(IN)JUSTICIA ESPANYOLA
 |
| Detall del cordó policial a la Via Laietana amb els manifestants independentistes a la banda esquerra, el 29 de setembre del 2018 (Horitzontal). Data de publicació: dissabte 29 de setembre del 2018, 11:19 Autor: Josep Molina |
La judicatura espanyola aplicarà la llei d'amnistia, o incorrerà en delictes de desobediència al Constitucional?
 |
| El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, aquest dilluns al ple per debatre la ponència sobre l'amnistia Data de publicació: dilluns 23 de juny del 2025, 12:11 Localització: Madrid Autor: Miquel Vera |
Redacció - Dijous 26-06-2025
El Tribunal Constitucional ha avalat aquest dijous la llei d’amnistia per una majoria de sis magistrats a quatre. Després de quatre dies de deliberacions, s’han confirmat les previsions i la majoria progressista de l’òrgan s’ha imposat validant la llei aprovada fa un any al Congrés dels Diputats. Inicialment estava previst que els magistrats votessin a les onze del matí, tot i que finalment la votació s’ha avançat. Amb el veredicte d’aquest dijous, conegut abans de les onze del matí, el Constitucional resol el primer dels 16 recursos que té sobre la taula arran de l’amnistia als encausats del procés. La sentència marcarà la línia de la resta de resolucions.
A l’espera de conèixer el redactat, la resolució sobre la llei n’avala la constitucionalitat, però dona la raó a algunes de les peticions del recurs del PP. Així, estableix que la norma s’ha d’aplicar també a les persones que es van manifestar contra el procés i no només a les protestes independentistes. El posicionament del Constitucional també modifica el punt de la llei que estipula que es poden amnistiar fets que van finalitzar la seva execució després de la data límit del 13 de novembre del 2023.
La tercera modificació de pes fa referència a l’arxivament de les causes que es troben al Tribunal de Comptes (TdC). La llei d’amnistia estableix que abans de
 |
| Manuel Marchena, en una imatge d'arxiu/ Fernando Sánchez / Europa Press |
 |
| Agents de la Guàrdia Civil rebentant la porta del col·legi electoral de Sant Julià de Ramis, l'1 d'octubre del 2017. |
Maria Garcia | Dimarts, 5 de desembre de 2023
La brutalitat de la policia espanyola contra els i les votants de l’1-O continua impune. La justícia, a petició de la Fiscalia, ha arxivat la causa oberta contra 27 policies espanyoles per les càrregues policials del referèndum a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguablava, que van causar almenys 300 ferits, segons ha publicat ‘El Mundo’ i ha confirmat RAC1.
La jutgessa del jutjat número 2 de Girona no ha vist excés de violència en les terribles actuacions que la policia espanyola va dur a terme a la capital gironina, així com a Sant Julià de Ramis i Aiguablava. Conclou que els agents van actuar amb proporcionalitat per fer complir la llei als ciutadans que votaven a quatre col·legis electorals i que van ser víctimes de la força bruta de la policia espanyola, de manera que,
 |
| L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí sortint dels jutjats de guàrdia de Barcelona Data de publicació: dilluns 24 de juliol del 2023, 15:02 Localització: Barcelona Autor: Natàlia Segura |
La justícia espanyola encara no ha paït que els polítics independentistes a l’exili hagin pogut escapar-se del seu règim repressor, però no es rendeix en el seu intent d’aplicar el caduc Codi Penal espanyol sobre ells. Sense anar més lluny, aquest mateix dijous, 28 de setembre, la fiscalia ha demanat a la Sala Penal del Tribunal Suprem que obri judici oral contra l’exconsellera i eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, per un presumpte delicte de desobediència greu.
L’exconsellera va sorprendre tothom el passat mes de març, quan, malgrat pesar sobre ella una ordre de detenció nacional, va tornar de l’exili per a passejar per Barcelona. L’alegria del moment, però, no va durar massa, ja que agents dels Mossos d’Esquadra van detenir-la de forma il·legal i traslladar-la fins a la Ciutat de la Justícia, on va declarar com a investigada per un delicte de desobediència. La situació va resoldre’s amb una citació judicial que emplaçava Ponsatí a declarar davant el Tribunal Suprem el 24 d’abril. Finalment, però, el magistrat Pablo Llarena va decidir no enviar-la a Madrid i que fos el jutge de guàrdia el que li prengués declaració.
Llarena va concloure el sumari per un presumpte delicte de desobediència a finals de juliol, deixant l’exconsellera
Marta Lasalas
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 26 de setembre de 2023. 17:14
Actualitzat: Dimarts, 26 de setembre de 2023. 17:34
Temps de lectura: 2 minuts
Mentre la política espanyola debat sobre la possibilitat d'abordar o no una amnistia que acabi amb la judicialització del procés, el torcebraç contra l'independentisme segueix als tribunals en plena efervescència. L'advocat del president Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha tramitat davant del Tribunal Suprem dues noves peticions de recusació contra el jutge instructor, Pablo Llarena, després que el magistrat es va posicionar públicament en contra d'una l'amnistia i en va qüestionar la constitucionalitat. A més, també ha presentat dos recursos, en nom de Puigdemont i del conseller Toni Comín, contra la providència del jutge en què es fixava un termini de deu dies perquè informessin si havien demanat mesures cautelars al TJUE per recuperar la seva immunitat.
En dos escrits, als quals ha tingut accés ElNacional.cat, l'advocat argumenta la nova recusació contra el jutge instructor en les declaracions de Llarena del passat 12 de setembre a la universitat de Burgos en què durant una conferència "es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en cas que s'arribés a aprovar la Llei d'Amnistia".
"Les manifestacions realitzades pel magistrat instructor no deixen lloc a dubte sobre la seva falta d'imparcialitat i interès directe en la present causa, que obliguen novament a la seva recusació", argumenta en el recurs que ha tramitat en nom de Puigemont, Comín i Clara Ponsatí. El text recorda diferents resolucions del jutge que, segons assegura, evidencien la seva parcialitat, però també episodis com el premi que va rebre de mans de la Fundación Villacisneros, "d'extrema dreta".
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
29.11.2022 - 21:40
Actualització: 29.11.2022 - 23:43
El senyor Antoine Quentin Fouquier de Tinville va ser un polític picard, mort el 1795, que va servir com a fiscal en el tribunal revolucionari de la Convenció Nacional francesa. Un tribunal aquest que acabaria essent la peça bàsica de la contrarevolució robespierrista i la instauració de la dictadura. Tot i que ell mateix va ser assassinat per les noves autoritats quan ja l’havien fet servir.
Fouquier de Tinville ha passat a la història, sobretot, per un comentari que feia en els moments àlgids, d’una manera massa imprudent: “Doneu-me una frase, tant se val de qui, que jo ja m’encarregaré d’empresonar-lo.” No és estrany, doncs, que el seu nom haja quedat vinculat a les pitjors pràctiques de la justícia, a la imatge del funcionari, i del polític, violentament inquisitorial, arbitrari, sense matisos ni moral, que no respecta ni els drets de l’acusat.
Identificar el mal que aquesta manera de comportar-se representa va ser precisament la raó de la seua, diguem-ne, resurrecció mediàtica, als anys vuitanta del segle passat. Raymond Aron, sempre elegant i culte, el va treure a passejar arran d’una polèmica monumental amb Bernard-Henry Levi. Aron els va identificar com a ànimes bessones, i va recordar als
TRIBUNALS
Barcelona. Dimarts, 29 de novembre de 2022. 23:24
L’advocat Gonzalo Boye ha assegurat aquest dimarts que la causa per la qual la Fiscalia Especial Antidroga li demana més de nou anys de presó i una multa de 2,7 milions d’euros està dirigida en contra d’ell casualment després de guanyar l’Estat espanyol en la defensa del president a l’exili, Carles Puigdemont, a Alemanya. “Així de simple”, ha dit en una entrevista al programa Més324. L'advocat ha avisat que malgrat tot no es deixarà atemorir.
Boye ha vinculat aquesta situació amb la justícia espanyola a la tasca com a advocat defensor de Puigdemont. L’advocat interpreta l’anunci de la Fiscalia Antidroga com una reacció de l’Estat espanyol després de les vistes al
Societat - policia i Justícia
Redacció
18.11.2022 - 15:52
Actualització: 18.11.2022 - 16:19
L’Audiència espanyola ha obert judici oral contra José Ramón Prado Bugallo, conegut per Sito Miñanco, per haver dirigit presumptament un entramat que pretenia d’introduir a l’estat espanyol gairebé quatre tones de cocaïna, i també contra l’advocat Gonzalo Boye, conegut per portar les defenses dels exiliats, a qui acusen d’emblanquiment de capital procedent del narcotràfic en organització criminal i de falsedat documental.
Boye ha negat sempre els fets que li imputen, i en una entrevista a VilaWeb va explicar que havia estat l’advocat defensor de Miñanco durant tres anys. També va assegurar que un dels processats, Manuel Puente Saavedra, l’havia incriminat per un fet fals en una declaració que li havia permès de sortir en llibertat l’estiu del 2019.
La decisió de la jutgessa María Tardón, vinculada estretament al PP, d’obrir judici oral arriba després d’un procediment molt
OPINIÓ SINGULAR
Redacció 18/11/2022
 |
| El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé |
La repressió contra l’1-O no té aturador. El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna d’un any d’inhabilitació especial i una multa de 16.800 euros per a Bernat Solé per un delicte de desobediència quan era alcalde d’Agramunt (Urgell) per “participar activament” en l’organització, promoció i celebració del referèndum de l’1-O.
La Sala Penal es va reunir dimecres per abordar el recurs que havia presentat Solé a la condemna que va ser dictada pel
per Germà Capdevila, 31 de juliol de 2022 a les 20:00
Un dels grans errors del catalanisme en general i de l'independentisme en particular ha estat no assumir que la Justícia i la divisió de poders no s’aplica en els afers catalans. El disseny de l’estructura institucional de l’Estat està dissenyada per mantenir la unitat d’Espanya més que per oferir un sistema d’equilibris i contrapesos entre els tres poders.
En les democràcies consolidades, la cúpula judicial és la peça clau
del sistema de drets i llibertats. És la garantia que les lleis
aprovades pel legislatiu i aplicades per l’executiu respecten els drets i
llibertats de la ciutadania. A l’estat espanyol, tanmateix, els alts
tribunals no compleixen aquesta funció, sinó una altra de molt diferent.
Quan el feixisme es va fer amb l’Estat, el 1939, va depurar a fons la Justícia. No va quedar cap magistrat que no estigues
EXILI
L'advocat Gonzalo Boye i l'eurodiputat de Junts per Catalunya Toni Comín han mostrat el convenciment que aconseguiran demostrar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) les "deficiències sistèmiques" en el sistema judicial per denegar una euroordre. Comín ha expressat que tornaran a "jugar el partit" davant el TJUE i en la mateixa línia s'ha expressat l'advocat. En declaracions a Catalunya Ràdio, Comín ha assegurat que les condicions seran "més exigents" però que no els preocupa gaire "demostrar que a Espanya hi ha una fallada sistèmica i un risc de vulneració dels drets fonamentals". "No serà tan difícil demostrar això. Haurem de tornar a jugar el partit", ha afegit. En aquesta línia, ha afirmat que la darrera decisió de l'advocat general "no vol dir que no es pugui tornar a guanyar" i que han perdut "una batalla i no una guerra". Comín ha admès que estan sorpresos: "No perquè ens contradigui a nosaltres, sinó perquè es basa en la jurisprudència del tribunal de justícia però la utilitza d'una manera molt parcial". Ha raonat que l'advocat general "cita sentències del TJUE per a defensar les seves posicions, però les cita de manera esbiaixada o es deixa paràgrafs".
El PP se abre ahora a negociar la renovación del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) y del Tribunal Constitucional, con una condición: que el Gobierno recule con la reforma del TC, que debe votarse el jueves.
Los populares están dispuestos a priorizar esa renovación del CGPJ por delante del cambio de modelo que reclaman. Así pues, aceptan que la renovación se haga con el modelo actual, pero reclaman que después se abre un plazo de seis meses para que el propio CGPJ quien proponga un cambio del sistema de elección de sus miembros.
La dirección del PP ha aprobado una ‘propuesta para reforzar la independencia judicial’ que plantea cambios en la forma en que se eligen los vocales del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), que precisamente tienen el mandato caducado desde hace casi tres años por la negativa de los propios populares a pactar la renovación.
La propuesta llega tres días antes de que el Congreso debata -y previsiblemente apruebe gracias a los votos del gobierno español y los socios- la iniciativa del PSOE para reformar la Ley del CGPJ y permitirle escoger a los dos magistrados del TC pendientes de su designación.
El serial de los órganos judiciales que no tiene fin
PAÍS - PRINCIPAT
Josep Casulleras Nualart
02.06.2022 - 10:41
Actualització: 02.06.2022 - 10:53
El president Carles Puigdemont ha presentat un escrit al jutjat número 1 de Barcelona per a demanar si se l’investiga per cap delicte en la instrucció del cas Estela de presumptes subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats pròximes a Convergència. L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha demanat explicacions en aquest escrit al jutge Joaquín Aguirre per l’interrogatori que va fer recentment a un dels investigats, Víctor Terradellas, ex-cap de relacions internacionals de CDC, pels comentaris insultants i de menyspreu al president. I per les preguntes que li feia en relació amb un dels fets que el jutge Aguirre té entre mans en la macro-instrucció del cas Vólkhov, d’investigació prospectiva contra càrrecs independentistes: les reunions amb suposats “emissaris de l’entorn del govern rus” que Terradellas mateix ha explicat que van tenir amb Puigdemont pocs dies abans de la declaració d’independència.
Terradellas explicava que en aquella reunió van oferir deu mil soldats russos per a col·laborar en la seguretat d’una Catalunya independent, però també deia a Aguirre que Puigdemont no els va fer cabal, que no va tenir cap interès en allò que li deien.
Tanmateix, el jutge va insistir en detalls no només de la reunió amb els suposats emissaris russos sinó també en el
