LLENGUA CATALANA
 |
| El president d'Òmnium, Xavier Antich, a l'acte polític que clou la manifestació a Barcelona de les entitats independentistes per la Diada. Data de publicació: dimecres 11 de setembre del 2024, 18:33 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs |
PAÍS - PRINCIPAT
28.09.2023 - 08:54
Actualització: 28.09.2023 - 11:08
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat el primer recurs del president Carles Puigdemont pel cas del seu escó al Parlament Europeu. El tribunal amb seu a Estrasburg va inadmetre el passat 7 de juliol la demanda conjunta amb Toni Comín contra l’estat espanyol per la negativa de la JEC d’incloure’ls en la llista d’eurodiputats que havia d’enviar a l’eurocambra. El TEDH ha considerat que la possible vulneració dels seus drets polítics ja s’ha reparat perquè el Tribunal Constitucional espanyol va reconèixer els dos dirigents de Junts com a eurodiputats.
MÓN - EUROPA
Redacció
09.02.2023 - 16:57
Actualització: 09.02.2023 - 22:22
Resposta ràpida del Consell d’Europa (CE) a la carta que li va enviar el president Quim Torra i l’ex-vice-president primer del parlament Josep Costa el 3 de febrer, en què denunciaven l’obstruccionisme del govern de Pedro Sánchez i la justícia espanyola en el cas Pegasus. La secretària general, Marija Pejčinović Buric, els ha instats a anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a denunciar el Catalangate.
En la resposta, a la qual ha tingut accés VilaWeb, Pejčinović recorda que l’estat espanyol ha de respectar els drets que es recullen en el Conveni Europeu dels Drets Humans, en concret, l’article 8, que fa referència al respecte a la vida privada i familiar. Pejčinović els ha respost personalment, i els diu: “Si considereu que els tribunals espanyols no ho han fet, podeu presentar una sol·licitud al Tribunal Europeu de Drets Humans d’acord amb les corresponents normes i procediments”.
 |
| La resposta de la secretària general del Consell d’Europa |
Al final d’abril, Pejčinović va dir que l’espionatge amb Pegasus només es podria justificar
MÓN - EUROPA
Puigdemont, sobre la sentència del TJUE: “Deixa les euroordres en via morta”
Josep Casulleras Nualart
31.01.2023 - 12:03
Actualització: 31.01.2023 - 12:41
La sentència del TJUE sobre les euroordres de Pablo Llarena fa molt més difícil al jutge espanyol d’aconseguir l’extradició dels exiliats. Perquè aclareix els motius de denegació de les euroordres segons les circumstàncies del cas de persecució judicial contra l’independentisme català. El tribunal introdueix com a motiu de denegació la constatació d’una deficiència del sistema judicial de l’estat que reclama un individu (en aquest cas, Espanya) integrant d’un grup de persones clarament identificable (en aquest cas, els independentistes). És una novetat: ja no cal que la deficiència del sistema judicial sigui generalitzada, n’hi ha prou que es constati que, contra els independentistes, l’estat espanyol no funciona com un estat de dret. Però el tribunal va més enllà, i aclareix també què s’entén per risc de violació del dret de la tutela judicial efectiva i el jutge imparcial, que és allò que va al·legar Bèlgica. I, quan fa aquest aclariment, indica l’argument per a afirmar que el Tribunal Suprem espanyol no és el competent per a jutjar els independentistes.
Es pot veure en el paràgraf 100 de la sentència: “No es pot considerar un tribunal establert per la llei, en el sentit de l’article 6, apartat 1 [del Conveni Europeu dels Drets Humans, sobre el dret del jutge imparcial], un tribunal suprem nacional que resolgui en primera instància i en darrera instància sobre un
11/05/2021 - 14.26
 |
| Josep Rull, a Terrassa durant els dies en què va estar en tercer grau penitenciari (ACN/Norma Vidal) |
Josep Rull ja pot portar el seu cas a la justícia europea, tal com va passar amb Jordi Turull fa tres setmanes. El motiu és que el Constitucional ha rebutjat el seu últim recurs perquè considera que no s'han vulnerat drets fonamentals.
Aquest tribunal ha pres la decisió per majoria però, de nou, sense unanimitat. S'han tornat a repetir els dos vots particulars en contra dels magistrats progressistes Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer.
Un cop esgotada la via del Constitucional, Rull és el segon dels 9 presos independentistes que ja pot recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
La defensa de Turull ja prepara el recurs
