L'expedient sancionador pot comportar una multa d'entre 300 i 3.000 euros
per NacióDigital, 2 de maig de 2019 a les 14:42
TV3 amb una pancarta a la façana demanant democràcia | TV3
La Junta Electoral Central (JEC) ha obert un expedient sancionador a la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pel documental Un procés dins el procés dins del programa de TV3 Sense ficció que es va emetre el dimarts 9 d'abril, dos dies abans que comencés la campanya de les eleccions generals.
La Junta Electoral Provincial (JEP) de Barcelona va desestimar el recurs
de Cs en primera instància, però la JEC revoca aquesta decisió en
considerar que l'emissió del reportatge va vulnerar "el principi de
neutralitat informativa" dels mitjans públics en un procés electoral.
També considera que el reportatge, que mostra el procés emocional de les
famílies dels presos jutjats per l'1-O, ofereix "una imatge de
victimització d'un sector de la societat catalana que
‘Crisis in Catalonia’ és el títol d’un reportatge de la BBC
de mitja hora de durada, publicat ara fa un mes en el programa ‘Our
world’. Fins ara no s’ha pogut veure fora del Regne Unit, però ja hi ha
la possibilitat de veure’l a YouTube, i aquestes últimes hores ha
esdevingut viral a la xarxa.
El reportatge destaca la persecució durant
el franquisme, i l’autogovern amb la recuperació de la Generalitat, i el
creixement més recent de l’independentisme, fins a la repressió contra
el referèndum de l’1-O. De fet, el programa comença destacant la manera
com es van aconseguir fer arribar les urnes del referèndum als
col·legis, amb la col·laboració de nord-catalans.
L’autor del reportatge
parla amb alguns dels que ho van fer, mantenint-los en l’anonimat. El
reportatge mostra algunes de les imatges més dures de la repressió
policíaca i de la violència que van
La cadena britànica BBC ha dedicat un ampli reportatge al procés d'independència català. Es tracta d'un capítol del programa Our World, i aquest en concret es diu Crisis in Catalonia.
El reportatge s'ha emès en directe al Regne Unit la matinada d'aquest
dilluns, però tot i això les imatges no es poden veure des de fora del
Regne Unit.
El reportatge, de 30 minuts, va acompanyat d'una descripció que assegura
que la
Un dels diaris noruecs amb més
circulació, ‘Verdens Gang’ (VG), ha afirmat que ‘el conflicte
d’alliberament català’ és ‘un afer per a Europa’ en un reportatge sobre
els familiars dels presos polítics. El rotatiu afirma que Europa s’ha
vist ‘arrossegada’ al conflicte i posa com a exemple l’acte de divendres
passat a l’Ateneu Barcelonès en què una trentena d’eurodiputats van
presentar la plataforma Diàleg UE-Catalunya per donar suport als presos.
‘Verdens Gang’ també afirma que l’estat espanyol ‘viu la pitjor crisi
política dels últims 40 anys’. ‘Pares de família a la presó: creuen que
per molt temps’ és el titular de l’article publicat a VG, líder al país
escandinau en la seva versió en línia amb gairebé dos milions de
lectors al dia segons un ens del ministeri de Cultura noruec.
El rotatiu apunta que les parelles i fills dels setze líders
independentistes catalans que són ‘a l’exili o a la presó’ es preparen
per viure ‘molts anys’ en la situació actual. També dona veu a la
parella de Raül Romeva, Diana Riba. ‘El problema real per la família, és
sens dubte, la distància. Si estigués més a prop de nosaltres, seria
més fàcil, especialment pels nens’, diu Riba al diari noruec. També
explica
‘Vuit homes i dones que una
vegada van governar set milions de catalans, han de demanar ara a les
seves famílies que els enviïn diners en targetes de pre-pagament per
poder comprar un paquet de galetes a la botiga de la presó’. Així
comença aquest reportatge de la BBC sobre la situació dels presos polítics catalans.
Comença parlant de la situació
de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats a Soto del Real des de fa
quaranta-tres dies, i destaca que des del començament van ser separats
en cel·les diferents. ‘Els dos activistes empresonats tenen permís de
rebre visites diàries dels seus advocats, dels quals estan separats per
una barrera de vidre. Cada dissabte, les famílies tenen permís de
fer-los una visita de quaranta minuts’, recull el reportatge.
‘El diumenge’, continua, ‘els
presos de totes les ales de Soto del Real poden aplegar-se en una missa.
Aquest pot ser el moment més perillós. Durant una missa recent, amb la
presència de Jordi Sànchez, un intern va clavar una ganivetada a un
altre.’
Dues vegades al mes, els presos
tenen dret de rebre una visita de tres hores de
Durant dècades, la monarquia ha mantingut una
relació còmplice amb el règim de Riad, un dels més repressius del món
àrab i amb vincles amb el jihadisme
Madrid ha prioritzat la venda d'armes a la Casa de Saud, ara en guerra al Iemen, a la defensa dels drets humans
El rei saudita Salman amb Felip VI. | Europa Press
L'intent de la Casa Reial espanyola de convertir el rei Felip VI en la cara del dol oficial arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils ha desfermat la controvèrsia política. La diputada de la CUP Mireia Boya va ser la primera a escometre contra el monarca,
acusant "d’una hipocresia enorme que el rei vingui a passejar-se per
aquí i al mateix temps que estigui contribuint a finançar les monarquies
pèrsiques que estan finançant i donant armes al Daesh". La
parlamentària, a qui han seguit en les darreres hores altres formacions i
entitats, posava el dit a la nafra en un tema com les relacions entre
Espanya i l'Aràbia Saudita, coronades pel cinisme i els interessos.
El 14 de gener passat, el rei Felip VI aterrava a Riad i s'abraçava amb
el seu homòleg saudita, Salman. Quedava enrere un any difícil en què
diverses vicissituds havien impedit un viatge tan anhelat. Primer, va
ser la inestabilitat política a l'Estat la que va ajornar el vol reial,
després, la mort del príncep Tarik, un dels germans del monarca saudita.
Finalment, però, el desig de Felip VI -i els negocis de poderoses
empreses espanyoles- es van fer realitat.
El programa
'Misteris de la història' explica la història de Catalunya fins als
nostres dies, incloent-hi la consulta del 9-N i la judicialització del
procés
La cadena de televisió teleSUR ha dedicat un capítol del seu programa Misteris de la història on explica el cas català. El vídeo, de vuit minuts i titulat Catalunya sense ñ,
fa un repàs històric del Principat fins arribar als nostres dies a
través de la veu d’Eduardo Rothe, un filòsof i periodista veneçolà.
‘Només queda esperar que els catalans, que de les pedres en fan pans, i
Catalunya sense ñ, que com deia
Voltaire, pot prescindir de l’univers sencer i els seus veïns, no poden
prescindir d’ella, trobi el seu camí perquè ‘triomfant, torni a ser rica
i plena’. Quan? Aquest és un misteri de la història’, clou
l’historiador que presenta el programa.
Abans, fa un repàs breu però il·lustratiu de la història de Catalunya tot explicant la Corona d’Aragó, la Guerra franco-espanyola i
fins a la Guerra dels Segadors: ‘Va durar 12 anys i de la qual prové
l’actual himne català: Els Segadors’. A continuació recita un fragment
del cant traduït al castellà.
També parla sobre la Guerra de Successió: ‘Aquell 11 de setembre de
fa tres segles, juntament amb l’11 de setembre de la caiguda d’Allende
i el de les Torres Bessones, és un dia fatídic perquè marca la caiguda
de Catalunya, que només començarà a aixecar-se amb la industrialització i
el renaixement cultural, que continua fins als nostres dies i al que
devem pintors com Dalí, Miró, Tàpies i el mateix Picasso, que era de Màlaga, però que es va formar a Barcelona’
El maltractament per part de l’estat espanyol, explica, continua fins
a l’actualitat i ho expliquen amb cos casos de discriminació
lingüística separats per més de 90 anys: ‘El 1924 Gaudí va ser
empresonat per parlar català. I el 2017, fa pocs mesos, a l’aeroport de
Barcelona, un viatger va ser detingut per parlar en català a un
policia’.
La revista de turisme i viatges de National Geographic ha
publicat un reportatge en el número d’aquest mes sobre Catalunya,
titulat ‘Catalonia: Wind of change’
(‘Catalunya: Vent de canvi’), en què l’autor, Gavin Haines, descriu el
l’encant del paisatge del Pirineu i la Costa Brava al mateix temps que
explica l’anhel d’independència. ‘L’anhel de Catalunya per la
independència és gairebé tan vell com la llegenda de la Tramuntana.
Annexionada a Espanya el 1714, durant la Guerra de Successió, aquest
matrimoni forçat ha estat tortuós des d’aleshores, i el desig de divorci
mai no ha estat tan gran’.
La cadena britànica dedica una peça informativa a les raons de la gran manifestació d'Amposta.
‘Els ambientalistes diuen que una de les àrees humides més importants
d’Europa és amençada, mentre Espanya i Catalunya discuteixen sobre el
futur del riu Ebre’. Així comença el reportatge que la cadena BBC
ha dedicat en la seva web a la reivindicació de la Plataforma en
Defensa de l’Ebre i al futur del riu i del Delta. De fet, el reportatge,
signat pel periodista Matt McGrath, comença destacant la multitudinària
manifestació d’ahir a Amposta, convocada per la PDE.
'Barça Dreams', dirigida per Jordi Llompart i distribuïda per Filmax,
estarà llest al juliol, i narrarà 115 anys d'història de l'entitat.
Bernat Vilaró
Joan Gamper - FCB
Ja està tot a punt per la pel·lícula Barça Dreams. Una veritable història del FC Barcelona, que es podrà veure als cinemes i televisions d'arreu del món, segons ha pogut saber El Singular.
El film s'enllestirà aquest mes de juliol, i esdevindrà el
llargmetratge cinematogràfic més complet que s'hagi fet mai sobre la
història del club blaugrana, amb l'objectiu d'explicar al món per què el
Barça és més que un club. S'emetrà a la gran pantalla aquesta tardor.
El periodista, productor i director de cinema Jordi Llompart ha confirmat a El Singular que Barça Dreams s'enllestirà aquest mes de juliol,
i que la pel·lícula abraça els 115 anys d'història del club -el segon
triplet inclòs. Explica la història del Barça repassant els fets i les
figures més rellevants, tant des de la trajectòria social com
l'esportiva.
L'hongarès Ladislau Kubala
L'holandès Johan Cruyff marca un dels seus gols més recordats
Aparentment la transició era la derrota del règim, però a la pràctica era, també, la salvació dels seus.
L'any vinent farà quaranta anys de la mort de Franco i, per tant, del fracàs de la transició espanyola.
El magnífic reportatge de Xavier Montanyà sobre Xavier Vinader, que
TV3 va oferir despús-ahir, posa en relleu les ombres més obscures de la
transició espanyola. Si no l'heu vist, us el recomane. És contingut en
les formes, però radical en el fons. La transició espanyola, que ens van
vendre com una transició modèlica, en tenia ben poc, de modèlica. La
pervivència de l'estat franquista, sense Franco, i després l'assumpció
per part del PSOE de la guerra bruta il·legal --el pitjor llegat de la
dictadura-- obliguen a repensar tot aquell període. L'escena en què
Felipe González diu que la democràcia es defensa a les clavegueres,
vista avui, fa vomitar. Però, vista el dia que la va dir, a mi em va fer
molta por. Me'n recorde perfectament.
Qüestiona l'argument de la fractura social esgrimit per l'unionisme
La cadena britànica BBC publica avui un extens reportatge sobre els
moments previs a la votació del 9 de novembre. Amb el títol 'Espanya infla el suflé de Catalunya?',
el periodista Nick Rider explica que 'hi ha una sensació generalitzada
que el govern espanyol mai no escolta els catalans i que els tracta amb
menyspreu'; parla amb independentistes i unionistes, exposa la
diferència de tracte que ha fet el govern espanyol en comparació amb el
Regne Unit amb Escòcia; troba poc creïble l'argument de la fractura
social i veu 'extravagants' les comparacions amb el nazisme.
La
tesi del reportatge és que la manera d'encarar el problema que ha tingut
el govern espanyol ha ajudat a fer créixer ràpidament el nombre
d'independentistes a Catalunya. Parla amb l'economista Germà Bel, de qui
diu que 'havia cregut en una Espanya plural i encara no es considera a
si mateix com un independentista'. Però diu que 'no hi ha cap altra
sortida possible' que no sigui la independència.
