Dimarts, 19 de gener de 2016 05:00 h
Les Corts aragoneses estarien acceptant la victòria independentista
A principis dels 80', Aragó va
incloure al seu estatut la possibilitat d'annexionar pobles no
limítrofes si els seus habitants ho desitjaven. Ho va fer pensant en
dues poblacions, Petilla i Ademús (una a Navarra i l'altra a València),
que tenien un fort sentit de pertinença Aragonès. L'article que regula
aquest procés, que inclou consultes populars, està vigent des de 1982 i
ara s'usa per 'donar la benvinguda' a poblacions que no vulguin la
independència. Evidentment, però, estaria obrint la porta a moltes
poblacions de La Franja que se senten catalanes i menyspreades (sobretot
per l'ús de la llengua) per Aragó.
 |
| Mapa dels Paisos Catalans amb La Franja de Ponent destacada |
Des de l'Espanya centralista i
unitària s'ha tornat a posar sobre la taula un article de l'Estatut
d'Aragó que obre la possibilitat que altres pobles fora de la comunitat
s'hi annexionin.
Aquesta possibilitat està recollida en l'article 10 de l'Estatut, el
que tanca el seu títol preliminar, que estableix que "podran
incorporar-se a la comunitat autònoma d'Aragó altres territoris o
municipis, limítrofs o enclavats", sempre que compleixin una sèrie de
condicions que inclouen el vistiplau de les Corts autonòmiques i la seva
posterior convalidació en les estatals; en aquest segon cas, mitjançant
la fórmula d'una llei orgànica, que requereix el suport de dos terços
del Congrés.
