Les Corts aragoneses estarien acceptant la victòria independentista
A principis dels 80', Aragó va
incloure al seu estatut la possibilitat d'annexionar pobles no
limítrofes si els seus habitants ho desitjaven. Ho va fer pensant en
dues poblacions, Petilla i Ademús (una a Navarra i l'altra a València),
que tenien un fort sentit de pertinença Aragonès. L'article que regula
aquest procés, que inclou consultes populars, està vigent des de 1982 i
ara s'usa per 'donar la benvinguda' a poblacions que no vulguin la
independència. Evidentment, però, estaria obrint la porta a moltes
poblacions de La Franja que se senten catalanes i menyspreades (sobretot
per l'ús de la llengua) per Aragó.
 |
| Mapa dels Paisos Catalans amb La Franja de Ponent destacada |
Des de l'Espanya centralista i
unitària s'ha tornat a posar sobre la taula un article de l'Estatut
d'Aragó que obre la possibilitat que altres pobles fora de la comunitat
s'hi annexionin.
Aquesta possibilitat està recollida en l'article 10 de l'Estatut, el
que tanca el seu títol preliminar, que estableix que "podran
incorporar-se a la comunitat autònoma d'Aragó altres territoris o
municipis, limítrofs o enclavats", sempre que compleixin una sèrie de
condicions que inclouen el vistiplau de les Corts autonòmiques i la seva
posterior convalidació en les estatals; en aquest segon cas, mitjançant
la fórmula d'una llei orgànica, que requereix el suport de dos terços
del Congrés.
La idea d'aquest article era l'annexió de dues poblacions Petilla i
Ademús (una a Navarra i l'altra a València), que tenien un fort sentit
de pertinença Aragonès. Ara s'ha tret del calaix amb una clara
intencionalitat política però que els podria sortir molt malament.
El tir per la culata
El fet d'acceptar aquesta possibilitat és un perill no ben calculat per
l'estat espanyol en dues vessants: per una banda, perquè les Corts
aragoneses estarien acceptant l'escenari d'una Catalunya independent i,
per l'altra, voldria dir que estarien disposades a acceptar, també, la
fugida d'Aragó de tots aquells pobles que tinguessin el desig
d'annexionar-se al Principat. Moltes d'aquestes poblacions ara es troben
a La Franja en territori aragonès. La discriminació cultural i
lingüística que pateixen aquests territoris juntament amb el projecte
engrescador i modern de la Catalunya emancipada podria ser la base
d'aquest desig.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada