L’advocat general del TJUE avala l’amnistia als CDR I Exiliats acusats de terrorisme, malversació i el gruix de la llei

 

 

MÓN - EUROPA 

 

 

En les seves conclusions, desmunta l'argument del Tribunal de Comptes i del Suprem segons els quals la llei afecta els interessos financers de la UE i nega que es tracti de cap autoamnistia

 

Xevi Buigas i Edu Garzón, acusats en l'operació Judes, a la gran sala del TJUE el 15 de juliol passat.

 

Josep Nualart Casulleras

13.11.2025 - 10:30 | ctualització: 13.11.2025 - 11:54

 

 

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala l’amnistia dels tretze CDR acusats de terrorisme en l’operació Judes: recomana al tribunal que respongui a l’Audiència espanyola que el fet d’aplicar-los la llei d’amnistia no s’oposa de cap manera a la directiva europea contra el terrorisme perquè no significaria deixar impunes delictes que vulneren greument els drets humans. A més, afegeix que la llei d’amnistia no trenca el principi d’igualtat.

Els arguments de l’advocat general són molt contundents: “La directiva [europea contra el terrorisme] no inclou cap disposició que prohibeixi expressament l’ús de mecanismes d’extinció de la responsabilitat penal, com l’amnistia.” Més: “El criteri determinant per a avaluar aquesta compatibilitat rau en la seva conformitat amb les exigències mínimes derivades del dret internacional, en particular el dret humanitari, i amb els estàndards jurisprudencials establerts, en particular, pel Tribunal Europeu dels Drets Humans.”

En aquest sentit, diu que la llei d’amnistia “compleix els estàndards jurisprudencials establerts pel TEDH: per una banda, sembla haver-se aprovat en un context real de reconciliació política i social i no constitueix una autoamnistia. Per una altra banda, no inclou violacions greus de drets humans, entre les

L’advocat general del TJUE dona la raó a Puigdemont I Comín

 

POLITICA - TRIBUNALS

 

Les conclusions carreguen contra la decisió de Tajani

 

 

El candidat de Junts a les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont, a l'acte públic d'Elna / ACN

 

Quico Sallés 

Barcelona

11/04/2024 10:39 

 

 

L’Advocat General Szpunar del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que s’ha d’anul·lar la negativa de l’expresident del Parlament Europeu a reconèixer al president a l’exili Carles Puigdemont i Antoni Comín la condició de diputat europeu el juny del 2019. Una decisió que va ser revocada el desembre de 2019. La decisió no és vinculant pels magistrats, però normalment acostumen a ser assumides pel Tribunal. 

Aquestes conclusions són el primer pas del recurs de cassació presentat davant el TJUE per Puigdemont i Comín, contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que donava la raó al Parlament Europeu per no haver-los donat l’acta d’eurodiputats en el moment de ser elegits. El 6 de juliol de 2022, el TGUE va dictar una resolució amb què avalava el primer veto, de juliol de 2019, de l’Europarlament a l’entrega de les actes de diputat, de l’aleshores president de l’Eurocambra, Antonio Tajani. 

Un veto que es va aixecar amb David Sassoli després de la decisió del TGUE d’aplicar la doctrina Junqueras, la resolució d’una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena, que establia que la immunitat parlamentària s’adquiria un cop es declarava el resultat electoral, sense necessitat de cap jurament o cap pas administratiu. Ara l’advocat general retreu la decisió. 

 

 

La sala de vistes del TJUE durant la vista/ACN

 

 

Anul·lar la sentència

L’advocat general de la UE veu deslleialtat de Marchena per haver mantingut Junqueras a la presó

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Però Maciej Szpunar precisa que el Parlament Europeu no s'hi podia oposar perquè no tenia competència per fer-ho 

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

16.06.2022 - 13:07

 

 

L’advocat general del TJUE Maciej Szpunar ha recomanat al tribunal que desestimi el recurs amb què Oriol Junqueras vol fer valer el seu escó com a eurodiputat. És un entrebanc per a Junqueras, perquè Szpunar diu que el Parlament Europeu no va actuar pas malament quan va acceptar la decisió del Tribunal Suprem espanyol, d’acord amb la JEC, de retirar-li l’escó perquè havia estat condemnat. Però en el seu informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, hi ha un punt molt important a tenir en compte: diu textualment que “pot efectivament semblar que el comportament del Tribunal Suprem no compleix aquesta obligació” de cooperació lleial entre estats membres de la Unió. I ho diu per la manera que com el Suprem va donar compliment (o més aviat va incomplir) la sentència del TJUE que reconeixia la immunitat de Junqueras i va ordenar que li retiressin l’escó. Szpunar, això no obstant, diu que el Parlament Europeu no tenia la capacitat per oposar-s’hi, perquè no hi ha cap disposició en el dret de la Unió que li ho permeti. En resum, ho havia d’acatar. 

 

El Suprem va fer la seva peculiar interpretació de la sentència del desembre del 2019 del TJUE segons la qual Junqueras tenia immunitat d’ençà del moment que fou elegit eurodiputat, la primavera d’aquell any. El Suprem va condemnar Junqueras l’octubre del 2019, quan encara el TJUE no havia respost unes preguntes que mesos enrere