Permeten simbologia franquista i crits de ‘viva Franco’ en la sortida del fèretre del dictador

MÓN - ESPANYA

El govern espanyol exhuma el cadàver de Franco del Valle de los Caídos quaranta-quatre anys després de la seva mort 

Per: Redacció

24.10.2019  10:28




Després de quaranta-quatre anys, el govern espanyol ha exhumat el cadàver de Francisco Franco del Valle de los Caídos. 



El fèretre del dictador, cobert amb el pendó de Borgonya, l’escut de la família Franco, ha sortit de la basílica sobre les espatlles dels seus familiars. 



En tot moment, la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, ha observat l’escena. El prior del Valle ha beneït el fèretre quan ha estat col·locat dins del cotxe fúnebre. Els familiars han cridat ‘visca Espanya‘ i ‘visca Franco‘.





Vegeu imatges de la sortida.

Què pot passar si el Suprem permet als presos polítics d’anar a recollir l’acta?

PAÍS - PRINCIPAT

Els magistrats podrien autoritzar que sortissin de la presó per recollir l'acta si són escollits al congrés espanyol i el senat el 28-A 

Per: Redacció / ACN

08.04.2019  16:48




El Tribunal Suprem espanyol resoldrà previsiblement demà si deixa en llibertat els presos polítics que són candidats al congrés espanyol i al senat el 28-A, segons que han confirmat fonts jurídiques a l’ACN. La setmana passada, les defenses de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva van presentar escrits demanant el seu alliberament no només per poder fer campanya, sinó també per garantir el dret a la defensa i acabar el que queda de judici des de fora de la presó.



Els seus lletrats, Andreu Van den Eynde i Jordi Pina, ja proposaven al tribunal algunes mesures alternatives per garantir que assistiran al judici i no fugiran. Pina va arribar a oferir al tribunal el patrimoni dels seus clients com a garantia per a una possible fiança i també proposaven arrestos domiciliaris dins de la ciutat de Madrid.




Els magistrats resoldran els escrits demà i, segons apunten diversos mitjans, ja podrien avançar que deixarien sortir els presos polítics elegits 28 d’abril per recollir l’acta. Avui també ha anunciat que s’hi ha adherit la defensa de Joaquim Forn, candidat a la batllia de Barcelona el 26 de maig.

Què diu el reglament de les corts espanyoles?

Observadors internacionals retreuen al Suprem que “permeti la banalització de la violència policial” de l’1-O

JUDICI  1-O

"No es pot verificar la credibilitat de testimonis amb rigor si no es poden confrontar les declaracions amb altres preguntes o exhibició de documents", afirmen

Agències|11/03/2019

Manuel Marchena, al judici de l'1-O

Diversos observadors coordinats per la plataforma International Trial Watch (ITW) han alertat que la manera de conduir el judici de l’1-O al Tribunal Suprem per part del president de la sala penal Manuel Marchena “impedeix verificar la credibilitat d’alguns testimonis i limita l’interrogatori” de les defenses. Segons els observadors presents durant la quarta setmana de vista oral, això està “permetent la banalització de la violència policial desplegada l’1 d’octubre de 2017”. “No es pot verificar la credibilitat de testimonis amb rigor si no es poden confrontar les seves declaracions amb altres preguntes, amb l’exhibició de documents o de material videogràfic, materialitzant el principi de contradicció propi de la jurisdicció penal”, han apuntat en un comunicat difós aquest dilluns.



Els observadors han remarcat que “en reiterades ocasions”, Marchena ha denegat a les parts, “especialment a les defenses”, la “possibilitat d’interrogar o repreguntar a testimonis proposats per l’altra banda sobre fets objecte d’acusació relacionats amb els seus representats”. A més, també han afirmat que ha interromput els lletrats durant els interrogatoris “especialment quan assenyalen contradiccions o intenten confrontar les

Crítiques contra el govern municipal per ''col·laborar'' amb la persecució de símbols per la llibertat dels presos

Política Última actualització Diumenge, 27 de maig de 2018 19:00 h

Tensió a plaça Sant Jaume pel llaç groc a la façana de l'Ajuntament de Barcelona

Redacció | L'Ajuntament de Barcelona ha decidit retirar la pancarta del llaç groc que llueix a la façana del consistori davant la violència d'un grup d'espanyolistes durant la manifestació unionista convocada per Tabarnia i altres grups d'extrema dreta. 

 

© @aramateix

Segons ha explicat Betevé, la pancarta s'havia girat aquest diumenge per culpa del vent, i per això els treballadors municipals l'han tornada a penjar correctament al balcó. En aquell moment, s'estava celebrant una manifestació unionista a plaça Sant Jaume. 

En veure que els treballadors estaven penjant la pancarta, els manifestants espanyolistes han començat a xiular i han intentat entrar a dins del consistori, de forma violenta, saltant el cordó de seguretat. Durant el forcejament han tirat a terra un agent de la Guàrdia Urbana que custodiava l'Ajuntament.

Tensió a plaça de Sant Jaume pel llaç groc a la façana de l’Ajuntament quan se celebrava una manifestació de Tabarnia https://t.co/RKKkV8BmRO pic.twitter.com/yBM4deiFRe

— btv notícies (@btvnoticies) 27 de maig de 2018

Davant la tensió, el consistori, finalment, ha retirat la pancarta amb el llaç groc, però afirma que la tornarà a penjar. Un gest molt criticat a les xarxes socials. Una

Eurodiputats insten el govern espanyol a permetre la celebració d'un referèndum

REFERÈNDUM 1-O







El Nacional
Barcelona. Divendres, 8 de setembre de 2017

Diputats de diferents grups parlamentaris de l’Eurocambra es mostren preocupats per la “confrontació” entre els governs català i espanyol després de l’aprovació al Parlament de la llei del Referèndum. La portuguesa Ana Gomes, dels socialistes, i l’alemanya Ska Keller, copresidenta dels Verds Europeus, insten les institucions a iniciar de forma “immediata” negociacions que permetin la celebració d’un referèndum acordat acceptat per les dues parts.



“Sempre he apostat per aquest diàleg i crec que és necessari revisar el marc de les relacions entre Catalunya i Espanya”, ha reconegut Gomes. Per contra, el també portuguès António Marinho, dels liberals, assegura que “l’única entitat del món que té dret a decidir si Catalunya ha de ser independent o no és el poble de Catalunya”. Per altra banda, la belga Helga Stevens, dels reformistes conservadors europeus, veu l’aprovació de la llei del Referèndum com “un pas positiu endavant”. Tant ella com la irlandesa Martina Anderson, del grup d’Esquerra GUE/NGL, demanen a Espanya que no l’obstrueixi i respecti la seva celebració.

Solucionar-ho "a través del vot"