PAÍS - PRINCIPAT
Entrevista al jove del CDR d'Esplugues exiliat a Brussel·les · Ahir es va presentar per primera vegada
 |
| Adrià Carrasco, a Brussel·les (fotografia: ACN). |
Adrià Carrasco és un jove de vint-i-cinc anys d’Esplugues de
Llobregat, exiliat a Brussel·les. La justícia espanyola l’acusa de
terrorisme, sedició i rebel·lió. Hi ha una ordre de crida i cerca contra
ell dins l’estat espanyol. De moment, a Europa, no. El delicte? Haver
participat en talls de carreteres i aixecaments de peatges amb el CDR
d’Esplugues de Llobregat. Res que no passi, per exemple, en vagues
generals. Doncs de terrorista, l’acusen. Per això el 10 d’abril passat,
mentre la guàrdia civil picava a casa seva de matinada per detenir-lo,
l’Adrià va ser prou hàbil per a no deixar-se enxampar i sortir de casa,
lliure. Ahir, després de cinc mesos de viure en silenci públic, va
oferir la seva primera conferència de premsa, on va explicar el cas. La
seva cara, i el seu discurs, es van fer públics per primera vegada.
Minuts després atenia VilaWeb. Ell, fumant tabac d’embolicar a la
finestra d’un despatx. De tant en tant, saludava amics que l’esperaven
al carrer. I el periodista, enregistrant.
—
Que us podríeu presentar, si us plau? La gent no coneix l’Adrià Carrasco.
—Sóc l’Adrià, tinc vint-i-cinc anys i sóc d’Esplugues de Llobregat. Fins
fa poc tenia una feina de tècnic de so a l’FNAC. Dins la botiga hi ha
una saleta on es fan concerts. I treballava allà. Prou divertit. Vaig
estudiar això. Just abans de tot, buscava un pis. Per anar-me’n de cals
pares. Ja va tocant. Vint-i-cinc anys. Em volia independitzar, anar-me’n
de cals pares, i al final ho he aconseguit. Mira. És una ironia. Però
és així: mirava algun lloc a prop de Collserola, si podia ser. Vaig
estudiar a l’escola Lola Anglada.
—
I els vostres pares i germans a què es dediquen?
