Finlàndia es carrega el partit d'extrema dreta: hi haurà segona volta

 

 

FINLÀNDIA

 

 

L'exprimer ministre de Finlàndia, Alexander Stubb, i l'exministre d'Exteriors, Pekka Haavisto, passen a la segona volta 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 29 de gener de 2024. 09:32
Actualitzat: Dilluns, 29 de gener de 2024. 10:15
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

L'exprimer ministre de Finlàndia, Alexander Stubb, i l'exministre d'Exteriors del país, Pekka Haavisto, han avançat a una segona volta de les eleccions presidencials, després d'eliminar un candidat populista de dretes. Un cop fet el recompte de vots, Stubb, del partit de centredreta Coalició Nacional, ha obtingut el 27,2% dels vots, mentre que el candidat liberal Haavisto, membre del Partit Verd, que es presenta com a independent, n'ha obtingut el 25,8%, segons informen funcionaris electorals. 

Abans de la votació, els experts pensaven que el candidat del partit d'extrema, Jussi Halla-aho, podria passar a la segona volta. Al final, ha quedat tercer, amb el 19% dels vots. La participació electoral ha estat del 71,5%, tal com recull The Guardian. 

Les eleccions eren importants perquè eren les primeres després de decidir-se l'adhesió del país a l'OTAN. Es tracta de la nació que controla la frontera més llarga de la Unió Europea amb Rússia, i és un dels pocs membres de la UE que ha estat en guerra amb aquest país. La tensa situació després de la petició d'entrada a l'OTAN, la gestió de la guerra entre Ucraïna i Rússia i la política exterior, podrien ser un factor determinant a l'hora de votar, com s'ha pogut comprovar. 

La seva posició sobre Ucraïna ha estat consistentment contrària a la invasió russa, i ha estat un dels principals proveïdors d'armes i formació militar a l'exèrcit ucraïnès. Finlàndia és una de les economies més exitoses del món i aquestes eleccions podrien canviar força coses. Segurament per aquest motiu, els resultats no han estat tan clars, i caldrà anar a una segona volta l'11 de febrer. 

 

Per què són importants les eleccions finlandeses?

Dubtes de Suècia i Finlàndia sobre l’oficialitat del català a la UE

 

 

Barcelona - 12 desembre 2023 11.52 h  

 

 

 

“Hem vist les estimacions i són molts diners”, assegura la ministra d’exteriors sueca

El responsable finlandès creu que hi ha coses que s’han de “clarificar” 

 

 

La ministra d’Exterior de Suècia, Jessika Roswall ACN.

 

 

 

 

S.P - Barcelona

 

Suècia i Finlàndia han expressat dubtes i reticències sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea. En aquesta línia, Suècia considera que la proposta, discutida novament aquest dimarts a Brussel·les, és massa costosa. “Hem vist les estimacions i són molts diners”, ha apuntat aquest dimarts la ministra d’Exteriors sueca, Jessika Roswall, després que la Comissió Europea xifrés en 132 milions d’euros els costos de fer oficials el català, el basc i el gallec. 

Per la seva banda, com recull l’ACN, el ministre d’Exteriors finlandès, Anders Adlercreutz, ha apuntat que hi ha coses que cal “clarificar” per veure les implicacions que pot tenir l’oficialitat en el futur. Tot i això, ha defensat la diversitat lingüística a la Unió, un tema on “cal avançar”.

 El responsable d’Exteriors de Letònia, Arturs Krisjanis, s’ha limitat a dir que està disposat a escoltar després d’haver assegurat a la reunió d’octubre que no era una qüestió prioritària.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2364758-dubtes-de-suecia-i-finlandia-sobre-l-oficialitat-del-catala-a-la-ue.html 

Putin talla el gas a Finlàndia i obrirà bases militars per l’amenaça de l’OTAN

 

 

MÓN

 

 

Rússia critica la intenció de Suècia i Finlàndia d'entrar a l'OTAN perquè augment la "tensió"

 

 

Vladimir Putin al Kremlin -/Kremlin/dpa/EP

 

 

Xavi Fernández de Castro

20/05/2022 13:49 

 

 

Rússia tallarà l’enviament de gas natural a Finlàndia aquest mateix cap de setmana com a resposta a l’anunci del país escandiu de sol·licitar el seu ingrés a l’OTAN. El Kremlin també ha assegurat que té previst obrir noves bases militars a l’oest de Rússia com a resposta a l’ampliació de l’Aliança Atlàntica. Vladímir Putin va envair Ucraïna per evitar que entrés a l’OTAN i al final ha aconseguit que dos països tradicionalment neutres com Suècia i Finlàndia hagin fet el pas com a resposta a les amenaces del Kremlin.

 

L’empresa pública finlandesa Gasum ha confirmat que Gazprom els ha avisat que tancarà l’aixeta del gas aquest mateix dissabte a les 7.00 del matí. Finlàndia fa dies que esperava l’anunci de Rússia després d’haver-se negat a pagar el gas amb rubles, tal com reclamava Moscou, i ja havia preparat plans de contingència per quan es formalitzés l’amenaça. Putin també ha tallat el gas a Polònia i Bulgària perquè també es van negar a cedir a les pressions de Rússia.

 

 

Reunió de l’OTAN amb Finlàndia i Suècia al març / Jan Van De Vel/NATO/DPA

 

 

“Finlàndia està preparada per la fi del gas rus”, va assegurar fa uns dies la ministra d’Afers Europeus del país escandinau, Tytti Tuppurainen. Entre

Mikko Kärnä, elegit diputat per Lapònia al parlament de Finlàndia

MÓN - EUROPA

Aquest polític del Partit del Centre ha portat el cas català tant al parlament com al govern finlandès i ha denunciat pressions del govern espanyol

Per: Redacció

14.04.2019  21:12





Mikko Kärnä ha estat elegit diputat al parlament finlandès per Lapònia. Fins ara era diputat suplent. Kärnä, del Partit del Centre, ha portat el cas català tant al parlament com al govern finlandesos i ha organitzat campanyes populars amb molt d’èxit.



Va ser qui va convidar el president Carles Puigdemont a visitar Finlàndia el 2018. En tornant d’aquest viatge, Puigdemont va ser detingut a Alemanya. Mesos més tard, va revelar en un seminari que es va fer a Oslo que l’estat francès l’havia advertit que el CNI el seguia, durant una visita a París. Va arribar-hi provinent de Berlín, on s’havia entrevistat amb Puigdemont.

With 60 % of votes counted in the electoral district of Lapland @KarnaMikko has secured his election to the Parliament of Finland with a landslide of votes. Congratulations my friend! Great result for Lapland and especially for #Catalonia!! 💪 #vaalit2019 https://t.co/1W7K3T9LF1 pic.twitter.com/mBUaR66vXy

— Janne Riitakorpi (@JanneRiitakorpi) 14 d’abril de 2019

Kärnä va explicar també que l’ambaixada espanyola a Hèlsinki havia pressionat repetidament el parlament finlandès, el seu partit i el primer ministre, que és del mateix

Mikko Kärnä: "Si l'ONU i la UE reaccionen, els presos polítics quedaran en llibertat" (Entrevista)

ENTREVISTA







Carlota Camps
Foto: Roberto Lázaro
Barcelona. Dimecres, 4 de juliol de 2018

Mikko Kärnä (Espoo, 1980) va ser diputat del Parlament de Finlàndia fins fa poc més d'un mes i és exalcalde de la petita ciutat d'Enontekiö. Forma part del partit que governa a Finlàndia, el Partit de Centre, i és un ferm defensor de la independencia de Catalunya. De fet, ha fet arribar el cas català tant a la cambra finlandesa com al Govern del país i va ser ell qui va organitzar la visita del president Carles Puigdemont al Parlament de Finlàndia el mes de març passat. Aquesta setmana ha viatjat a Catalunya per primera vegada, on participarà en diversos actes a favor del procés, i ha estat entrevistat per El Nacional. 

Com és que vostè, que viu a més de 4.000 km de Catalunya, dona suport al procés independentista?


Considero aquesta qüestió molt important pel futur de tota la Unió Europea. Sempre he sigut un defensor de la democràcia i dels processos d’independència. Pels finlandesos és fàcil connectar amb la situació de Catalunya perquè nosaltres som una nació jove també, que es va independitzar fa 101 anys.



Des de quan dona suport al moviment independentista? Se’l va començar a conèixer arran de l'1-O, però ve d'abans?

La policia finlandesa també obre una investigació sobre l'espionatge a Puigdemont

FINLÀNDIA







El Nacional
Barcelona. Dijous, 14 de juny de 2018

diputat finès Mikko Kärnä.

El gabinet central de la policia penal de Finlàndia també ha obert una investigació sobre el possible espionatge al president a l'exili, Carles Puigdemont, per part del CNI espanyol, quan va visitar aquest país, abans de ser detingut a la tornada en passar per Alemanya, segons ha informat el fins ara diputat finès Mikko Kärnä.



Kärnä ha recordat que Bèlgica ha obert també ara una investigació per la mateixa qüestió, per la possibilitat que l'espionatge espanyol hagués posat geolocalitzadors al vehicle de Puigdemont. Tant a Finlàndia com a Bèlgica les pràctiques d'espionatge estrangeres, sense coneixement de les autoritats del país, és una pràctica il·legal.



Kärna ha demanat que

Un diputat finlandès denuncia a la policia "l'espionatge il·legal del CNI a Finlàndia"

El govern de Hèlsinki confirma que "no ha autoritzat" que es monitoritzin les comunicacions de finlandesos però diu que no està al cas de cap seguiment.

perACN  

18/05/2018

Carles Puigdemont amb el diputat Mikko Kärna davant el Parlament finès | ACN

 

El diputat finlandès Mikko Kärna, que va convidar el president destituït Carles Puigdemont al seu país, ha denunciat aquest divendres a la policia "l'espionatge il·legal del CNI a Finlàndia".



En un comunicat, Kärna considera "clar" que els serveis secrets espanyols "van violar la sobirania" finlandesa i "els drets de Carles Puigdemont i els seus acompanyants".



El govern de Finlàndia ha informat a través d'una resposta parlamentària confirmada pel propi executiu a

El diputat finès Kärnä anuncia que s'apuntarà a un CDR

CAS 1-O







El Nacional
Barcelona. Dimecres, 11 d'abril de 2018

El diputat del Parlament de Finlàndia Mikko Kärnä ha anunciat que s'apuntarà a un CDR, "com a ciutadà de la UE i com a expert extern".



Kärnä ha pres la decisió per protestar per la persecució policial i jurídica que l'Estat ha obert contra els CDR. No ha dubtat a ironitzar que el president espanyol, Mariano Rajoy, i el jutge Pablo Llarena ja li poden anar preparant una demanda d'extradició.



"Per la present declaro que vull apuntar-me a un Comitè de Defensa de la República com a ciutadà de la UE i com a expert extern. Preparin les demandes d'extradició senyor Mariano Rajoy i jutge Llarena", ha indicat.

Puigdemont visitarà Finlàndia després de l'estada a Suïssa

EXILI







Albert Acín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 19 de març de 2018

La internacionalització de la qüestió catalana de Puigdemont sembla prendre embranzida. El president català, Carles Puigdemont, visitarà Finlàndia un cop culmini la seva estada a Suïssa. El president a l'exili farà un viatge a Helsinki del 22 al 24 de març just després de participar aquests dies a Ginebra en diversos actes en relació a l'estat dels drets humans.

Welcome to Finland Mr. President @KRLS. #Catalonia pic.twitter.com/1MJuGxQtfE

— Mikko Kärnä (@KarnaMikko) 19 de març de 2018

Si la setmana passada el president ja desafiava l'Estat anunciant un viatge a Suïssa de quatre dies —l'estada més llarga fora de Brussel·les fins al moment—, ara Puigdemont redobla la pressió sobre les institucions de l'Estat amb un nou viatge dins les fronteres europees.



Un diputat finlandès ha anunciat el nou viatge del president, que encadenarà la seva estada a Suïssa amb una altra a Finlàndia.

Puigdemont a Finlàndia

Tot el cos consular a Barcelona tanca files amb el cònsol de Finlàndia, represaliat per Espanya

PAÍS - PRINCIPAT

Els noranta-quatre cònsols reconeixen la tasca d'Albert Ginjaume i es mostren sorpresos per la seva destitució.

Per: Roger Graells Font 

01.03.2018  16:22

Els noranta-quatre cònsols de Barcelona han mostrat el seu suport a Albert Ginjaume, ex-cònsol de Finlàndia a Catalunya, després de la seva destitució arran de les pressions del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol. En dues cartes enviades a l’ambaixada de Finlàndia a Madrid a les quals ha tingut accés VilaWeb, l’Associació Consular i el Cos Consular de Barcelona reconeixen la tasca de Ginjaume i mostres la seva sorpresa per la seva destitució.



A més, donen la raó a Ginjaume i expliquen que la decisió de convidar la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, a un dinar del cos consolar es va prendre per consens i que no va ser iniciativa de Ginjaume.



Precisament el govern espanyol justifica la petició de destitució per aquesta invitació.



Ginjaume va ser acomiadat ahir en un acte després que l’ambaixadora de

Albert Ginjaume: “Madrid té por que els cònsols donem informació diferent sobre el procés”

PROCÉS - PRESSIONS

El ministeri d’Exteriors espanyol ha imposat el seu cessament com a cònsol honorari de Finlàndia. Parla de “cacera de bruixes” i alerta altres cònsols que qualsevol pot ser cessat sense explicacions.

per Gemma Aguilera  

26/02/2018

 

El fins ara cònsol honorari de Finlàndia creu que Madrid vol silenciar informació sobre Catalunya a l'exterior | Jordi Borràs

Albert Ginjaume (Barcelona, 1962) és el tercer cònsol honorari a Barcelona que l’Estat espanyol decideix fulminar acollint-se als tractats internacionals que permeten que un Estat obligui un altre país a cessar el seu representat sense justificació ni explicacions. Ha representant Finlàndia durant nou anys sense cap incident diplomàtic, fins que fa una setmana va rebre la visita personal de l’ambaixadora de Finlàndia, que resideix a Madrid, per notificar-li el seu cessament com a cònsol honorari d’aquest país de la UE. Denuncia una “cacera de bruixes” per part de Madrid, i remarca que mai no ha incomplert el protocol i que s’ha mantingut políticament neutral en totes les seves actuacions com a representant de Finlàndia a Catalunya, una funció que no té cap retribució i que Ginjaume compaginava amb la de secretari general del Cos Consular a Barcelona. Rep El Món a l’oficina del cònsol honorari de Finlàndia, un despatx que haurà d’abandonar en els propers dies. S’endurà, entre altres coses, la Comanda de l'Ordre del Lleó de Finlàndia, que és la més alta condecoració que el govern finlandès concedeix a una persona estrangera per haver contribuït de manera rellevant a la promoció i el desenvolupament del país.





Senyor Ginjaume, ha rebut cap explicació sobre el seu cessament com a cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, després de nou anys d’exercir aquesta funció de manera desinteressada? 


Sobre les raons per les quals el ministeri d’Exteriors espanyol ha sol·licitat a Finlàndia el meu cessament no en tinc cap constància ni escrita ni verbal. Només he parlat amb l’ambaixadora de Finlàndia, Maija Lähteenmäki, que la setmana passada em va venir a veure personalment per dir-me que ho sentia molt, que no li sortien les paraules, però que havia rebut un comunicat del ministeri d’Afers Exteriors espanyol sol·licitant el meu cessament immediat. Jo vaig quedar molt sorprès i li vaig preguntar quina era la raó, i em va respondre que vaig organitzar un dinar dels cònsols acreditats a Barcelona amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa. De fet, aquest dinar l’organitza el Cos Consular a Barcelona, que té un centenar de membres i del qual jo n’era fins ara secretari general. Cada mes fem un dinar i convidem una personalitat. En el cas de la presidenta de la Diputació, era interessant explicar quina funció fa la Diputació, perquè una part del seu pressupost es destina a cooperació internacional, i havíem detectat interès per part d’alguns països, sobretot de l’Amèrica llatina i de l’Àfrica, interessats en aquests projectes.





El problema, pel que sembla, no és la Diputació de Barcelona, sinó que Conesa és alcaldessa de Sant Cugat del Vallès...

Puigdemont fa un viatge a Copenhaguen · Hi inaugurarà la nova delegació de la Generalitat, que ha d'estrènyer relacions amb els països escandinaus

PAÍS - PRINCIPAT

Dinamarca, la porta de la complicitat de Catalunya amb els països nòrdics.

Per: Redacció 

29.08.2017  22:00

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, juntament amb el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, comença avui un viatge de dos dies a Dinamarca, en què presidiran la inauguració de la delegació de la Generalitat als països nòrdics, amb seu a Copenhaguen, que dirigirà Francesca Guardiola.




L’objectiu serà de potenciar les relacions bilaterals entre Catalunya i Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia. La visita del president de la Generalitat s’escau en un moment molt decisiu del procés, deu dies abans de la Diada i pràcticament un mes abans del referèndum de l’1 d’octubre. El president i el govern veuen molt clar que el reconeixement internacional és un factor cabdal, i Dinamarca i els països nòrdics són dels que han fet més gests favorables a l’autodeterminació de Catalunya.



El parlament danès fou un dels primers a debatre i a votar (i aprovar) una moció sobre el dret d’autodeterminació dels catalans. Fou el 2015, gràcies a una resolució impulsada per la formació d’esquerres Enhedslisten (l’Aliança Vermella-Verda), que va fer que la majoria de la cambra demanés un debat pacífic i democràtic entre el govern català i l’espanyol en el context del procés cap a la independència.



La classe política danesa ha anat seguint de prop l’evolució del procés català i es

Un atacant apunyala diverses persones a Finlàndia

ATAC 







El Nacional
Barcelona. Divendres, 18 d'agost de 2017

Les autoritats finlandeses han obert foc contra un home que havia atacat diverses persones a la ciutat de Turku, a l'est d'Hèlsinki, aquest divendres al migdia.



La policia nacional ha informat que els agents l'han aconseguit arrestar, ferint-lo a la cama, després que apunyalés diverses persones.



Les autoritats han demanat als ciutadans que no surtin de casa i que no s'apropin al lloc on s'han produït els fets.



De la mateixa manera, ha facilitat un número de telèfon per als qui hagin estats testimonis de l'escena.

Hi haurà ampliació




Enllaç notícia :

http://www.elnacional.cat/ca/iglobal/atac-turku-finlandia_183690_102.html?TGR 


 

Irlanda, el nou amic de Catalunya al món

POLÍTICA - PROCÉS






Última actualització Dijous, 25 de maig de 2017 12:35 h

Amb la inauguració de l'intergrup d'amistat a la cambra de representants de Dublín, ja són cinc els països europeus que en tenen un

Catalunya continua teixint una xarxa de potencials aliats al món per un possible moment de xoc entre el Principat i l’Estat espanyol i aquesta setmana és el moment d’Irlanda. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ha assistit a la sessió inaugural de l’intergrup d’amistat que s’ha posat en marxa al Parlament irlandès, on ha afirmat a l’ACN: “Aquesta és una prova que la situació política actual a Catalunya desperta un gran interès a l’estranger”. De fet, representants dels tres grans partits del país –Fine Gael, Fianna Fáil i el Sinn Féin, que sumen uns dos terços de la cambra– formen part del nou organisme, en el qual també formen partit diputats independents. Un dels grans diaris irlandesos, The Irish Times, també ha mostrat interès pel procés en diverses ocasions.  

Raül Romeva, al parlament d'Irlanda

 "Ningú hauria de tenir por al debat"

Puigdemont es reuneix amb diputades liberals nòrdiques al Parlament

EXTERIORS







El Nacional
Foto: Rubén Moreno
Barcelona. Dimecres, 17 de maig de 2017

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha reunit aquest dimecres amb una delegació de diputades liberals de Dinamarca i Finlàndia. Es tracta de les findandeses Silja Borgardótti Sandelin i Eva Biaudet, i també la danesa Louse Schack Elhom.



Les tres diputades s'han reunit amb el president al seu despatx del Parlament, durant la visita que han fet aquest migdia a la Cambra catalana.

Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?

PAÍS - PRINCIPAT

OPINIÓ

La solidaritat amb la presidenta Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat a tot d'Europa.

Per: Vicent Partal

17.12.2016  22:00





Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.



Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.



L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la

Per què Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda són els estats menys corruptes del món?

Per: Pere Cardús Cardellach

Dimecres  27.01.2016  12:49

Analitzem els factors, identificats en estudis internacionals, que afavoreixen el bon govern d'aquests països.

Any rere any, Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda ocupen les millors posicions en l’Índex de la percepció de la corrupció, que publica l’organització Transparència Internacional. Aquests quatre països, doncs, poden ser considerats els menys corruptes del món. Però, a banda l’interès propi de la classificació de l’índex, paga la pena de mirar d’entendre quins factors hi allunyen la corrupció. Per identificar-los, hem pres de referència estudis d’experts en la lluita contra la corrupció i n’hem extret les principals conclusions.

Lleis eficients i robustes

Els països menys corruptes tenen una tradició legislativa forta, que es remunta molts decennis enrere. L’estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l’alternança governamental malmeti l’estabilitat de les lleis més significatives contra la corrupció. Per exemple, la primera llei de llibertat de premsa finlandesa és del 1919. I aquest és un dels aspectes fonamentals del rigor democràtic: garantir una bona informació als ciutadans. Un altre exemple de la tradició legal d’aquests països és el principi d’accés públic als documents oficials de Suècia, que data del 1766. Per tant, la continuïtat i la tradició legal a favor de la transparència és un factor fonamental en la lluita contra la corrupció.

Les dones al poder

Les euroregions que aporten diners a la UE

per Redacció 5 d' Octubre 2015

Catalunya, el País Valencià, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia estan entre les àrees més competitives.

 

Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia són els Estats i euroregions que aporten diners a la Unió Europea (UE), segons una anàlisi dels fons estructurals europeus entre el 2007 i el 2013.

A l'Estat espanyol, a més de Catalunya i el País Valencià també són aportadors nets Aragó, Euskadi-Navarra, Madrid, La Rioja, Castella-Lleó i Cantàbria. En canvi són deficitaris Astúries, Galícia, Extremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i Múrcia. Pràcticament tot Portugal és subsidiat, així com l'Est d'Europa, el sud d'Itàlia i la major part de Grècia.

El Regne Unit és pràcticament tot ell aportador net, excepte el país de Gal·les, Cornualla i les Terres Altres d'Escòcia. 

Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/les_euroregions_que_aporten_diners_a_la_ue_151689.php

«Independenciaaaa!», a les televisions de Noruega, Suècia i Finlàndia @HelpCatalonia

Dijous, 3 d'abril de 2014 17:45 h

Help Catalonia, fa més de 4 anys, que treballa EXCLUSIVAMENT amb voluntariat per internacionalitzar la causa catalana des de la societat civil.

---

Entre les gestions de l'organització hi ha el contacte amb premsa internacional per difondre el procés de secessió que viu Catalunya. En aquest sentit l'organització fou contactada per YLE, la principal cadena de Finlàndia per col·laborar en un possible documental sobre la situació catalana. YLE és la companyia de radiodifusió pública més important de Finlàndia. 

El documental, realitzat pel periodista finès Pekka Palmgren, s'acaba de fer públic i recull diferents situacions i opinions sobre la independència catalana. Titulat 'Independènciaaaaa' Help Catalonia ha gestionat la majoria dels diferents contactes per a YLE. L'editor de Help Catalonia, Jordi Vàzquez, és un dels fils conductors del reportatge. El rdocumental és emès per totes les televisions públiques escandivanes: la de Noruega, Suècia i Finlàndia.

Help Catalonia vol explicitar que tot plegat s'ha fet sense cap suport públic o institucional, això demostra que mentre s'inverteixen desenes de milers d'€ en internacionalitzar la causa catalana, la millor, i més efectiva eina és la realitat de la societat civil, sense subvencions ni oportunisme.  


Enllaç programa : http://arenan.yle.fi/tv/2221138
 


http://directe.cat/343704