Gonzalo Boye Madrid. Divendres, 27 de gener de 2023. 05:30 Temps de lectura: 6 minuts
L'evident fracàs del que s'ha denominat, fins ara, desjudicialització del conflicte entre Espanya i Catalunya
per via d'una sèrie d'indults i, sobretot, d'una reforma exprés del
Codi Penal, sembla que ja és una realitat a partir de la qual és
necessària una anàlisi més profunda que permeti buscar solucions a una
confrontació que està molt lluny d'estar resolta, més aviat semblaria
que s'està cronificant, amb les conseqüències que això tindria. Per
tant, necessitada d'encaminar-se per alguna via real que permeti superar
aquesta situació de manera acceptable per a totes les parts.
Viure en el conflicte no és bo per a ningú.
La fórmula buscada, indults i reformulació del Codi Penal, ha estat el que podríem denominar la via espanyola
no de resolució, però sí d'apaivagament, que, pel seu propi nom, s'ha
demostrat ineficaç, almenys si l'objectiu era acabar amb el conflicte i
no només desinflamar-lo.
Resolució i apaivagament són conceptes molt diferents.
Gonzalo Boye Madrid. Divendres, 16 de desembre de 2022. 05:30 Temps de lectura: 5 minuts
Mai no he estat partidari de reformes legals fetes a correcuita,
principalment, perquè l'ordenament jurídic necessàriament ha de ser un
tot harmònic i les coses fetes amb pressa sempre es deixen assumptes
que, tard o d'hora, s'acaben transformant en autèntics problemes. No
canviaré d'idea pel sol fet que una reforma pugui o no beneficiar algun
dels meus defensats i, molt menys, quan estem parlant de delictes de
tanta rellevància com ho és el de malversació en un estat amb una preocupant tendència a la corrupció.
No tinc cap dubte que les intencions dels qui s'han endinsat en
aquesta dinàmica grapejadora del Codi Penal són bones i que pretenen uns
resultats molt concrets. El problema és que reformar normes penals
sense ampliar l'objectiu és el caldo de cultiu per a nous i més
complexos problemes de cada vegada més difícil solució.
Reformar el delicte de malversació —ja ni parlo del
de sedició, que com quedava més bé era simplement derogant-lo— és una
tasca que s'havia d'abordar des de diferents
Els polítics
montenegrins van explicar que la condició del 55% era un perill per a la
democràcia i es van comprometre a proclamar la independència si se
superava el 50%
El president Đukanović durant la darrera cimera EU-Balcans.
Vicent Partal
14.12.2022 - 21:40
Actualització: 15.12.2022 - 07:59
“És un precedent perillós per a la democràcia europea.” Això va dir, sobre el referèndum que s’havia de fer hores després, el qui era aleshores i és avui president de Montenegro, Milo Đukanović,
parlant amb la delegació del Parlament Europeu encarregada de monitorar
les votacions. Ho podeu llegir vosaltres mateixos a la pàgina 13
d’aquest document.
I, de fet, el mateix president montenegrí rebla l’opinió i la complementa en aquestes declaracions
a EUObserver, en què fa servir un argument que hauria de ser
inapel·lable allà i també ací: “La decisió pertany a la majoria i no a
la minoria i per això la fórmula que proposa la UE conté un virus molt perillós per a l’estabilitat social, quan se n’haja d’aplicar el resultat.”
La política catalana s’ha convertit aquests darrers mesos en una mena
de ridícul certamen de contes en què s’intenten d’endossar als
ciutadans propostes irrealitzables, que els ciutadans ja sabem que són
mentida i que els polítics ja saben que no compliran. Però aquesta sobre
copiar el referèndum montenegrí supera tots els rècords. I com que una
de les feines principals del periodisme és
El dinar de la presidenta Roberta Metsola amb la cúpula del PP en ple litigi per la immunitat de Puigdemont no és anecdòtic
Salutació entre el president espanyol Pedro Sánchez i el president del
Tribunal Europeu de Drets Humans Guido Raimondi a Estrasburg el 7 de
febrer del 2019. Fotografia: ACN.
Redacció
22.11.2022 - 12:36
Actualització: 22.11.2022 - 12:41
La presidenta del Parlament Europeu, la conservadora maltesa Roberta Metsola,
ha visitat Barcelona aquest cap de setmana passat. Ho ha fet
curiosament quan té oberta una polèmica amb la Junta Electoral espanyola
(JEC) per la validesa de les acreditacions com a eurodiputats de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín i Jordi Solé,
perquè cap d’ells no ha jurat la constitució espanyola. I precisament
aquesta setmana hi ha dues vistes al Tribunal General de la UE en el
litigi entre els eurodiputats i el Parlament Europeu per la seva
immunitat com a eurodiputats. El cas és que El Mundoha publicat que divendres Metsola va tenir un dinar amb la cúpula del PP espanyol,
que li va voler fer entendre que no poden ser eurodiputats i que la JEC
té raó. Segons el diari, Metsola va dir que tenia intenció de
retirar-los les credencials, però que li mancava l’informe dels serveis
jurídics per poder-ho fer. Tant si és certa aquesta informació com si
no, la coincidència del dinar amb un moment tan rellevant no sembla
anecdòtica, perquè recentment hi ha hagut uns quants precedents de
trobades sospitosament coincidents com aquesta.
N’hi
ha dues que van ser just i abans i just després del moment més
transcendental del procés al TJUE sobre les pre-judicials de Pablo
Llarena, la vista oral del 5 d’abril. En aquella sessió, va sorprendre
molt la posició que va tenir l’advocada de l’estat de Bèlgica, que és
una de les parts en la causa en què el tribunal ha de decidir si la
justícia belga va fer bé de rebutjar l’euroordre de Pablo Llarena contra
Lluís Puig. Durant els mesos de tramitació de les qüestions
pre-judicials de Llarena, la posició de Bèlgica en les al·legacions
escrites, a les quals va tenir accés VilaWeb, era indiscutiblement
favorable a la decisió dels seus jutges, és a dir, a la denegació de
l’extradició pel risc de violació de drets fonamentals.
El sorprenent canvi de posició de Bèlgica
Però aquell dia, els representants del govern belga es van
fer enrere, es va desentendre de la decisió del Tribunal d’Apel·lació
de Brussel·les de denegar l’euroordre, va dir que no volia entrar a
valorar les decisions dels jutges per a preservar la separació de
poders… Un tomb argumental que va deixar sorpresos els magistrats, que
van insistir a preguntar a Bèlgica per la seva posició. No se’n sabien
avenir. I en aquella sessió no es va arribar a entendre aquell canvi de
posició.
Què va passar abans? L’única dada comprovable és que només
dues setmanes abans d’aquella vista, el president del govern espanyol,
Pedro Sánchez, va anar a visitar el primer ministre de Bèlgica,
Alexander de Croo, amb qui es va reunir a la residència oficial a
Brussel·les del dirigent flamenc. Aquella reunió tenia el propòsit
oficial de tractar la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna,
tot i que la Moncloa va voler destacar també “les excel·lents relacions bilaterals entre ambdós països”.
Lenaerts, de la topada amb Boye a la recepció a la Zarzuela
No només hi va haver aquesta coincidència en relació amb
el judici al TJUE. Si poc abans Sánchez es reunia amb el cap del govern
belga, que és part en el litigi, només un mes després el rei espanyol
Felipe VI i el president del Tribunal Constitucional espanyol, Pedro
González Trevijano, rebien amb tots els honors ni més ni menys que el
president del Tribunal de Justícia de la UE, Koen Lenaerts.
Lenaerts venia de tenir en aquella vista del 5 d’abril una
topada amb l’advocat Gonzalo Boye precisament sobre l’efectivitat dels
recursos que els exiliats i els presos polítics havien anat presentant
al Tribunal Constitucional espanyol. En aquella discussió, Boye mirava
de fer entendre a Lenaerts que el TC no és una via de recurs eficaç per
als dirigents independentistes catalans (no en va, la tramitació
intencionadament dilatòria dels primers recursos dels presos va motivar
la vaga de fam d’alguns d’ells), però Lenaerts deia que sí que l’era, ni
tan sols ho discutia, malgrat la ingent documentació aportada per les
defenses dels exiliats. Poc temps després Lenaerts era convidat al TC,
on va impartir una conferència en què va defensar la primacia del dret
de la Unió.
La visita desvergonyida de Sánchez al TEDH
Però el cas més sonat de coincidències d’aquest tipus el
va protagonitzar Pedro Sánchez en una visita gens dissimulada al
president del Tribunal Europeu dels Drets Humans, Guido Raimondi, just
quan començava el judici contra els presos polítics al Tribunal Suprem,
el febrer del 2019. La reunió es va fer a la seu del TEDH, a Estrasburg,
només cinc dies abans de l’inici del judici, la sentència del qual és
examinada ara pels magistrats d’aquest tribunal per les múltiples
denúncies per part dels condemnats de les violacions dels drets humans
de què van ser víctima.
Segons la Moncloa, Sánchez va traslladar a Raimondi “el
respecte d’Espanya a la seva jurisprudència i el suport constant del
govern espanyol a la promoció dels drets humans”, i va negar que
haguessin parlat del judici. No podien fer cap altra cosa, perquè
reconèixer-ho hauria estat molt comprometedor sobre la ingerència del
poder executiu d’un estat sobre la feina d’un tribunal de jurisdicció
europea. Però tant si en van parlar com si no, la vista ja va ser per si
sola tota una declaració d’intencions.
També sembla clara la intenció de la cúpula del PP
espanyol de convidar a dinar a Metsola quan hi ha en joc el
reconeixement de totes les prerrogatives dels eurodiputats
independentistes catalans. Puigdemont ha demanat explicacions a Metsola
per la informació d’El Mundo. Però encara no hi ha cap resposta ni
explicació des de la presidència del Parlament Europeu:
The Spanish press says that @EP_President revealed in Barcelona that she will withdraw my seat as deputy. We had more than a million votes and won the elections in Catalonia. And such decision would contradict the decision of the General Court. An explanation is needed. pic.twitter.com/kHNJd7QgPD
És positiu que es guanye temps mentre hom cerca una solució a aquesta
situació tan kafkiana i és clar que els quaranta encausats mereixen
aquest suport i molt més, tots i cadascun. Però això no vol dir que el
preu no siga preocupant
