TRIBUNALS
Una llei de 'desjudicialització' del Procés evitaria els retrets de la justícia europea als òrgans judicials espanyols, començant pel tribunal que va condemnar els líders de l'1-O
 |
| Álvaro García Ortiz, en un moment del seu discurs davant el monarca espanyol, Felip de Borbó, i el president del Tribunal Suprem en funcions, Francisco Marín/CGPJ |
La possibilitat d’una amnistia s’ha instal·lat al centre del debat polític. La negociació entre Pedro Sánchez amb ERC, Junts i Sumar té com a clau de volta una llei que permeti deixar de banda condemnes i processos a independentistes arran del referèndum sobre la independència del Primer d’Octubre del 2017 i les seves derivades, com ara les protestes per la sentència del Procés o els dos judicis contra els membres de la Mesa del Parlament. Però la darrera resolució del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) sobre els presos polítics ha fet entrar la justícia europea en el virtual taulell de la negociació. Una opció que, segons fonts jurídiques pròximes a la negociació, afavoriria una possible entesa.
En aquest sentit, destaquen que les set preguntes formulades pel TEDH a l’Estat espanyol per tal que responguin a les demandes dels presos polítics indiquen quina seria la línia d’actuació dels magistrats d’aquest òrgan judicial europeu. La possibilitat que la justícia europea pugui tombar la sentència del Procés dictada per la sala segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, millora les expectatives d’una possible amnistia. “Podria ser una amnistia, sobretot, per a Manuel Marchena i Carlos Lesmes”, raonen les mateixes fonts, ja que a tots dos magistrats espanyols se’ls atribueix el disseny de l’arquitectura judicial contra el Procés. “La primera amnistiada seria la justícia espanyola”, conclouen, en el sentit que evitarien als magistrats espanyols la vergonya de veure les seves resolucions qüestionades per un tribunal de drets humans.
