ESTAFA
Barcelona
Foto: Europa Press
06/02/2026 17:09
5 minuts
Des de fa setmanes, es repeteixen les imatges de persones migrants fent cua a ambaixades i consolats arran de l’anunci del govern de Pedro Sánchez d’impulsar una regularització extraordinària de ciutadans estrangers. No és la primera vegada que l’Estat espanyol promou una iniciativa d’aquest tipus: ho ha fet en sis ocasions, l’última l’any 2005. Ara, però, segons ha pogut saber ElCaso.cat, la policia està en alerta.
Les comissaries dels Mossos d’Esquadra han detectat una situació del tot atípica. En algunes comissaries s’han registrat, en poc més d’una setmana, un augment significatiu de denúncies per passaports declarats com a perduts, segons han explicat a aquest mitjà fonts policials.
Les mateixes fonts apunten que, en conjunt, s’han denunciat milers de passaports extraviats, la majoria corresponents a ciutadans d’origen pakistanès, indi, bangladeshí i algerià i s’han expedit més de 3.000 certificats des dels consolats acreditant que els seus ciutadans han perdut el passaport. Una xifra que coincideix temporalment amb l’acceleració del debat sobre la regularització aprovada pel govern espanyol. El volum de denúncies i el moment en què es produeixen han activat alertes internes dins els cossos policials.
La pèrdua de documentació és un fet habitual i, per si sola, no constitueix cap irregularitat. No obstant això, fonts policials subratllen que l’increment concentrat en un període molt curt de temps i la seva coincidència amb un possible canvi normatiu resulten, com a mínim, cridaners, i ja s’han obert investigacions per aclarir què està passant. Fer desaparèixer el passaport i, després, reclamar-lo de nou, amb la denúncia, als consolats o ambaixades, fa que no es pugui verificar el temps d’estada a l’Estat, que és una de les condicions que reclama aquesta regularització pactada entre el PSOE i Podemos. Amb el fals testimoni en el moment de fer la denúncia, assegurant que fa més de vuit mesos que són a l’Estat, tot i que en faci menys, i quan s’aconsegueix el nou document oficial, ja es poden acollir a aquest procés extraordinari.
Les hipòtesis amb què treballen els investigadors
Entre les hipòtesis amb què treballen les fonts consultades hi ha la possibilitat que, a més a més, la pèrdua del passaport dificulti també la identificació completa de la persona, així com la comprovació del seu país d’origen o d’antecedents administratius previs. És tal la preocupació en aquest sentit entre els agents que la Unitat Central de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals (UCRIF) de la Policia Nacional espanyola s’ha posat a treballar en una investigació per tal d’esbrinar què hi ha darrere d’aquest repunt de denúncies i quines conseqüències podria comportar per al sistema, en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra.
Segons l’advocat Daniel Salvador, responsable de l’àrea penal de Vosseler Abogados, la comunitat pakistanesa està “molt ben organitzada”. “Ho hem vist les darreres setmanes, amb el col·lapse de consolats”, assenyala. L’única explicació que hi veu al darrere, i insisteix que es tracta només d’una hipòtesi, és que aquest possible augment de denúncies per desaparició de passaports podria estar vinculat a la voluntat de facilitar els tràmits de regularització, sigui per falsejar el temps d’estada com per eliminar les detencions i identificacions policials.
alvador explica que, quan es denuncia la pèrdua del passaport, es pot generar un limbe administratiu pel que fa a les detencions policials que encara no han acabat amb cap sentència judicial. “Si el document no es localitza, aquestes identificacions o detencions poden quedar sense una vinculació clara i, en conseqüència, desaparèixer del registre”. Aclareix, però, que això no succeeix amb els antecedents penals ferms, que segueixen un circuit legal diferent. Segons l’advocat, aquesta situació no és nova: en processos de regularització anteriors, moltes persones han intentat cancel·lar o eliminar com més aviat millor els antecedents policials per poder acollir-s’hi.
L’advocat també considera que la proposta del govern espanyol és massa ambigua, ja que parla de permetre la regularització de migrants amb antecedents penals “poc rellevants” sense concretar què significa exactament aquest concepte. En aquest context, apunta que la denúncia per pèrdua del passaport podria servir per desvincular-se de determinades identificacions o detencions, fent recaure la responsabilitat en una persona no identificable o en un document ja inexistent.
Una altra línia de preocupació, segons fonts policials, apunta a la possible existència de xarxes informals d’assessorament que estarien recomanant declarar la pèrdua del passaport com una estratègia per facilitar aquests tràmits. Aquestes xarxes, subratllen, no necessàriament formarien part d’organitzacions criminals, sinó que podrien estar integrades per intermediaris o gestors irregulars. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb diverses entitats socials i col·lectius antiracistes per conèixer la seva valoració sobre l’augment de passaports declarats com a perduts detectat en algunes comissaries de Barcelona. La majoria han declinat fer-ne una valoració concreta, al·legant que no disposen de dades contrastades.
Un debat obert sense confirmació oficial
Pel que fa al Ministeri de l’Interior, fins ara no ha volgut fer cap valoració concreta sobre aquesta possible situació que col·lapsa les comissaries dels Mossos i que, sempre segons les primeres hipòtesis, apunta a una estafa massiva en aquest procés de regularització d’immigrants estrangers. No s’ha emès cap comunicat ni resposta oficial que confirmi, desmenteixi o contextualitzi les dades aportades per fonts policials. El que sí que admeten diverses fonts és que el debat torna a posar sobre la taula una qüestió recurrent: si l’administració està preparada per gestionar processos extraordinaris i com equilibrar el control administratiu amb la protecció dels drets fonamentals.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada