PROCÉS - PRESSIONS
El ministeri d’Exteriors espanyol ha imposat el seu cessament com a
cònsol honorari de Finlàndia. Parla de “cacera de bruixes” i alerta
altres cònsols que qualsevol pot ser cessat sense explicacions.
per
Gemma Aguilera
26/02/2018
 |
| Jordi Borràs
|
Albert Ginjaume (Barcelona, 1962) és el tercer cònsol honorari a Barcelona que l’Estat espanyol decideix fulminar
acollint-se als tractats internacionals que permeten que un Estat
obligui un altre país a cessar el seu representat sense justificació ni
explicacions. Ha
representant Finlàndia durant nou anys sense cap incident diplomàtic, fins que fa una setmana va rebre la visita personal de l’ambaixadora de Finlàndia, que resideix a Madrid, per notificar-li
el seu cessament com a cònsol honorari d’aquest país de la UE.
Denuncia una “cacera de bruixes” per part de Madrid,
i remarca que mai no ha incomplert el protocol i que s’ha mantingut
políticament neutral en totes les seves actuacions com a representant de
Finlàndia a Catalunya,
una funció que no té cap retribució
i que Ginjaume compaginava amb la de secretari general del Cos Consular
a Barcelona. Rep El Món a l’oficina del cònsol honorari de Finlàndia,
un despatx que haurà d’abandonar en els propers dies. S’endurà, entre
altres coses,
la Comanda de l'Ordre del Lleó de Finlàndia, que és la més alta condecoració que el govern finlandès concedeix a una persona estrangera per haver contribuït de manera rellevant a la promoció i el desenvolupament del país.
Senyor
Ginjaume, ha rebut cap explicació sobre el seu cessament com a cònsol
honorari de Finlàndia a Barcelona, després de nou anys d’exercir aquesta
funció de manera desinteressada?
Sobre les raons per
les quals el ministeri d’Exteriors espanyol ha sol·licitat a Finlàndia
el meu cessament no en tinc cap constància ni escrita ni verbal. Només
he parlat amb l’ambaixadora de Finlàndia, Maija Lähteenmäki, que la
setmana passada em va venir a veure personalment per dir-me que ho
sentia molt, que no li sortien les paraules, però que havia rebut un
comunicat del ministeri d’Afers Exteriors espanyol sol·licitant el meu
cessament immediat. Jo vaig quedar molt sorprès i li vaig preguntar
quina era la raó, i em va respondre que vaig organitzar un dinar dels
cònsols acreditats a Barcelona amb la presidenta de la Diputació de
Barcelona, Mercè Conesa. De fet, aquest dinar l’organitza el Cos
Consular a Barcelona, que té un centenar de membres i del qual jo n’era
fins ara secretari general. Cada mes fem un dinar i convidem una
personalitat. En el cas de la presidenta de la Diputació, era
interessant explicar quina funció fa la Diputació, perquè una part del
seu pressupost es destina a cooperació internacional, i havíem detectat
interès per part d’alguns països, sobretot de l’Amèrica llatina i de
l’Àfrica, interessats en aquests projectes.
El problema, pel que sembla, no és la Diputació de Barcelona, sinó que Conesa és alcaldessa de Sant Cugat del Vallès...
