Dissabte 23.01.2016 02:00
Utilitzar les regles electorals per alterar el resultat polític és una pràctica habitual.
 |
| Presa de possessió de Joan Lerma. |
Aquesta setmana s’ha estrenat a les Corts Valencianes la ‘Comissió
especial d’estudi sobre la possibilitat d’una àmplia reforma de
l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana’, que, entre més
canvis, ha de portar a la reforma de l’actual llei electoral valenciana,
un sistema electoral històricament establert per perjudicar, sobretot,
els partits nacionalistes valencians.
Tots els partits, llevat del PP, proposaven en els programes
d’eliminar la barrera electoral del 5%. En el cas valencià, si un partit
no arriba a aquest percentatge de vots, queda automàticament exclòs en
el repartiment d’escons. Però la fórmula valenciana és especialment
peculiar, car és l’únic cas a tot l’estat espanyol (i segurament del
món) en què el càlcul per situar la barrera electoral inclou no solament
els vots a partits i els vots en blanc, sinó també els nuls. De manera
que s’invaliden els vots nuls com a vot de protesta i se situen
directament al servei dels partits grans. A més, la barrera del 5% és
sobre el conjunt del País Valencià, no pas de cada circumscripció, cosa
que perjudica encara més els partits amb possibilitats d’entrar. Per
exemple, l’any 2003 el Bloc Nacionalista Valencià va obtenir un 6% del
vots a Castelló, però com que no arribà al 5% global no va obtenir cap
escó.
