TRIBUNALS
Una llei de 'desjudicialització' del Procés evitaria els retrets de la justícia europea als òrgans judicials espanyols, començant pel tribunal que va condemnar els líders de l'1-O
 |
| Álvaro García Ortiz, en un moment del seu discurs davant el monarca espanyol, Felip de Borbó, i el president del Tribunal Suprem en funcions, Francisco Marín/CGPJ |
La possibilitat d’una amnistia s’ha instal·lat al centre del debat polític. La negociació entre Pedro Sánchez amb ERC, Junts i Sumar té com a clau de volta una llei que permeti deixar de banda condemnes i processos a independentistes arran del referèndum sobre la independència del Primer d’Octubre del 2017 i les seves derivades, com ara les protestes per la sentència del Procés o els dos judicis contra els membres de la Mesa del Parlament. Però la darrera resolució del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) sobre els presos polítics ha fet entrar la justícia europea en el virtual taulell de la negociació. Una opció que, segons fonts jurídiques pròximes a la negociació, afavoriria una possible entesa.
En aquest sentit, destaquen que les set preguntes formulades pel TEDH a l’Estat espanyol per tal que responguin a les demandes dels presos polítics indiquen quina seria la línia d’actuació dels magistrats d’aquest òrgan judicial europeu. La possibilitat que la justícia europea pugui tombar la sentència del Procés dictada per la sala segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, millora les expectatives d’una possible amnistia. “Podria ser una amnistia, sobretot, per a Manuel Marchena i Carlos Lesmes”, raonen les mateixes fonts, ja que a tots dos magistrats espanyols se’ls atribueix el disseny de l’arquitectura judicial contra el Procés. “La primera amnistiada seria la justícia espanyola”, conclouen, en el sentit que evitarien als magistrats espanyols la vergonya de veure les seves resolucions qüestionades per un tribunal de drets humans.
Si hi ha amnistia, decau el procés judicial contra la sentència del Procés a Europa
La tesi és que, si la llei d’amnistia arriba abans del mes de gener, les demandes de vulneració de drets presentades pels presos polítics decaurien per “pèrdua d’objecte”. Una maniobra que permetria a la judicatura espanyola passar l’examen de la seva acció contra el Procés i l’independentisme per part de la justícia europea. Un tràngol que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es pot estalviar si les causes obertes arran del Primer d’Octubre decauen. D’aquesta manera, una llei d’amnistia alliberaria l’Estat i el seu poder judicial d’una possibilitat, versemblant, d’un clatellot europeu per la repressió contra el Procés. El càlcul pels negociadors espanyols és, per tant, que l’amnistia també beneficiaria la cúpula judicial espanyola, que podria evitar veure com la magistratura europea desmunta la causa més important que s’ha jutjat a Espanya en els darrers quaranta anys.
En aquest paquet s’inclourien la instrucció oberta contra el president a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, actualment tots a Bèlgica. Però també, el de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Ginebra (Suïssa), des que el magistrat instructor la va cridar a declarar com a imputada pel delicte de sedició, aleshores vigent en el Codi Penal espanyol. Ara, Rovira només està acusada de desobediència, després de la reforma del Codi Penal. Paral·lelament, també s’esborrarien del tauler de joc les euroordres i la causa oberta davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb la immunitat de l’exili en tant que eurodiputats.
La Mesa del Parlament també pot ser un dels punts clau de l’entorn de la negociació de l’amnistia. Els processos que s’han obert per desobediència a la Mesa que presidia Roger Torrent ja han arribat al TEDH amb una pregunta compromesa a respondre per part de l’Estat espanyol: què entén per sobirania d’una cambra legislativa? Si l’amnistia arriba, també decauria aquesta causa, que algunes veus del poder judicial espanyol veuen com una de les baules febles de l’entramat contra el Procés.
L’Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes
Però la internacionalització de la causa catalana no es queda en els noms dels líders institucionals del Procés, sinó que hi ha altres causes, com ara les diligències 85/19 del jutjat central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional que investiga CDRs, part de l’Operació Volhov i el Tsunami Democràtic, que encara té comissions rogatòries –peticions de col·laboració judicial– en marxa. Precisament, aquest punt, la investigació contra els CDRs dirigida per l’Audiència Nacional, seria una de les beneficiades d’una virtual amnistia.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://elmon.cat/politica/tribunals/amnistia-tribunals-espanyols-europa-731802/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada