El paràgraf 100: una bomba del TJUE contra tota la causa del Primer d’Octubre

 

 

MÓN - EUROPA 

 

Els ex-presoners polítics disposen a partir d’avui de l’arma més potent perquè el Tribunal d’Estrasburg anul·li el judici contra el procés

 

Puigdemont, sobre la sentència del TJUE: “Deixa les euroordres en via morta”

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

31.01.2023 - 12:03

Actualització: 31.01.2023 - 12:41

 

 

La sentència del TJUE sobre les euroordres de Pablo Llarena fa molt més difícil al jutge espanyol d’aconseguir l’extradició dels exiliats. Perquè aclareix els motius de denegació de les euroordres segons les circumstàncies del cas de persecució judicial contra l’independentisme català. El tribunal introdueix com a motiu de denegació la constatació d’una deficiència del sistema judicial de l’estat que reclama un individu (en aquest cas, Espanya) integrant d’un grup de persones clarament identificable (en aquest cas, els independentistes). És una novetat: ja no cal que la deficiència del sistema judicial sigui generalitzada, n’hi ha prou que es constati que, contra els independentistes, l’estat espanyol no funciona com un estat de dret. Però el tribunal va més enllà, i aclareix també què s’entén per risc de violació del dret de la tutela judicial efectiva i el jutge imparcial, que és allò que va al·legar Bèlgica. I, quan fa aquest aclariment, indica l’argument per a afirmar que el Tribunal Suprem espanyol no és el competent per a jutjar els independentistes.

 

Es pot veure en el paràgraf 100 de la sentència: “No es pot considerar un tribunal establert per la llei, en el sentit de l’article 6, apartat 1 [del Conveni Europeu dels Drets Humans, sobre el dret del jutge imparcial], un tribunal suprem nacional que resolgui en primera instància i en darrera instància sobre un

Per què la sentència sobre Trapero és una bomba dins l’estat profund. Per Josep Casulleras Nualart

 

 

OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC

 

 

 

 

Per: Josep Casulleras Nualart

22.10.2020  10:15

 

 

El centenar de pàgines de la sentència l’Audiència espanyola que absol Josep Lluís Trapero, Pere Soler, César Puig i Teresa Laplana dels delictes de sedició i de desobediència és un material altament inflamable. Per diverses raons, però essencialment perquè aquells fets i comportaments que Manuel Marchena i companyia desdenyaven, ridicullitzaven i aprofitaven dels Mossos durant el 20-S i l’1-O per a condemnar Joaquim Forn a deu anys i mig de presó per sedició –i la resta de presos polítics– són la base ara per a justificar el comportament del cos i per a absoldre el major dels Mossos. És impactant de comprovar què deia aquella sentència i què diu ara aquesta, que es pot convertir en més munició per a denunciar en l’àmbit internacional la condemna per sedició del Suprem.

 

La sentència que subscriuen els magistrats Francisco Vieira i Ramón Sáez Valcárcel té l’oposició de la tercera magistrada de la sala, Concepción Espejel, que presidia la sala. El vot particular que ha signat, de quatre-centes seixanta-una pàgines i escrit en majúscues, ple de transcripcions literals de documents i correus electrònics, és tota una declaració d’intencions, pràcticament una declaració de guerra als seus companys magistrats. És fet amb despit, abocant pràcticament tots els arguments de l’absolució per a desmuntar-los seguint la línia argumental de la fiscalia, i fins i tot