Indignació per la campanya d’odi contra l’estudiant amb la millor nota de la selectivitat a les Balears per defensar la llengua pròpia

 

 

Teresa Comellas, menor d'edat, rep una onada d'insults a les xarxes socials davant el silenci de les autoritats i de la Fiscalia

 

 

 

La presidenta del govern de les Illes Balears, Marga Prohens, en un esdeveniment organitzat per Europa Press. Foto: Marga Prohens via Twitter/X

 

 

Joan Puig

Divendres, 3 de juliol de 2026

 

 

Flagrants delictes d’odi contra el català i les persones que el defensen

Teresa Comellas ha assolit la nota més alta de les proves d’accés a la universitat a les Illes Balears. En el transcurs del reconeixement oficial per aquest gran mèrit acadèmic, l’estudiant va voler agrair públicament el fet d’haver pogut rebre una educació pública i en català, fent referència a la llengua pròpia de l’arxipèlag tal com recull l’Estatut d’Autonomia.

 

 

Teresa Comellas ha obtingut la nota més alta de la selectivitat a les Illes Balears. En rebre el reconeixement oficial, va agrair haver rebut una educació pública i en la llengua pròpia d'aquest país (art. 4 de l'EAIB).

Les xarxes s'han omplert tot d'una de missatges de… pic.twitter.com/8wDhR0IGLb

— Toni Bennàssar (@abennassar) July 2, 2026

 

Aquesta mostra de gratitud i de normalitat cap al sistema educatiu local ha desfermat una virulenta campanya de ciberassetjament a les xarxes socials. Nombrosos usuaris han llançat missatges carregats d’odi, catalanofòbia, burles i atacs personals dirigits de forma directa a l’alumna, ignorant completament que es tracta d’una persona menor d’edat. Diversos usuaris de les xarxes han sortit en la seva defensa, lamentant que

El judici als Pujol destapa la tèrbola col·laboració de la BPA amb la Fiscalia

 

 

POLITICA - TRIBUNALS

 

 

Un escrit presentat al fiscal general Maza qüestiona encara més la prova contra la família de l'expresident

 

José Manuel Maza, en una compareixença al congrés/ Eduardo Parra / Europa

 

 

Quico Sallés 

11/01/2026 22:57

 

Després de l’aturada de les festes de Nadal, comença a aplicar-se l’agenda política prevista per al 2026, que és el sinònim de l’agenda judicial. Aquest dilluns, a la funcional seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, a Madrid, es reprèn el judici contra la família Pujol-Ferrusola. Serà la cinquena jornada de la vista oral -n’hi ha una quarantena de programades- i arriba després d’una intensa audiència preliminar que ha obligat el tribunal que presideix José Ricardo de Prada Solaesa a comprometre’s a estudiar “l’origen polític del cas”. 

La jornada d’aquest dilluns té un testimoni estrella i s’hi esperen les explicacions sobre una reunió dels propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) –l’entitat on els Pujol tenien els diners del que

L'acusació del fiscal contra Boye es trenca: un dels processats confessa que els diners no són de Miñanco

 

TRIBUNALS 

 

La Fiscalia acusa Boye de blanquejar diners de Sito Miñanco i ara un dels encausats sosté que els diners són seus

 

 

Mayte Piulachs / Marta Lasalas
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Diumenge, 10 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

 

 

Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.

La Fiscalia  demana  5 anys i 9 mesos de presó per al  penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González  Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.

Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.

La Fiscalia  demana  5 anys i 9 mesos de presó per al  penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González  Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.

"Els diners eren i són" de González Rubio

La majoria dels investigats per Tsunami marxen a l’exili

 

 

POLITICA

 

 

El periodista Jesus Rodríguez, l'empresari Josep Campmajó, l'activista Jaume Cabaní i el banquer Nicola Flavio Guilio ja resideixen fora de l'Estat a l'espera de l'amnistia; en total, 8 dels 12 implicats s'han exiliat 

 

 

Oleguer Serra, directiu d'Òmnium, s'exilia per la causa de Tsunami

El fiscal de l'Audiència Nacional que no veu terrorisme en Tsunami serà traslladat a Ciudad Real

 

 

 

 

 

Bernat Surroca

11 d'abril del 2024

Actualitzat a les 10:03h 

 

 

 

 

La majoria dels investigats per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic han marxat a l’exili. Si dimecres era el directiu d’Òmnium Oleguer Serra el que feia públic que vivia a Suïssa, aquest dijous també ha transcendit que han marxat de l’Estat el periodista Jesús Rodríguez, l’empresari Josep Campmajó, l'activista Jaume Cabaní i el banquer Nicola Flavio Giulio Foglia. Tal com ha informat Els Matins, en total 8 dels 12 investigats per les protestes de la sentència són a l’exili, pendents de què pugui passar amb l'amnistia, que s'ha d'aprovar a finals de maig.

Ahir va ser Oleguer Serra qui explicava des de Perpinyà que també havia marxat a l'estranger, i que resideix a Suïssa des de fa sis mesos, on també hi ha el diputat d'ERC Ruben Wagensberg i la dirigent dels republicans Marta Rovira. Carles Puigdemont, també implicat en la causa, fa anys que viu a Bèlgica -des de fa unes setmanes, resideix a la Catalunya Nord-, però ha assegurat que tornarà a Catalunya per assistir al ple d'investidura, després de les eleccions.

Hi ha més gent implicada en la causa que ha decidit quedar-se a Catalunya. Es tracta de l'editor Oriol Soler, la dirigent d'ERC Marta Molina, l'exconseller Xavier Vendrell i el cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Alay. Tot apunta que seran citats a declarar en les properes setmanes, i a l'espera de veure què passa amb l'amnistia i com l'apliquen els jutges,

L’advocat general del TJUE dona la raó a Puigdemont I Comín

 

POLITICA - TRIBUNALS

 

Les conclusions carreguen contra la decisió de Tajani

 

 

El candidat de Junts a les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont, a l'acte públic d'Elna / ACN

 

Quico Sallés 

Barcelona

11/04/2024 10:39 

 

 

L’Advocat General Szpunar del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que s’ha d’anul·lar la negativa de l’expresident del Parlament Europeu a reconèixer al president a l’exili Carles Puigdemont i Antoni Comín la condició de diputat europeu el juny del 2019. Una decisió que va ser revocada el desembre de 2019. La decisió no és vinculant pels magistrats, però normalment acostumen a ser assumides pel Tribunal. 

Aquestes conclusions són el primer pas del recurs de cassació presentat davant el TJUE per Puigdemont i Comín, contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que donava la raó al Parlament Europeu per no haver-los donat l’acta d’eurodiputats en el moment de ser elegits. El 6 de juliol de 2022, el TGUE va dictar una resolució amb què avalava el primer veto, de juliol de 2019, de l’Europarlament a l’entrega de les actes de diputat, de l’aleshores president de l’Eurocambra, Antonio Tajani. 

Un veto que es va aixecar amb David Sassoli després de la decisió del TGUE d’aplicar la doctrina Junqueras, la resolució d’una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena, que establia que la immunitat parlamentària s’adquiria un cop es declarava el resultat electoral, sense necessitat de cap jurament o cap pas administratiu. Ara l’advocat general retreu la decisió. 

 

 

La sala de vistes del TJUE durant la vista/ACN

 

 

Anul·lar la sentència

L’Audiència no atura la repressió i manté la condemna de presó a un independentista per les protestes de la visita del rei

 

 

L'home s'enfronta a una pena de 2 anys i 4 mesos de presó per un delicte de "coaccions", que no s'inclou a l'amnistia  

 

Diversos manifestants amb xiulets protesten davant d'un dispositiu de Mossos d'Esquadra en el marc d'una visita del rei Felip VI a Barcelona el 4 de novembre del 2019. Pla general. (Horitzontal) Data de publicació: dilluns 04 de novembre del 2019, 20:10 Autor: Miquel Codolar

Redacció

Divendres, 16 de febrer de 2024

 

 

L’Audiència de Barcelona manté la persecució a un independentista condemnat a presó per un suposat delicte de “coaccions” arran de les protestes en contra de la visita del rei espanyol a la capital catalana el 9 d’octubre del 2020. El tribunal ha ratificat aquest divendres la condemna a l’home, un veí de l’Empordà, que s’enfronta a una pena de 2 anys, 4 mesos i 16 dies de presó, per presumptament haver escridassat un grup de manifestants a favor del rei espanyol, i haver pintat amb un esprai una creu a una bandera espanyola. Des d’Alerta Solidària denuncien que la resolució obvia les al·legacions que havia presentat la defensa i titlla de “vergonyosa” la nova sentència. L’entitat adverteix que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

Els fets es remunten al 9 d’octubre del 2020, durant l’entrega dels premis BNEW, els quals van reunir a la capital catalana el president i el rei espanyols. La presència de tots dos no va passar desapercebuda, i al voltant de l’estació de França es van concentrar centenars d’independentistes i antimonàrquics que rebutjaven la presència del Borbó. D’altra banda, l’associació Concordia Real Española havia fet crides a la mobilització en defensa de la monarquia. En un moment determinat, van aparèixer un grup

Els 115 noms sota l’amenaça dels jutges que no volen l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La llei ha deixat ara per ara uns buits legals que podrien ser manipulats pels jutges per ampliar els investigats per terrorisme i traïció

 

 

 

 

 

Hi ha una via d’aigua oberta a l’Audiència espanyola per on poden investigar molta més gent per terrorisme dins l’independentisme català? VilaWeb ha comprovat que aquests darrers cinc anys s’han fet desenes d’investigacions prospectives vinculades al moviment independentista al jutjat central número 6 de l’Audiència espanyola, amb Manuel García-Castellón, i al jutjat número 1 de Barcelona, amb Joaquín Aguirre. N’hi hem comptats 115.

Els vint-i-quatre investigats oficialment per terrorisme podrien restar fora de l’amnistia si el text actual de la llei, que és en tramitació al congrés espanyol, no canviés el punt que es refereix a aquest delicte. Però el problema pot ser més gros si les esquerdes afecten més encausats per terrorisme o traïció, cosa que cap dels juristes consultats per VilaWeb no gosa descartar: alguns ho donen pràcticament per segur i alguns altres ho consideren poc probable. El cas és que les investigacions són obertes, es van fent més diligències, amb noves identificacions, i, a més, hi ha un centenar llarg de persones que, en algun moment o altre, han estat en el punt de mira de la Guàrdia Civil en aquestes instruccions.

N’alertava recentment Gonzalo Boye, que és advocat de dos dels investigats –el president Carles Puigdemont i el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay– i que és una de les persones que ha estat en el punt de mira d’aquestes investigacions, sobretot la de la trama russa en el cas Vólkhov: “Es rescatarà una llista llarguíssima de persones a les quals volen perjudicar […], i no costa gens de demanar un altre informe addicional i tornar-les a introduir en la causa.”

Tot plegat va començar amb la investigació de gent vinculada als CDR a final del 2017 i començament del 2018.

L’origen de la persecució

El jutge reobre la trama russa del Procés just abans de l’aprovació de l’amnistia

 

 

Tribunals

 

 

El magistrat barreja espies russos, extrema dreta i criptomonedes en un nou relat

 

 

El jutge Joaquín Aguirre surt després d'un dels escorcolls el maig de 2018 en pkena operació Estela/ACN

 

 

 

Quico Sallés Barcelona

 
29/01/2024 10:07 

 

 

 

Casualitats judicials i polítiques. El titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha reobert, finalment, la peça que havia arxivat des de juliol de 2022, sobre la suposada trama russa del Procés. Tot dins la causa Volhov. Un supòsit que El Món va avançar la setmana passada, en haver rebut el magistrat un informe de la Guàrdia Civil i un informe forense sobre la interceptació dels mòbils dels implicats. De fet, el jutge barreja, conduït pels agents d’informació de l’institut armat, les intervencions de les comunicacions i la documentació privada -sense cap membret oficial- confiscada en els escorcolls dels domicilis de Víctor Tarradellas. A partir d’aquí, el magistrat es mostra convençut que l’independentisme, amb el president a l’exili Carles Puigdemont al capdavant, “preparava un canvi de model econòmic a través de les criptomonedes”.

El jutge extreu, arran de les dades manllevades de les comunicacions dels investigats, que Tarradellas, excap de relacions internacionals de CDC, va viatjar a Moscou el setembre de 2017. Per altra banda, el jutge fa un doble salt mortal i relaciona la seva investigació amb la del Jutjat d’Instrucció 13, que va obrir la causa contra el Procés. En aquest sentit,

Qui és el “Xuxo Rondinaire”? García-Castellón creu que un mosso ajudava el Tsunami Democràtic

 

 

MÓN - ESPANYA - FALSETATS

 

 

El jutge de l'Audiència espanyola creu que el Tsunami Democràtic va pensar en alguna acció contra Felipe VI el juliol del 2020, mesos després de l'última gran mobilització al Camp Nou

 

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart   

26.01.2024 - 12:06  - Actualització: 26.01.2024 - 12:29

 

 

 

El jutge de l’Audiència espanyola que investiga el Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, ha dictat un nou conjunt de diligències a què ha tingut accés VilaWeb. Entre més qüestions, demana d’investigar algú que identifica amb el pseudònim “Xuxo Rondinaire” i que, dedueix, podria ser agent dels Mossos d’Esquadra o d’un altre cos policíac. A partir d’aquesta conversa, considera que el Tsunami Democràtic tenia intenció d’actuar durant el juliol del 2020, mesos més tard de la darrera gran mobilització, al Camp Nou. I afegeix: “Un dels seus objectius podria ser actuar al pas de la comitiva del rei” Felipe VI. Per això, ordena a la Guàrdia Civil que investigui la conversa, que identifiqui qui és el tal Xuxo Rondinaire i que informi sobre les visites que havia de fer Felipe VI en aquelles dates.

Malgrat que originalment s’havia dit que aquells dies Felipe VI aniria a Barcelona i Figueres en una ronda per l’estat espanyol per a homenatjar les víctimes de la pandèmia de coronavirus, finalment les visites es van anul·lar i es van substituir per un viatge al monestir de Poblet. L’ANC i Òmnium van convocar mobilitzacions de protesta, però el Tsunami Democràtic no es va manifestar. Cal tenir en compte, a més,

Jutges a la presó

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

A Madrid hi ha qui ha posat el crit al cel a la mínima insinuació que alguns dels jutges del procés haurien d’acabar anant a la presó. Com si un delicte deixàs de ser delicte perquè es comet a favor de l’estat

 

 

 

 

Vicent Partal 

13.12.2023 - 21:40

 

 

Una bona part dels jutges espanyols han reaccionat enfurismats davant la perspectiva que alguns d’aquests magistrats puguen ser acusats i perseguits, segons quins siguen els resultats de les comissions d’investigació creades al parlament espanyol per investigar l’operació Catalunya, el 17-A i el Catalangate. Com si el fet de ser jutges els hagués d’eximir de visitar la presó en cas que hagen comès algun crim.

Primer de tot, deixem que avancen les comissions en la seua tasca i després ja veurem si el fiscal general és capaç d’actuar com caldria. Però, ara per ara, ja hi ha uns fets, que són tan coneguts com difícils de discutir. És evident, per exemple, que alguns dels jutges implicats en la repressió contra Catalunya han prevaricat. I és ben sabut que la prevaricació judicial és castigada amb penes de presó d’un any a quatre. Aquest, doncs, hauria de ser, podria ser, el destí d’alguns Llarena, Marchena, García-Castellón, Espejel i companyia. “Hauria”, dic; que no vol dir necessàriament que ho siga.

Però en la polèmica desfermada m’ha cridat molt l’atenció –i m’ha fet gràcia especialment– que algun comentarista madrileny ja s’haja apressat a adduir, com si això fos un atenuant, el fet que actuaven

La repressió espanyola contra Clara Ponsatí, en marxa: la fiscalia demana al Suprem obrir-li judici per desobediència greu

 

 

La injustícia espanyola, amb la petició d'obrir judici, busca inhabilitar Clara Ponsatí  

 

 

L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí sortint dels jutjats de guàrdia de Barcelona Data de publicació: dilluns 24 de juliol del 2023, 15:02 Localització: Barcelona Autor: Natàlia Segura

Redacció

Dijous, 28 de setembre de 2023

 

 

La justícia espanyola encara no ha paït que els polítics independentistes a l’exili hagin pogut escapar-se del seu règim repressor, però no es rendeix en el seu intent d’aplicar el caduc Codi Penal espanyol sobre ells. Sense anar més lluny, aquest mateix dijous, 28 de setembre, la fiscalia ha demanat a la Sala Penal del Tribunal Suprem que obri judici oral contra l’exconsellera i eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, per un presumpte delicte de desobediència greu.

L’exconsellera va sorprendre tothom el passat mes de març, quan, malgrat pesar sobre ella una ordre de detenció nacional, va tornar de l’exili per a passejar per Barcelona. L’alegria del moment, però, no va durar massa, ja que agents dels Mossos d’Esquadra van detenir-la de forma il·legal i traslladar-la fins a la Ciutat de la Justícia, on va declarar com a investigada per un delicte de desobediència. La situació va resoldre’s amb una citació judicial que emplaçava Ponsatí a declarar davant el Tribunal Suprem el 24 d’abril. Finalment, però, el magistrat Pablo Llarena va decidir no enviar-la a Madrid i que fos el jutge de guàrdia el que li prengués declaració.

Llarena va concloure el sumari per un presumpte delicte de desobediència a finals de juliol, deixant l’exconsellera

Divisió al TC per la “inusual” maniobra de tombar el recurs de Puigdemont

 

 

TRIBUNALS ESPANYOLS

 

La magistrada María Luisa Balaguer considera que la Sala de Vacances del tribunal no hauria de resoldre qüestions de tanta transcendència

 

 

La magistrada del Tribunal Constitucional, María Luisa Balaguer Callejón / Europa Press

 

 

 

 

 

Xavi Fernández de Castro

10/08/2023 11:47 

 

 

La decisió de la Sala de Vacances del Tribunal Constitucional (TC) de rebutjar l’admissió a tràmit del recurs de Carles Puigdemont i Toni Comín portarà cua. És la primera vegada que el TC tomba un recurs d‘empara sobre el Procés abans de discutir-lo al ple i la maniobra del bloc conservador, que té majoria a la Sala de Vacances, no ha agradat als seus companys. La magistrada progressista María Luisa Balaguer considera que la “inusual” decisió “pot generar estranyesa” i ha qüestionat l’actitud dels magistrats de guàrdia.

 

En una entrevista a la Cadena Ser, Balaguer ha recordat que la Sala de Vacances del TC no resol “pràcticament res” durant l’agost i, encara menys, qüestions “d’aquesta transcendència”. A més, els magistrats conservadors Concepción Espejel i César Tolosa s’han saltat pel seu compte la norma no escrita al TC que estipula que tots els temes vinculats al Procés es resolen al ple. La magistrada creu que el “més raonable” hauria estat continuar amb una manera de procedir que es va implantar abans que el sector conservador perdés la majoria del ple.

 

 

Els quatre nou magistrats del Tribunal Constitucional: María Luisa Segoviano, César Tolosa, Juan Carlos Campo i Laura Díez | ACN (Pool EFE / Ballesteros)

 

 

 

Carles Puigdemont i Toni Comín van presentar a finals de juliol un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional per reclamar l’anul·lació de les ordres nacionals de detenció que pesen sobre ells. Els eurodiputats de Junts, exiliats a Bèlgica, al·legaven que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, havia vulnerat drets fonamentals quan va emetre noves ordres de detenció per desobediència i malversació agreujada després de la derogació del delicte de sedició. La Sala Vacances considera que no hi ha hagut cap vulneració, però la Fiscalia del TC tampoc veu cap “urgència” que justifiqui la celeritat de la decisió i presentarà un recurs que probablement tornarà la decisió al ple del tribunal.

 

Rapidesa “innecessària” per resoldre el recurs

La Fiscalia demana jutjar per delictes de terrorisme els CDR de l’Operació Judes

 

 

TRIBUNALS

 

 

La sala li dona trasllat al ministeri públic que ha de formular escrit d'acusació

 

 

La Guàrdia Civil fa guàrdia davant el domicili d'un dels detinguts de l'Operació Judes a Sabadell el 23S/EP

 

 

Quico Sallés

28/06/2023 12:05 

 

 

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha presentat un escrit, amb data del passat 15 de juny, en la causa de l’Operació Judes contra suposats membres dels Comitès de Defensa de la República en una ràtzia policial el 23 de setembre de 2019. Un escrit amb que demana jutjar-los per diversos delictes de terrorisme un cop s’ha donat per tancada la instrucció. En concret, el ministeri fiscal ha aprofitat la fase processal que comporta el trasllat que per part de la sala es fa perquè el Fiscal o les parts acusadores mostrin o no la seva conformitat amb la interlocutòria de conclusió del sumari i sol·licitin el sobreseïment de l’assumpte o l’obertura de judici oral.

 

La fiscalia, a través d’aquest escrit, interessar l’obertura de judici oral contra vuit investigats per delictes de pertinença a organització terrorista dels arts 571 i 572.2 del Codi Penal, delicte de tinença, dipòsit i fabricació de

Un escrit al Suprem del 2017 converteix la Fiscalia en aliada de Puigdemont

 

 

TRIBUNALS

 

 

Un escrit localitzat entre la documentació enviada per Llarena a Alemanya quan el president a l'exili va ser detingut pot fer trontollar tota la causa contra els líders del Procés

 

 

Vista al TGUE pel recurs de l'ANC i el CpR contra la denegació de la iniciativa ciutadana europea contra Espanya (ACN)

 

 

Quico Sallés Barcelona

18/06/2023 21:58 

 

 

El pròxim 5 de juliol, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) emetrà la seva sentència sobre la immunitat com a eurodiputats del president i els consellers a l’exili, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Una resolució molt esperada, fins i tot més enllà de si se’ls manté la immunitat europarlamentària. Perquè la sentència abordarà una qüestió de la qual estan pendents també els equips de defensa dels presos polítics, ara ja indultats. En concret, es tracta d’un punt clau en tot el procés judicial contra els líders institucionals i polítics del Primer d’Octubre: la competència del Tribunal Suprem per jutjar els delictes de sedició de tots els que van seure al banc dels acusats. La defensa de l’exili, que coordina Gonzalo Boye, ressalta que la importància d’aquesta decisió, que en certa manera, ja s’apuntava en la sentència del 31 de gener passat sobre les qüestions prejudicials presentades per l’instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Una resolució que posava en dubte la competència en el paràgraf 100.

 

Però, ara, el TGUE té un altre document sobre la taula que abona la seva tesi que el Suprem no era competent per celebrar el judici, tenint present que l’expresident d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, no es podien sotmetre a la jurisdicció de la sala penal del Suprem que presidia i presideix Manuel Marchena. El document és de la fiscalia i es va registrar el 22 de novembre del 2017, davant del Suprem, just quan s’encetava el procediment judicial, i després va acabar entre els milers de folis que Llarena va enviar al Tribunal Schleswig-Holstein quan Puigdemont va ser detingut i empresonat a Alemanya. 

 

Part de l’escrit de fiscalia on posen en dubte la jurisdicció del Suprem per la manca de competència/QS

 

 

 

Un dret fonamental, vulnerat

Fer un pa com unes hòsties

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 16 de desembre de 2022. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

 

Mai no he estat partidari de reformes legals fetes a correcuita, principalment, perquè l'ordenament jurídic necessàriament ha de ser un tot harmònic i les coses fetes amb pressa sempre es deixen assumptes que, tard o d'hora, s'acaben transformant en autèntics problemes. No canviaré d'idea pel sol fet que una reforma pugui o no beneficiar algun dels meus defensats i, molt menys, quan estem parlant de delictes de tanta rellevància com ho és el de malversació en un estat amb una preocupant tendència a la corrupció.

 

No tinc cap dubte que les intencions dels qui s'han endinsat en aquesta dinàmica grapejadora del Codi Penal són bones i que pretenen uns resultats molt concrets. El problema és que reformar normes penals sense ampliar l'objectiu és el caldo de cultiu per a nous i més complexos problemes de cada vegada més difícil solució.

 

Reformar el delicte de malversació —ja ni parlo del de sedició, que com quedava més bé era simplement derogant-lo— és una tasca que s'havia d'abordar des de diferents

Editorial Vicent Partal : Els fets no importen: faran qualsevol cosa per mirar de ficar Boye a la presó

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

En el cas de Boye, com en tants altres casos que són una fabricació amb finalitats polítiques, els fets no importen per al tribunal: únicament volen apartar-lo de la circulació 

 

 

 

 

Vicent Partal 

29.11.2022 - 21:40

Actualització: 29.11.2022 - 23:43

 

 

El senyor Antoine Quentin Fouquier de Tinville va ser un polític picard, mort el 1795, que va servir com a fiscal en el tribunal revolucionari de la Convenció Nacional francesa. Un tribunal aquest que acabaria essent la peça bàsica de la contrarevolució robespierrista i la instauració de la dictadura. Tot i que ell mateix va ser assassinat per les noves autoritats quan ja l’havien fet servir.

 

Fouquier de Tinville ha passat a la història, sobretot, per un comentari que feia en els moments àlgids, d’una manera massa imprudent: “Doneu-me una frase, tant se val de qui, que jo ja m’encarregaré d’empresonar-lo.” No és estrany, doncs, que el seu nom haja quedat vinculat a les pitjors pràctiques de la justícia, a la imatge del funcionari, i del polític, violentament inquisitorial, arbitrari, sense matisos ni moral, que no respecta ni els drets de l’acusat.

 

Identificar el mal que aquesta manera de comportar-se representa va ser precisament la raó de la seua, diguem-ne, resurrecció mediàtica, als anys vuitanta del segle passat. Raymond Aron, sempre elegant i culte, el va treure a passejar arran d’una polèmica monumental amb Bernard-Henry Levi. Aron els va identificar com a ànimes bessones, i va recordar als

Boye, sobre la petició de la Fiscalia Antidroga: "Si creuen que m'atemoriran estan molt equivocats"

 

 

TRIBUNALS

 

 

 

L'advocat afirma que la causa està dirigida contra ell després de guanyar l'Estat espanyol a Alemanya amb Puigdemont 

 

 

 

Barcelona. Dimarts, 29 de novembre de 2022. 23:24

 

 

L’advocat Gonzalo Boye ha assegurat aquest dimarts que la causa per la qual la Fiscalia Especial Antidroga li demana més de nou anys de presó i una multa de 2,7 milions d’euros està dirigida en contra d’ell casualment després de guanyar l’Estat espanyol en la defensa del president a l’exili, Carles Puigdemont, a Alemanya. “Així de simple”, ha dit en una entrevista al programa Més324. L'advocat ha avisat que malgrat tot no es deixarà atemorir.

 

Boye ha vinculat aquesta situació amb la justícia espanyola a la tasca com a advocat defensor de Puigdemont. L’advocat interpreta l’anunci de la Fiscalia Antidroga com una reacció de l’Estat espanyol després de les vistes al

Última hora : L’Audiència espanyola obre judici oral contra Boye una setmana abans de la batalla judicial a Luxemburg

 

 

Societat - policia i Justícia

 

 

La jutgessa María Tardón el porta a judici en la macrocausa de narcotràfic que implica Sito Miñanco i desenes d'acusats més 

 

 

 

 

Redacció

18.11.2022 - 15:52

Actualització: 18.11.2022 - 16:19

 

 

L’Audiència espanyola ha obert judici oral contra José Ramón Prado Bugallo, conegut per Sito Miñanco, per haver dirigit presumptament un entramat que pretenia d’introduir a l’estat espanyol gairebé quatre tones de cocaïna, i també contra l’advocat Gonzalo Boye, conegut per portar les defenses dels exiliats, a qui acusen d’emblanquiment de capital procedent del narcotràfic en organització criminal i de falsedat documental.

 

Boye ha negat sempre els fets que li imputen, i en una entrevista a VilaWeb va explicar que havia estat l’advocat defensor de Miñanco durant tres anys. També va assegurar que un dels processats, Manuel Puente Saavedra, l’havia incriminat per un fet fals en una declaració que li havia permès de sortir en llibertat l’estiu del 2019.

 

La decisió de la jutgessa María Tardón, vinculada estretament al PP, d’obrir judici oral arriba després d’un procediment molt

Maniobra de la fiscalia perquè la sala de Marchena jutgi els Síndics de l’1-O

 

 TRIBUNALS

 

 

El ministeri públic vols que seguin a la banqueta del Suprem

 

 

Els acusats durant el judici de la Sindicatura Electoral de l'1-O.

 

 

 

Quico Sallés

10/11/2022 13:10 

 

El judici als membres de la Sindicatura electoral del Primer d’Octubre ha entrat en un bucle processal de proporcions gegantines. Després de l’absolució dels cinc acusats es va decretar la repetició del judici a petició de la fiscalia, el canvi de la situació d’aforament de dos dels investigats, la redistribució de les defenses i, ara, la petició del mateix ministeri fiscal perquè seguin a la banqueta dels acusats de la sala penal del Tribunal Suprem que presideix Manuel Marchena. 

 

Així ho ha reclamat la fiscal Sofia Oro en un escrit presentat el passat 5 d’octubre al qual ha tingut accés El Món. La fiscal considera que Tània Verge, Josep Pagès, Marc Marçal, Jordi Matas i Marta Alsina han de ser jutjats pel Tribunal Suprem. L’argument és la unitat de causa i d’objectiu de tots cinc, malgrat que hi ha tres condicions processals diferents. En concret, Verge, com a consellera de Feminismes té aforament davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i Josep Pagès, com a diputat al Congrés, està sotmès a l’aforament del Congrés de Diputats. La resta no ostenten cap aforament especial. 

 

Part de l’escrit de Fiscalia reclamant que els síndics els jutgi la sala penal que presideix Marchena/Quico Sallés

 

 

Evitar resolucions contradictòries

La fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació per a Laura Borràs

 

 

JUDICIAL

 

 

La fiscalia acusa Laura Borràs de falsedat documental i prevaricació en la gestió de la Institució de les Lletres Catalanes 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dijous, 14 de juliol de 2022. 11:37
Actualitzat: Dijous, 14 de juliol de 2022. 13:14
Temps de lectura: 4 minuts  

 

Càstig. La fiscalia demana que la presidenta del Parlament Laura Borràs sigui condemnada a 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació a càrrec públic pels delictes de falsedat documental i de prevaricació per la seva gestió com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre els anys 2013 al 2017, segons l’escrit d’acusació presentat aquest dijous davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

 

La fiscalia demanà presó i inhabilitació per a Laura Borràs

En concret, s’acusa Borràs per haver adjudicat 18 contractes menors sense concurs (és a dir, a dit), que sumen  més de 309.000 euros, sobre la programació i manteniment del portal web de la Institució al seu amic Isaías Herrero, a qui la fiscalia també demana presó. També és acusat un amic d’Herrero, Andreu Pujol, mentre el funcionari de la Institució Roger Espar, que va declarar que va actuar sota les ordres de Borràs, al final no és acusat. Inicialment, el jutge instructor va processar Borràs per altres dos delictes, malversació de fons i frau administratiu, que la fiscalia descarta.

 

Presenten "proveïdors comparsa"