- Text: Marc Font i Sergi Picazo / Il·lustració: Jordi Borràs
- dimarts , 12 abril 2016
INVESTIGACIÓ
La CUP portarà a la Fiscalia de Barcelona un possible cas de corrupció
en l'adjudicació més important de la segona legislatura del Govern
d'Artur Mas. La denúncia, a la qual ha tingut accés en exclusiva CRÍTIC,
afecta la contractació del servei d'ambulàncies de Catalunya per un
cost de 2.200 milions d'euros durant un període de 10 anys. L'esquerra
independentista cita explícitament en el seu escrit a la Fiscalia el nom
de l'anterior director general del Servei Català de la Salut
(CatSalut), Josep Maria Padrosa. Aquest cas se suma a les nombroses
adjudicacions que s'estan investigant judicialment per mala praxi,
malversació o corrupció en contractes del Departament de Salut de la
Generalitat de Catalunya.
"Poc abans de rebre l'adjudicació del servei d'ambulàncies, el fons de
capital de risc Investindustrial va fer una donació de 3 milions d'euros
a l'Hospital Sant Joan de Déu, finançat amb fons públics i proveïdor
del CatSalut"
 |
| Ambulàncies del CatSalut / GENCAT |
La denúncia presentada per la CUP conclou que podríem ser davant d’un
nou cas de martingales en la sanitat catalana. La sospita
apareix després de conèixer que el fons de capital de
risc Investindustrial va fer, poc abans de rebre l’adjudicació del
servei d’ambulàncies, una donació de 3 milions d’euros a l’Hospital Sant
Joan de Déu, finançat amb fons públics i proveïdor del CatSalut. Segons
l’escrit de la denúncia, estan “convençuts” que “pot existir una certa
causalitat entre l’acte de donació i l’acte de l’adjudicació”. Per
aclarir-ho del tot, la CUP demana una “profusa investigació” de la
Fiscalia, ja que “no hi ha cap dubte que els donants dels 3 milions al
Servei Català de la Salut via Hospital de Sant Joan de Déu i els
receptors de l’adjudicació multimilionària per part del Departament de
Salut de la Generalitat de Catalunya a la primavera del 2015 són la
família Bonomi mitjançant el fons d’inversió Investindustrial”. Això,
segons la formació anticapitalista, “
podria ser indiciàriament constitutiu de diversos delictes contra l’Administració pública”.
Comencem, però, pel principi. El director general del Servei Català
de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, va ser l’encarregat de
signar l’1 d’abril de l’any passat l’adjudicació definitiva del
servei de transport sanitari de Catalunya per un període de 10 anys.
L’adjudicació ascendia a un total de 2.256 milions d’euros, cosa que la
va convertir en la de major volum de la legislatura passada, i va ser
molt polèmica. De fet, va generar un autèntic terrabastall al sector. La
Generalitat va optar per concentrar en 13 lots territorials el servei,
quan prèviament n’hi havia més de 30. El resultat col·lateral va ser que
moltes petites i mitjanes companyies històriques se’n va quedar fora,
mentre que tres es van repartir una gran part del pastís: Transport
Sanitari de Catalunya (TSC), la multinacional danesa Falck i la unió
temporal d’empreses (UTE) formada per Egara i Lafuente.
TSC controla sis lots, tres en solitari i tres més a través d’UTE,
que suposen una facturació de 1.000 milions en els pròxims 10 anys;
Falck en té tres, un dels quals amb Ambulàncies Vallès, amb uns
ingressos de 490 milions, i Egara i Lafuente és l’adjudicatària de tres
més, que impliquen més de 400 milions. Des del 2011,
TSC està en mans d’Investindustrial,
un fons de capital de risc de la família Bonomi,
d’origen italià però establerta a Barcelona i amb altres inversions
significatives al Principat.
L’empresa de transport sanitari pertanyia a
l’Agrupació Mútua fins a l’arribada dels Bonomi i, en concret, ara és
propietat de la societat Supsar Invest SL, que és una filial
d’International Emergency Services SARL, un fons d’inversió ubicat a
Luxemburg. I aquest fons, al seu torn, és 100% d’Investindustrial.
El fons de capital de risc dels Bonomi gestiona uns actius de 2.900 milions d’euros i té presència en nombrosos països.
A Catalunya també controla Port Aventura.
I és precisament de la propietat alhora del parc d’atraccions i de la
companyia d’atraccions d’on sorgeix la sospita d’irregularitat.
Però
anem a pams. Investindustrial va aterrar al parc de Vila-seca i Salou el
2009, quan va adquirir-ne la meitat del capital després de pagar 95
milions a Criteria Caixa Holding, fins aleshores el propietari únic.
Tres anys més tard, va destinar 105 milions més a aconseguir el control
total del centre recreatiu. Va durar poc temps com a propietari únic,
perquè
al novembre de 2013 va vendre el 49,9% de la societat al fons nord-americà KKR, també de capital de risc.
Port Aventura disposa d’una fundació a la qual
destina el 0,7% dels seus beneficis. I al desembre de 2014 es va
anunciar un acord entre la
Fundació Port Aventura i l’Hospital Sant Joan de Déu que va suposar una
donació de 3 milions d’euros al centre sanitari, que és de titularitat privada però de finançament públic i proveïdor del CatSalut. El conveni
va concretar-se al juliol de l’any passat
i suposa la major aportació privada que ha rebut mai l’Hospital Sant
Joan de Déu per a la realització de nous equipaments. Els fons es
destinen prioritàriament a la construcció d’una nova UCI pediàtrica,
però també serviran per crear una zona de jocs inspirada en les cinc
àrees temàtiques de Port Aventura i perquè els personatges del parc
visitin regularment els nens ingressats.
Qui és la família Bonomi?
La família Bonomi, propietària del fons Investindustrial, és una
família poc mediàtica a Catalunya malgrat la importància de les seves
inversions catalanes. Com a propietari de Port Aventura,
Investindustrial
ha donat suport a BCN World i el seu conseller delegat,
Carlo Umberto Bonomi, va ser un dels empresaris que van manifestar-se a favor de la instal·lació d’Eurovegas —el macroprojecte del joc del magnat dels EUA Sheldon Adelson— al delta del Llobregat.
El fons de la família Bonomi acostuma a comprar companyies mitjanes i
a estar-s’hi cinc o sis anys, abans de vendre-les amb l’objectiu
d’aconseguir sucoses plusvàlues. Entre altres empreses, els darrers anys
ha participat a Applus+, la companyia d’helicòpters Inaer —
que va vendre a un fons britànic a un preu milionari— o Logic Control.
Gestió privada en la sanitat pública
 |
| El diputat de la CUP Benet Salellas / JOAN CASTRO/ICONNA |
El
diputat de la CUP Benet Salellas, que, juntament amb la també parlamentària Eulàlia Reguant,
és qui signa la denúncia de la formació, considera que el cas
“reflecteix un problema de model i cal discutir-lo tot”. Segons el
diputat i també advocat, “ens hauríem de plantejar per què hem de fer
concessions a empreses privades i no optem per tenir un parc públic
d’ambulàncies”.
Salellas va més enllà i subratlla que amb aquestes
“parcel·les del sector públic, el model [sanitari] català ha permès
alimentar tots els amics del poder polític. Que es donin fets com el que
denunciem té molt a veure amb el motiu pel qual aquest model s’ha
pensat d’aquesta manera”.
La
licitació del servei d’ambulàncies va estar envoltada de polèmica i
va desplegar-se amb retard.
La denúncia de la CUP també recull altres irregularitats. El text
exposa que al desembre passat altres empreses concursants van posar en
coneixement de Padrosa, encara com a director del CatSalut, i de
Francesc Bonet, el director del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM),
que en la seva oferta TSC va afirmar disposar d’ambulàncies que no tenia
—en realitat, estaven operatives a les Canàries i a Aragó— i de locals
destinats a l’activitat dels quals tampoc no disposava. La queixa
demanava revisar la concessió a TSC. Ja amb el servei en marxa, els
problemes no han acabat i fa un mes el conseller de Salut,
Toni Comín,
va reconèixer al Parlament que hi ha hagut “moltes incidències” des de la implantació del nou model d’ambulàncies.
Els problemes de Padrosa amb la justícia
Els darrers anys s’han succeït les investigacions judicials que han colpejat la sanitat catalana. El
‘cas Innova’, amb epicentre a Reus, és un dels més sonats i
ha suposat la imputació d’alts càrrecs com
Josep Prat, exdirector del CatSalut (1998-2003) i president de l’Institut Català de la Salut (ICS) entre el 2011 i el 2013, i
Carles Manté, que va dirigir el CatSalut del 2003 al 2006. Els escàndols també han impactat en
Josep Maria Padrosa. El 2013 va revelar-se que el CatSalut
va atorgar contractes milionaris a sis empreses del hòlding Corporación Fisiogestión que tenien Padrosa com a apoderat.
Padrosa va argumentar que tot era un “error” de la seva antiga
empresa a l’hora de revocar-li els poders, però l’Oficina Antifrau (OAC)
va obrir una investigació arran del cas, que va tancar sense veure-hi
indicis de delicte. Amb tot, va enviar el cas a l’Autoritat Catalana de
la Competència (Acco) que
al febrer d’enguany va multar amb gairebé un milió d’euros
quatre empreses de rehabilitació, una de les quals forma part del
hòlding on havia treballat Padrosa. La raó? “Repartir-se el mercat” i
“expulsar la competència”. El concurs públic de rehabilitació i
logopèdia va adjudicar-se el 2012 per més de 200 milions i va ser el
segon de més volum durant els cinc anys de Boi Ruiz com a conseller de
Salut, només per darrere del de les ambulàncies.
Enllaç noticia :
http://www.elcritic.cat/investigacio/la-cup-denuncia-un-possible-cas-de-corrupcio-a-la-sanitat-catalana-durant-el-segon-govern-dartur-mas-8964#.Vw506aX0HX0.twitter
