El TEDH admet la demanda per saber la “veritat” sobre els atemptats del 17-A

 

 

Comença a Estrasburg el camí a Tribunal Europeu de Drets Humans de la demanda del pare del nen mort a la Rambla

 

Imatge d'arxiu del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a Estrasburg | ACN

 

 

Quico Sallés Barcelona 

15/01/2025 22:46  

 

 

Pas important en l’esclariment de molts punts foscos dels atemptats del 17-A. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a Estrasburg, ja ha admès la demanda que els advocats dels pares del petit Xavi, el nen de Rubí que a tres anys va ser assassinat a la Rambla el 17 d’agost de 2017, van presentar el passat mes de setembre. En un temps gairebé rècord, el tribunal ja ha donat número de registre al recurs que es va interposar pels forats de la instrucció judicial. Principalment, la demanda es basa en la vulneració del dret a saber a la veritat, més enllà de veritat judicial establerta a través de les resolucions judicials.

La comunicació del TEDH és del passat 18 de desembre, però ha estat comunicada aquest vespre oficialment als representants legals de la família davant l’alta magistratura europea. En la missiva, a la qual ha tingut accés El Món, el TEDH dona número de registre i anuncia que tractarà el cas “tan aviat com sigui possible sobre la base de la informació i els documents presentats per l’equip legal”. Martínez s’ha mostrat molt satisfet amb la decisió del tribunal després d’una llarga i intensa lluita judicial.  

 

 

Dret a la veritat

Òmnium porta al TEDH la justícia espanyola per “discriminar” entitats pro català “en la causa general del 25%”

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

L'entitat lamenta que el TC li denegui ser part implicada en el judici i assenyala que sí que van acceptar-se entitats “contràries a l’escola catalana"

 

 

El president d'Òmnium, Xavier Antich, a l'acte polític que clou la manifestació a Barcelona de les entitats independentistes per la Diada. Data de publicació: dimecres 11 de setembre del 2024, 18:33 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 

Agències

Divendres, 25 d'octubre de 2024

 

Òmnium Cultural ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què afirma que la justícia espanyola “discrimina i exclou” les entitats que defensen el català “en la causa general del 25%” a l’escola. Ho fa després que el Tribunal Constitucional (TC) li denegués la possibilitat de ser part implicada en el judici que “amenaça el conjunt d’escoles de Catalunya” i que es troba actualment pendent de la decisió de l’àrbitre de la Carta Magna sobre la Llei i Decret llei del català a l’escola. A parer d’Òmnium, tant el TC com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han fet “una clara discriminació lingüística i una vulneració del dret al tracte igualitari” que li han impedit presentar-se a la causa.

L’entitat afirma que la raó que els tribunals li donen per no acceptar que es presenti a la causa és que la “imposició” del 25% de castellà “no afecta l’ús del català a les aules ni té efectes sobre Òmnium ni els seus socis”. En canvi, Òmnium lamenta que els tribunals

El TEDH tanca el cas de l’escó de Puigdemont perquè el TC l’ha reconegut com a eurodiputat

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"El demandant ja ha obtingut el reconeixement de qualsevol presumpta vulneració i la reparació apropiada en l'àmbit domèstic", diu el tribunal

 

 

 

 

 

Redacció / ACN   

28.09.2023 - 08:54

Actualització: 28.09.2023 - 11:08

 

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat el primer recurs del president Carles Puigdemont pel cas del seu escó al Parlament Europeu. El tribunal amb seu a Estrasburg va inadmetre el passat 7 de juliol la demanda conjunta amb Toni Comín contra l’estat espanyol per la negativa de la JEC d’incloure’ls en la llista d’eurodiputats que havia d’enviar a l’eurocambra. El TEDH ha considerat que la possible vulneració dels seus drets polítics ja s’ha reparat perquè el Tribunal Constitucional espanyol va reconèixer els dos dirigents de Junts com a eurodiputats.

El TC reconeix que Puigdemont i Comín són eurodiputats 

El Consell d’Europa insta Torra i Costa a anar al TEDH per a denunciar el Catalangate

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La secretària general, Marija Pejčinović Buric, recorda que l'estat espanyol ha de respectar els drets que es recullen en el Conveni Europeu dels Drets Humans

 

 

 

 

 

Redacció 

09.02.2023 - 16:57

Actualització: 09.02.2023 - 22:22

 

 

Resposta ràpida del Consell d’Europa (CE) a la carta que li va enviar el president Quim Torra i l’ex-vice-president primer del parlament Josep Costa el 3 de febrer, en què denunciaven l’obstruccionisme del govern de Pedro Sánchez i la justícia espanyola en el cas Pegasus. La secretària general, Marija Pejčinović Buric, els ha instats a anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a denunciar el Catalangate.

 

En la resposta, a la qual ha tingut accés VilaWeb, Pejčinović recorda que l’estat espanyol ha de respectar els drets que es recullen en el Conveni Europeu dels Drets Humans, en concret, l’article 8, que fa referència al respecte a la vida privada i familiar. Pejčinović els ha respost personalment, i els diu: “Si considereu que els tribunals espanyols no ho han fet, podeu presentar una sol·licitud al Tribunal Europeu de Drets Humans d’acord amb les corresponents normes i procediments”.

 

 

La resposta de la secretària general del Consell d’Europa

 

 

Al final d’abril, Pejčinović va dir que l’espionatge amb Pegasus només es podria justificar

El paràgraf 100: una bomba del TJUE contra tota la causa del Primer d’Octubre

 

 

MÓN - EUROPA 

 

Els ex-presoners polítics disposen a partir d’avui de l’arma més potent perquè el Tribunal d’Estrasburg anul·li el judici contra el procés

 

Puigdemont, sobre la sentència del TJUE: “Deixa les euroordres en via morta”

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

31.01.2023 - 12:03

Actualització: 31.01.2023 - 12:41

 

 

La sentència del TJUE sobre les euroordres de Pablo Llarena fa molt més difícil al jutge espanyol d’aconseguir l’extradició dels exiliats. Perquè aclareix els motius de denegació de les euroordres segons les circumstàncies del cas de persecució judicial contra l’independentisme català. El tribunal introdueix com a motiu de denegació la constatació d’una deficiència del sistema judicial de l’estat que reclama un individu (en aquest cas, Espanya) integrant d’un grup de persones clarament identificable (en aquest cas, els independentistes). És una novetat: ja no cal que la deficiència del sistema judicial sigui generalitzada, n’hi ha prou que es constati que, contra els independentistes, l’estat espanyol no funciona com un estat de dret. Però el tribunal va més enllà, i aclareix també què s’entén per risc de violació del dret de la tutela judicial efectiva i el jutge imparcial, que és allò que va al·legar Bèlgica. I, quan fa aquest aclariment, indica l’argument per a afirmar que el Tribunal Suprem espanyol no és el competent per a jutjar els independentistes.

 

Es pot veure en el paràgraf 100 de la sentència: “No es pot considerar un tribunal establert per la llei, en el sentit de l’article 6, apartat 1 [del Conveni Europeu dels Drets Humans, sobre el dret del jutge imparcial], un tribunal suprem nacional que resolgui en primera instància i en darrera instància sobre un

El Constitucional tomba sense unanimitat un nou recurs de l'1-O: Rull pot anar a Europa

 

 

L'alt tribunal rebutja l'últim recurs de Josep Rull perquè considera, com amb Jordi Turull, que no s'han vulnerat drets fonamentals

 

 

11/05/2021 - 14.26

 

 

Josep Rull, a Terrassa durant els dies en què va estar en tercer grau penitenciari (ACN/Norma Vidal)

 

 

 

Josep Rull ja pot portar el seu cas a la justícia europea, tal com va passar amb Jordi Turull fa tres setmanes. El motiu és que el Constitucional ha rebutjat el seu últim recurs perquè considera que no s'han vulnerat drets fonamentals.

 

Aquest tribunal ha pres la decisió per majoria però, de nou, sense unanimitat. S'han tornat a repetir els dos vots particulars en contra dels magistrats progressistes Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer.

 

Un cop esgotada la via del Constitucional, Rull és el segon dels 9 presos independentistes que ja pot recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

La defensa de Turull ja prepara el recurs