Plataforma per la Llengua Denuncien que la regularització extraordinària de migrants ignora el català

 

 

IMMIGRACIÓ

 

El Govern d'Illa havia dit que la llengua seria un requisit per renovar la residència al cap d'un any

 

 

 Berto Sagrera
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Divendres, 17 d'abril de 2026. 10:57
Actualitzat: Divendres, 17 d'abril de 2026. 12:44
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Tant Plataforma per la Llengua com Junts per Catalunya han denunciat que la regularització extraordinària de migrants ignora el català, mentre asseguren que el Govern de Salvador Illa va anunciar fa dos mesos que faria de la llengua un requisit per renovar la residència al cap d'un any. "Havent analitzat la normativa publicada al BOE ahir (dimecres), veiem que no és pas així", va lamentar aquest dijous l'entitat. 

En un fil de Twitter, Plataforma per la Llengua explica que "el català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d'arrelament opcional en casos concrets". "Parlem d'una via excepcional, però, si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya, no cal que acreditin cap coneixement de la llengua", afegeix. L'entitat defensa que,

Alerta per una possible estafa massiva amb passaports "perduts" a Barcelona per facilitar la regularització

 

 

ESTAFA 

 

 

 

 

 

Sergio López / Guillem RS
Barcelona
Foto: Europa Press 06/02/2026 17:09
5 minuts 

 

Des de fa setmanes, es repeteixen les imatges de persones migrants fent cua a ambaixades i consolats arran de l’anunci del govern de Pedro Sánchez d’impulsar una regularització extraordinària de ciutadans estrangers. No és la primera vegada que l’Estat espanyol promou una iniciativa d’aquest tipus: ho ha fet en sis ocasions, l’última l’any 2005. Ara, però, segons ha pogut saber ElCaso.cat, la policia està en alerta.

Les comissaries dels Mossos d’Esquadra han detectat una situació del tot atípica. En algunes comissaries s’han registrat, en poc més d’una setmana, un augment significatiu de denúncies per passaports declarats com a perduts, segons han explicat a aquest mitjà fonts policials.

Les mateixes fonts apunten que, en conjunt, s’han denunciat milers de passaports extraviats, la majoria corresponents a ciutadans d’origen pakistanès, indi, bangladeshí i algerià i s’han expedit més de 3.000 certificats des dels consolats acreditant que els seus ciutadans han perdut el passaport. Una xifra que coincideix temporalment amb l’acceleració del debat sobre la regularització aprovada pel govern espanyol. El volum de denúncies i el moment en què es produeixen han activat alertes internes dins els cossos policials.

La pèrdua de documentació és un fet habitual i, per si sola, no constitueix cap irregularitat. No obstant això, fonts policials subratllen que l’increment concentrat en un període molt curt de temps i la seva coincidència amb un possible canvi normatiu resulten, com a mínim, cridaners, i ja s’han obert investigacions per aclarir què està passant. Fer desaparèixer el passaport i, després, reclamar-lo de nou, amb la denúncia, als consolats o ambaixades, fa que no es pugui verificar el temps d’estada a l’Estat, que és una de les condicions que reclama aquesta regularització pactada entre el PSOE i Podemos. Amb el fals testimoni en el moment de fer la denúncia, assegurant que fa més de vuit mesos que són a l’Estat, tot i que en faci menys, i quan s’aconsegueix el nou document oficial, ja es poden acollir a aquest procés extraordinari.

Les hipòtesis amb què treballen els investigadors