Duríssim revés a Espanya pels presos i exiliats al Consell d'Europa

 

 

CONSELL D'EUROPA

 

 

Marta Lasalas
Estrasburg. Dilluns, 21 de Juny 2021. 20:18
Actualitzat: Dilluns, 21 de Juny 2021. 21:35
Temps de lectura: 4 minuts

 

 

 

 

La intervenció del president espanyol, Pedro Sánchez, al Liceu de Barcelona anunciant els indults dels presos polítics catalans i amb protestes al carrer s'ha escoltat amb claredat a Estrasburg. Però ha arribat massa tard. No ha aconseguit evitar el duríssim revés que Espanya ha rebut a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que avui ha aprovat l'informe en què es demana la llibertat dels presos polítics i acabar amb la persecució dels exiliats.

 

El text, sota el títol Haurien de ser perseguit els polítics per les declaracions fetes en l'exercici dels seu mandat? s'ha aprovat amb 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions després d'un tens debat i d'una votació en què s'han rebutjat una rere l'altra les esmenes impulsades pels diputats espanyols que intentaven rebaixar alguns dels punts clau.

 

Exiliats i acabar amb la persecució

Espanya i Turquia surten en tromba al debat de l'informe del Consell d’Europa

 

 

PRESOS POLÍTICS

 

 

Marta Lasalas
Estrasburg. Dilluns, 21 de Juny 2021. 15:17
Actualitzat: Dilluns, 21 de Juny 2021. 16:01
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

La major part de la delegació espanyola que forma part de l'Assemblae Parlamentària del Consell d'Europa ha demanat la paraula per intervenir aquest tarda en el debat de l'informe sobre els presos polítics independentistes. En total, han sol·licitat torn d'intervenció 9 dels 12 diputats i senadors de la delegació espanyola. 

 

L'informe, sota el títol Haurien de ser perseguits els polítics per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat?, analitza els casos d'Espanya i Turquia. En el cas espanyol, aborda el judici i condemna dels líders independentistes arran de l'1-O i la persecució dels exiliats així com de funcionaris de segon rang; pel que fa a Turquia analitza la situació dels polítics de la minoria kurda. Aquest paral·lelisme ha estat un dels elements que més cou a la delegació espanyola.

 

47 intervencions

El pànic d’una gran bufetada d’Europa al Suprem per l’1-O s’estén per la premsa espanyola

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

Corre la veu que el govern espanyol ja sap del cert que el Tribunal d'Estrasburg deixarà feta miques la sentència de Marchena

 

 

 

Per: Josep Casulleras Nualart

09.06.2021  16:21

 

 

A Madrid corre amb molta força el rumor que el govern espanyol ja té la certesa que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), a Estrasburg, deixarà feta miques la sentència del Tribunal Suprem contra el procés. I que per això Pedro Sánchez ja ha mogut fitxa amb els indults, perquè el cop que vindrà d’ací a un any o dos quedi atenuat, i que tots els condemnats a penes de presó siguin lliures el dia que arribi el gran revés del TEDH a l’estratègia judicial de repressió contra l’independentisme. Així es pot veure en diversos mitjans afins a la dreta espanyola, i qui avui ho expressa d’una manera més clara i rotunda és el veterà periodista José Alejandro Vara en un article al diari Voz Pópuli que es titula “Perdoneu, president, no està bé d’humiliar el Suprem”.

 

El començament de l’article és molt contundent: “Ni un minut. La sentència del procés no dura a Estrasburg ni un minut. La tomben, la destrossen i, a més, en faran befa. No s’estén el pànic entre la família de les togues del Suprem. Ho tenen assumit. Serà una bufetada descomunal que tombarà tota l’estructura jurídica, política i social erigida entorn de la denúncia del cop. Sánchez ja hi compta. Predica per Europa la seva singular teoria del diàleg contra la venjança.”

 

Editorial de Vicent Partal: L’olor de derrota inunda de sobte la cort de Madrid

 

La tesi de l’article és que el president espanyol, Pedro Sánchez, que havia arribat a proclamar que els presos havien de complir íntegrament la sentència quan es va fer pública, s’avança a la decisió del TEDH, i n’intenta fer arma política per sobreviure. “A la Moncloa donen per fet que Estrasburg ensorrarà la sentència perquè la sedició no és un delicte amb

La Moncloa tergiversa l'informe del Consell d'Europa sobre presos i exiliats

 

 

PRESOS POLÍTICS I EXILIATS

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 4 de Juny 2021. 09:45
Actualitzat: Divendres, 4 de Juny 2021. 09:56
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

El govern espanyol considera que l'informe del Consell d'Europa que insta a Espanya a "considerar l'indult o l'excarceració" dels presos polítics, "avala l'actuació" d'Espanya en aquesta matèria malgrat que "parteix d'un plantejament erroni" que mereix un "retret general del govern espanyol".

La Comissió d'Assumptes Jurídics de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (APCE) ha aprovat aquest dijous un projecte de resolució en el qual insta Espanya a "considerar l'indult o l'excarceració dels polítics catalans condemnats pel seu paper en l'organització del referèndum" d'octubre de 2017.

 

"Un prejudici"

Cuixart i els presos polítics, “un maldecap” per a Espanya, a la portada de The New York Times

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El diari nord-americà assegura que les acusacions de sedició eren "draconianes" i han desencadenat un "problema polític" a l'estat  

 

 

 Per: Redacció

04.05.2021  09:20

 

 

La versió internacional de The New York Times publica avui un reportatge sobre Jordi Cuixart: “Un criminal o un màrtir? Un presoner suscita un dilema polític a Espanya.” El diari repassa la trajectòria i la situació del president d’Òmnium Cultural, que és empresonat als Lledoners amb una condemna de nou anys per sedició.

 

“Per les autoritats espanyoles, Cuixart és un perillós criminal, condemnat per sedició per haver encapçalat una manifestació, mentre ell i altres líders independentistes intentaven

Llarena recorre a la desesperada al TJUE arran del fracàs de les euroordres

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Dóna tres dies a les acusacions i les defenses de Puigdemont, Puig, Comín i Ponsatí per posicionar-se sobre una qüestió prejudicial al TJUE  

 

Per: Redacció

25.02.2021  13:05

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha engegat el procés per presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l’abast de les euroordres arran de la negativa de Bèlgica de lliurar el conseller Lluís Puig, una decisió que la justícia belga li va comunicar formalment l’1 de febrer. 

 

Llarena dóna tres dies de termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat, V🤢x i les defenses del president Carles Puigdemont i els consellers Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí perquè es posicionin sobre la necessitat o no de presentar aquesta qüestió prejudicial. A més,

Diputats francesos demanen el suport de la UE als presos i exiliats catalans

 

 

UE

 

 

Núria Casas
Foto: Sergi Alcázar
Barcelona. Dimecres, 27 de gener de 2021. 14:46
Actualitzat Dimecres, 27 de gener de 2021. 14:47

 

 

 

 

Dotze diputats francesos de diferents ideologies i partits polítics exigeixen a la Unió Europea que aturi la persecució dels presos i exiliats independentistes catalans per part de l'Estat Espanyol. La reclamació s'ha posat de manifest en un fòrum europeu i consideren que la "justícia espanyola està transgredint els tractats europeus". La premsa francesa s'ha fet ressò de la notícia. El mateix diari Le Monde recorda que "França reconeix i respecta plenament la sobirania d'Espanya però els exiliats catalans han internacionalitzat la qüestió".

 

Així doncs, els diputats consideren que la notorietat que ha agafat el conflicte a Brussel·les, Ginebra o Escòcia fa que calgui prendre una decisió urgent: "Més enllà de la independència, la qüestió catalana és ara necessària en una reflexió més àmplia, francesa però sobretot europea, amb les eleccions i el seu repte per part de les autoritats espanyoles enfront els

Set prestigiosos advocats europeus expressen el seu suport a Gonzalo Boye

 

 

Apunten que no només es pretén desacreditar-lo professionalment sinó també atacar “el dret a la defensa dels ciutadans davant l’acció punitiva de l’Estat”

 

 

Agències 19/01/2021

 

 

 

Paul Bekaert i Gonzalo Boye, advocats de Carles Puigdemont, esperant l'expresident a la porta de la Chambre du Conseil a Brussel·les per la primera vista de la tercera euroordre, el 29 d'octubre del 2019.

 

Set prestigosos advocats europeus signen un text de suport a Gonzalo Boye coincidint amb el seu processament a l’Audiència Nacional espanyola. Són l’anglès Ben Emmerson, especialitzat en drets humans; l’escocès, Aamer Anwarm, defensor de Clara Ponsatí; el suís Nico Krish; l’andorrà, Josep Anton Silvestre; i els belgues Paul i Simon Bekaert, i Cristophe Marchand. 

 

Consideren que el processament de Boye pot vulnerar el lliure exercici de la defensa i revindiquen “un sistema judicial equitatiu independent de qualsevol influència política, que

Tites, tites

 

 

EDITORIAL

 

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 23 de setembre de 2020. 22:25
Actualitzat Dimecres, 23 de setembre de 2020. 22:27

 

 

 

 

 

 

 

Si alguna cosa sap fer rematadament bé el govern de Pedro Sánchez és vendre fum. Engegar el ventilador de les expectatives de futur quan té més necessitat de suports polítics al Congrés dels Diputats. Ho fa una vegada i una altra amb gran habilitat, perquè el truc funciona un cop i un altre. Aquest dimecres l'ham ha estat una molt cuidada posada en escena del ministre de Justícia, Juan Carlos Campos, anunciant que el govern espanyol començarà a tramitar els indults parcials la setmana entrant. Campos no diu res del fet que està obligat a fer-ho, perquè està així establert, i que en aquests moments se li acumulen diverses peticions a sobre de la taula. Ni tampoc que la primera que es va presentar va ser la de l'advocat Francesc de Jufresa el desembre passat. Afanyar-se, afanyar-se, no sembla que ho hagi fet. Una altra cosa és que al govern espanyol ara sigui quan li interessi jugar aquesta carta.

 

Però no ens enganyem, l'indult no és el camí. Aquí cal ser clars: només hi val l'amnistia. 

Però Sánchez, ja se sap, es mou millor que ningú amb promeses que són una cosa i en semblen una altra. Segueix la mateixa estratègia amb la modificació del delicte de sedició per rebaixar les penes que avui contempla