dilluns, 11 de març del 2019

Observadors internacionals retreuen al Suprem que “permeti la banalització de la violència policial” de l’1-O



JUDICI  1-O







"No es pot verificar la credibilitat de testimonis amb rigor si no es poden confrontar les declaracions amb altres preguntes o exhibició de documents", afirmen









Agències|







Manuel Marchena, al judici de l'1-O












Els observadors han remarcat que “en reiterades ocasions”, Marchena ha denegat a les parts, “especialment a les defenses”, la “possibilitat d’interrogar o repreguntar a testimonis proposats per l’altra banda sobre fets objecte d’acusació relacionats amb els seus representats”. A més, també han afirmat que ha interromput els lletrats durant els interrogatoris “especialment quan assenyalen contradiccions o intenten confrontar les
seves declaracions amb un altre material probatori existent en la causa”. “Això succeeix especialment quan emergeix el tema de la violència policial contra els votants de l’1-O”, han assegurat.



   
Segons els juristes convidats per ITW, això “pot posar en dubte el dret de defensa, igualtat d’armes i en definitiva el dret a un judici just previst en l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans”. La setmana passada van estar presents a les sessions del judici Gustavo Palmieri, advocat i vocal de la comissió directiva del Centre d’Estudis Legals i Socials i director del Centre de Justícia i Drets Humans ‘Eduardo Luis Duhalde’ de la Universitat Nacional de Lanús (Argentina); Monica Aranda, professora associada de Dret Penal a la Universitat de Barcelona; Jorge Correcher Mira, ajudant doctor al Departament de Dret penal de la Universitat de València i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya; i Hadi Cin, advocat turc i membre d’Advocats Europeus Demòcrates.



Comunicació entre testimonis


Un altre aspecte criticat en l’informe dels observadors de la plataforma és “la comunicació entre testimonis”. “Segueix sent d’especial preocupació” que obtinguin “informació prèvia en poder visionar el que prèviament diuen altres testimonis”, han apuntat. “En aquesta setmana això ha destacat particularment, en observar que els comandaments policials, en un ordre jeràrquic de més a menys, anaven realitzant les seves declaracions després d’haver pogut escoltar prèviament el que han declarat els seus superiors podent construir així uns relats acusatoris de dubtosa espontaneïtat”, han relatat.



Caràcter “polític” del judici


Els observadors assenyalen que el fet que es permetin “tantes” preguntes sobre el dret parlamentari i el funcionament del Parlament qüestiona el principi d’inviolabilitat parlamentària i revela “el caràcter fonamentalment polític del judici”. Segons han destacat, es produeixen “llargs debats de caràcter polític, per sobre d’elements pròpiament jurídic penals i d’exercici de drets fonamentals”.



Llargada de les sessions


“El cansament acumulat de les sessions pot provocar un important menyscapte en la seva capacitat de seguiment i preparació de la seva defensa amb els seus advocats i advocades”, han criticat els observadors sobre l’impacte de les llargues jornades de judici en els acusats en presó preventiva.



Cinquena setmana de judici


A la setmana de sessions que comença aquest dilluns, assisteixen els observadors Ralph J. Bunche, secretari general de Unrepresented Nations and People Organization (UNPO), procedent de Bèlgica; Hannibal Uwaifo, soci director de l’African Bar Association, de Malawi i Ricardo Juan Sánchez, professor titular de Dret Processal a la Universitat de València.