Espanya reconeix oficialment que no podrà vetar una Escòcia independent a la Unió Europea

MÓN - EUROPA

Les declaracions del ministre d'Afers Estrangers espanyol estableixen un precedent molt important 

Ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis

Per: Redacció 

02.04.2017  10:26

El govern espanyol ha admès que no vetaria l’entrada d’una Escòcia independent a la Unió Europea. Ho ha reconegut el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, que, tanmateix, ha volgut deixar clar que Espanya no veia amb bons ulls la desintegració del Regne Unit. ‘No volem la independència d’Escòcia, però si passa de manera legal i constitucional, no la blocarem’, ha dit Dastis en unes declaracions recollides pel diari The Guardian.



Quan la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va reivindicar la necessitat d’un segon referèndum d’independència a Escòcia, el govern espanyol va ser dels primers a dir que s’hauria de posar a la cua per entrar a la Unió Europea. Dastis ha volgut diferenciar el procés escocès i el català, però aquest canvi de posició del govern espanyol marca un precedent molt important: seguint els procediments establerts d’entrada a la Unió, Espanya no té motius per a vetar l’accés d’un nou país.



De la mateixa manera, tal com explicàvem en aquest article, pot ser que l’estat espanyol s’hagi adonat que no en traurà res, de complicar la vida a una Escòcia independent, un punt de vista que guanya força a la premsa internacional. Pel que fa a Escòcia, les declaracions de Dastis poden implicar un impuls per a la campanya de Sturgeon a favor del referèndum, una demanda que des d’aquesta setmana és a les mans de la primera ministra britànica, Theresa May.



Més informació:

• Espanya topa amb el pragmatisme de la UE en l’intent de vetar Escòcia (16-3-2017)
• ‘Demano a les autoritats espanyoles que no reprimeixin el debat a Catalunya‘ (Entrevista a George Kerevan, 1-4-2017)

Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/espanya-reconeix-oficialment-que-no-podra-vetar-una-escocia-independent-a-la-unio-europea/ 

 

Puigdemont avisa els cònsols que Catalunya serà independent "d'aquí pocs mesos": "Se'ls gira feina"

LAIA VICENS Barcelona Actualitzada el 11/02/2016 18:11

Raül Romeva garanteix al cos consular que la desconnexió es farà de forma "impecable", amb "normalitat i legitimitat" i de manera "pacífica i dialogada".

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha rebut els representants consulars a Barcelona / PERE VIRGILI

Declaració d'intencions del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, davant dels representants del cos consular a Barcelona. Primer, donant per fet que "d'aquí pocs mesos" Catalunya serà un estat independent. "Barcelona és la tercera ciutat no capital amb més representants consulars i encara n'hi haurà més quan d'aquí a pocs mesos s'incorpori com a estat", ha dit. I segon, avisant els cònsols que "se'ls hi gira feina" en els propers 18 mesos "i més enllà".

Ho ha dit en una al·lusió directa i explícita al procés independentista, buscant la complicitat dels representants a Barcelona de la resta d'estats. "Saben quin és el projecte polític que tenim i els termes en què volem desenvolupar-lo. Saben que Catalunya és un país que camina cap a la seva independència", ha verbalitzat Puigdemont, que ha combinat el català i el castellà per pronunciar el seu discurs. 

L’independentisme català fa d’exemple al món

Per: Alexandre Solano i Seda Hakobyan
 

Dissabte  6.02.2016  02:00

MÓN

Països i organitzacions es fixen en les tàctiques independentistes catalanes per mirar de reproduir-ne l'èxit.

Ara fa una dècada, els moviments independentistes de tot el món tenien per referents principals el País Basc i el Quebec, mentre a Catalunya es discutia l’estatut i hi havia una certa ‘basquitis’. Però avui l’independentisme català i escocès s’han convertit en els punts de referència reconeguts, i això ha fet que moltes nacions del món hagin imitat el full de ruta català.

Kurdistan

Aquesta setmana mateix el president del Kurdistan iraquià, Massoud Barzani, ha anunciat que convocaria un referèndum sobre la independència perquè se sabés la voluntat del poble kurd, encara que el resultat no serà vinculant, i que es prendria Catalunya i el 9-N d’exemple. Prèviament, molts mitjans kurds ja havien fet paral·lelismes històrics i culturals amb Catalunya, com també havien ressaltat el fet que els catalans s’haguessin convertit en un referent en les reivindicacions pacifiques en les nacions sense estat. El Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) va felicitar les campanyes independentistes i penjà una senyera a l’oficina central en senyal de respecte.

Quebec

Flandes podria esdevenir un Estat independent entre el 2020 i el 2025

Divendres, 22 de gener de 2016 17:30 h

Membres del govern regional de Flandes demanen preparar la campanya electoral del 2019 definint un horitzó independentista

---

L’independentisme flamenc, que fins ara havia estat més tàctic que efectiu, prepara un pla de trencament de l’Estat belga. El partit majoritari de la regió, l’N-VA, és independentista, i ara s’emmiralla en la onada sobiranista que està protagonitzant tant Catalunya –principalment- com Escòcia.

La viceprimera ministra flamenca, Liesbeth Homans

"El 2020 seria una data massa propera"

No és un pla per a una independència imminent, però l’N-VA prepara el terreny per rearmar el bastió independentista atiant el conflicte existent entre les dues regions de l’Estat: Valònia i Flandes. Liesbeth Homans, viceprimera ministra flamenca, una de les ministres amb més responsabilitats del govern regional (Interior, Habitatge, Lluita contra la pobresa i Economia social), ha declarat recentment que el “2020 seria una data massa propera”, però té “l’esperança que el 2025 Bèlgica deixi de ser el que actualment és”.

El cas belga, una comunitat que ha de suportar econòmicament una altra... com a Catalunya

D'independentistes a independents

Josep-Lluís Carod-Rovira | 10/09/2015 a les 00:02h

«La reivindicació de la independència s’ha fet normal a la societat catalana i ha deixat de ser vista com a utòpica, irreal i inabastable».

Josep Lluís Carod Rovira

Encara no fa ni cinc anys sentia dir, a gent tant de bona fe com de pedra picada, frases d’aquest  tipus: “Jo seré independentista fins que em mori!”. I ho deien, amb més patriotisme que ciència, com una afirmació de solidesa nacional inqüestionable, fent entendre així que defensarien fins al darrer moment la idea d’un país independent, que es moririen i se n’anirien a la tomba defensant aquesta idea. Segurament no en devien ser gaire conscients, però, en realitat, el missatge que llançaven, analitzat amb fredor i distància, era qualsevol cosa llevat d’optimista. De fet, estaven afirmant que no ho aconseguirien, que ells no ho veurien i que, si de cas, la cosa no seria en vida seva. Fins i tot podia arribar a ser una afirmació desmobilitzadora, que deixava pas a un estat d’ànim desencoratjador.  Ells ho volien, clar, però tot feia pensar que ho tenien per un objectiu impossible.