La injustícia espanyola arxiva la causa contra 27 policies espanyols per les càrregues de l’1-O

 

 

La jutgessa conclou que els agents van actuar amb proporcionalitat per fer complir la llei als ciutadans que votaven

 

 

Agents de la Guàrdia Civil rebentant la porta del col·legi electoral de Sant Julià de Ramis, l'1 d'octubre del 2017.

 

Maria Garcia | Dimarts, 5 de desembre de 2023

La brutalitat de la policia espanyola contra els i les votants de l’1-O continua impune. La justícia, a petició de la Fiscalia, ha arxivat la causa oberta contra 27 policies espanyoles per les càrregues policials del referèndum a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguablava, que van causar almenys 300 ferits, segons ha publicat ‘El Mundo’ i ha confirmat RAC1.

La jutgessa del jutjat número 2 de Girona no ha vist excés de violència en les terribles actuacions que la policia espanyola va dur a terme a la capital gironina, així com a Sant Julià de Ramis i Aiguablava. Conclou que els agents van actuar amb proporcionalitat per fer complir la llei als ciutadans que votaven a quatre col·legis electorals i que van ser víctimes de la força bruta de la policia espanyola, de manera que,

La repressió espanyola contra Clara Ponsatí, en marxa: la fiscalia demana al Suprem obrir-li judici per desobediència greu

 

 

La injustícia espanyola, amb la petició d'obrir judici, busca inhabilitar Clara Ponsatí  

 

 

L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí sortint dels jutjats de guàrdia de Barcelona Data de publicació: dilluns 24 de juliol del 2023, 15:02 Localització: Barcelona Autor: Natàlia Segura

Redacció

Dijous, 28 de setembre de 2023

 

 

La justícia espanyola encara no ha paït que els polítics independentistes a l’exili hagin pogut escapar-se del seu règim repressor, però no es rendeix en el seu intent d’aplicar el caduc Codi Penal espanyol sobre ells. Sense anar més lluny, aquest mateix dijous, 28 de setembre, la fiscalia ha demanat a la Sala Penal del Tribunal Suprem que obri judici oral contra l’exconsellera i eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, per un presumpte delicte de desobediència greu.

L’exconsellera va sorprendre tothom el passat mes de març, quan, malgrat pesar sobre ella una ordre de detenció nacional, va tornar de l’exili per a passejar per Barcelona. L’alegria del moment, però, no va durar massa, ja que agents dels Mossos d’Esquadra van detenir-la de forma il·legal i traslladar-la fins a la Ciutat de la Justícia, on va declarar com a investigada per un delicte de desobediència. La situació va resoldre’s amb una citació judicial que emplaçava Ponsatí a declarar davant el Tribunal Suprem el 24 d’abril. Finalment, però, el magistrat Pablo Llarena va decidir no enviar-la a Madrid i que fos el jutge de guàrdia el que li prengués declaració.

Llarena va concloure el sumari per un presumpte delicte de desobediència a finals de juliol, deixant l’exconsellera

Doble ofensiva de Boye per frenar la persecusió de Llarena contra Puigdemont

 

 

Boye recusa de nou Llarena en la causa de Puigdemont, Comín i Ponsatí i rebutja que els emplaci a informar-lo sobre cautelars 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 26 de setembre de 2023. 17:14
Actualitzat: Dimarts, 26 de setembre de 2023. 17:34
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Mentre la política espanyola debat sobre la possibilitat d'abordar o no una amnistia que acabi amb la judicialització del procés, el torcebraç contra l'independentisme segueix als tribunals en plena efervescència. L'advocat del president Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha tramitat davant del Tribunal Suprem dues noves peticions de recusació contra el jutge instructor, Pablo Llarena, després que el magistrat es va posicionar públicament en contra d'una l'amnistia i en va qüestionar la constitucionalitat. A més, també ha presentat dos recursos, en nom de Puigdemont i del conseller Toni Comín, contra la providència del jutge en què es fixava un termini de deu dies perquè informessin si havien demanat mesures cautelars al TJUE per recuperar la seva immunitat.

En dos escrits, als quals ha tingut accés ElNacional.cat, l'advocat argumenta la nova recusació contra el jutge instructor en les declaracions de Llarena del passat 12 de setembre a la universitat de Burgos en què durant una conferència "es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en cas que s'arribés a aprovar la Llei d'Amnistia". 

"Les manifestacions realitzades pel magistrat instructor no deixen lloc a dubte sobre la seva falta d'imparcialitat i interès directe en la present causa, que obliguen novament a la seva recusació", argumenta en el recurs que ha tramitat en nom de Puigemont, Comín i Clara Ponsatí. El text recorda diferents resolucions del jutge que, segons assegura, evidencien la seva parcialitat, però també episodis com el premi que va rebre de mans de la Fundación Villacisneros, "d'extrema dreta".

Sense base jurídica

Editorial Vicent Partal : Els fets no importen: faran qualsevol cosa per mirar de ficar Boye a la presó

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

En el cas de Boye, com en tants altres casos que són una fabricació amb finalitats polítiques, els fets no importen per al tribunal: únicament volen apartar-lo de la circulació 

 

 

 

 

Vicent Partal 

29.11.2022 - 21:40

Actualització: 29.11.2022 - 23:43

 

 

El senyor Antoine Quentin Fouquier de Tinville va ser un polític picard, mort el 1795, que va servir com a fiscal en el tribunal revolucionari de la Convenció Nacional francesa. Un tribunal aquest que acabaria essent la peça bàsica de la contrarevolució robespierrista i la instauració de la dictadura. Tot i que ell mateix va ser assassinat per les noves autoritats quan ja l’havien fet servir.

 

Fouquier de Tinville ha passat a la història, sobretot, per un comentari que feia en els moments àlgids, d’una manera massa imprudent: “Doneu-me una frase, tant se val de qui, que jo ja m’encarregaré d’empresonar-lo.” No és estrany, doncs, que el seu nom haja quedat vinculat a les pitjors pràctiques de la justícia, a la imatge del funcionari, i del polític, violentament inquisitorial, arbitrari, sense matisos ni moral, que no respecta ni els drets de l’acusat.

 

Identificar el mal que aquesta manera de comportar-se representa va ser precisament la raó de la seua, diguem-ne, resurrecció mediàtica, als anys vuitanta del segle passat. Raymond Aron, sempre elegant i culte, el va treure a passejar arran d’una polèmica monumental amb Bernard-Henry Levi. Aron els va identificar com a ànimes bessones, i va recordar als

Boye, sobre la petició de la Fiscalia Antidroga: "Si creuen que m'atemoriran estan molt equivocats"

 

 

TRIBUNALS

 

 

 

L'advocat afirma que la causa està dirigida contra ell després de guanyar l'Estat espanyol a Alemanya amb Puigdemont 

 

 

 

Barcelona. Dimarts, 29 de novembre de 2022. 23:24

 

 

L’advocat Gonzalo Boye ha assegurat aquest dimarts que la causa per la qual la Fiscalia Especial Antidroga li demana més de nou anys de presó i una multa de 2,7 milions d’euros està dirigida en contra d’ell casualment després de guanyar l’Estat espanyol en la defensa del president a l’exili, Carles Puigdemont, a Alemanya. “Així de simple”, ha dit en una entrevista al programa Més324. L'advocat ha avisat que malgrat tot no es deixarà atemorir.

 

Boye ha vinculat aquesta situació amb la justícia espanyola a la tasca com a advocat defensor de Puigdemont. L’advocat interpreta l’anunci de la Fiscalia Antidroga com una reacció de l’Estat espanyol després de les vistes al

Última hora : L’Audiència espanyola obre judici oral contra Boye una setmana abans de la batalla judicial a Luxemburg

 

 

Societat - policia i Justícia

 

 

La jutgessa María Tardón el porta a judici en la macrocausa de narcotràfic que implica Sito Miñanco i desenes d'acusats més 

 

 

 

 

Redacció

18.11.2022 - 15:52

Actualització: 18.11.2022 - 16:19

 

 

L’Audiència espanyola ha obert judici oral contra José Ramón Prado Bugallo, conegut per Sito Miñanco, per haver dirigit presumptament un entramat que pretenia d’introduir a l’estat espanyol gairebé quatre tones de cocaïna, i també contra l’advocat Gonzalo Boye, conegut per portar les defenses dels exiliats, a qui acusen d’emblanquiment de capital procedent del narcotràfic en organització criminal i de falsedat documental.

 

Boye ha negat sempre els fets que li imputen, i en una entrevista a VilaWeb va explicar que havia estat l’advocat defensor de Miñanco durant tres anys. També va assegurar que un dels processats, Manuel Puente Saavedra, l’havia incriminat per un fet fals en una declaració que li havia permès de sortir en llibertat l’estiu del 2019.

 

La decisió de la jutgessa María Tardón, vinculada estretament al PP, d’obrir judici oral arriba després d’un procediment molt

Barrientos i el rei

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"Si Espanya ha cremat quan ho ha necessitat el rei 'campechano', què no farà amb aquest personatge que es va emborratxar del seu petit poder en un tribunal regional?"

 

 

 

Sílvia Barroso
17/11/2022 22:54 

 

 

 

 

El fins fa quatre dies temut president del TSJC, Jesús María Barrientos, acaba de descobrir que la toga patriòtica no el protegeix de tot, i sobretot no el protegeix de la seva pàtria. Encara no deu saber com ha sigut que de sobte el seu valor s’ha enfonsat en la borsa unionista. Algú li hauria de dir clarament que totes les masses piquen i que la seva entrega sovint indiscreta contra el Procés està començant a incomodar. Si a ell no li ha fet res embrutar-se les mans amb el fang de posicionaments polítics massa visibles inapropiats per al poder judicial –ni tan sols a l’Estat espanyol, un lloc on hi ha jutges que intenten legislar–, a altres companys de professió sí que els molesta que els esquitxi la toga. És el cas d’un dels magistrats del Suprem que li han tombat el judici a la Mesa de Carme Forcadell, que fa dos anys va haver de compartir de cos present els excessos verbals de Barrientos en una vergonyosa roda de premsa.

 

La sentència d’aquesta setmana ha destapat la capsa de Pandora i ara Barrientos és molt a prop de ser un arbre caigut del qual tothom farà llenya. De fet, ja portava uns quants cops de destral sagnants per Josep Costa i la seva allau de recursos. El ridícul espantós del tribunal que va jutjar la Mesa de Torrent arrossega també el president de l’òrgan judicial, que no va ser en aquesta vista precisament perquè

La injustícia espanyola confirma un any d’inhabilitació per a Bernat Solé per “participar activament” en l’1-O

 

 

L’alcalde d’Agramunt durant el referèndum haurà de deixar ara el càrrec de delegat del Govern a Lleida i pagar una multa de 16.800 euros

 

 

Redacció 18/11/2022

 

 

El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé

 

 

La repressió contra l’1-O no té aturador. El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna d’un any d’inhabilitació especial i una multa de 16.800 euros per a Bernat Solé per un delicte de desobediència quan era alcalde d’Agramunt (Urgell) per “participar activament” en l’organització, promoció i celebració del referèndum de l’1-O.

 

La Sala Penal es va reunir dimecres per abordar el recurs que havia presentat Solé a la condemna que va ser dictada pel

Un país sense justícia

 

 

«La unitat d’Espanya és el principi sagrat que regeix la Justícia, per sobre de totes les lleis, drets i llibertats»

 

per Germà Capdevila, 31 de juliol de 2022 a les 20:00

 

Un dels grans errors del catalanisme en general i de l'independentisme en particular ha estat no assumir que la Justícia i la divisió de poders no s’aplica en els afers catalans. El disseny de l’estructura institucional de l’Estat està dissenyada per mantenir la unitat d’Espanya més que per oferir un sistema d’equilibris i contrapesos entre els tres poders. 

En les democràcies consolidades, la cúpula judicial és la peça clau del sistema de drets i llibertats. És la garantia que les lleis aprovades pel legislatiu i aplicades per l’executiu respecten els drets i llibertats de la ciutadania. A l’estat espanyol, tanmateix, els alts tribunals no compleixen aquesta funció, sinó una altra de molt diferent.

 

Quan el feixisme es va fer amb l’Estat, el 1939, va depurar a fons la Justícia. No va quedar cap magistrat que no estigues

Boye i Comín, convençuts que demostraran al TJUE la fallada sistèmica de la justícia espanyola

 

 

EXILI

 

 

Gonzalo Boye i Toni Comín asseguren que demostraran al TJUE la fallada sistèmica de la justícia espanyola 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 15 de juliol de 2022. 10:57
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

L'advocat Gonzalo Boye i l'eurodiputat de Junts per Catalunya Toni Comín han mostrat el convenciment que aconseguiran demostrar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) les "deficiències sistèmiques" en el sistema judicial per denegar una euroordre. Comín ha expressat que tornaran a "jugar el partit" davant el TJUE i en la mateixa línia s'ha expressat l'advocat. En declaracions a Catalunya Ràdio, Comín ha assegurat que les condicions seran "més exigents" però que no els preocupa gaire "demostrar que a Espanya hi ha una fallada sistèmica i un risc de vulneració dels drets fonamentals". "No serà tan difícil demostrar això. Haurem de tornar a jugar el partit", ha afegit. En aquesta línia, ha afirmat que la darrera decisió de l'advocat general "no vol dir que no es pugui tornar a guanyar" i que han perdut "una batalla i no una guerra". Comín ha admès que estan sorpresos: "No perquè ens contradigui a nosaltres, sinó perquè es basa en la jurisprudència del tribunal de justícia però la utilitza d'una manera molt parcial". Ha raonat que l'advocat general "cita sentències del TJUE per a defensar les seves posicions, però les cita de manera esbiaixada o es deixa paràgrafs". 

 

Boye té les proves per convèncer el TJUE

[Escándalo] El PP chantajea con la renovación del CGPJ para que el Gobierno retire la reforma del TC “pactada con ERC”.

 

 

La Moncloa reclama al partido de Feijóo que "cumpla la Constitución" antes de presentar un "modelo alternativo".

 

 

por Josep Herrera

12 julio, 2022

en Aquí hay tema, Corrupción, España, Justicia Politizada, Països Catalans, Portada  

 

 

 

 

 

El PP se abre ahora a negociar la renovación del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) y del Tribunal Constitucional, con una condición: que el Gobierno recule con la reforma del TC, que debe votarse el jueves.

 

Los populares están dispuestos a priorizar esa renovación del CGPJ por delante del cambio de modelo que reclaman. Así pues, aceptan que la renovación se haga con el modelo actual, pero reclaman que después se abre un plazo de seis meses para que el propio CGPJ quien proponga un cambio del sistema de elección de sus miembros.

 

La dirección del PP ha aprobado una ‘propuesta para reforzar la independencia judicial’ que plantea cambios en la forma en que se eligen los vocales del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), que precisamente tienen el mandato caducado desde hace casi tres años por la negativa de los propios populares a pactar la renovación.

 

La propuesta llega tres días antes de que el Congreso debata -y previsiblemente apruebe gracias a los votos del gobierno español y los socios- la iniciativa del PSOE para reformar la Ley del CGPJ y permitirle escoger a los dos magistrados del TC pendientes de su designación.

 

El serial de los órganos judiciales que no tiene fin

Puigdemont enxampa el jutge del cas Vólkhov insultant-lo i menyspreant-lo

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Presenta un escrit demanant explicacions al jutge Aguirre per les preguntes que fa sobre ell en els interrogatoris de la causa 

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

02.06.2022 - 10:41

Actualització: 02.06.2022 - 10:53

 

 

El president Carles Puigdemont ha presentat un escrit al jutjat número 1 de Barcelona per a demanar si se l’investiga per cap delicte en la instrucció del cas Estela de presumptes subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats pròximes a Convergència. L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha demanat explicacions en aquest escrit al jutge Joaquín Aguirre per l’interrogatori que va fer recentment a un dels investigats, Víctor Terradellas, ex-cap de relacions internacionals de CDC, pels comentaris insultants i de menyspreu al president. I per les preguntes que li feia en relació amb un dels fets que el jutge Aguirre té entre mans en la macro-instrucció del cas Vólkhov, d’investigació prospectiva contra càrrecs independentistes: les reunions amb suposats “emissaris de l’entorn del govern rus” que Terradellas mateix ha explicat que van tenir amb Puigdemont pocs dies abans de la declaració d’independència. 

 

Víctor Terradellas: “Junts té una feinada horrorosa a endreçar un partit que no és el de Puigdemont”

 

Terradellas explicava que en aquella reunió van oferir deu mil soldats russos per a col·laborar en la seguretat d’una Catalunya independent, però també deia a Aguirre que Puigdemont no els va fer cabal, que no va tenir cap interès en allò que li deien. 

 

Tanmateix, el jutge va insistir en detalls no només de la reunió amb els suposats emissaris russos sinó també en el