(ÀUDIO) Supremacisme lingüístic i discriminació a Vilanova: Es neguen a parlar català i assetgen els clients que l’usen

 

LLENGUA

 

L'encarregat perd els papers i insulta dues persones

 

 

Exterior del restaurant Cal 52 Autor/a: Eileen Martínez

 

 

En Quico R. ens ha fet arribar un nou cas de catalanofòbia que ha viscut en les pròpies carns en un establiment de Vilanova i la Geltrú (Garraf), el restaurant Cal 52, situat a la Rambla Principal. Els fets no només vulneren el Codi de Consum de Catalunya sinó que posen de manifest, un cop més, el supremacisme que alguns castellanoparlants exerceixen impunement als Països Catalans.

Segons el relat del denunciant, han entrat al local amb una acompanyant  i han demanat en català. La cambrera ha pres nota sense problemes, però quan la clienta li ha preguntat amb curiositat "No parles català?", la resposta ha estat seca: "No". Insistint, "No el saps?", la treballadora ha replicat: "Sí, pero no quiero hablarlo".Davant d’aquesta actitud de rebuig conscient, els dos clients han decidit marxar immediatament. Mentre recollia les seves coses, l’Àngels ha advertit el cambrer de la barra que no tirés endavant la comanda. Des de la porta, el noi ha alçat la veu: "Yo también lo sé y no me da la gana de hablarlo".Fart d’aquest "supremacisme que s’imposa impunement 'sin que se note el cuidado'", com l’ha qualificat el mateix afectat, ha trucat als Mossos d’Esquadra i ha comunicat els fets. Mentre esperaven l’arribada dels agents, l’amo del local s’ha acostat i ha iniciat una conversa que, segons els clients, ha derivat en assetjament verbal.  

 

AUDIO: L’incident queda recollit en un enregistrament que el denunciant ha fet públic i que demostra el to elevat i la pressió exercida pel responsable de l’establiment.

L’article 128-1 del Codi de Consum de Catalunya (que desenvolupa l’article 34 de l’Estatut) estableix que els consumidors tenen dret a ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin. Les empreses que operen a Catalunya "han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors en qualsevol de les dues llengües oficials". No es tracta només de "poder entendre" el català: es tracta de no negar-se a parlar-lo quan el client l’utilitza i quan el treballador l’entén perfectament, com han reconegut explícitament els dos empleats.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/70361/audio-supremacisme-linguistic-discriminacio-vilanova-neguen-parlar-catala-assetgen-clients 

 

Òmnium porta al TEDH la justícia espanyola per “discriminar” entitats pro català “en la causa general del 25%”

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

L'entitat lamenta que el TC li denegui ser part implicada en el judici i assenyala que sí que van acceptar-se entitats “contràries a l’escola catalana"

 

 

El president d'Òmnium, Xavier Antich, a l'acte polític que clou la manifestació a Barcelona de les entitats independentistes per la Diada. Data de publicació: dimecres 11 de setembre del 2024, 18:33 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 

Agències

Divendres, 25 d'octubre de 2024

 

Òmnium Cultural ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què afirma que la justícia espanyola “discrimina i exclou” les entitats que defensen el català “en la causa general del 25%” a l’escola. Ho fa després que el Tribunal Constitucional (TC) li denegués la possibilitat de ser part implicada en el judici que “amenaça el conjunt d’escoles de Catalunya” i que es troba actualment pendent de la decisió de l’àrbitre de la Carta Magna sobre la Llei i Decret llei del català a l’escola. A parer d’Òmnium, tant el TC com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han fet “una clara discriminació lingüística i una vulneració del dret al tracte igualitari” que li han impedit presentar-se a la causa.

L’entitat afirma que la raó que els tribunals li donen per no acceptar que es presenti a la causa és que la “imposició” del 25% de castellà “no afecta l’ús del català a les aules ni té efectes sobre Òmnium ni els seus socis”. En canvi, Òmnium lamenta que els tribunals

(ÀUDIO) CaixaBank discrimina un client que demana signar un dictamen en català

 

 

LLENGUA

 

 

La gestora el pressiona perquè signi el document en castellà si no vol tornar un altre dia: "vostè vol una solució ràpida o no?"

 

 

Llengua 29.06.2023 23.15 hRedacció

 

 

 

 

 

 

 

 

Un usuari de CaixaBank que havia de tramitar el cobrament d'una herència no va poder signar el dictamen jurídic en català i el va haver d'acceptar en castellà per evitar haver de tornar a la sucursal bancària un altre dia i haver d'endarrerir altres tràmits. Tot i que la treballadora que el va atendre li va dir que, si l'hagués demanat de manera expressa prèviament, l'hauria pogut tenir en català, per a Plataforma per la Llengua, CaixaBank l'hauria de tenir per defecte, i com a mínim, en la llengua pròpia del territori: el català. L'entitat publica avui l'àudio amb la justificació de la treballadora i demana a l'entitat bancària que canviï la seva política lingüística perquè els consumidors catalanoparlants tinguin els mateixos drets que els castellanoparlants. Una discriminació com aquesta, que pot semblar poc violenta, és només un exemple més de la discriminació estructural que pateixen els catalanoparlants a l'Estat espanyol de manera normalitzada, i també de la poca importància que hi dona CaixaBank. De moment, l'usuari discriminat, a més de contactar amb el servei de queixes de Plataforma per la Llengua, ja ha presentat també una denúncia a l'Agència Catalana de Consum.

 

Els fets denunciats van passar el 23 de maig en una oficina de Barcelona i, com se sent en aquest enregistrament proporcionat pel mateix usuari, la treballadora li diu que, per practicitat, més val firmar el document en castellà. "Vostè vol una solució ràpida o no?", li arriba a dir la treballadora. La solució, tanmateix, és renunciar

Un jutge de Martorell investiga un professor de l’IES El Palau per ‘discriminació i contra la integritat moral’

PAÍS - PRINCIPAT

La causa contra els nou professors es divideix en dos procediments que portaran dos jutges diferents.

Per: Redacció 

02.05.2018  13:45

El jutjat d’instrucció número 3 de Martorell investiga un dels nou professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca denunciats per la fiscalia espanyola per haver criticat la violència policíaca de l’1-O. Es tracta d’un professor de la classe optativa de 3r d’ESO a qui la Guàrdia Civil, primer, i la fiscalia, després, acusen d’haver demanat als alumnes el 20 d’octubre qui era fill de guàrdies civils. La causa oberta contra tots ells s’ha dividit en dos procediments; aquest primer, i un altre que portarà el jutjat número 7 de Martorell contra els altres vuit professors.

Sempre segons la denúncia de la fiscalia, que dóna per bo l’atestat de la Guàrdia Civil que alhora es basa en la denúncia d’un grup de pares del centre, aquest

Rajoy podria caure en un delicte de discriminació ideològica

Dijous, 10 de desembre de 2015 10:05 h

El líder popular no creu que tingui cap responsabilitat per l’auge independentista.

Mariano Rajoy ha tornat a atiar el foc contra l’independentisme. En una entrevista a Los Desayunos de TVE, ha dit que fa molt temps que no parla amb Mas perquè “és complicat tenir una relació cordial amb qui se’n vol anar d’Espanya, que li és igual la llei i que no vol fer cas al TC”. L’actitud del president d’Espanya de no ser ni cordial amb el seu homòleg català perquè és independentista deixa entreveure un possible exemple de discriminació per raó d’ideologia, delicte recollit al Codi Penal amb una pena de presó d’1 a 3 anys en l'article 510.

Mas i el PSOE, els "culpables" de l'augment del sobiranisme