveix per a entendre fins a quin punt havia reeixit la desmemòria. Fa tres generacions, la consciència de què érem i de què parlàvem només era a l'abast dels cercles de valencianistes que maldaven per estendre-la. Però quan la faena d'aquells incansables començava a donar fruit, la guerra de 1936-39 ho arrasà tot. A Catalunya, en canvi, la consciència lingüística i cultural havia pogut arrelar entre bona part de les capes populars abans de la victòria del general Franco. Açò va fer possible de superar amb més garanties la repressió i l'exili posterior. Així i tot, els quaranta anys de dictadura i escola franquista van fer forat. I no parlem de les campanyes de propaganda d'un estat que, com s'ha vist aquests dies, continua utilitzant tots els mitjans a l'abast per difondre el relat històric que han construït els vencedors. Potser per això encara hi ha qui es pensa que la guerra de Successió --i les seues conseqüències-- només va afectar de la Sénia en amunt.
Per tots aquests motius continuen essent necessaris llibres i cançons que ens acosten la nostra història, accions com les que dugué a terme ahir Xàtiva Renaix, que la mantenen viva, o mapes il·lustratius com aquest, que expliciten la brutalitat i l'extensió de la repressió filipista. Xaló, Verger, Benissa, Ondara, Pedreguer, Alcanalí, Dénia, Manuel, Quart de Poblet, Vila-real, Vilaformosa del Riu, Montserrat, Suera, Vilapana, Calaceit, Mont-roig de Tastavins, Sentmenat, Moià, Esparreguera, la Pobla de Claramunt, Monistrol de Montserrat, Castellterçol, Vilassar de Dalt, Teià, Viladrau, Arbúcies, Balsareny, Peramola, Sant Hipòlit de Voltregà, Prats de Lluçanès, Torelló, Sant Feliu Sasserra, Oristà, Sallent, Caldes de Montbui, Sant Quintí de Mediona, Manresa i Terrassa. Totes aquestes viles i ciutats del nostre país foren incendiades per Felip V abans d'imposar el nefast decret de Nova Planta. També Xàtiva, és clar, precisament el 19 de juny de 1707. Tres-cents set anys després, un nou Felipe pren el poder. Tanmateix, ara tenim consciència. I memòria. Fem que el pes de la història caiga sobre la seua corona.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada