 |
| Pla obert de l'exterior de l'edifici del Consell d'Europa, situat a Estrasburg. Imatge del 7 de setembre de 2021. (Horitzontal) Data de publicació: dimarts 21 de setembre del 2021, 16:51 Autor: Albert Cadanet |
LLENGUA CATALANA
26.09.2024
per REDACCIÓ
El Consell d’Europa, després de criticar durament el Regne d’Espanya pel fet que la seva justícia vulgui imposar un mínim del 25% de castellà a les escoles catalanes, afirma en el seu informe sobre les llengües anomenades “regionals” i “minoritàries” que la comunitat autònoma de l’Aragó hauria d’incloure “el nom del català a l’Estatut d’Autonomia” i, a més, hauria de “prendre mesures immediates i decidides, en cooperació amb els parlants, per protegir i salvaguardar el català i la seva cultura” en els territoris de la comunitat on es parla. Segons l’informe aquestes dues accions s’haurien de dur a terme de manera immediata.
Les “necessitats i desitjos dels parlants del català ja no es tenen en compte”, segons l’informe esmentat, a la vegada que
INTERNACIONAL - SOCIETAT
ACN
24.09.2024
Actualització : 24.09.2024 13:11 h
El Consell d’Europa ha fet un toc d’atenció a Espanya per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de classes en castellà a l’escola si una família ho demana. Segons un informe publicat pel comitè d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’organisme considera que aquestes decisions són incompatibles amb compromisos ratificats per l’estat en virtut del tractat i demana a les autoritats espanyoles que prenguin totes les mesures necessàries per a posar-hi remei.
“El comitè d’experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials adoptades pels tribunals superiors de justícia autonòmics i confirmades pel Tribunal Suprem, l’execució de les quals ha generat incerteses sobre l’ús de la llengua en l’ensenyament en diverses comunitats autònomes”, assenyala el document. L’organisme recorda que Espanya
OPINIÓ - EDITORIAL
30.08.2023 - 21:40
Vicent Partal
En el marc de les negociacions del govern espanyol amb Junts, que van acabar fent Francina Armengol presidenta del congrés espanyol, Madrid va fer arribar oficialment al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, el 17 d’agost, la sol·licitud d’incloure el català en la llista de llengües oficials que consten en el reglament número 1, que és el que regula el règim lingüístic de la Unió, i la voluntat que aquest punt es tracte en la reunió prevista el 19 de setembre.
Serà una setmana abans d’aquesta reunió que sabrem si el govern espanyol aconsegueix d’incloure o no aquest punt en l’ordre del dia –tot i que cal dir que, vist que Espanya exerceix ara la presidència rotatòria del Consell, no hauria de ser gens complicat d’aconseguir-ho. I allò que podem assegurar ja ara és que si la sol·licitud entra en l’ordre del dia –malgrat les especulacions alarmistes que fa una certa premsa espanyola– serà aprovada segur. Per què?
El periodista de VilaWeb Alexandre Solano ha repassat aquests dies una a una totes les decisions adoptades aquests darrers deu anys pel Consell de la Unió Europea i el resultat és que ni una sola proposta presentada per cap estat no ha estat derrotada. Ni una. I això, evidentment, no pot ser casualitat, sinó que respon a un model de
MÓN - EUROPA
30.08.2023 - 21:40
|Actualització: 31.08.2023 - 09:47
El Parlament Europeu és un òrgan legislatiu de la Unió Europea i, amb l’objectiu de representar els ciutadans, es renova amb eleccions cada cinc anys. Però l’eurocambra comparteix el poder legislatiu amb un altre òrgan, el Consell de la Unió Europea, integrat per un ministre de cada un dels estats membres. Aquest consell és el que més evidencia la naturalesa de club d’estats de la comunitat política.
Tot i ser un únic òrgan jurídic, la composició del consell varia segons l’assumpte que s’aborda. El 19 de setembre, per exemple, es reuneix el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, format pels ministres d’Afers Europeus o d’Afers Estrangers, i que aborda qüestions com ara l’ampliació de la UE o les negociacions d’adhesió, o bé qüestions d’estructura institucional. Entre les decisions que haurà de prendre en aquesta reunió hi ha si el català, el basc i el gallec esdevenen noves llengües oficials de la Unió Europea.
Al Consell de la Unió Europea es prioritza la negociació i el consens, cosa que es demostra amb una dada contundent: aquests darrers deu anys no s’ha tombat ni una sola votació de les que s’hi han fet. I no han estat poques, 1.128 d’ençà del 2013.
Un sistema de vot en cerca del consens
LLIBERTAT DE PREMSA
MÓN - EUROPA
Redacció
09.02.2023 - 16:57
Actualització: 09.02.2023 - 22:22
Resposta ràpida del Consell d’Europa (CE) a la carta que li va enviar el president Quim Torra i l’ex-vice-president primer del parlament Josep Costa el 3 de febrer, en què denunciaven l’obstruccionisme del govern de Pedro Sánchez i la justícia espanyola en el cas Pegasus. La secretària general, Marija Pejčinović Buric, els ha instats a anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a denunciar el Catalangate.
En la resposta, a la qual ha tingut accés VilaWeb, Pejčinović recorda que l’estat espanyol ha de respectar els drets que es recullen en el Conveni Europeu dels Drets Humans, en concret, l’article 8, que fa referència al respecte a la vida privada i familiar. Pejčinović els ha respost personalment, i els diu: “Si considereu que els tribunals espanyols no ho han fet, podeu presentar una sol·licitud al Tribunal Europeu de Drets Humans d’acord amb les corresponents normes i procediments”.
 |
| La resposta de la secretària general del Consell d’Europa |
Al final d’abril, Pejčinović va dir que l’espionatge amb Pegasus només es podria justificar
CORRUPCIÓ
Alba Solé Ingla
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 2 de juny de 2022. 12:07
Temps de lectura: 2 minuts
El president del Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa (GRECO), Marin Mrcela, ha criticat aquest dijous "l'escassa" implementació d'Espanya de les recomanacions per fer front a la corrupció. En la presentació de l'informe anual, Mrcela ha lamentat que en la darrera avaluació l'Estat no hagués implementat completament cap de les recomanacions del GRECO, cosa que ha considerat "un resultat escàs". Amb tot, Mrcela ha remarcat que Espanya encara "té temps" per implementar les recomanacions abans que hagi de tornar a notificar les mesures impulsades per lluitar contra la corrupció perquè el GRECO les avaluï de nou.
En l'informe, el GRECO apunta que en la darrera avaluació, feta el 2021, Espanya només havia aplicat completament la meitat de les recomanacions del Consell d'Europa contra la corrupció dels jutges, mentre que el 25% de les recomanacions s'havien aplicat només parcialment i el 25% restant no s'havia implementat. El grau de compliment també era baix en el cas de les recomanacions per evitar la corrupció entre els fiscals: només s'havien implementat el 33,3%, mentre el 66,7% restat només s'havia aplicat parcialment. Per contra, l'Estat sí havia implementat el 75% de les recomanacions per lluitar contra la
GOVERN ESPANYOL
Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 29 de març de 2022. 12:07
Actualitzat: Dimarts, 29 de març de 2022. 17:55
Temps de lectura: 3 minuts
Nova repassada d'Europa a Espanya, ara per la seva feblesa a l'hora de lluitar contra la corrupció. Ha estat el Grup d'Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d'Europa qui ha retret al govern espanyol que les seves mesures adoptades contra la corrupció es fixen massa en els funcionaris públics, però deixen de banda "indicacions sobre com aquestes mesures han d'abastar específicament les esferes de risc de conflicte d'interessos i corrupció, respecte a les persones amb funcions executives superiors". Les crítiques del Greco a Espanya s'allarguen durant gairebé 20 pàgines de l'Informe de Compliment, en el qual censuren que de les 19 recomanacions que va fer l'organisme a l'Estat per millorar en aquest aspecte, cap s'ha complert íntegrament: només 7 s'han complert parcialment mentre que les 12 restants han estat directament ignorades.
MÓN - ESPANYA
Per: Redacció
30.09.2021 10:20
El Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) retreu a Espanya la “manca d’un avenç positiu tangible” per reforçar la independència del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ). Fa set anys que aquest organisme reclama “eliminar la intervenció dels polítics en la selecció dels membres judicials del CGPJ”, però les autoritats no han fet cap pas per reformar el sistema d’elecció de la cúpula judicial. “La situació és exactament la mateixa, i les preocupacions expressades pel GRECO continuen igual, si no és que són majors que abans“, lamenta l’informe d’avaluació periòdic publicat avui.
El GRECO constata que el govern espanyol no té intenció d’aplicar les seves recomanacions i continua defensant que el mètode de selecció del CGPJ és legítim i democràtic. En concret, l’executiu de Pedro Sánchez reivindica que el procés requereix un ampli consens dels partits polítics, evita riscos de corporativisme i que “en qualsevol cas, els
CONSELL D'EUROPA
Marta Lasalas
Estrasburg. Dilluns, 21 de Juny 2021. 20:18
Actualitzat: Dilluns, 21 de Juny 2021. 21:35
Temps de lectura: 4 minuts
La intervenció del president espanyol, Pedro Sánchez, al Liceu de Barcelona anunciant els indults dels presos polítics catalans i amb protestes al carrer s'ha escoltat amb claredat a Estrasburg. Però ha arribat massa tard. No ha aconseguit evitar el duríssim revés que Espanya ha rebut a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que avui ha aprovat l'informe en què es demana la llibertat dels presos polítics i acabar amb la persecució dels exiliats.
El text, sota el títol Haurien de ser perseguit els polítics per les declaracions fetes en l'exercici dels seu mandat? s'ha aprovat amb 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions després d'un tens debat i d'una votació en què s'han rebutjat una rere l'altra les esmenes impulsades pels diputats espanyols que intentaven rebaixar alguns dels punts clau.
PRESOS POLÍTICS
Marta Lasalas
Estrasburg. Dilluns, 21 de Juny 2021. 15:17
Actualitzat: Dilluns, 21 de Juny 2021. 16:01
Temps de lectura: 2 minuts
La major part de la delegació espanyola que forma part de l'Assemblae Parlamentària del Consell d'Europa ha demanat la paraula per intervenir aquest tarda en el debat de l'informe sobre els presos polítics independentistes. En total, han sol·licitat torn d'intervenció 9 dels 12 diputats i senadors de la delegació espanyola.
L'informe, sota el títol Haurien de ser perseguits els polítics per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat?, analitza els casos d'Espanya i Turquia. En el cas espanyol, aborda el judici i condemna dels líders independentistes arran de l'1-O i la persecució dels exiliats així com de funcionaris de segon rang; pel que fa a Turquia analitza la situació dels polítics de la minoria kurda. Aquest paral·lelisme ha estat un dels elements que més cou a la delegació espanyola.
PAÍS - PRINCIPAT
Per: Redacció
18.06.2021 14:18
L’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’Associació judicial Francisco de Vitòria i el Foro Judicial Independiente, totes representants de jutges espanyols, han emès un comunicat dur en què demanen al govern de Pedro Sánchez que impedeixi l’aprovació de l’informe del Comitè d’Afers Legals del Consell d’Europa. En aquest document es compara la situació judicial d’Espanya amb la de Turquia i es demana a l’estat espanyol que indulti o alliberi els presos polítics i que retiri les peticions d’extradició contra l’ex-president Carles Puigdemont i els ex-consellers a Bèlgica.
🔴#ULTIMAHORA🔴#COMUNICADO #INTERASOCIATIVO Las asociaciones judiciales firmantes instamos @AranchaGlezLaya, a los partidos políticos con representación en @coe @CoE_HRightsRLaw y a CGPJ que defiendan la honorabilidad Poder Judicial 🇪🇸 y la realidad de los hechos. pic.twitter.com/zf4RCfPyXi
— APM Nacional (@juecesAPM) June 18, 2021
El Comitè d’Afers Legals i Drets Humans del Consell d’Europa va aprovar l’informe fa dies i l’Assemblea Parlamentària el debatrà i votarà dilluns. El text també reclama
PRESOS POLÍTICS I EXILIATS
Marta Lasalas
Barcelona. Dijous, 3 de Juny 2021. 17:52
Actualitzat: Dijous, 3 de Juny 2021. 19:42
El Comitè d'Afers Legals i Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha elaborat un informe sobre l’enjudiciament de polítics per declaracions fetes en l'exercici dels seus mandats, en què analitza les situacions a Espanya i a Turquia. Com a conclusió, aquesta comissió demana a les autoritats espanyoles la llibertat, a través de l'indult o altres vies, dels polítics catalans condemnats pel seu paper en l'organització del referèndum. Així mateix, reclama abandonar els procediments d'extradició contra els polítics catalans residents a l'estranger i que estiguin perseguits pels mateixos motius. La resolució adoptada per la comissió s'haurà de votar a l'Assemblea Parlamentària del Consell el mes de juny.
Aquest és el segon revès en dos dies que rep l'Estat espanyol des d'instàncies europees després que ahir, el Tribunal General de la Unió Europea va anunciar que havia decidit suspendre temporalment l'aixecament de la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí que havia aprovat el Parlament Europeu a petició del Tribunal Suprem.
L'informe que avui ha fet públic el Consell d'Europa adverteix, en referir-se al cas d’Espanya, que “la simple expressió d’opinions independentistes no és motiu de
MÓN - EUROPA
Per: ACN
26.11.2020 09:19
El Comitè sobre Minories Nacionals del Consell d’Europa (CoE) lamenta l’aplicació “restrictiva” del Conveni de Minories Nacionals a l’estat espanyol, que deixa fora catalans, bascos i gallecs. A l’estat només la comunitat gitana està coberta pel conveni. “Si s’apliqués a més grups, podria ajudar a gestionar els reptes de la diversitat lingüística i cultural de les diferents regions”, defensa en declaracions a l’ACN la presidenta en funcions del comitè, Marie Hagsgard. Si bé representants catalans, bascos i gallecs han expressat interès pel conveni, Hagsgard admet que en la darrera missió a l’estat el 2019 no van poder tenir contacte amb cap d’ells. “Les autoritats espanyoles no han dialogat amb els grups que han expressat interès pel conveni“, diu.
Per exemple, Hagsgard remarca que Portugal només reconeix els gitanos com a minoria nacional, però que en la darrera visita del comitè el govern portuguès va convidar grups interessats en la cobertura del conveni.
“Sempre animem els estats a posar-se en contacte amb aquells grups que expressen interès i a mantenir un diàleg sobre com voldrien ser protegits”, insisteix. Hagsgard també lamenta
 |
| Presos i preses polítics asseguts al Suprem |
 |
| Cotització d'empreses a la Borsa de Madrid | Europa Press |
