La Comissió de la Dignitat pressiona al Govern perquè reclami les despeses de conservar les obres de Sixena

 

 

CAS SIXENA

 

 

L'advocat Josep Cruanyes presenta un requeriment a la Generalitat i amenaça amb un recurs contenciós administratiu 

 

 

  Jordi Martín
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 19 de novembre de 2025. 13:54
Temps de lectura: 2 minuts 

 

La Comissió de la Dignitat ha presentat un requeriment a la Generalitat de Catalunya denunciant el que considera "deixadesa" en no reclamar perjudicis econòmics relacionats amb les obres de Sixena. L'associació demana al Govern que reclami el preu de compra —cinquanta milions de pessetes— i les despeses dedicades a restaurar i mantenir les obres des que Josep Gudiol se les va emportar del monestir d'Osca el 1936. "Si es retornen ha de reclamar totes les despeses fetes com disposa el Codi Civil", assevera l’advocat i coordinador de l'entitat, Josep Cruanyes. 

"És indignant que es mantingui aquesta actitud de deixadesa", lamenta Cruanyes en referència a l'Executiu de Salvador Illa. L'advocat considera que reclamar aquests diners és una obligació de

El Consell d’Europa recrimina a Aragó la no protecció del català

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

26.09.2024

per REDACCIÓ

 

 

 

 

El Consell d’Europa, després de criticar durament el Regne d’Espanya pel fet que la seva justícia vulgui imposar un mínim del 25% de castellà a les escoles catalanes, afirma en el seu informe sobre les llengües anomenades “regionals” i “minoritàries” que la comunitat autònoma de l’Aragó hauria d’incloure “el nom del català a l’Estatut d’Autonomia” i, a més, hauria de “prendre mesures immediates i decidides, en cooperació amb els parlants, per protegir i salvaguardar el català i la seva cultura” en els territoris de la comunitat on es parla. Segons l’informe aquestes dues accions s’haurien de dur a terme de manera immediata.

Les “necessitats i desitjos dels parlants del català ja no es tenen en compte”, segons l’informe esmentat, a la vegada que

Fa cinc anys a Lleida. NO OBLIDEM

 

 

OCTUVRE

 

 

 

 

Fa 5 anys va passar una cosa a Lleida que no podem permetre que caigui a l’oblit. Per això: noms, cognoms i memòria. ----- I recorda: OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. La nostra feina és possible gràcies als nostres donants i subscriptors.Si vols conèixer el nostre projecte, trobaràs els detalls aquí: https://octuvre.cat/collabora/

 

 

 

ENLLAÇ VIDEO :

https://youtu.be/udfrYGCNUpM 

Lluís Puig: ‘Les peces de Sixena no sortiran del Museu de Lleida mentre sigui conseller”

PAÍS - PRINCIPAT

El termini per a entregar les obres a l'Aragó expira aquest vespre.

Per: Redacció 

31.07.2017  16:07

El conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, ha reiterat la voluntat del govern de mantenir al Museu de Lleida les quaranta-quatre obres d’art en litigi amb l’Aragó. Puig ha estat contundent: ‘Per voluntat nostra, les peces no sortiran del Museu de Lleida mentre sigui conseller’.



El termini fixat pel Jutjat d’Osca per enviar a Sixena els béns el litigi expira avui a les deu del vespre, però el govern argumenta que no s’han resolt els recursos pendents ni hi ha una sentència en ferm. ‘Volem esgotar tots els camins que ens segueixin aportant un sentiment de justícia en la nostra defensa’, ha esgrimit Puig en una entrevista amb l’ACN. En aquest sentit, ha insistit que el posicionament és clar i rotund i ha defensat que no poden incomplir la Llei de Patrimoni Cultural.



Puig ha negat que la Generalitat vulgui ‘aixecar polseguera’ als jutjats, amb el govern de l’Aragó ni amb l’Ajuntament de Sixena, sinó que vol conduir el procés d’una manera tranquil·la i educada’. Preguntat sobre la possibilitat que la policia espanyola entri al

El govern d’Aragó demana l’entrada de la policia al Museu de Lleida per a endur-se les obres de Sixena

PAÍS

Argumenten que la Generalitat ha incomplert reiteradament els requeriments de retornar les peces.

Per: Redacció 

26.07.2017  12:55

El govern d’Aragó ha demanat a la jutgessa que autoritzés l’entrada de la policia al Museu de Lleida per a endur-se a Sixena les quaranta-quatre obres que encara són a Lleida. Per a justificar-ho, ha adduït incompliments reiterats dels requeriments judicials per part de la Generalitat.



L’executiu aragonès ha presentat al Jutjat de Primera Instància i Instrucció d’Osca un escrit en què demanava que es dictés una resolució que autoritzés l’entrada al Museu de Lleida el pròxim 31 de juliol amb la finalitat de procedir a la confiscació judicial.



També expliquen que, malgratque el dia 26 de juliol del 2016 es van retornar

Inicien els tràmits per enviar la Policia a confiscar les peces de Sixena a Lleida

CULTURA

per Europa Press 29/11/2016 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tres sepulcres origirais del monestir de Sixena que es troben exposats al Museu de Lleida | ACN

 

 

 

 

 

 

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d'Osca ha iniciat els tràmits per a la confiscació per part de la Brigada de Patrimoni Històric de la Policia Judicial de les 44 peces del Monestir de Sixena que es troben al Museu de Lleida.

 

 

 

 

 

En una diligència d'ordenació, aquest jutjat precisa que transcorregut el termini concedit per sentència a Catalunya per a la devolució d'aquests béns i ja que aquestes peces no han estat lliurades, correspon al secretari judicial "posar l'executant en possessió de les coses degudes".

 

 

 

 

 

Afegeix que aquests 44 béns de Sixena es troben dipositats al Museu de Lleida, "sent aquest un

Aragó obre la porta perquè pobles de La Franja s'annexionin a Catalunya

Dimarts, 19 de gener de 2016 05:00 h

Les Corts aragoneses estarien acceptant la victòria independentista

---

A principis dels 80', Aragó va incloure al seu estatut la possibilitat d'annexionar pobles no limítrofes si els seus habitants ho desitjaven. Ho va fer pensant en dues poblacions, Petilla i Ademús (una a Navarra i l'altra a València), que tenien un fort sentit de pertinença Aragonès. L'article que regula aquest procés, que inclou consultes populars, està vigent des de 1982 i ara s'usa per 'donar la benvinguda' a poblacions que no vulguin la independència. Evidentment, però, estaria obrint la porta a moltes poblacions de La Franja que se senten catalanes i menyspreades (sobretot per l'ús de la llengua) per Aragó.

Mapa dels Paisos Catalans amb La Franja de Ponent destacada

Des de l'Espanya centralista i unitària s'ha tornat a posar sobre la taula un article de l'Estatut d'Aragó que obre la possibilitat que altres pobles fora de la comunitat s'hi annexionin. 

Aquesta possibilitat està recollida en l'article 10 de l'Estatut, el que tanca el seu títol preliminar, que estableix que "podran incorporar-se a la comunitat autònoma d'Aragó altres territoris o municipis, limítrofs o enclavats", sempre que compleixin una sèrie de condicions que inclouen el vistiplau de les Corts autonòmiques i la seva posterior convalidació en les estatals; en aquest segon cas, mitjançant la fórmula d'una llei orgànica, que requereix el suport de dos terços del Congrés.

El Congrés margina Catalunya amb els seus empleats durant la celebració de la Constitució

Dilluns, 7 de desembre de 2015 12:00 h

Els anomenats ‘macers’ portaven un vestit on es veia un escut de la Corona de Castella, en lloc de com a mínim una insígnia que englobés tot l’Estat

---

Els actes de celebració de l’aniversari de la Constitució de 1978 al Congrés dels Diputats han causat certa indignació per un detall que sol passar desapercebut però que s’ha comentat a les xarxes: la presència d’uns homes amb uns vestits solemnes medievals de vellut de color púrpura i amb una maça acompanyada d’una ploma a la mà. Conscients o no, els empleats estaven marginant diversos territoris de l’Estat amb els seus uniformes, Catalunya entre ells. 

© El País

El Congrés mira a una altra banda preguntat pel directe!cat

Aquests treballadors de la cambra baixa lluïen un escut ben gran al tors. Era l’escut de l’Estat? No, era el de la Corona de Castella, on només s’hi veia un castell i un lleó. Ni les cadenes de Navarra, ni el símbol del Regne de Granada ni, per descomptat, les quatre barres eren visibles en aquests funcionaris de l’Estat anomenats ‘macers’, segons fonts del Congrés han confirmat al directe!cat. Amb tot, les mateixes fonts s'han mostrat molt estranyades per la pregunta sobre el detall i no n'han sabut donar més informació, només que “tenen molta història”, ni tampoc han explicat perquè només porten l’escut de la Corona de Castella.

També hi havia porters de maça a la Corona d'Aragó

El govern d'Aragó es compromet a derogar la llei del Lapao

saragossa - 2 setembre 2015 14.29 h 

El seu president, Javier Lambán, considera que l'executiu aragonès va fer el “ridícul més espantós de tota Espanya”.

El president del govern de l'Aragó, Javier Lambán Foto: EFE.

ACN

El president del govern de l'Aragó, Javier Lambán, s'ha compromès aquest dimecres a portar “el més ràpid possible” una iniciativa a les corts aragoneses per derogar la llei del Lapao . “Creiem sincerament que vam fer el ridícul més espantós de tota Espanya”, ha assegurat Lambrán, que ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. L'objectiu, ha continuat Lambán, és tornar a la llei com la del 2009 que reconeixia l'existència de tres llengües -el castellà, aragonès i català-, tot i que ha dit que “evidentment” el castellà continuarà sent l'única llengua oficial.

Podem refusa el català oficial a l'Aragó

Echenique considera que no té "cap sentit" plantejar la cooficialitat del català i l'aragonès a tot l'Aragó, "òbviament"

Li sembla "molt bé" que s'anomeni "lapao" al català.

B. Ferrer | Actualitzat el 04/05/2015 a les 14:15h

El candidat de Podem a la presidència aragonesa, Pablo Echenique./Podemos-Aragón

Podem no té cap intenció de canviar l'estatus oficial del català a l'Aragó o a la Franja de Ponent en cas d'arribar al poder. El candidat de la formació morada a la presidència del govern de l'Aragó, l'exeurodiputat Pablo Echenique, considera que "òbviament" no té "cap sentit" plantejar la cooficialitat del català i l'aragonès a tota la comunitat, amb l'argument que són llengües que no es parlen a tot el territori. I, a la Franja de Ponent en concret, ha assegurat que el que s'hi ha de fer és "protegir els drets dels parlants".

"Òbviament no té cap sentit que es plantegi una cooficialitat quan a la major part del territori no es parlen les llengües pròpies. On es parlen, òbviament s'ha de protegir els drets dels parlants", ha assegurat en una entrevista a Antena 3.

Nou atac salvatge al català a l’Aragó mentre Felipe VI s’omple la boca de pluralitat i respecte davant l’ONU

Dijous, 25 de setembre de 2014 11:20 h

El govern d’Aragó ha prohibit l’estudi del català als alumnes de primer d’ESO de l’IES Matarranya de Vall-de-roures.

---

La conselleria d’Educació del Govern d’Aragó considera “il.legal” que aquests alumnes cursin el català com a matèria optativa i obliga als 24 alumnes matriculats de català a estudiar francès. Malgrat que la mateixa conselleria va autoritzar l’estudi fa tres anys, ara només permet que s’estudiï el català si es fa fora de l’horari escolar. Els pares dels alumnes defensen el dret dels seus fills a aprendre la seva llengua materna i l’associació Clarió de pares del Matarranya per l’escola en català, reclamen una solució per tal que els estudiants no siguin “analfabets en la seva llengua materna”  i  que s’integri l’assignatura de català en la comunitat educativa. 

Preocupats perquè el català es continuï transmetent de pares a fills

L’associació de pares també recorda al Govern d’Aragó que a la comarca del Matarranya el català es la llengua materna de la major part dels seus habitants des de fa 850 anys i que va ser llengua oficial i llengua d’escriptura fins que el 1707 el Decret de Nova Planta van abolir el Furs d’Aragó. També li recorda que el seu govern ha de vetllar per la conservació del català tal com assenyala la Constitució.

Nou rei, vells vicis

El Tribunal Constitucional ataca ara el dret civil propi

Dijous  27.03.2014  17:59

Considera que el règim de pensió de viduïtat ha de ser igual a tot l'estat

El Tribunal Anticonstitucional

El Tribunal Constitucional (TC) considera que el fet que s'estableixin requisits diferents per a la pensió de viduïtat de les parelles de fet en funció del lloc de residència vulnera el 'dret a la igualtat' dels ciutadans de l'estat. Per això ha anul·lat, en una sentència feta pública avui, l'article 174.3 de la Llei General de Seguretat Social, que diu que 'en les comunitats amb dret civil propi, la consideració de parella de fet i la seva acreditació es farà d'acord amb la legislació específica'. 

La sentència afecta els territoris que tenen dret civil propi, és a dir: Catalunya, Illes Balears, Aragó, Navarra, el País Basc i Galícia.

Els magistrats del TC diuen que el règim ha de ser 'únic i unitari per a tots els espanyols', és a dir, que

Biel: "Si els catalans treuen les urnes al carrer s'hauran de requisar"

12/03/2014

REFERENDUM

"Si és il·legal és il·legal i hi haurà més d'un sistema per impedir-ho", afirma el president de les Corts d’Aragó

Alèxia L. Ferret

El president de les Corts d'Aragó i líder del Partit Aragonès (PAR), José Ángel Biel, s'ha mostrat avui convençut que el referèndum sobiranista de Catalunya "no es pot celebrar", i ha afirmat que "quan el convoquin s'haurà de prohibir". A més, ha assegurat que "quan treguin les urnes al carrer s'hauran de requisar".

"Si és il·legal és il·legal i hi haurà més d'un sistema per impedir-ho", ha defensat Biel en un esmorzar informatiu a Madrid, en què ha estat presentat per la vicepresidenta del Govern espanyol i ministra de la Presidència, Soraya Sáenz de Santamaría.

L’escàndol del PER

14/02/2014 14:22h.

Andalusia, Extremadura, Castella, Aragó, València i Múrcia es beneficien del pla d’ocupació agrària

Rajoy, amb Monago, en una foto d'arxiu

El Ministeri d’Ocupació ha fet públiques totes les subvencions durant el quart trimestre de l’any 2012 a municipis de les comunitats d’Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó, València i Múrcia corresponents al programa de foment d’ocupació agrària, més conegut com PER.

El Govern espanyol, pel que fa a Andalusia, va ajudar un centenar de municipis de la província de Granada. Entre aquestes ajudes, la capital de província va rebre 493.000 euros, l l’ajuntament de Moclín 357.000 euros; i Iznalloz, 308.000. Per la seva part, la Diputació de Granada va rebre 800.000 euros.

El ministeri, segons ha publicat recentment el BOE, també va concedir ajudes a una setantena de municipis cordobesos com Aguilar de la Frontera (2,9 milions), Palma del Río (1,1 milions) i Córdoba (880.000 euros). A Huelva, a 17 ajuntaments com: Gibraleón (151.000), Minas de Riotinto (100.000) i la Diputació Provincial va rebre 3 milions.

Més de setanta de municipis de la província de Sevilla es van afavorir del PER: Gilena (430.000 euros), El Coronil (422.000), Brenes (369.000) i la Diputació de Sevilla (730.000). A Màlaga una setantena de municipis: Vélez-Màlaga (890.000 euros), Màlaga (283.000), Colmenar (200.000), Alora (167.000) i la Diputació provincial (1 milió).

Trenta-cinc ajuntaments de la província de Jaén també van rebre aquesta subvenció i 28 de la província d’Almeria. A la de Cadis l’ajuda més alta la va rebre l’ajuntament de Trebujena, 487.000 euros i la Diputació va rebre 2 milions.

L’Executiu del PP també va destinar aquesta ajuda a 300 municipis extremenys. A la província de Badajoz, per exemple: Fuente del Maestre, Oliva de la Frontera i Azuaga (480.000 cadascun), Berlanga (407.000), Zahínos (385.000), Villanueva del Fresno (345.000), Valverde de Leganés (374.000), Torre Miguel Sesmero (359.000) i Solana de los Barros (335.000). A la de Càceres: Coria (332.000), Cabezuela del Valle (273.000), Plasencia (278.000), entre d’altres.

Més d’un centenar d’ajuntaments de Castella i Lleó també van obtenir subvencion corresponents al PER. A la província de Valladolid, 18 municipis, com Fresno del Viejo (216.000) l’han rebuda. A Salamanca, una seixantena com, per exemple, Peñaranda de Bracamonte (197.000) i Villoria (108.000). Quaranta a Àvila: Toñosillos (232.000), Madrigal de las Altas Tores (129.000) i Candeleda (90.000). També van rebre l’ajuda 4 municipis de Zamora. El ministeri d’Ocupació va atorgar 24 ajudes de 3.100 euros cadascuna a 24 ajuntaments de la província d’Albacece a Castella-la Manxa.

Finalment, el Govern espanyol va subvencionar 75 municipis d’Aragó amb ajudes que van des dels 6.000 euros fins als 34.000. També 26 ajuntaments valencians van rebre subvencions que van des dels 1.000 euros fins 13.000 i a Múrcia es van aprovar 10 ajudes a Ajuntaments com, per exemple, Cieza (918.000), Totana (340.000) i Calasparra (293.000). /Una informació de @jmbotanch

http://societat.e-noticies.cat/lescandol-del-per-82982.html