Rajoy menysté la nova legalitat catalana i amenaça els batlles i els funcionaris perquè no facilitin l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

Anuncia la impugnació de la convocatòria del Tribunal Constitucional espanyol.

Per: Redacció 

07.09.2017  14:40

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat la impugnació al Tribunal Constitucional de la llei del referèndum, la convocatòria del referèndum i el decret de normes complementàries, a més de la resolució de designació dels membres de la sindicatura electoral. Ha demanat que això es notifiqués al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, als membres del seu govern i a tots els alts càrrecs de la Generalitat que tinguin responsabilitats en l’organització del referèndum, a més dels batlles dels 947 municipis del Principat.

El govern espanyol vol que se’ls avisi de l’obligació d’impedir qualsevol iniciativa d’organització del referèndum.

Rajoy ha repetit diverses vegades en la compareixença després de la reunió extraordinària del consell de ministres que el referèndum no es faria. ‘La

Més regidors del PSC es declaren disposats a facilitar les urnes el primer d’octubre

PAÍS - PRINCIPAT

Regidors i batlles de Girona, l'Escala i Blanes creuen que la situació actual 'd'atzucac' s'ha de resoldre posant urnes 

Per: ACN

21.06.2017  08:42

La primera tinent de batlle de l’Ajuntament de Girona, la socialista Sílvia Paneque, ha assegurat que no posaran ‘pals a les rodes’ quan el consistori col·labori en l’organització del referèndum. ‘Tenim molt clar que la primera obediència la devem als ciutadans i des d’una minoria dins l’equip de govern no podem imposar la nostra visió’, ha manifestat Paneque. La batllessa, Marta Madrenas (CiU), ja ha deixat clar que es posaran a la disposició del parlament i del president per ajudar ‘en el que calgui’ i creu que això no ha de generar tensions en el sí del govern de coalició. Paneque creu que per superar la situació cal votar però afirma que el referèndum plantejat l’1 d’octubre ‘no té prou garanties democràtiques’. Una postura que també defensen els batlles de l’Escala, Víctor Puga, i Blanes, Miquel Lupiáñez. ‘Per resoldre la situació d’atzucac actual cal recórrer a les urnes’, ha dit Puga. ‘Com a batlle no promouré accions per evitar que la gent voti’, apunta Lupiáñez.



Segons els plans del govern, els ajuntaments tindran un paper actiu en l’organització del referèndum del pròxim primer d’octubre. Per això, des de la direcció del PSC han enviat una carta als seus

Homs sobre Podem: ‘Superant el millor Duran, ahir demanaven ministeris’

Dissabte  23.01.2016  09:28

PAÍS

El diputat de Democràcia i Llibertat: 'Som tan lluny del PSOE i de Podem que ni tan sols considerem l'abstenció'.

Fotografia: Jordi Carreño.

El president del grup parlamentari de Democràcia i Llibertat al congrés espanyol, Francesc Homs, ha deixat clar en una entrevista a Rac1 que no tenen intenció de facilitar la formació d’un govern PSOE-Podem amb la seva abstenció. Homs ha dit: ‘Som tan lluny del PSOE i de Podem que ni tan sols considerem l’abstenció.’ I ha acusat Podem d’oblidar-se del programa i posar els càrrecs per davant: ‘Superant el millor Duran, ahir demanaven ministeris.’

Aragó obre la porta perquè pobles de La Franja s'annexionin a Catalunya

Dimarts, 19 de gener de 2016 05:00 h

Les Corts aragoneses estarien acceptant la victòria independentista

---

A principis dels 80', Aragó va incloure al seu estatut la possibilitat d'annexionar pobles no limítrofes si els seus habitants ho desitjaven. Ho va fer pensant en dues poblacions, Petilla i Ademús (una a Navarra i l'altra a València), que tenien un fort sentit de pertinença Aragonès. L'article que regula aquest procés, que inclou consultes populars, està vigent des de 1982 i ara s'usa per 'donar la benvinguda' a poblacions que no vulguin la independència. Evidentment, però, estaria obrint la porta a moltes poblacions de La Franja que se senten catalanes i menyspreades (sobretot per l'ús de la llengua) per Aragó.

Mapa dels Paisos Catalans amb La Franja de Ponent destacada

Des de l'Espanya centralista i unitària s'ha tornat a posar sobre la taula un article de l'Estatut d'Aragó que obre la possibilitat que altres pobles fora de la comunitat s'hi annexionin. 

Aquesta possibilitat està recollida en l'article 10 de l'Estatut, el que tanca el seu títol preliminar, que estableix que "podran incorporar-se a la comunitat autònoma d'Aragó altres territoris o municipis, limítrofs o enclavats", sempre que compleixin una sèrie de condicions que inclouen el vistiplau de les Corts autonòmiques i la seva posterior convalidació en les estatals; en aquest segon cas, mitjançant la fórmula d'una llei orgànica, que requereix el suport de dos terços del Congrés.

La CUP facilitarà una majoria independentista a la Mesa del Parlament

Barcelona - 21 octubre 2015 18.59 h  

La formació renuncia a tenir representació en l'organisme però donarà suport als membres proposats per JxSí

També votarà a favor de l'elecció de Carme Forcadell com a presidenta de la Cambra.

 

 

El portaveu de la CUP Albert Botran, en una atenció als mitjans aquest dimecres al Parlament Foto: JOSEP LOSADA.

 

Agències

La CUP no formarà part de la mesa del Parlament però donarà suport als quatre representants de Junts pel Sí (JxSí) perquè hi hagi majoria absoluta independentista a l'organisme. La formació ha anunciat també que donaran suport a l'elecció de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament.
Ho ha confirmat aquest dimecres a la tarda el diputat i portaveu de comunicació de la CUP al Parlament, Albert Botran. després de la reunió del grup.

En declaracions fetes als passadissos de la Cambra, Botran ha explicat que no els sembla bé formar part de l'òrgan de direcció parlamentària perquè són el grup amb menys pes –10 escons, un menys que el PP– i entenen que no els correspon.