josep-Lluís Carod-Rovira | Actualitzat el 02/01/2014 a les 00:02h
Si optem, majoritàriament, pel doble “sí” al referèndum i es culmina el procés
que ha de dur-nos a la independència, vet aquí allò que ens passarà,
segons les autoritats espanyoles: Catalunya quedarà fora de la Unió
Europea, fora de l’euro, fora de l’Organització del Tractat de
l’Atlàntic Nord (OTAN), fora de l’Organització per a la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmics (OCDE), fora de l’Organització de Nacions
Unides (ONU), fora de l’Organització de les Nacions Unides per a la
Ciència, l’Educació i la Cultura (UNESCO), fora de las “Cumbres
Iberoamericanas” i, tot i que no ho hagin dit, treballen secretament
perquè també quedem fora del sistema solar, fora del sistema planetari,
fora de la llei de la gravetat, fora del sistema mètric decimal i de les
normes convencionals de pesos i mesures, fora de l’hemisferi nord i al
marge del meridià de Greenwich i, a més, ens faran conduir per
l’esquerra. Si quedem fora del territori Schengen de seguretat, ens
marginaran i haurem d’entrar al seu país exhibint el passaport català,
degradats al mateix nivell que els ciutadans del Regne Unit de la Gran
Bretanya, Suïssa, Noruega, Irlanda o Islàndia, au...
Es deixen, però, el més important: que quedarem fora d’Espanya.
És a dir, que ja mai més no tindrem Rajoy o Aznar com a presidents del
govern, ni Rubalcaba com a vicepresident, ni Bono com a ministre de
Defensa, ni Trujillo com a responsable d’Habitatge, ni Wert com a
titular d’Educació i Cultura, ni Ruiz Gallardón a Justícia, ni Margallo a
Afers Exteriors, ni Cristóbal Montoro a Hisenda i Administracions
Públiques, ni Guerra com a diputat del mateix parlament o presidint la
comissió d’afers constitucionals. Ens perdrem, és clar, el missatge de
cap d’any del rei d’Espanya, des del seu palau de la Zarzuela, i ja no
estarem al dia del que diguin els presidents i expresidents de certes
comunitats autònomes en relació a nosaltres. Ja no serem defensats més
per l’exèrcit espanyol davant d’hipotètics enemics, ni continuarà
vetllant per la nostra seguretat la policia nacional o la guàrdia civil,
ni tindrem el CNI al servei del poble català, com fins ara, ni estarem
sota l’empara de la justícia espanyola i el seu sistema jurídic
imparcial, ràpid i, sobretot, sensible a la doble oficialitat
lingüística.
No gaudirem més de la cobertura d’ambaixades i consolats del Regne d’Espanya,
garantia permanent de bon servei, en particular facilitant els tràmits
per a votar en les eleccions al Parlament de Catalunya als compatriotes
de l’exterior, ni podrem exhibir amb orgull, anant pel món, el nostre
DNI i passaport espanyols. Ja no podrem representar Espanya, cantant en
castellà, al festival d’Eurovisió, ni acollir-nos a la inversió colossal
que fa, any rere any, l’Institut Cervantes per a la projecció
internacional de la llengua i la cultura catalanes. Haurem de seguir,
via satèl·lit, cadenes de televisió com 13TV o bé Intereconomia,
exemples d’objectivitat, tolerància i respecte a la diversitat,
transmissores de grans valors de civilització i cultura que ara ens
perdrem. I tampoc estarem gaire al dia de la vida quotidiana i les
misèries de certs cantants, toreros, comentaristes casposos,
presentadors de televisió, astròlegs, esportistes, gigolós, empresaris,
membres de la casa reial o la noblesa, estafadors, corruptes i tutti
quanti, si no ens abonem també a algun satèl·lit, per a no quedar
desinformats. Fora d’Espanya, la Conferència Episcopal espanyola deixarà
de tenir-nos presents en les seves oracions i no passaran més el rosari
per a la nostra salvació eterna. Els esportistes catalans ja no podran
guanyar més medalles, ni campionats, ni copes en nom d’Espanya, i es
perdran, per tant, el goig de veure onejar la bandera espanyola i
escoltar la música del seu himne en pujar al pòdium a celebrar la
victòria. Els escaladors que facin cims inabastables o els atletes que
batin rècords ja no viuran l’emoció de fer-ho en nom d’Espanya. I haurem
de comprar d’estranquis, en algun bar, forn o perruqueria, els dècims
de la seva loteria nacional o els cupons de l’ONCE, tot i que aquests
els hagués creat un català. En fi, serà un cop molt dur, però estic
convençut que, malgrat tot, ens en sortirem i serem capaços de
superar-ho.
